diumenge, 18 d’abril del 2010

Gran Tuc de Colomers (2.933 m) amb esquís

Gran Tuc de Colomers
Una gran ascensió al Circ de Colomers, a la Vall d'Aran. Hem sortit del refugi de Colomers a dos quarts de vuit amb els esquís als peus i hem pujat per la ruta normal passant per l'Estany Ubago fins a l'Estany de Ratera de Colomers. Des d'allà es veia el Portal de Colomers, protegit per una pala i una canal força dretes. Hem pujat fent ziga-zagues (fixeu-vos en la foto de l'àlbum on es veu la traça artística) i quan faltaven uns trenta metres ens hem hagut de descalçar els esquís i pujar a peu el tram final fins al Portal de Colomers (2.729 m). Des d'aquí hem fet un flanquejament amb lleuger descens per anar a buscar una coma al peu de la pala que ens havia de portar al Coll Sud. Hem superat aquesta pala, amb un final també força dret i evitant una cornisa, i ens hem situat al Coll Sud (2.873 m). Des d'aquí, ja més fàcilment i amb unes vistes impressionants, hem superat la pala final fins al cim del Gran Tuc de Colomers (2.933 m). Des del cim hem pogut veure un gran panorama; entre molts altres cims, hem identificat el Subenuix, el Peguera, els Pics del Portarró, els Encantats, el Mauberme, el Tuc de la Salana, la Punta Alta, la Maladeta ... La baixada ha estat llarga i treballada, ja que l'orografia d'aquesta zona és força complicada, però hem arribat als Banys de Tredós sense novetat.
Podeu veure aquí la pel·licula de la sortida, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


També teniu aquí la panoràmica circular del cim:



dissabte, 17 d’abril del 2010

Refugi de Colomers

Refugi de Colomers
Hem pujat al refugi de Colomers per fer demà una gran ascensió per la zona. La pista estava oberta fins als Banys de Tredós. Des d'allà hem caminat una estona fins que la neu ens ha permès posar-nos els esquís i completar l'aproximació sense haver de carregar-los a l'esquena. Ens hem instal·lat al nou refugi de Colomers i hem anat a dormir aviat després d'un sopar que no passarà a la història de la gastronomia. Hem denanat als guardes si ens podien donar l'esmorzar ben aviat però ens han dit que abans de les set no donaven ni aigua, de manera que ens han endarrerit una mica la sortida.


diumenge, 11 d’abril del 2010

GR92: Castell de Montgrí

Quan fa uns mesos la Magda va fer l'etapa del GR92 de l'Escala a Torroella de Montgrí, va fer una variant evitant la pujada al Castell de Montgrí perquè aquell dia tenia pressa. Avui hem fet una sortida matinal per resoldre definitivament aquesta qüestió, recorrent el tram del GR92 que puja al castell de Torroella de Montgrí. Ha estat una curta excursió, de menys de dues hores de camí, amb uns 300 metres de desnivell i hem pogut gaudir de grans vistes, ja que aquest punt és un magnífic mirador de l'Empordà.


dilluns, 5 d’abril del 2010

GR10, etapa 53: Puig Neulós - Banyuls

GR10
Puig Neulós - Refugi de la Tagnareda - Coll Pregon - Coll de l'Orri - Coll de l'Estaca - Coll dels Emigrants - Puig dels Quatre Termes - Pic de Sailfort - Coll dels Gascons - Banyuls de la Merenda

Finalment hem completat aquest camí de gran recorregut que vam començar a la platja d'Hendaya ara fa sis anys. L'etapa d'avui era fàcil, ja que gairebé no hi havia desnivell de pujada, però llarga, de set hores. Hem començat al cim del Puig Neulós (1.256 m) on vam acabar la darrera etapa. Avui el dia era molt clar i hem pogut gaudir durant tot el recorregut de grans vistes del Canigó, el mar i les planes de l'Empordà i el Rosselló. Des del Puig Neulós, el camí va carenant per tota la Serra de l'Albera, amb lleugeres pujades i baixades, passant per diversos colls fronterers. Hem pujat al cim del Puig dels Quatre Termes (1.156 m), des d'on es veia un gran panorama. Després hem seguit carenant fins al Pic de Sailfort, on hem deixat definitivament la carena fronterera emprenent la baixada cap a Banyuls. Encara ens quedava una llarga baixada de gairebé mil metres de desnivell fins acabar el nostre camí a la platja de Banyuls.
Us recomanem veure el fotollibre del GR10, ara ja acabat. També hem fet també un muntatge amb les millors fotos de l'activitat. Aquí el teniu:



I finalment tenim aquí la panoràmica circular des del cim del Puig dels Quatre Termes:



dissabte, 3 d’abril del 2010

Puntal Alto del Foratón (2.166 m) amb esquís

Puntal Alto del Foratón
Després d'haver abandonat ahir al Pico de Aspe, avui havíem de fer alguna cosa. Les previsions del temps eren força dolentes, de manera que l'objectiu previst que era el Bisaurín ha hagut de quedar per a una altra ocasió. Quan hem arribat al refugi de Lizara estava tot tapat però no nevava, de manera que hem decidit pujar a fer una volta fins al Collado del Foratón i, si es podia, fet el Puntal Alto, un cim força modest però que, tenint en compte les circumstàncies climatològiques, no estava malament. Així, a poc a poc, hem anat pujat; hem arribat al coll després de superar una pala final força dreta i, ja sense dificultat, hem pujat al Puntal Alto del Foratón (2.166 m). De baixada ens ha agafat la nevada i hem arribat al cotxe una mica mullats.
Aquí teniu el vídeo de la sortida, que inclou aquesta ascensió i l'intent d'ahir a l'Aspe:




divendres, 2 d’abril del 2010

Intent al Pico de Aspe amb esquís

Després d'haver suspès la sortida que teníem prevista als Alps a causa de les males previsions meteorològiques, a més d'altres circumstàncies, hem intentat executar el pla B, que consistia en fer algunes activitats per la zona més occidental del Pirineu, fent base a l'alberg d'Aísa. Les previsions del temps tampoc no eren massa bones però avui prometien un matí bo. Hem sortit molt aviat en direcció al Pico de Aspe. La carretera que porta al refugi de Saleras estava tallada a causa d'una allau uns 15 minuts abans del final. Hem pujat uns 20 minuts amb els esquís a l'esquena fins al davant del refugi on hem iniciat l'ascensió amb esquís. El dia semblava magnífic, amb un cel blau, de manera que l'optimisme era màxim. Hem anat superant els obstacles, especialment un estretament amb una canal dreta de neu força dura. Més amunt encara hem hagut de superar una pala molt dreta fins arribar a la zona més planera que ens ha portat al coll, anomenat Paso de la Garganta. Mentre pujàvem, el cel, que al matí era d'un blau immaculat, s'havia anat tapant. La part alta de la muntanya estava tota tapada per la boira i quan hem arribat al coll ja no es veia res i bufava un vent molt fort i gelat. Ens faltaven només 200 metres de desnivell però hem decidit deixar-ho per a millor ocasió i hem baixat.
El vídeo de la sortida el podeu veure a l'entrada següent del blog, conjuntament amb l'ascensió al Puntal Alto del Foratón.