Graller del Boixeguer

Hem tornat al Montsec per explorar una altra de les grans cavitats d’aquesta serralada prepirinenca. El Graller del Boixeguer és, després de la Grallera Gran del Corralot, la cavitat més important del Montsec. Tot i que no destaca per una gran abundància de formacions, la grandiositat de les seves sales i el llac que ocupa la part més profunda de la cavitat la converteixen en una visita molt interessant.

El Graller està situat al costat de la petita carretera que baixa del Coll d'Ares a Sant Esteve de la Sarga, de manera que l'aproximació és ben curta. Hem deixat els cotxes en una petita explanada poc més avall de l'inici del corriol que porta al Graller i, després d'equipar-nos, hem iniciat la curta aproximació.

En pocs minuts hem arribat a la primera de les boques de la Grallera. La cavitat té dues entrades que s'aboquen a la gran sala principal, una cambra gegantina de 85x45 metres, amb una altura de més de 60 metres. Nosaltres hem entrat per la boca inferior, que després d’una suau rampa presenta una vertical de 45 metres.

Hem instal·lat dues vies per agilitzar tant la baixada com la pujada i hem iniciat el descens. La sala principal és realment gran i plena de racons i raconets per explorar. Nosaltres hem començat el recorregut subterrani fent una curta exploració per una part de la cavitat on hi ha algunes formacions i petites galeries.

Després hem anat a buscar la galeria principal que ens havia de portar fins al llac. Hem baixat per l'ampla galeria fins a un ressalt per on hem baixat amb dos ràpels curts. Després hem seguit baixant per pendents rocosos i caos de blocs fins arribar, després d'una estona, al punt més característic del Graller: la Sala del Llac.

És un indret màgic, un llac d'aigües transparents en el cor de la terra voltat de foscor. Hem fet la foto de grup amb el llac de fons i després els més agosarats s'han banyat en el llac gaudint de la frescor de l'aigua subterrània.

Hem tornat enrere aprofitant per explorar algunes sales i galeries laterals. Hem arribat a una gran sala amb colades blanques i una estalagmita molt singular que sembla una boca oberta amb una infinitat d'ullals. És la sala Santafé.

Finalment, hem completat el retorn fins a la gran sala, al peu de les cordes del pou principal. La remuntada dels 45 metres del pou d'entrada era tot un repte però l'hem superat sense problemes i aviat hem arribat a l'exterior, on ens ha rebut un bon xàfec amb llamps i trons. Mig amagats en un racó de l'entrada, hem esperat que passés la tempesta per retornar caminant fins al lloc on havíem deixat els cotxes. 

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Grallera Gran del Corralot, 2025

GR3: Àger - S. Esteve, 2024

Cova Negra de Corçà, 2022

---

Grallera Gran del Corralot

La Grallera Gran del Corralot és la cavitat més important del Montsec i una de les més importants de Catalunya. Avui hem visitat aquesta cavitat i hem recorregut les dues principals vies, les més clàssiques: la Via del Llac i la del primer Dia.

Ens hem reunit per esmorzar en el bar de l'estació de servei d'Àger. Des d'allà hem pujat per la petita carretera del Coll d'Ares. Quan hem arribat a dalt del cingle del Montsec, hem deixat la carretera per agafar la pista que porta a Sant Alís.

Aquesta pista ens aproxima bastant al nostre objectiu però teníem dubtes sobre el seu estat, ja que en alguns llocs havíem vist que recomanaven un vehicle tot-terreny per fer el recorregut. Hem seguit la pista, que estava raonablement bé i ens ha permès aproximar-nos fins a prop del Coll de Colobó.

Més enllà d'aquest punt, la pista està molt malmesa i no és recomanable seguir-la si no disposem d'un vehicle tot-terreny.

Hem començat a caminar pel llom del Montsec. Una caminada panoràmica que en una hora ens ha portat fins a la boca de la Grallera.

La cavitat té dues boques que donen entrada a la sala principal de la Grallera a través de dos pous de 90 i 33 metres. Nosaltres hem triat la boca nord, la del pou de 33 metres i, després d'equipar-nos, hem fet l'espectacular ràpel, en bona part volat, que ens ha portat a la gran sala.

Hem iniciat la visita recorrent la Via del Llac, un interessant recorregut amb dos ràpels de 10 i 15 metres i algun petit tram de corda fixa, que porta fins a un llac d'aigües transparents situat en el punt de màxima profunditat de la cavitat, a -166'5 metres. És un indret màgic, amb el llac voltat de formacions diverses que formen un entorn molt estètic.

Hem remuntat per tornar a la sala principal i anar a buscar la segona via: la del Primer Dia. L'entrada està situada a sobre mateix de la Via del Llac i comença per una ampla galeria amb algunes formacions. Poc després hem arribat al pas clau: una petita finestra per on entrem a una sala més gran, amb moltes formacions. La via segueix amb un ràpel de 10 metres i amb algunes sales molt estètiques que acaben en un antic llac de bona mida, que actualment està sec.

Després encara hem fet una exploració pujant per una canal fangosa i baixant per l'altra banda amb l'ajut d'unes cordes fixes fins a un balconet situat poc abans de la sala final, plena de blocs.

Després de donar per acabada l'exploració, només ens quedava remuntar fins a la sala gran i després el ràpel d'entrada per sortir a l'exterior.

Hem estat moltes hores perquè l'exploració era llarga, però això ens ha permès gaudir, durant el trajecte de tornada a peu fins al cotxe, d'un magnífic capvespre al Montsec.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Àger - S. Esteve, 2024

Cova Negra de Corçà, 2022

El Feixant del Montsec, 2018

---

Barranc de la Sarah i VF Urquiza-Olmo (K3)

Avui la previsió del temps era força dolenta però cap a ponent la méteo donava un pronòstic una mica millor, de manera que ens hem desplaçat fins a la Vall d'Àger, al peu del Montsec d'Ares, per fer una activitat barranquista.

El Barranc de la Sarah és un afluent del Barranc de la Pardina i està equipat amb una sèrie de ràpels, no massa llargs ni especialemt difícils però en un magnífic entorn natural, envoltat pels cingles del Montsec. A més, la tornada es pot fer de divereses maneres però una d'elles, la que finalment hem seguit, puja per una via ferrada fent encara més atractiva l'activitat.

Tant el barranc com la via ferrada han estat equipats per en Joaquín Olmo i els seus col·laboradors i això és una garantia de qualitat en aquesta mena d'equipaments.

Hem arribat de bon matí a la Vall d'Ager i, després d'esmorzar en el bar de la gasolinera, hem pujat en cotxe per la petita carretera del Coll d'Ares fins agafar un trencall que porta a les ruïnes del Castell de Sant Llorenç. La darrera vegada que vam recórrer aquesta pista era una mica precària i calia anar amb compte amb el cotxe. Avui hem tingut la petita sorpresa que la pista estava perfecta, al menys fins a un gran dipòsit d'aigua, poc abans d'arribar al castell. Hem suposat que els bombers pugen amb camions per omplir el dipòsit de prevenció d'incendis i per això han arreglat la pista.

El  final no era tan bo però l'hem passat sense problemes fins al peu del castell, on hem deixat el cotxe per iniciar l'aproximació al barranc.

El camí voreja el cingle sota les ruïnes del castell, on hi ha moltes vies d'escalada, i segueix planejant amb grans vistes fins a la capçalera del barranc.  Hem baixat desgrimpant alguns fàcils ressalts fins al primer ràpel, on hi ha un passamans per assegurar el pas fins a la instal·lació.

El descens és fàcil i l'entorn és extraordinari, amb els cingles del Montsec i la visió del pantà de Canelles al fons de la vall. Hem fet un total de vuit ràpels, alguns amb petits trams volats, fins arribar a la confluència amb el Barranc de la Pardina, on acaba el descens.

Aquí teniu el vídeo de la primera part de l'activitat d'avui: el Barranc de la Sarah. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

 

Quan estàvem baixant els darrers ràpels, ha començat a plovisquejar. No era un xàfec però aviat estava tot mullat, de manera que hem decidit tornar pel camí evitant la via ferrada, que no era la millor opció amb la pluja que queia i la possibiltat que la cosa anés a més. 

Hem començat a pujar pel camí però no l'hem encertat i, després d'alguns dubtes i desorientacions, hem acabat al peu de la Cascada Federica, el ressalt principal de la via ferrada Urquiza-Olmo. En aquesta situació, el més fàcil era pujar per la ferrada, de manera que ens hem equipat i hem començat a superar el mur de la Cascada Federica.  Per sort, ja no plovia i en pocs minuts hem superat la cascada, un flanquejament i un mur final acanalat. Després, hem seguit un camí que puja seguint el Barranc de la Pardina.

En molts punts, el camí no és més que una línia de fites per la llera del torrent però hem anat pujant sense problemes, superant un parell de curts ressalts equipats, fins arribar al peu del tram K5 de la ferrada, un tram que es va afegir a l'antiga via ferrada i que avui no hem volgut fer, amb la roca mullada i les cordes a l'esquena. Hem seguit pel camí i aviat hem arribat al punt de partida, sota el Castell de Sant Llorenç.

Hem baixat a Àger i hem tornat al bar de la gasolinera, on hem gaudit del seu menú diari, per recuperar-nos de l'activitat.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes de la via ferrada. Com l'anterior, ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via ferrada Teletubies, 2024

Cova Negra de Corçà, 2022

VF Urquiza - Olmo, 2001

---

RESSENYA:

PARTICIPANTS:

Joan C. - J. Rafel

---

Roca Regina, pel Torrent del Bosc

Aquest cap de setmana tenim programada l'ascensió a un cim amb el grup de caminadors del GR. És una activitat que fem cada any al final de temporada i que aquesta vegada ens portarà al Pallars. Com que l'activitat programada per avui és només la pujada al refugi del Pla de la Font i s'hi arriba en cotxe gairebé fins a la porta, hem pensat que podíem aprofitar el matí per fer alguna altra activitat.

La Roca Regina és una muntanya relativament petita, de només 726 metres d'altitud, però amb una paret sud espectacular, de més de 300 metres, que cau a plom sobre el Barranc del Bosc, molt a prop del Pas de Terradets, al Montsec.

L'excursió proposada és un recorregut circular al voltant de la Roca Regina, arribant fins al seu cim, que ens ofereix un panorama espectacular i vertiginós. El punt d'inici és l'estació de Cellers-Llimiana del tren de la Pobla de Segur.

De bon matí ens hem trobat tota la colla a Cellers.  El dia era gris i amenaçava pluja però no hem dubtat en iniciar la caminada, confiant en què el dia s'aniria aguantant. Les previsions no eren dolentes del tot i el nostre provat optimisme ens animava a seguir endavant.

Hem començat a caminar per un camí que voreja el pantà de Terradets, riu avall, al costat de la carretera. Més endavant hem travessat un pont sobre el pantà, seguint l'antiga carretera de Tremp, que passa per un curiós túnel amb finestres laterals sobre el pantà.

Poc després hem passat al costat del camí de la Cova dels Muricecs, una cavitat que havíem visitat algunes vegades fa uns anys i que ara està blindada amb unes reixes que impedreixen l'accés a la cavitat, que només es pot veure amb visites guiades.

Hem passat per sobre de la presa, arribant a la carretera nova de Tremp, just al costat de la desembocadura del Torrent del Bosc, on la via del tren travessa el torrent a bona alçada pel Pont del Barranc del Gos, una gran obra d'enginyeria amb una única arcada de gran amplada.

Al costat del pont comença el camí, un corriol ben marcat que puja per la riba dreta del Torrent del Bosc. Aviat el torrent s'engorja i el camí guanya alçada per evitar els cingles que cauen sobre el torrent. 

Des del camí teníem una vista espectacular de la gran paret sud de la Roca Regina que s'aixeca més de tres-cents metres sobre el torrent.

Més endavant hem baixat fins al torrent, seguint el camí, per travessar-lo iniciant una forta pujada per l'altra banda fins a un coll situat en el llom de la Roca Regina. Just en el coll hi ha una cruïlla de camins. Hem deixat el camí principal que porta de tornada a Cellers per agafar un corriol que puja seguint el llom fins al cim de la Roca Regina (726 m).

El cim, sobre la gran paret, és vertiginós i molt panoràmic. Molts metres per sota, es veia el Torrent del Bosc i el camí per on havíem vingut. També vèiem el pont del Barranc del Gos i tota la vessant nord del Montsec, coberta de grans boscos d'alzines i roures.

Cap al nord teníem ben a prop el pantà de Terradets i la Conca de Tremp però les muntanyes dels Pirineus estaven tapades pels núvols i no les hem pogut veure.

Hem fet moltes fotos i hem estat una estona gaudint del gran panorama d'aquesta talaia vertiginosa abans d'iniciar el retorn. Just quan estàvem a punt de sortir, ha començat a ploure. Era una pluja fina i veníem preparats amb el material corresponent, capelines i paraigües, de manera que hem anat baixant sense problemes.

Hem retornat al coll i hem agafat l'altre camí, que baixa pel llom de la Roca Regina fins a un altre petit coll des d'on hem iniciat la baixada directa a Cellers per un bon camí i finalment per una pista. Poc abans del final, la pluja fina s'ha convertit en un bon xàfec i hem acabat tots refugiats a la marquesina de l'estació del tren. 

El xàfec ha durat pocs minuts i aviat hem pogut sortir del nostre refugi i, després de canviar-nos la roba mullada, hem anat a dinar al restaurant Can Quel, de Fontllonga, on hem gaudit, entre altres, del plat més típic de la cuina lleidatana: cargols a la llauna.  Després ens hem desplaçat fins al refugi del Pla de la Font per fer demà l'acensió programada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent del Bosc, 1989

Cova dels Muricecs, 1989

Roca Regina, via Ribes-Vidal, 1979

---

GR3: Sant Esteve de la Sarga - Barranc dels Horts

Una nova etapa del GR3, arribant a la vall de la Noguera Ribagorçana i deixant definitivament enrere el Montsec. Ha estat una etapa fàcil i curta però molt interessant, amb grans panorames i un bon ambient de muntanya.

Després d'un llarg viatge, hem arribat a Sant Esteve de la Sarga, punt d'inici de l'etapa. Els quilòmetres finals del viatge han estat difícils per a l'autocar, ja que la carretera és molt estreta. Per sort, no hem trobat cap vehicle en sentit contrari; hauria estat complicat creuar-nos amb ell.

Hem esmorzat a peu dret i hem iniciat la caminada per la carretera que porta al Coll de la Fabregada però ben aviat l'hem deixat per agafar una altra carretera, més petita, en direcció a Castellnou de Montsec.  

Aviat hem vist, enlairat sobre un turó, el petit poble de Castellnou. Al darrere hi havia un gran rerefons de muntanyes. Es veia una bona part dels Pirineus, destacant l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. 

Seguint la carretera, amb alguna variant, hem arribat al poble. L'hem vorejat per la carretera i hem seguit fins al segon poble del recorregut: La Torre d'Amargós. 

Ens hem aturat a esmorzar al costat del poble, encara més petit que l'anterior, abans de seguir endavant. A la sortida del poble hem deixat la carretera, baixant per un corriol fins travessar un torrent i passar al costat de la Font de les Geixes, una bona surgència amb una bassa d'aigua clara.

Una curta pujada ens ha portat fins a La Clua, un poble més petit encara que els anteriors. Aquí hem agafat novament la carretera per recórrer la part final de l'etapa. Encara hem fet una parell de dreceres abans d'arribar a la carretera principal, la que ve de Sant Esteve de la Sarga per la Fabregada. 

En aquest punt el nostre camí s'uneix amb el GR1 que ve del Pont de Montanyana. L'hem seguit poc més de 2 km fins arribar a una petita explanada al costat de la carretera on ens esperava l'autocar.

Havíem previst acabar l'etapa una mica abans del Pont de Montanyana per equilibrar aquesta etapa amb la posterior,  de manera que aqui hem donat per acabada la caminada i hem pujat a l'autocar per recórrer els 2 km que faltaven per al Pont de Montanyana. 

Avui hem dinat al Restaurant Isidro del Pont de Montanyana, on hem gaudit d'un magnífic menú de cuina casolana on ha destacat l'escudella barrejada de primer plat i les carns a la brasa de segon.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí Vell de Montrebei, 2023

Torrent del Bosc, 1996

Montsec d'Ares BTT, 1989

---

GR3: Àger - Sant Esteve de la Sarga

Avui hem fet la que podríem considerar l'etapa reina d'aquesta temporada del GR. L'etapa d'avui ens ha portat a saltar el Montsec per un dels passos més alts, el Coll d'Ares, passant de la vall d'Àger, a la Noguera, fins al petit poble de Sant Esteve de la Sarga, en el Pallars. Hem tingut un dia clar, d'ambient primaveral, amb força sol i molta visibilitat. Unes condicions ideals per fer una etapa tan interessant com aquesta.

Hem arribat en autocar a Àger i hem esmorzat en el bar de la benzinera, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Hem començat a caminar per una pista entre els camps de la part baixa del Montsec. La pista recorre els camps d'ametllers, que avui estaven en plena floració oferint-nos un gran espectacle.

Més endavant hem deixat la pista per seguir un corriol en forta pujada fins a l'ermita de Colobor. L'edifici està mig enrunat però encara s'aguanten en peu els gruixuts murs del que un dia va ser un refugi de muntanya gestionat pel Centre Excursionista de Lleida.

Hem esmorzat al costat de l'ermita, abans de seguir el nostre camí. Aviat hem arribat a una pista que hem anat seguint, retallant algun revolt, fins que hem enllaçat amb la petita carretera asfaltada que ve d'Àger. Seguint la carretera i fent alguna drecera, hem arribat fins al Coll d'Ares.

Tal com ja sabíem, des de dalt del coll el panorama era extraordinari. Amb un dia tan clar com avui es veu bona part dels Pirineus: el Monte Perdido, la Maladeta, l'Aneto, el Montsent... Hem fet la foto de grup amb el rerefons dels Pirineus nevats i hem seguit endavant iniciant la baixada per la vessant pallaresa.

Hem baixat per un camí ben marcat que travessa diverses vegades la carretera, amb grans vistes dels Pirineus, fins que hem passat al costat d'un curiós aljub, un dipòsit tallat a una gran llosa i destinat a recollir l'aigua de pluja. El lloc era ideal per dinar, de manera que hem fet l'aturada corresponent. Avui no teníem restaurant perquè el final d'etapa està molt lluny de tot, de manera que hem portat la carmanyola.

Després de gaudir d'un dinar de camp en aquest lloc tan singular, hem seguit el camí en direció a Sant Esteve de la Sarga, ja molt proper. Aviat hem començat a veure el poble al fons de la vall, amb la petita església i les quatre cases agrupades. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada l'etapa. Només ens quedava el llarg desplaçament en autocar per retornar a casa, un retorn que a cada etapa és més llarg perquè ens anem allunyant en direcció als Pirineus.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí Vell de Montrebei, 2023

El Feixant del Montsec, 2018

GR1 per Montrebei, 2015

---

VF Teletubies i Forat de l'Obaga de la Maçana

Sessió doble per terres de la Noguera, amb el recorregut d'una via ferrada i l'exploració d'una cova. Una gran jornada, molt ben aprofitada i amb la companyia dels nens, la Mariona i en Jan, que han gaudit novament de la muntanya.

De bon matí hem arribat a Corçà, a la Vall d'Àger, i hem seguit per la pista de la Pertusa. Poc abans del final, la pista està tallada. Hem deixat el cotxe en un aparcament a uns 500 metres del final i hem seguit a peu. Des del final de la pista hem agafat un corriol que és el camí normal d'aproximació a les diverses vies ferrades de l'esperó de la Pertusa.

Hem baixat pel camí, amb alguns passos equipats, i hem aribat al Pas de la Piula, un estret passadís entre roques que porta directament a l'inici de la via ferrata Teletubbies. 

Aquesta via, com les altres ferrades de la zona, va ser oberta per en Joaquín Olmo i els seus companys. Està pensada per a nens o per iniciació a la tècnica de les vies ferades, ja que és fàcil i amb poca distància entre preses.

La via comença amb un mur vertical equipat amb preses artificials. Aquestes preses tenen formes diverses: la lluna, el sol, un elefant.... posades per motivar els més petits. Després venen trams de grapes i cadenes, seguint un marcat esperó amb grans vistes sobre el pantà de Canelles, que avui estava gairebé buit.

Els nens han pujat força bé i en poc temps hem superat la via, arribant a l'inici d'un corriol que en dos minuts ens ha portat a enllaçar amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya,  Quercus Films:

Hem baixat fins a Àger i ens hem aturat a dinar en el restaurant de la benzinera, on hem gaudit d'un magnífic menú que ens ha permès recuperar forces de cara a l'activitat prevista per a la tarda.

El Forat de l'Obaga de la Maçana és una cavitat fàcil, sense dificultat tècnica i apta per a tots els públics, si més no fins al pas estret que dona accés a la galeria final. Està situada a prop del lloc anomenat la Maçana, un agrupament de quatre cases al terme de Camarasa i al costat del pantà del mateix nom.

Jo ja havia visitat aquesta cavitat l'any 1985, acompanyat d'un amic de Camarasa, en Pau, que coneixia com ningú tots els racons del seu municipi. Recordo que en aquell temps, quan encara no disposàvem de GPS i molt poca gent coneixia aquesta cavitat, en Pau em va ensenyar la seva estratègia per localitzar el forat perdut per la muntanya. Quan arribava a la zona buscava l'alineació entre una torre d'alta tensió situada a l'altra banda del torrent i un dels angles d'un antic corral amb murs de pedra. La cova estava exactament sobre la línia que determinava aquesta alineació, de manera que només calia pujar seguint aquesta direcció fins tobar l'entrada.

Fa ben poc, al desembre de 2022, van desobstruir un forat situat on acabava la galeria principal. Per un pas estret van accedir a una nova sala, inèdita, amb bones formacions i una gran colada.

Hem deixat el cotxe en una petita explanada a peu de carretera i hem iniciat la curta caminada fins a la cavitat. Hem seguit una petit pista i, a la part final, un corriol molt ben definit i senyalitzat amb fites que en pocs minuts ens ha portat fins al Forat. Una corda de nusos lligada a una savina facilita la desgrimpada del pou d'entrada, de només dos metres.

Hem baixat la primera galeria, la curta, fins al final. És una rampa pedregosa sense massa interès. Després hem iniciat el recorregut per la galeria principal i aviat hem començat a trobar bones formacions de tota classe. La galeria puja entre columnes fins a un eixamplament que forma una sala amb moltes formacions. 

Aquí sembla que s'acaba tot però al fons de la sala hi ha un forat petit. És la desobstrucció que dona accés a la sala final, descoberta ara fa un any. El pas és estret però amb una mica d'habilitat i sense respirar hem aconseguit superar-lo. A l'altra banda encara queda un segon obstacle, un passadís molt estret superant un bloc, i un pas final per una porta entre columnes que ens ha donat entrada a la sala final. 

És una sala gran i molt més alta que la galeria anterior. Hi ha diverses columnes i, al davant, un mur recobert per una gran colada. Hi ha una corda fixa que permet pujar pel mur de la colada fins al tram final de la galeria, que en pocs metres queda cega.

He pujat per la corda però els nens no han pujat perquè no he portat el cordino i, per tant, no els podia assegurar el pas que, tot i ser fàcil, podia ser perillós. He arribat al final i he retornat baixant per la corda fins al peu del mur.

Després hem tornat enrere per la galeria fins al pou d'entrada per on hem sortit amb l'ajut de la corda de nusos. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat. Com l'anterior, ha estat creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya,   Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: TELETUBBIES  -  FORAT

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova del Lladre, 2022

Cova de Sant Valero, 2022

Cova de la Maçana, 1985

---

Forat de l'Or i Forat la Bou

Hem fet una sortida de dos dies al Pallars per fer excursionisme subterrani. L'objectiu principal, programat per demà, és l'Avenc del Barbuixell però avui hem aprofitat el llarg viatge al Pallars per fer un parell d'aturades visitant dues cavitats de poc recorregut però ben interessants.

Forat de l'Or: jo ja havia visitat aquesta cavitat alguna vegada però sempre havia estat una visita superficial, sense recórrer totes les galeries accesibles.

El Forat de l'Or no és més que una surgència, una font natural per on brolla un petit riu però només després de fortes pluges. Normalment, la petita xarxa de galeries d'aquesta cavitat es pot recórrer fins on ens permet el nivell de les aigües, que forma uns sifons en uns determinats punts a partir dels quals només es pot continuar bucejant.

Hem deixat el cotxe a l'àrea de descans de la font de les Bagasses. Des d'allà l'aproximació a l'entrada de la cavitat és immediata.  Hem entrat per la boca superior i hem començat a avançar per la galeria principal. La part inicial està plena de blocs que dificulten la progressió però aviat trobem una galeria molt més neta per on hem avançat caminant fins al primer punt singular.

Hi ha un sifó temporal; sembla ser que només després de pluges, quan el nivell freàtic és alt, aquí hi ha el primer sifó. Quan aquest sifó està inundat es pot superar per una galeria superior amb l'ajut d'unes cordes fixes.

Tot i que avui el sifó estava buit, hem passat per la galeria superior superant una petita grimpada equipada. A l'altra banda hi ha el primer sifó permanent, amb una petita platja de sorra fina.

Hem seguit avançant per la galeria principal fins trobar el segon sifó, on sembla que s'acaba la part accesible de la cavitat però una corda fixa a la dreta ens indica que encara podem seguir avançant. Amb l'ajut de la corda hem superat una placa llisa arribant a una galeria recta que ens ha portat fins al tercer i definitiu sifó on hem donat per acabada la nostra exploració de la cova. A partir d'aquí ja és terreny exclussiu per als espeleobussejadors.

I aquí teniu el vídeo amb escenes de la nostra petita exploració del Forat de l'Or. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Forat la Bou: avui només havíem previst la visita al Forat de l'Or però com que hem acabat aviat hem pensat que podíem fer també la visita a aquesta petita cavitat que, en principi, teníem programada per demà.

Hem pujat al poble de Serradell, un poblet molt típic amb cases de pedra i carrers costeruts. A l'entrada del poble hi ha un petit aparcament on hem deixat el cotxe. Després hem travessat els carrers del poble sortint per un corriol a l'altra banda. El corriol, ben marcat, puja per una roureda i en pocs minuts ens ha portat a l'entrada de la cova, al mig del bosc.

El Forat la Bou és una cavitat de fàcil accés i de curt recorregut. Pràcticament és una galeria única de poc més de 150 metres on no cal cap material tècnic d'espeleologia. 

Hem entrat per la galeria, caminant uns 90 metres per un passadís ben ample. Als costat hi ha formacions, més nombroses a mesura que anem avançant per la galeria. Hi ha un tram singular on el terra està ocupat per uns gours secs.

Després hem arribat al final de la galeria principal. Sembla que s'acabi la cavitat però encara es pot recórrer un tram més. Amb una petita grimpada hem superat un ressalt per arribar a una zona molt concrecionada. Des d'allà, desgrimpant per un petit forat, s'arriba a una gatera, estreta i enfangada, que porta a la sala final, amb algunes concrecions.

Després d'acabar el recorregut de la cova hem tornat pel mateix camí, hem baixat a Serradell i des d'allà hem anat a la Pobla de Segur on teníem l'allotjament.

I aquí teniu el segon vídeo, amb escenes del Forat la Bou. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK (LA BOU)

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pui de Lleràs, 2022

Espluga Llorna, 2022

Forat de L'Or, 1989

---

Congost de Montrebei: camí nou, camí vell

L'excursió d'avui és una mica més singular del que sembla. El Congost de Montrebei és tot un clàssic, una de les excursions més populars de Catalunya i ha aparegut unes quantes vegades en el Blog de Muntanya, la primera l'any 1986 quan aquests indrets eren solitaris i no coneixien la massificació actual.

El nostre itinerari d'avui ha estat singular perquè hem recorregut el camí del Congost però a la tornada hem fet una variant oblidada però ben interessant: el Camí Vell de Montrebei.

L'antic camí del Congost de Montrebei, tallat a la roca com l'actual, estaba 30 metres per sota, més a prop del riu. Quan van construir la presa va quedar sota el nivell de les aigües i va ser abandonat. Uns anys després es va construir el camí nou, el que actualment recorren milers d'excursionistes. 

Quan el nivell del pantà és baix, l'antic camí queda novement al descobert i es pot recórrer, encara que no està equipat com el camí de dalt ni té cap tipus de manteniment. Aquest camí va molt més avall i, per tant, més enclotat en el congost i a prop del riu.

Avui era una bona oportunitat per resseguir quest camí perquè, a causa de la sequera, el nivell de l'embassament és molt baix i tot el camí està al descobert. En el congost l'aigua no està estancada com és habitual sinó que el riu corre pel fons com abans que es construís la presa.

El punt de partida normal és el párquing de pagament que s'ha instal·lat a l'entrada del congost, amb un centre d'informació i serveis. Avui estava tancat, de manera que hem aparcat en una petita explanada fora de la carretera, situada poc més enllà de l'entrada del pàrquing. 

Hem iniciat la caminada pel camí clàssic del Congost de Montrebei, avui amb molt poca gent. Aviat hem vist que, com ja sabíem, el pantà de Canyelles estava sota mínims. Quan hem arribat a la part engorjada es veia el riu corrent pel fons de l'engorjat com si no existís la presa. En algun punt es veia el camí vell, tallat a la roca com el nou, molts metres per sota nostre.

Hem recorregut el camí clàssic per aquest indret tan singular fins que, ja a prop de la sortida, hem arribat al petit corriol que puja a la Cova Colomera, molt visible a sobre del camí. Jo ja havia visitat alguna vegada aquesta cova però mai havia passat de l'entrada i avui volíem exporar-la una mica més. 

Hem pujat pel corriol, amb un parell de trams equipats amb grapes i cadenes, fins a l'entrada de la cova, una enorme obertura sobre el congost. Hi ha les restes d'una tanca que van posar quan feien prospeccions arqueològiques fa molts anys, però està foradada per molts llocs. Hem recorregut la galeria principal, de grans dimensions pero curta, fins al final. Allà hi ha una finestra elevada, equipada amb una corda de nusos. He pujat amb l'ajut de la corda, entrant en una saleta amb algunes formacions. És poca cosa i aviat he tornat a baixar a la galeria principal. Hem fet algunes fotos i hem sortit novament a la llum.

Hem fet un vídeo d'aquesta visita a la cova: 

Hem tornat al camí de Montrebei i hem seguit endavant, completant la trvesia del congost fins al pont de Seguer, un petit pont penjant sobre la Nogura Ribagorçana. Avui l'aigua estava molts metres per sota del pont; una situació molt diferent a la de la nostra darrera visita al congost, quan vam passar per sota d'aquest pont en kaiac.

Hem menjat una mica al costat del pont abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a la bifurcació on comença el camí vell.  Un rètol avisa de la perillositat del camí, encara que es refereix únicament a la possible caiguda de pedres des del camí de dalt.

Hem baixat per un corriol fins al sector principal del camí vell, tallat a la roca. És igual que el nou però 30 metres per sota i brut de fang i pedres perquè normalment està sota les aigües del pantà. El riu corre ben a prop i se sent la remor de l'aigua mentre avancem pel camí. És una visió molt diferent de la del camí nou, ja que estem molt més avall i a prop de l'aigua.

El camí vell ens ha semblat més curt i fàcil del que esperàvem. En poc temps ja sortíem per l'altra banda del congost i per un corriol hem pujat al camí principal per on hem retornat fàcilment fins al punt de partida on teníem el cotxe.

I aquí teniu el vídeo del recorregut pel Congost de Montrebei. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Caiac a Montrebei, 2015

GR1: Montrebei Corçà, 2015

Congost de Montrebei, 1992

---

Cova Negra de Corçà

Avui hem fet una incursió a la Serra del Montsec per visitar una cova molt interessant, situada al peu de la Paret de Catalunya, a l'entrada del Congost de Monrebei. És una cavitat fàcil, que es pot recórrer sense cap material específic encara que tota la cavitat està coberta d'un fang molt relliscós que obliga a prendre precaucions. Hi ha un petit resalt d'uns quatre metres, equipat amb una corda fixa, i nosaltres hem equipat una altra rampa relliscosa amb un passamans de corda. 

Hem arribat en cotxe a Àger i hem agafat la carretereta que puja al Coll d'Ares. Abans d'arribar al coll, a la zona dels Plans de Badià, hem agafat una pista senyalitzada en direcció al Castell de Sant Llorenç. La pista està relativament bé encara que hem patit una mica en alguns trams pedregosos. Volíem arribar fins al final de la pista en el Pla d'en Lluis però quan faltaven uns 400 metres hem optat per deixar el cotxe i seguir a peu per evitar el tram final de la pista, no gaire bona.

Caminant, hem arribat en pocs minuts al Pla d'en Lluis, un indret singular situat al peu de les parets que cauen del Montsec i amb gran panorama sobre la Vall d'Àger i els Pirineus. És un lloc molt popular perquè és el punt d'inici de l'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de Catalunya.

Del mateix Pla d'en Lluis surt un camí ben marcat que porta a la cova i a les vies d'aquest sector d'escalada. Hem pres aquest camí, que ressegueix el cingle per la seva base. Aviat hem vist, per l'obertura del Congost de Montrebei, els Pirineus nevats. Hem identificat algunes muntanyes con el Cotiella, el Turbón, el Posets i l'Aneto i hem fet fotos dels espadats amb les muntanyes nevades al fons.

Hem arribat a la cova, que està penjada a la paret del cingle, però per una petita canal i amb l'ajut d'alguns arbres hi hem arribat sense problemes.

Ens hem equipat i hem entrat a la cova que bàsicament és una galeria única de poc més de 300 metres per on hem avançat caminant; fàcil però amb alguns passos una mica delicats pel fang relliscós. Després de recórrer un tram de la galeria hem arribat al primer obstacle, un petit ressalt d'uns quatre metres formant un rampa. Hi ha una corda fixa per assegurar el pas utilitzant-la com a passamans, ja que la roca és molt relliscosa. Hem superat el pas i hem seguit en lleugera baixada, sempre per la mateixa galeria.

Aviat hem arribat al punt més interessant del recorregut: una sala més gran amb les parets recobertes de formacions. La sala té una bona alçada i per tot arreu apareixen formacions variades. Després d'admirar una estona aquesta sala hem seguit baixant per la galeria. Hem arribat a un altre pas delicat, una rampa relliscosa. El pas no està equipat però nosaltres hem deixat una corda, més que res per assegurar la tornada remuntant la rampa.

Hem passat al costat d'un petit pou però no hi hem baixat; sembla que no té cap interès especial i el fons es veia fangós. Poc després hem arribat al final del recorregut on hi ha una petita sala i, passant una curta gatera, la saleta final.

En aquesta saleta, el terra està cobert d'un fang més compacte com els que fan servir per fabricar terrissa. A les parets, alguns visitants de la cova  havien fet petites escultures de fang, algunes realment artístiques. També en aquest lloc hi ha les inscripcions d'alguns antics visitants de la cavitat; la més antiga data de 1.765.

Hem iniciat el retorn pel mateix camí, remuntant les diverses rampes, i ens han estat molt útils les dues cordes fixes per superar els passos més delicats. Finalment hem sortit a la llum, donant per acabada l'exploració de la cova. 

Hem retornat pel mateix camí fins al cotxe i, ja de tornada, encara hem fet dues aturades: la primera en el Castell de Sant Llorenç, en ruïnes però situat en un lloc magnífic, i la segona en el Coll d'Ares, des d'on hem pogut veure bona part dels Pirineus ja força nevats.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Montfalcó i Montrebei, 2015

GR1: Montrebei - Corçà

Congost de Montrebei, 1992

---

Forat del Gel i Cova Negra de Mata-solana

Avui hem vingut a la Serra del Montsec per visitar dues de les coves més conegudes d'aquesta serra. Son dues cavitats, el Forat del Gel i la Cova Negra de Mata-Solana, que es poden visitar sense necesitat de material tècnic d'espeleologia. A més, l'aproximació és ben curta encara que la del Forat del Gel té certa complicació, especialment en dies com avui quan tot està mullat.

Forat del Gel: aquesta cavitat es troba a la part alta del Montsec de Rúbies, a la cara nord. És una gran cavitat amb una sala gairebé única, de grans proporcions. Per arribar-hi hem anat fins a l'Hostal Roig per la petita carretera que puja des de Vilanova de Meià. Allà hem agafat la pista que puja a la Portella Blanca. 

El dia era gris i plovia a estones però amb el vehicle tot terreny hem pujat sense problemes per la pista enfangada fins a l'inici del caminet que porta a la cova.  Hem iniciat l'aproximació a la cova sota la pluja, baixant per la vessant nord del Montsec de Rúbies. Després d'un inici planer, flanquejant la muntanya, el camí baixa directament amb fort pendent. L'herba mullada i els pendents rocosos ens han complicat bastant l'aproximació a la cova però finalmente hi hem arribat.

L'entrada al Forat del Gel és impressionant. Una gran boca allargada dona entrada a una gran sala amb el terra recobert de blocs de roca que formen una rampa de baixada cap al fons de la cova. Hi ha poques formacions però cap al fons hi ha unes interessants colades en un mur a la dreta de la cavitat.

Després de recórrer la sala arribant fins al punt més baix, hem trobat l'entrada a unes noves sales que en realitat no són més que unes fisures inclinades que acaben en un amuntegament de blocs.

Quan hem sortit del Forat del Gel encara plovia, de manera que hem hagut de recórrer el camí penjat d'accés a la cavitat pujant pels pendents de roca relliscosa i herba mullada.

Aquí teniu un vídeo amb escenes de la nostra visita al Forat del Gel. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Cova Negra de  Mata-solana: Hem tornat a baixar fins a l'Hostal Roig i hem agafat la carretera que porta al petit poble de Mata-solana. Poc abans d'arribar-hi hem deixat la carretera per agafar la pista del Riu de Barcedana, que ens havia d'apropar a la segona cova del dia. Només entrar a la pista, però, ja hem observat que estava tan enfangada que, fins i tot amb el vehicle tot terreny que portàvem, era molt difícil arribar-hi. 

Hem deixat el cotxe i hem completat l'aproximació a peu. No era gaire lluny i en menys de mitja hora hem arribat a l'aparcament situat al costat de la pista, on comença el petit camí que puja a la cova. És un camí preparat per a turistes, amb esglaons de fusta i baranes, que en menys de mitja hora ens ha portat a l'entrada de la cavitat.

La Cova Negra de Mata-solana és una cavitat similar al Forat del Gel, ja que consta bàsicament d'una gran sala i té poques formacions. Hem recorregut l'extensa sala principal, amb petites estalactites penjades del sostre i molts blocs caiguts, i hem arribat al fons on hi ha una corda fixa que dona accés a unes galeries penjades. Nosaltres no hem explorat aquestes galeries, ja que no portàvem el material tècnic d'espeleologia, i només hem explorat la sala principal.

Després de recórrer la sala gran i fer unes quantes fotos, hem donat per acabada la visita iniciant el retorn pel mateix camí i arribant al cotxe ben enfangats.

I aquí tenim la segona pel·lícula del dia, amb un resum de la visita a la Cova Negra de Mata-solana. Com l'anterior, ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: GEL - MATASOLANA

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR1: Palanca - Hostal Roig, 2015

Tossal de les Torretes, 2010

Forat del Gel, 1990

---

El Feixant del Montsec

Un itinerari espectacular per la Serra del Montsec que ressegueix una feixa penjada del cingle a mitja paret, amb grans vistes i passos molt singulars però sense dificultat especial. Hem arribat a la població d'Àgeu i hem pujat en cotxe per la petita pista asfaltada que porta al punt culminant del Montsec d'Àger, el cim de Sant Alís, on hi ha una base de salt de parapent i ala delta. Abans d'arribar a dalt, en un marcat revolt a l'esquerra a uns 1.360 m, hem agafat una pista molt bona que en pocs minuts ens ha portat al punt de partida, l'inici del camí de la Canal de l'Embut, marcat amb una fita.
Hem iniciat l'ascensió pel camí poc marcat en direcció al cingle. Les fites ens han anat guiant muntanya amunt fins que hem arribat al peu de la Canal de l'Embut, una canal amb una forma característica, ampla per dalt i estreta per baix, que recorda l'estri de cuina que li dóna nom.
L'entrada a la canal és un petit mur equipat amb una cadena de ferro que ens ajuda a superar el pas. Més amunt hi ha un altre tram equipat amb una cadena. Quan el cingle ens ha barrat el pas hem flanquejat uns metres a l'esquerra fins que hem pogut seguir recte amunt amb alguna petita grimpada i un tercer i definitiu tram equipat amb cadena d'acer.
Hem arribat al capdemunt del cingle, just al costat d'unes antenes, i hem pres la pista que ressegueix tota la carena fins al cim de Sant Alís (1.676 m). En aquell moment el cim estava tapat per la boira i no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim, amb vistes als Pirineus i a les planes d'Urgell.
Després de menjar una mica hem iniciat la segona part del recorregut d'avui: el Feixant del Montsec. Her reculat una mica per sobre del cingle fins trobar l'entrada a la feixa penjada. El camí, de vegades poc definit però sense pèrdua, resseguex una llarga feixa a mitja alçada del cingle, amb passos espectaculars però sense dificultat especial. És un llarg tram de més de 2 km, un itinerari realment singular. A més, les darreres pluges i la primavera han omplert de flors tota la feixa oferint-nos un espectacle natural de primera.
Al final de la feixa, el camí baixa per un bosc i uns pendents pedregosos fins arribar a la pista, a gairebé 2 km del punt on havíem deixat el cotxe. Una curta passejada ens ha retornat al punt de partida on hem donat per acabada l'excursió.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog: 

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

BTT: Colobó i Sant Alís, 1994

Torrent del Bosc, 1989

BTT Montsec d'Ares, 1989

---