dilluns, 30 de maig de 2022

Miranda de Sant Pere, vies La Piula i La Gateta

Miranda de Sant Pere, la Piula i la Gateta
Hem fet una matinal d'escalada a Montserrat, concretament a la zona de la Miranda de Sant Pere. L'objectiu eren dues vies obertes per en Guillem Arias. Aquestes vies es caracteritzen per la seva dificultat moderada i per estar perfectament assegurades, ideal per als escaladors esporàdics com nosaltres.
Des del Monestir hem pujat pel camí de Sant Miquel fins al Pla de les Taràntules i l'ermita de Sant Joan. Allà hem agafat un corriol, marcat amb pintura blava, i després un altre camí amb grans fites fins al peu de la Miranda de Sant Pere.
Aquesta roca és molt accessible, ja que pel nord es pot arribar fins al cim a peu sense cap dificultat, però per l'altra banda hi ha parets per on s'ha traçat un bon grapat de vies.
La primera via que hem fet ha estat la via de la Piula, una escalada amb tres tirades, de dificultat variada però que no passa de quart grau. La roca és bona en general excepte a la canal final on hi ha algunes preses poc sòlides.
Aquí teniu un curt vídeo amb un resum d'aquesta primera escalada:
Des de la Miranda de Sant Pere no cal fer ràpel sinó que es baixa caminant pel darrere. Hem tornat a agafar el camí de les fites per baixar novament al peu de les parets de la Miranda. Aquesta vegada hem anat a buscar la via de la Gateta, de dues tirades però una mica més difícil que l'anterior, tot i que amb molt bona roca i tan ben assegurada com La Piula.
Hem superat les dues tirades, de quart grau, gaudint d'una magnífica roca i arribant novament al cim de la Miranda de Sant Pere on hem donat per acabada la matinal escaladora, ja que havíem de tornar a dinar a casa. De tornada hem seguit un itinerari diferent, per l'ermita de Santa Anna, evitant la pista de Sant Miquel que a aquesta hora ja estava massa assolellada.
I aquí teniu la segona pel·lícula, la de La Gateta. Tant aquesta com l'anterior han estat produïdes per Mountain Films i cedides al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Escalada a les
Magdalenes, 2021
Escalada a la
Plantació, 2020
La Cara del Mico
Via Infidel, 2021

dimecres, 25 de maig de 2022

Torrents de Can Cul Estret i Clot de l'Infern

Torrents de Cal Cul Estret i Clot de l'Infern
Fa poc temps vam fer una excursió al Pont Cabradís, una curiositat natural situada al riu Aigua de Valls, entre el Berguedà i la Vall de Lord. En aquella ocasió vam passar per la desembocadura d'un torrent que acaba a l'Aigua de Valls. Ens va cridar l'atenció aquell torrent, que es veia engorjat i portava un bon cabal, i vam dir que ens agradaria fer el descens d'aquell barranc.
Avui hem fet aquest descens, el Torrent del Clot de l'Infern, combinat amb un altre petit barranc amb el curiós nom de Torrent de Ca'n Cul Estret. 
Es tracta de dos barrancs que es recorren de manera consecutiva, el primer gairebé sec i el segon aquàtic. En total hi ha uns 10 ràpels, el més llarg de 25 metres, a més de diversos ressalts que s'han de desgrimpar i gorgs que s'han de travessar nedant, tot amb un gran ambient barranquista.
Hem deixat un primer cotxe a la presa d'Aigua de Valls, a prop de la Central de La Corriu. Després, amb l'altre cotxe, hem pujat fins a Montcalb. Hem seguit amunt per la pista fins deixar el vehicle a prop de l'inici del barranc. Després d'equipar-nos hem iniciat el descens del primer barranc, el Torrent de Ca'n Cul Estret, que rep aquest curiós nom a causa d'una masia propera que té aquest malnom.
El Torrent de Ca'n Cul Estret es un recorregut tècnic amb un total de 6 ràpels, tres dels quals entre 20 i 25 metres. El darrer ràpel, el més llarg, acaba al costat d'una surgència de bon cabal, que marca l'inici del tram aquàtic del nostre recorregut.
Poc després de la sorgència hem arribat al Torrent del Clot de l'Infern, que avui baixava una mica crescut i amb l'aigua tèrbola després d'una nit de pluja, tot i que el cabal no era excessiu. Hem iniciat el descens d'aquest segon torrent i ben aviat ens hem remullat completament per travessar el primer gorg obligat.
El Torrent del Clot de l'Infern és poc tècnic, només té quatre ràpels, però molt aquàtic i amb un entorn natural de gran bellesa. El ràpel més llarg és el darrer, d'uns 13 metres, al costat d'una petita cascada i amb caiguda sobre un gran gorg que cal travessar nedant. 
Poc després d'aquest ràpel, el més estètic de tot el recorregut, hem travessat Els Foscos, un petit tram on les parets de l'engorjat es tanquen tant que deixen el torrent en la penombra. Hem travessat Els Foscos caminant, sense cap dificultat, i poc després hem arribat a l'Aigua de Valls.
Allà mateix hem agafat el camí del Pont Cabradís, senyalitzat amb marques de pintura groga, per retornar a la presa on teníem el primer cotxe. És un camí equipat on hi ha un curt tram amb un passamans i una escala metàl·lica per baixar un petit ressalt.
Finalment hem arribat a la presa on teníem el cotxe, donant per acabat aquest descens que ens ha deixat ben satisfets. Després de desequipar-nos, hem anat a buscar l'altre cotxe que havíem deixat a prop de la capçalera del torrent.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
El Pont
Cabradís, 2022
Torrent de
L'Urdell, 2011
Barranc del Coll
de Port, 2004

dissabte, 21 de maig de 2022

GR3: Cardona - El Pi de Sant Just

GR3: Cardona - El Pi de Sant Just
L'etapa d'avui del GR3 ha tingut un nou protagonista: la calor. Efectivament, avui hem fet la caminada mensual del grup del GR sota una intensa onada de calor, inusual en el mes de maig, que ha fet que en bona part del recorregut la temperatura ambient hagi superat els 30 graus.
Hem arribat amb l'autocar a Cardona i hem esmorzat en el bar-restaurant Els Quatre Cantons, el mateix on vam dinar al final de l'etapa anterior. Hem iniciat la caminada baixant pels carrers del poble fins al Portal de Graells, una de les portes de l'antiga muralla de Cardona. Més avall, hem travessat el Cardener prenent una petita carretera que ressegueix el riu.
A partir d'aquí tot el camí es per pistes, amb diversos trams asfaltats. Després de passar una zona de conreus hem travessat el Riu d'Aigua d'Ora per un pont. Hem seguit el camí, sempre al costat del riu però a certa distància, fins a Can Canet, una gran masia on hi havia un ramat de vaques pasturant. Allà mateix hem travessat novament el Cardener per un gran pont de formigó.
Poc després hem passat per un corriol al costat del riu per un bosc de ribera. Ha estat l'únic tram del recorregut d'avui que no era per pista o carretera.  Al cap de poc ja hem començat a veure al fons la presa del Pantà de Sant Ponç a on hem arribat en pocs minuts.
Ens hem desviat una mica del camí per fer la foto de grup a la presa, amb l'aigua al fons. La calor començava a apretar fort i en el pantà hi havia banyistes que ens han provocat una sana enveja però hem seguit endavant per una pista, vorejant les aigües de l'embassament.
Hem deixat enrere el pantà amb les seves aigües blaves, iniciant una pujada pel bosc i després entre camps de conreu fins arribar a la carretera C-55, al costat del Pi de Sant Just, on hem donat per acabada l'etapa. La temperatura era de gairebé 35 graus i fins i tot l'autocar ha hagut de fer de cotxe-escombra, anant a buscar alguns caminadors que havien quedat fora de combat a causa de la calor sufocant quan només els faltava poc més d'un km per al final.
I, per recuperar-nos de la calor i el cansament, hem anat a dinar al restaurant El Pi de Sant Just, on hem gaudit d'un magnífic menú que ens ha fet recuperar les forces.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada senderista. Ha estat produïda per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Salo -
Cardona, 2022
GR3: Camps -
Salo, 2022
GR3: Sant Iscle-
Camps, 2022

dimecres, 18 de maig de 2022

Ascensió al Mallo de Acherito (2.378 m)

Mallo de Atxerito
El Mallo de Acherito és un dels cims més importants del Pirineu occidental aragonès.  Es troba situat a la Vall d'Ansó, la darrera vall aragonesa dels Pirineus, que limita amb Navarra. És un cim molt panoràmic i, si les condicions de la muntanya són bones, la seva ascensió no presenta problemes.
Ahir al vespre vam arribar al refugi de Linza, un bon punt de partida per a les ascensions d'aquesta vall. Es un refugi guardat amb tots els serveis (excepte cobertura de mòbil) i al que s'arriba en cotxe.
Hem previst un itinerari circular, pujant pel Paso del Caballo y baixant per la Hoya del Ingeniero. D'aquesta manera hem recorregut dues valls i dos itineraris diferents d'accés al Mallo.
Hem sortit una mica més tard del que volíem perquè en el refugi no donen esmorzar abans de les set i tampoc ofereixen el servei de deixar l'esmorzar preparat per als excursionistes matiners. 
Des del mateix refugi es veu, ben a prop, el Paso del Caballo, una bretxa en una cresta rocosa anomenada Achar del Caballo, que forma un pas natural. Hi hem arribat en pocs minuts i, a l'altra banda de la bretxa, hem pujat per una magnífica fageda en direcció al Paso del Onso, un collet poc marcat on acaba el bosc i comença el terreny més obert de l'alta muntanya.
Hem anat a buscar una carena, per on hem seguit pujant en direcció al cim, que ja es començava a veure. Hi havia força neu però només eren congestes concentrades a les fondalades, de manera que amb una mica d'habilitat podíem avançar sense trepitjar gaire neu. 
El camí, marcat amb un bon grapat de fites, es decanta a la dreta per arribar a un altiplà al costat del coll anomenat Collado del Huerto de Acherito, al peu del Mallo. En arribar al coll hem pogut veure, a l'altra banda, un extens panorama d'questa zona dels Pirineus, amb el Midi d'Ossou com a cim més destacat, amb la seva silueta característica. També es veia el Balaitús, el primer tresmil des Pirineus, el Palas i moltes muntanyes més.
La part final de l'ascensió ha estat més fàcil del que esperàvem. Hi ha un magnífic camí que puja fent llaçades per la cara oest de la muntanya, que estava totalment neta de neu. En poc temps hem arribat al cim del Mallo de Acherito (2.384 m). 
El panorama des d'aquest cim és molt extens; a més de les muntanyes citades anteriorment es veien, entre moltes altres, el Bisaurin, l'Anie, la Mesa de los Tres Reyes, la Collarada i les Agulles d'Ansabere. Hem fet les fotos del cim i hem fet volar el dron per prendre imatges aèries del cim. També hem fet una panoràmica circular:
Mallo de Atxerito
Després de descansar una mica en el cim, contemplant l'extraordinari panorama, hem iniciat el descens, primer pel mateix camí de pujada i, poc abans d'arribar al Collado del Huerto de Acherito, baixant directament per una valleta en direcció a les Foyas del Ingeniero. Com que el camí segueix el fons de la vall, hem trobat moltes congestes però la neu estava ben tova; hem baixat sense dificultat i no hem utilitzat els grampons que havíem portat per si trobàvem neu gelada.
El camí, molt ben marcat, baixa buscant els millors passos i evitant les fondalades típiques d'aquest terreny càrstic. A la part baixa del camí hem tornat a trobar la magnífica fageda, per on hem completat el descens gaudint d'un entorn de gran bellesa.
Hem arribat al refugi més aviat del que havíem previst i, abans d'iniciar el llarg retorn a casa amb cotxe, hem recuperat forces amb un plat combinat que ens han preparat en el mateix refugi.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de muntanya. Ha esta produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Castillo de
Acher, 2016
Rincón de
Alano, 2016
Mesa de los Tres
Reyes, 2012

dimarts, 17 de maig de 2022

Via Ferrada Cubilillo Os Fils, Riglos

Via Ferrada Cubilillo Os Fils
Avui ens hem desplaçat a terres aragoneses, on demà tenim programada una ascensió a la Vall d'Ansó. Hem d'anar a dormir al refugi de Linza però hem aprofitat el viatge per fer una petita via ferrada al costat de la població de Riglos. 
La via ferrada Cubilillo supera un cingle que cau des del cim de Os Fils. És una ferrada no gaire difícil, catalogada com a K3, però molt interessant per les grans vistes dels Mallos de Riglos i també pel pintoresc camí equipat de baixada pel coll de l'Agulla Don Justo.
Hem deixat el cotxe al costat del cementiri de Riglos i hem iniciat l'aproximació a la ferrata. La primera part de l'aproximació segueix un tram del GR1, un camí de gran recorregut que arriba fins a Empúries i del qual vam recórrer íntegrament, fa uns anys, el sector català que comença al Pont de Muntanyana.
El camí voreja el cingles fins a la cara est de la muntanya. Aviat hem arribat als equipaments de la ferrada i, després d'equipar-nos, hem iniciat l'ascensió.  L'equipament de la via és molt bo, amb un cable de via ben sòlid i unes estaques de ferro que, complementades amb algunes grapes, ens donen els suports necesaris per superar la via sense gaire dificultat.
En els diversos replans de la via hi ha unes anelles que permeten rapelar amb seguretat, de manera que en acabar es pot rapelar tota la via o abandonar l'ascensió en qualsevol moment si tenim el material necessari.
En poc més d'una hora hem superat tots els obstacles arribant al cim de la muntanya on hi ha el Mirador de los Buitres,  des d'on es poden contemplar els nius d'aquestes aus als cingles del davant i també admirar els Mallos de Riglos des d'un punt de vista privilegiat.
La baixada es pot fer de diverses maneres però nosaltres hem triat el camí equipat que baixa pel coll de l'Agulla Don Justo. Hem agafat el corriol que baixa vorejant el cingle per anar a buscar el coll que uneix el cingle amb l'Agulla Don Justo. És un camí pintoresc, que té alguns trams equipats amb cable de vida. Justament en el coll hi ha un mínim pas nepalès, que només té un metre de longitud i després encara hem baixat una escala de ferro per una canal ben dreta.
Després de l'escala de ferro acaben les dificultats; seguint el caminet hem arribat aviat al camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
VF Peña de San
Miguel, 2014
BTT: Botaya-
Loarre, 2015
Mallo Pisón, via
Pany-Haus, 1977

diumenge, 15 de maig de 2022

Cova Gran de Sant Valero

Cova de Sant Valero
A Formentera, a més de les millors platges del Mediterrani, hi ha una extensa xarxa de cavitats subterrànies. Avui hem visitat una de les cavitats més importantes d'aquesta illa, la Cova Gran de Sant Valero. És una cova de recorregut fàcil perquè no cal portar cap material específic d'espeleologia, a part dels frontals i piles de recanvi.
La cova és relativament coneguda i fins i tot va ser l'escenari natural d'una pel·lícula que va ser premiada en el Festival de Cinema de Málaga. En aquella pel·licula, del gènere de terror, un grup de joves entraven a la cova i després no trobaven la sortida...
Hem deixat el cotxe a l'Era d'en Mestre i hem iniciat la curta aproximació per un camí de ronda. Aquest camí recorre la costa per la zona del Racó de s'Ullal, a prop del Cap de Barbaria. Sabíem la ubicació aproximada de la cova però calia trobar-la recorrent aquest sector de costa.
Hem trobat diverses cavitats, gairebé sense recorregut, i les hem explorat però ben aviat hem vist l'autèntica Cova Gran de Sant Valero, que es reconeix per la seva boca rodona. Fins i tot hi ha uns esglaons tallats a les roques per facilitiar-ne l'accés.
Hem entrat a la cova i hem iniciat l'exploració. L'entrada és una gatera per on cal passar a quatre grapes però ben aviat es fa gran i la progressió és més fàcil.
Aviat hem pogut comprovar la bellesa de les formacions, estalactites i estalactites, de color negre. La cova és humida i plena de degotalls i a terra es forma un fang negre que ens ha acabat deixant ben bruts.
Hem recorregut la galeria principal fins al final i també hem explorat parcialment algunes galeries secundàries, fent un bon grapat de fotos.
Els nens han gaudit d'una gran experiència, resseguint les galeries subterrànies entre les magnífiques formacions negres que caracteritzen aquesta cova.
I aquí teniu el vídeo un vídeo amb escenes de l'aproximació i l'exploració de la cova:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova d'en
Jaumet, 2021
Cova dels
Regals, 2021
Les coves de
Formentera, 2020

divendres, 6 de maig de 2022

Torrent de Muntanya

Torrent de Muntanya
Avui hem arribat al darrer dia d'estada a Mallorca. Després de cinc dies molt intensos en els que hem baixat alguns del barrancs més interessants i clàssics de l'illa, avui hem de tornar a casa. Tenim l'avió a la tarda però hem pensat que encara podíem aprofitar aquest darrer dia per tancar la campanya mallorquina amb alguna activitat matinal que ens permetés acabar aviat i no haver de patir per l'avió.
El Torrent de Muntanya és un barranc sec amb només 10 ràpels, a més de diversos ressalts desgrimpables i algunts petits trams oberts. Està a prop de Pollensa i té una aproximació curta, aproximadament d'una hora, i un retorn immediat. A més, no cal fer maniobra de cotxes, de manera que no cal invertir-hi massa temps.
Hem deixat el cotxe a l'entrada de la finca de Cal Melcion i hem començat a caminar seguint el GR221, el camí de llarg recorregut de la serra de Tramuntana. És un tram molt interessant que recorre un bosc d'alzines amb alguns exemplars monumentals. 
Després d'una bona estona de pujada, hem deixat el GR per prendre un petita pista que ens ha portat a la capçalera del barranc, que aquí és molt obert. Després de baixar una estona per aquest tram obert, amb algun petit ressalt desgrimpable, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel.
Hem anat baixant els ràpels, amb instal·lacions molt segures, mentre el barranc s'anava encaixonant per l'engorjat. Gairebé al final, hem arribat al pas clau del recorregut, el ràpel de 15 metres. La instal·lació està una mica allunyada, al final d'una llosa inclinada. Per arribar-hi amb seguretat cal muntar un petit passamans, aprofitant uns magnífics ancoratges.
La sortida d'aquest ràpel, el penúltim del recorregut, cal fer-la amb un petit pèndul perquè la instal·lació està una mica allunyada. 
Després de superar aquest pas només ens quedava un curt ràpel final per acabar el tram esportiu del barranc. Finalment hem baixat una curta estona per la llera del torrent fins arribar al lloc on havíem deixat els cotxes, donant per acabat el descens i l'estada barranquista a Mallorca.
I, com que hem acabat aviat i volíem celebrar l'èxit d'aquesta intensa campanya barranquista, hem anat a dinar al restaurant Can Gallet, al costat del Coll de Sa Batalla, on hem gaudit de diversos plats de la cuina tradicional mallorquina.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta darrera jornada barranquista a Mallorca. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorgas Negras
Alcanadre, 2018
Estrechos del
Balces, 2013
Barranco del
Formiga, 2013

dijous, 5 de maig de 2022

Torrent des Gorg des Diners

Torrent des Gorg des Diners
El Torrent des Gorg des Diners és un dels barrancs més llargs de Mallorca, ja que té un total de 26 ràples, a més de diversos ressalts desgrimpables. És també un dels més clàssics i no podíem acabar les activitats de barranquisme a Mallorca sense fer aquest descens.
El Torrent des Gorg des Diners està normalment sec, encara que hi ha un parell de gorgs que normalment estan plens d'aigua i ens obliguen a fer filigranes si no ens volem mullar els peus. Els ancoratges són perfectes, molt segurs, la majoria instal·lats amb químics. El barranc acaba a prop de Cala Tuent després de baixar més de 600 metres de desnivell i recórrer uns 2.400 metres.
El punt de partida està a la carretera de Sa Calobra, poc  abans del Coll de Cal Reis, al costat d'una antiga construcció que havia de ser la base del funicular del Puig Major, una instal·lació que es va projectar fa molts anys però mai es va arribar a executar.
Abans d'iniciar el l'aproximació hem fet la maniobra de cotxes perquè el final del recorregut està molt lluny i el retorn és realment llarg. Els conductors han baixat a Cala Tuent per deixar un cotxe i han retornat per iniciar tots junts l'aproximació al barranc.
Al costat de la base del funicular hem agafat un camí de pujada fins a un marcat collet. Des d'aquí, una suau baixada ens ha portat fins a la llera del Torrent des Gorg des Diners. Hem baixat pel torrent, que aquí és obert, fins arribar a la instal·lació del primer ràpel.
A poc a poc hem anat baixant els ràpels, un rere l'altre, per l'engorjat sec. Després de tants dies practicant el barranquisme a la Serra de Tramuntana, hem depurant tant la tècnica que el barranc que havia de ser llarguíssim al final ens ha semblat molt més curt del que imaginàvem.
Després de baixar un bon grapat de ràpels i ressalts hem arribat al pas més singular del descens: el Salt des Bany, un ràpel que acaba en un gorg que normalment està ple d'aigua. Per evitar el bany cal flanquejar per l'esquerra amb l'ajut d'un passamans i unes grapes de ferro. Si no tenim manies també es pot passar caminant mullant-se una mica (gairebé fins a la cintura).
Poc després del gorg hem arribat al ràpel més llarg, de 37 metres, que es pot fraccionar (12 + 25). Nosaltres no l'hem fraccionat sinó que l'hem fet d'una tirada. Després venen alguns petits ressalts i el ràpel final, de 24 metres, on acaba la part tècnica del barranc.
Allà mateix, al peu del ràpel, hi ha un petit gorg també ple d'aigua. És el Gorg des Diners, el que dóna nom al Torrent. Tot i que és molt petit, es difícil passar-lo sense mullar-se els peus.
Després encara ens quedava un llarg descens per la llera del torrent, sense ràpels però amb diversos ressalts que cal desgrimpar. Finalment hem arribat al pont de la carretera, on havíem deixat el segon cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
GR221: Lluc -
Pollensa, 2013
GR221: F. Prat
Lluc, 2013
GR221: Sóller
F.des Prat, 2013

dimecres, 4 de maig de 2022

Torrent de Comafreda

Torrent de Comafreda
Avui el dia també era gris i amenaçava pluja però, com ahir, la previsió era que el temps aniria millorant i a migdia ja tindríem sol. Ens hem pres el matí amb tranquil·litat i a migdia ens hem posat en marxa per iniciar un nou descens de barrancs.
El Torrent de Comafreda és un barranc habitualment sec, a la zona de Caimari. No és gaire llarg i, per tant, apte per una sessió de tarda com la que hem planificat avui. Tot i estar catalogat com a activitat d'iniciació, hem trobat els equipaments una mica precaris, amb ancoratges de fortuna sobre arbres i ponts de roca. També hi havia ancoratges antics sobre spits que havien estat desinstal·lats.
El punt de partida està a prop del Coll de Sa Batalla, en el punt on la carretera Ma2130 travessa el torrent per un pont. Des d'aquest punt, l'accés al torrent és immediat. Hem iniciat el descens, que en la primera part és obert i amb pocs ressalts. Fins i tot hi ha un accés alternatiu que evita aquesta primera part, menys interessant, baixant des de la carretera pel Salt de la Bella Dona. 
A poc a poc, el barranc s'ha anat tancant i finalment hem arribat a la part esportiva del barranc on hi ha uns 10 ràpels, el més llarg de 15 metres. Hi havia alguns gorgs amb aigua però tots eren evitables, de manera que avui no ens hem mullat els peus.
Després de baixar tots els ressalts, en alguns llocs patint una mica per la precarietat dels ancoratges, hem arribat al final, on hi ha una presa que serveix per contenir les avingudes del torrent. També hi ha un gorg amb nom propi, el Gorg des Ferrerets, on acaba definitivament l'activitat.
A prop del gorg hem deixat el torrent, pujant a una pista que ens ha portat fins al poblet de Binibona, on havíem deixat un cotxe per fer la maniobra de retorn. Mentre esperàvem l'arribada dels cotxes, hem aprofitat per prendre un refresc a la casa d'allotjament rural de Binibona, una magnífica instal·lació.
I aquí teniu la pel·lícula del Torrent de Comafreda. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR221: Deià -
Sòller, 2013
GR221: Esporles
Deià, 2012
GR221: Estellencs
Esporles, 2012

dimarts, 3 de maig de 2022

Torrent des Lli

Torrent del Lli
Després de dues jornades de gran intensitat, baixant barrancs a la Serra de Tramuntana, avui tocava fer alguna activitat una mica més suau i relaxant, un barranc més curt que ens permetés recuperar-nos dels esforços dels dies anteriors. A més, avui el dia era gris i plujós, de manera que calia esperar una mica perquè la previsió era que al migdia aniria millorant i acabaria sortint el sol.
El barranc triat ha estat el del Lli, un barranc curt però amb cert interès perquè té una part aquàtica i un ràpel llarg, de 56 metres, encara que fraccionable. El punt de partida està a la carretera d'accés al port de Valldemossa, a menys d'un km del seu inici. Hem arribat quan ja era gairebé el migdia i, després d'equipar-nos, hem iniciat la curta aproximació.
Després d'uns minuts de dubtes hem optat per entrar al barranc per un camí no gaire bo, seguint la part inicial del torrent, que en aquest tram està acanalat i ple d'esbarzers. Després de lluitar una estona contra les plantes de punxes, hem optat per sortir del canal i seguir per uns camps de conreu i després pel bosc fins arribar a la part esportiva del barranc on hi ha la la instal·lació del primer ràpel.
Els primers ressalts són relativament curts i amb recepció remullada; corria poca aigua però els gorgs estaven plens d'aigua ben fresca. Hem superat el primer ràpel important, el de la Figuerassa, i després d'alguns petits ressalts hem arribat al Salt Gran, on hi ha el ràpel de 56 metres.
El descens d'aquest ràpel, amb una instal·lació perfecta, ha estat més fàcil del que esperàvem. És molt obert i el pendent no arriba mai a la vertical. Després hem fet un parell de ràpels més per arribar a l'altre ressalt important, la Gran Cascada, que es baixa amb un ràpel de 31 metres.
Quan hi ha un bon cabal, aquest ressalt és realment espectacular però avui, tot i que corria l'aigua, el cabal era mínim i la cascada era gairebé seca.
Després de la Gran Cascada només quedaven alguns petits ressalts fins arribar al final de la part esportiva del torrent, on un gran bloc amb una fita al capdamunt ens indica el camí de sortida. En pocs minuts hem arribat a la carretera, on hem donat per acabada l'activitat d'avui.
I aquí teniu el vídeo del descens de Torrent del Lli. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cascades del
Goleró, 2021
Pas de
L'Escalell, 2021
Barranc de
L'Infern, 2021

dilluns, 2 de maig de 2022

Gorg Blau - Sa Fosca - Torrent de Pareis

Gorg Blau
Avui, en la segona jornada d'estada a Mallorca, hem fet l'activitat més intensa del programa previst: el Gorg Blau, combinat amb el descens del Torrent de Pareis. L'any 2015 ja vam baixar el Gorg Blau, que inclou un tram subterrani anomenat Sa Fosca, però ens faltava completar l'activitat amb el descens del Torrent de Pareis. Avui hem fet el descens integral, un llarg recorregut per les profunditats de la Serra de Tramuntana.
Després d'un bon esmorzar a l'hotel i d'un curt desplaçament, hem arribat a l'aqueducte que marca l'inici del Gorg Blau. Per un camí hem baixat fins a l'antiga central elèctrica, on hem entrat al llit del torrent.
Aviat hem vist que avui el torrent portava un bon cabal i els gorgs estaven plens. Hem arribat al Pont Natural, on comença la part esportiva del barranc, i hem començat a muntar ràpels.
Hem anat baixant ressalts, tobogans i ràpels seguint el torrent en un entorn realment màgic. Molts dels ressalts tenen nom propi: Salt del Pas, Salt des Ninot, el Laberint, es Balconet, Salt des Bony, Tobogan Maleït...
Hem arribat al Pas del Duro, on hi ha una escapatòria que permet sortir del Torrent sense recórrer la part subterrània, i ens hem aturat a esmorzar per agafar forces abans d'entrar en la part més intensa del nostre recorregut. 
A partir d'aquí l'ambient és cada vegada més fosc. Les parets són altes, entra molt poca llum i a poc a poc ens anem acostant a la negra foscor. Hem fet alguns ràpels més: Tobogan des Forats, Tobogan d'en Balti, Tobogan del Parany... i hem arribat a un gorg sense nom. Just en aquest gorg vam tenir un greu problema en la nostra darrera visita al Gorg Blau. En aquella ocasió el gorg estava pràcticament buit i vam quedar atrapats en el fons del gorg sec; és el que s'anomena gorg-parany. Ens va costar més d'una hora alliberar-nos del parany, amb penes i treballs.
Avui el gorg estava totalment ple i l'hem passat nedant sense cap problema. A la sortida del gorg hi ha un passamans que porta a la capçalera d'un ràpel amb un nom ben descriptiu: Pas de s'Acolloniment. Aquest ràpel ens dona entrada a la part subterrània del torrent, conegut com Sa Fosca.
El tram subterrani té uns 450 metres però, malgrat la foscor i l'ambient realment impressionant, no té dificultats especials. Hi ha diversos ressalts, tobogans i dos curts passos sifonats parcialment evitables.
Al cap d'una estona hem començat a veure la llum del dia i a poc a poc hem anat sortint de la foscor.
Hem travessat un parell de gorgs llargs arribant a l'Entreforc, el punt on el Torrent del Gorg Blau desemboca en el Torrent de Pareis. 
Satisfets per haver completat el recorregut del Gorg Blau, hem iniciat el descens del Torrent de Pareis per arribar a la platja de Sa Calobra, punt final del nostre recorregut.
El Torrent de Pareis és un ample engorjat, gairebé tot sec, que cal baixar caminant i fents algunes desgrimpades. També hi ha alguns passos equipats amb ancoratges que permeten muntar passamans o ràpels per baixar alguns ressalts.
El recorregut és caòtic i en alguns punts és un laberint de grans blocs. Tot i que no té dificultats especials, el recorregut se'ns ha fet molt llarg, fins al punt que hem acabat arribant a Sa Calobra a la llum dels frontals. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per al seus seguidors:

ÀLBUM  -  TRACKS:   ACCÉS  -   RETORN PER ESCORÇA

ENTRADES RELACIONADES:
El Pas des
Duro, 2019
Torrent des Gorg
Blau, 2015
GR221: Sòller
F. des Prat, 2013

diumenge, 1 de maig de 2022

Torrent Fondo de Mortitx

Torrent Fondo de Mortitx
Hem tornat a Mallorca per practicar el barranquisme a la Serra de Tramuntana. Aquesta vegada tenim previst estar sis dies, baixant barrancs en aquest entorn singular. Aquesta vegada hem vingut en bona època, quan les pluges de la primavera fan que els torrents portin aigua, fent més atractius els descensos.
En aquesta ocasió hem vingut amb un grup d'amics del Masnou i Teià, amb els que hem compartit les activitats. Hem estat allotjats en un hotel del Port de Sóller, una magnífica base per fer activitats a la Serra de Tramuntana.
Poc després de les set del matí sortíem de l'aeroport de Barcelona en direcció a Mallorca. A Son Sant Joan ens esperava en Lluis, que ens ha portat directament a l'entrada de la finca de Mortitx, on comença l'aproximació del barranc que teníem programat per avui: el Torrent Fondo de Mortitx.
Aquesta vegada hem fet el recorregut integral del barranc, començant el descens per la part alta, gairebé seca i sense tant interès com la part final on es concentren els trams més esportius i aquàtics d'aquest barranc, un dels millors de Mallorca. 
Després d'una curta aproximació hem entrat al Torrent de Mortitx, totalment sec, iniciant el descens. Aviat hem comprovat que aquesta part del barranc és poc transitada. És un recorregut poc tècnic, que es fa gairebé tot caminant o amb petites desgrimpades, però hem comprovat que ens els passos on podia ser útil l'ús de la corda per muntar un ràpel o un passamans algú havia desequipat les instal·lacions i només hi havia alguns ancoratges de fortuna
Després d'aquesta prèvia tan poc motivadora hem arribat a l'inici de la part esportiva del barranc, aquàtica i ben equipada, on hem pogut gaudir d'una gran jornada barranquista.  El barranc comença amb una desgrimpada per una canal amb l'ajut d'una corda de nusos. Després hem seguit baixant amb diversos ràpels, salts i tobogans, i nedant per travessar els gorgs d'aigua freda i transparent. El pas clau és el l'anomenat Gran Salt, que es baixa amb un ràpel d'uns 20 metres en un entorn realment espectacular.
Hem arribat al final del torrent, quan aboca les seves aigües en el mar i, després de descansar uns minuts i fer la foto de grup, hem iniciat el retorn. El camí més fàcil per tornar és un pas equipat, anomenat Iràs i no Tornaràs, que s'enfila pel cingle per la riba dreta del barranc amb grans vistes del mar. L'equipament és una mica precari, només un fi cable d'acer, però una infinitat de preses naturals ens ajuden a pujar per aquests rocams calcaris clivellats per l'erosió. 
Després de superar el primer esperó, que s'alça sobre el mar, hem flanquejat per sota d'unes baumes per arribar a la segona part on cal superar una canal estreta i un mur vertical per arribar a un petit cim des d'on es baixa fins al torrent, just en el punt on començava la part esportiva del barranc.
Des d'aquí el retorn es fa per un llarg camí de pujada, que avui se'ns ha fet molt llarg perquè la calor apretava i anàvem molt carregats amb cordes i neoprens mullats. Finalment hem arribat a la carretera on hem agafat el cotxe per anar a la nostra base d'operacions a l'hotel de Sòller.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, amb diverses escenes d'aques magnífic i refrescant descens:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent Fondo
de Mortitx, 2019
GR221: F. Prat
Lluc, 2013
GR221: Lluc -
Pollensa, 2013