Razor / Prisank

Després d'un dia de descans al refugi Pogačnikov, a causa del mal temps, vam reprendre la nostra ruta pels camins d'Eslovènia. En poc més de mitja hora vam arribar al coll, al peu del Razor, on vam deixar les motxilles per fer l'ascensió al cim.

Vam arribar ben aviat al Razor (2.601 m) i vam retornar al coll per seguir el nostre camí. La propera fita era el Prisojnik, una mica més complicat perquè s'hi pujava per una via ferrada anomenada Okno (finestra en eslovè). Vam superar la via que, efectivament, passava per una espectacular finestra natural, un tall vertical que travessa la muntanya, i vam fer el cim del Prisojnik (2.547 m). Des d'aquí vam baixar per la via normal, ja caminant, fins al coll de Vršič, punt final de l'etapa.

Aquí teniu un muntatge fotogràfic sobre aquesta sortida (recopilatori dels tres dies d'activitat pels Alps Julians). Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

---

📷 FOTOLLIBRE   📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Triglav / Plemenice

Etapa reina de la nostra ruta pels Alps Julians. Vam sortir molt aviat del refugi i vam ser dels primers a iniciar l'ascensió al Triglav, el cim més alt i més popular del país. L'escalada era fàcil, ja que tot estava equipat amb cables d'acer i estaques de ferro.

L'aresta pujava molt dreta i ben aviat vam veure el refugi a vista d'ocell. En poc temps vam arribar al cim del Triglav (2.864 m) i vam esmorzar una mica. El dia no era massa bo, ja que es veien núvols negres en totes direccions però, una vegada més, vam tenir bona sort: el dia es va aguantar força bé i no va ploure en cap moment.

Després del Triglav ens quedava encara una llarga travessia. Primer vam baixar per l'aresta oposada a la via normal fins a la bretxa i després vam agafar el camí en direcció a l'aresta Plemenice, pas clau del nostre itinerari d'aquell dia.

L'aresta Plemenice era, teòricament, un camí equipat però tenia tan poc equipament que en alguns trams era realment precari. Superada aquesta aresta vam arribar al coll de Luknja (1.758 m), des d'on vam iniciar una nova pujada que ens va portar en tres hores i mitja fins al refugi Pogačnikov (2.062 m). De camí vam fer un cim modest, el Bovški Gamsovec (2.392 m).

---

📷 FOTOLLIBRE   📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Triglavski Dom

Després d'un llarg viatge en avió, via Munic, i de dormir al refugi Aljažev (1.015 m), on vam arribar en taxi, vam fer l'aproximació al refugi Triglavski per fer l'endemà l'ascensió del Triglav, punt culminant del país.

Es tractava d'un camí equipat que superava, amb l'ajut en alguns punts de cables d'acer i estaques de ferro, els 1.500 metres de desnivell entre el refugi Aljažev i el Triglavski (2.515 m). A poc a poc vam anar guanyant el desnivell i vam arribar sense cap problema al refugi.

És un edifici molt gran i, malgrat que és un dels llocs de muntanya més populars del país, vam trobar lloc per sopar i dormir.

---

📷 FOTOLLIBRE   📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Bony d'Envalira (2.664 m), VF

Vam fer una via ferrada a Andorra. Després de dormir a Ur vam anar fins a l'estació d'esquí del Pas de la Casa i, després d'una curta aproximació, vam fer aquesta ferrada, fàcil i curta però amb grans vistes, que ens va portar al cim del Bony d'Envalira (2.664 m).

Es tractava d'entrenar-nos per a la sortida a Eslovènia que teníem programada per a final de mes.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Puerto Viejo

Vam sortir de bon matí del refugi de Barroude per pujar el Pico de Puerto Viejo (2.723 m). Eren només 300 metres de desnivell, que vam superar en poca estona.

A les 8 del matí ja érem al cim i vam començar a baixar, pel Puerto Viejo, seguint un camí molt ben traçat amb llaçades fins a la boca sud del túnel de Bielsa.

Després, un petit tram de carretera ens va retornar al punt de partida del dia anterior, on teníem el cotxe.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---