dijous, 20 de gener de 2022

Serra de Picancel

Serra de Picancel
Hem fet un gran recorregut per la Serra de Picancel, unes muntanyes situades al costat de la població de Vilada. Es una zona agrest i salvatge, amb camins i corriols perduts pels boscos i amb petits cims de roca montserratina.  Nosaltres hem fet un recorregut molt interessant, passant pels llocs més característics d'aquesta serra i pels principals cims començant pel més alt, el Saldaguda (1.172 m). Fins i tot, de camí, hem fet una petita vía ferrada i alguns passos equipats que fan encara més interessant aquest recorregut.
Quan hem arribat a Vilada, de bon matí, el fred era intens. Després d'esmorzar una mica en un forn de pa a la mateixa població, hem completat l'aproximació fins deixar el cotxe en una pista, al costat del Pont del Climent, un gran pont bastit sobre el riu Merdançol. Ens ha sorprès veure que al fons del riu tot estava gebrat. Fins i tot el pont tenia una bona acumulació de gebre.
Hem començat a pujar pel bosc amb un ambient siberià però a mesura que pujàvem ha anat desapareixent la gebrada i al cap de poc l'ambient ja no era tan fred; un clar exemple d'inversió tèrmica.
Després d'una bona estona de pujada hem arribat a La Portelleta, un petit coll situat a la carena principal. A partir d'aquest punt, tot el recorregut ha seguit la carena, passant per diversos cims.
Hem seguit caminant per la carena en direcció al primer cim del recorregut. Hem trobat un petit pas equipat amb una cinta, molt fàcil, i hem arribat al cim del Saldaguda (1.172 m) després d'una petita grimpada. Tot i que és un cim de poca altitud i voltat de muntanyes més altes, teníem un bon panorama i vèiem, entre altres muntanyes, el Pedraforca i el Puigmal.
Hem fet les fotos de cim i uns vols de dron abans de seguir per la carena. Hem arribat al Coll del Tell, un pas important en el camí que porta de Vilada al Monestir de La Portella. Des del coll hem pujat en pocs minuts fins al cim dels Gira-sols (1.067 m), un cim poc marcat però amb un bon espadat per la part nord.
A la baixada dels Gira-sols tenim un nou pas equipat. El cim sembla voltat de cingles però al costat mateix hi ha una petita alzina característica; per sota de l'alzina hem fet un petit flanquejament, al final del qual trobem l'inici d'un cable d'acer. Amb l'ajut d'aquest petit equipament hem desgrimpat un petit tram de roca. 
Hem seguit baixant, sense camí, fins a la Collada del Pic de Perris. Després, també sense camí, hem pujat en direcció al Pic de Perris fins arribar a l'inici de la via ferrada. El tram del recorregut entre Els Gira-sols i el Pic de Perris és el més embolicat de tot el recorregut perquè no hi ha un camí definit; només traces disperses que ens ajuden una mica a trobar els passos. De fet, el mapa de l'Editorial Alpina (full Lluçanès), marca camí a tot l'itinerari que hem seguit excepte en aquest tram, on no marca res.
Superat el tram més salvatge, hem arribat al peu de la via ferrada, un mur de poc més de 20 metres equipat amb grapes de ferro i cable de vida. Tot i que és un tram curt i fàcil ens hem equipat amb el material de seguretat de ferrades per superar els passos i en pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Perris (1.046 m).
Hem baixat per l'altra banda per un bon camí fins que hem arribat a una cruïlla, a prop del Collet dels Pins. En aquesta cruïlla el nostre camí desemboca en un camí més ample que ve de Vilada. Aquest camí és el que ens havia de retornar al punt de partida però abans encara hem volgut arrodonir la sortida pujant un darrer cim. Hem agafat el camí amunt per la cresta i en pocs minuts hem arribat al cim del Serrat del Migdia (1.082 m), també amb bon panorama i voltat de cingles.
Hem retornat pel mateix camí fins a l'anterior cruïlla i hem iniciat el tram final de baixada. Encara hem hagut de superar un petit tram de pujada, que el mapa de l'Editorial Alpina anomena el Trencacames, i hem passat un petit coll, el Portell de l'Ovellar, que forma un petit congost amb partes a banda i banda.
Finalment hem arribat al punt de partida, al Pont del Climent. Aquest pont encara estava totalment gelat i a baix, al riu, el paisatge era encara totalment siberià. Hem baixat al riu per fer unes fotos abans d'agafar el cotxe per tornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitta. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Els Cortins i les
Fogaroses, 2021
Pas de
l'Escalell, 2021
Cingles de
Malanyeu, 2020

dilluns, 17 de gener de 2022

Via ferrada de les Baumes Corcades

Via Ferrada Baumes Corcades
Han passat 15 anys des de la darrera vegada que vam fer la via ferrada de les Baumes Corcades. Tot i que és una activitat curta i a prop de casa, mai havíem trobat el moment de tornar-hi. Darrerament, a més, aquesta ferrada està tan massificada que fins i tot cal tramitar una autorització i demanar hora por poder accedir-hi, de manera que no teníem gaire interès en fer aquesta ferrada
Avui, en un dia fred de gener, hem tornat a les Baumes Corcades i hem gaudit novament del seu traçat, molt interessant encara que amb algunes discontinuïtats. Tot i l'ambient gelat, amb un parell de graus sota zero, quan hem arribat a peu de via ja tocava una mica el sol a la paret i a poc a poc l'ambient ha anat canviant fins que al final ja teníem calor.
L'equipament de la via és perfecte i molt segur; no hem tingut problemes per superar els seus passos, alguns molt singulars com el pont nepalès i l'escala del desplom.  L'únic punt negatiu d'aquesta ferrada és la poca continuïtat, ja que entre els diversos trams de la ferrada hi ha alguns trams de caminar que resten interès a la via.  També hi ha diverses escapatòries que permeten sortir de la via si no volem fer algun dels seus trams.
La via ferrada comença amb un tram vertical però no especialment difícil. Després vénen uns quants trams horitzontals per les baumes que donen nom a la ferrada; alguns es fan caminant i altres amb grapes de ferro.
El pont nepalès és molt llarg, uns 60 metres, i cal una mica d'equilibri i molta concentració per travessar-lo. No és difícil però sí espectacular; absteniu-vos si teniu vertígen... Gairebé al final de la via ferrada hi ha un petit sostre que se supera amb una escala metàl·lica penjada sobre el buit. També és un pas espectacular però sense dificultat especial encara que abans d'arribar-hi, cal superar un petit tram desplomat i després encara un altre petit tram en extraplom.
Després de superar els diversos passos de la via hem arribat al cim del Puigsagordi (984 m), punt final de la via ferrada. És un cim poc prominent, fins i tot s'hi arriba en cotxe, però està inclòs a la llista dels "centcims" de la FEEC.
El retorn és diferent del que coneixíem, ja que el camí directe per on havíem baixat en altres ocasions ara està tallat i cal baixar per la carretera. És una mica més llarg però es baixa en poc menys d'una hora de fàcil caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 


ENTRADES RELACIONADES:
VF Baumes
Corcades, 2007
VF Baumes
Corcades, 2006
VF Baumes
Corcades, 2003

dissabte, 15 de gener de 2022

GR3: Monistrol de Calders - Sant Iscle de Bages

GR3: Monistrol de Calders - Sant Iscle de Bages
Una nova etapa del GR3, la primera de l'any 2022, per terres del Bages. Avui hem fet el recorregut entre la població de Monistrol de Calders i l'ermita de Sant Iscle de Bages. Un fàcil recorregut per boscos i camps de cultiu amb poc desnivell i amb grans panorames del Pirineu Oriental i Montserrat.
Hem esmorzat a Monistrol en un forn de pa; al carrer la temperatura era d'una quants graus sota zero. Després hem iniciat la caminada travessant la riera i començant a pujar. Amb la gelada del matí ha anat molt bé començar pujant perquè al cap de poc ja no notàvem el fred. Aquest tram inicial era l'única pujada relativament important de la jornada i ens ha portat fins al Serrat de la Mussarra (675 m).
Ens hem endarrerit una mica perquè el camí estava poc marcat i en algun punt les marques del GR no coincidien amb el track que portàvem però a partir de la Mussarra tot ha estat més fàcil. Hem seguit per una bona pista de baixada, amb grans panorames per totes bandes, especialment de Montserrat. 
Ens hem aturat a esmorzar al costat de les ruïnes d'una masia anomenada El Vintró i hem seguit per la pista fins que, poc després de passar una gran masia voltada de vinyes anomenada Can Llucià, hem agafat un caminet en forta pujada. Hem arribat a un altiplà des d'on vèiem, a baix d'un petit engorjat, la Fàbrica d'en Jordà, una antiga colònia industrial.
Poc després hem arribat a Navarcles però el nostre camí no entra al centre del poble sinó que el voreja per anar a buscar la carretera i, poc després, la llera del Llobregat. Hem travessat el riu per un magnífic pont de pedra deixant enrere Navarcles.
Després d'una nova pujada hem travessat un pont sobre la carretera C-16 (Eix del Llobregat) arribant a Sant Fruitós de Bages. Tampoc hi hem entrat; hem deixat el centre de la població a la nostra dreta i hem vorejat el poble per una àmplia avinguda. Hem arribat a una zona de naus industrials i hem travessat l'antiga carretera C-16 per un pas elevat.
A la sortida de la zona industrial ja hem vist, al final d'una extensa zona de camps, el campanar de Sant Iscle. Encara en quedava travessar l'Eix Transversal (C25), la via del tren i la Sèquia de Manresa per arribar al final del nostre recorregut, al costat de l'ermita de Sant Iscle, on ens esperava l'autocar.
I, com és costum en aquest grup, hem acabat la jornada excursionista amb un bon dinar en un restaurant de la zona. Aquesta vegada hem anat al Restaurant Can Ferrer de Torroella de Baix, on hem gaudit d'un magnífic menú.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Moià -
Monistrol, 2021
GR3: Caraüll -
Moià, 2021
GR3: Puigví -
Caraüll, 2021

dijous, 13 de gener de 2022

Puig del Pam i Mont Llaret, amb esquís

Puig del Pam
Aquesta vegada hem inaugurat la temporada d'esquí de muntanya 2022 amb una magnífica ascensió per terres del Capcir. Avui el temps i la neu eren perfectes, tot i que el fred era molt intens, i hem pogut gaudir d'una gran jornada d'esquí de muntanya.
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí de Les Angles. El punt de  partida previst era a la part alta de l'estació, on hi ha un pàrquing a 1.840 metres, però la carretera estava força nevada i, per evitar haver de posar les cadenes, hem preferit iniciar l'ascensió des de la part baixa, al nucli principal de l'estació, a 1.650 m. 
Hem començat a pujar per les pistes superant els primers 200 metres de desnivell per arribar al nivell del pàrquing superior on hem agafat una pista pel bosc, gairebé plana. Més endavant s'ha acabat la pista i hem seguit pujant pel bosc, seguint un camí d'estiu que ens ha portat fins a l'Estany de la Balmeta, un petit llac de muntanya voltat de bosc en una fondalada de la muntanya.
L'estany estava totalment gelat i cobert d'una generosa capa de neu, de manera que l'hem pogut travessar per sobre. Poc després de l'estany hi ha un petit refugi lliure, la Cabana de la Balmeta. No hem arribat al refugi sinó que quan faltaven només 100 metres per arribar-hi hem girat cap a les grans pales que porten al Puig del Pam.
En Toni s'ha quedat al refugi perquè tenia problemes amb el material i en Joan i jo hem seguit amunt. A mesura que pujàvem el panorama era cada vegada més extens, dominat pels Perics i el Carlit. També vèiem el Canigó i el Puigmal, entre moltes altres muntantyes.
La part final estava molt ventada però hem pujat per la part de sotavent, on hi havia prou neu per arribar al cim amb els esquís als peus. Finalment hem arribat al Puig del Pam (2.470 m). És un cim bastant indefinit, un extens altiplà on hi ha diverses fites i és difícil saber quin és el punt més alt, l'autèntic cim.
Feia molt fred i no ens hem aturat gaire: hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:
Puig del Pam
Després de guardar les pells i apretar les botes hem iniciat el descens, una bona esquiada per les àmplies pales del Puig del Pam fins arribar a la Cabana de la Balmeta 2.100 m. 
Des de la cabana podíem tornar pel camí de pujada però hem preferit arrodonir la sortida amb una segona ascensió, la del Mont Llaret. Hem tornat a posar les pells i hem començat a remuntar per una valleta darrere de la cabana. Hem passat per dos petits llacs abans d'arribar a la carena. Després hem resseguit la carena, poc pendent, fins arribar al cim del Mont Llaret (2.376 m). El cim està format per uns grans blocs de pedra i coronat per una gran creu de fusta.
Hem fet la foto de cim i una nova panoràmica circular:
Mont Llaret
Ben a prop del cim del Mont Llaret hi ha la pilona final d'un telearrossegament. Des d'allà hem iniciat el descens final per les pistes d'esquí de Les Angles fins al punt de partida, en el nucli principal de l'estació, on ens esperava en Toni que ha baixat pel camí de pujada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Intent al Puig
del Pam, 2021
Petit Peric
amb esquís, 2014
Mortiers i
Terrers, 2008

dissabte, 8 de gener de 2022

Cova de Rotgers

Cova de Rotgers
Després del breu parèntesi de les festes nadalenques, hem iniciat el nou any 2022 amb el recorregut de la Cova de Rotgers, un sistema amb tres boques situat a prop de la població de Borredà. Nosaltres hem fet el recorregut entre les dues boques principals del sistema (R2 i R3) recorrent una galeria d'uns 600 mentres. 
La Cova de Rotgers no pot dir-se que sigui maca; no hi ha les belles formacions que trobem a altres coves (estalactites, estalagmites...) sinó que tot el recorregut es fa per una galera plena de blocas caiguts seguint el curs d'un riuet i superant trams estrets per gateres humides i enfangades. Tota una aventura.
L'entrada de la cova està a prop de l'ermita romànica de Sant Sadurní de Rotgers, a on arriba una pista asfaltada que surt de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. Hem deixat el cotxe en un prat i en pocs minuts hem arribat a l'entrada de la cova, la R2. És una fondalada en una petita clariana d'una roureda.
Poc després d'entrar a la cova ens ha sorprés el primer tram de gateres, estretes i molt mullades perquè el riuet baixa precisament per aquestes gateres. Hem arribat a la primera saleta ben mullats i enfangats però hem seguit endavant.
Tota la cova és una llarga galeria amb poques variants però amb una gran varietat de passos i amb contínues pujades i baixades. Després del primer tram de gateres mullades hem seguit per una galeria una mica mès còmoda i travessant algunes petites sales.
Tot i la llargada del recorregut, és fàcil de seguir perquè seguim sempre la mateixa direcció. A més, en molts trams hi ha un fil guia que ens treu de dubtes i ens evita perdre el temps buscant el camí correcte.
Després d'una bona estona de recórrer la galeria hem arribat a un nou pas característic, un petit pou que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda de nusos. Tot i que el pas està equipat, hem preferit assegurar també amb el cordino per millorar la seguretat.
Poc després hem arribat a un nou tram de gateres mullades on ens hem rebolcat novament en el fang i ens hem remullat una mica més. A la sortida de les gateres hi ha una saleta on ja es nota el corrent d'aire que ve de la sortida. Semblava que estava tot fet però encara ens quedava la dificultat més gran del recorregut: des de la saleta on estàvem s'ha de superar una gatera-pou per pujar a la Sala de les Arrels. Hi ha unes grapes de ferro i una corda de nusos que ens ajuden a superar el pas però l'estretor del forat i la Llei de la Gravetat, que ens va en contra, compliquen aquest pas, especialment per al que han menjat massa torrons per Nadal.
Superat el pas hem arribat a la Sala de les Arrels, que es diu així perquè el sostre de la cova està ple d'arrels, ja que aquest tram està molt a prop de la superfície. Finalment només ens quedava una curta gatera per sortir a la llum del dia, a la boca R3, on acaba el recorregut de la cova. 
Hem retornat al cotxe en pocs minuts i encara hem tingut temps de visitar l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers, molt propera, que ens ha sorprès per la seva bellesa, un magnífic exemplar del Romànic. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
Cova Quim
Solbas, 2020
Avenc dels
Topògrafs, 2019
Cova de les
Rondes, 2018