diumenge, 21 de juliol del 1985

Agulles de Llosàs

Agulles de Llosàs
Foto d'arxiu: Agulles de Llosàs des de l'lbon de Llosàs (2016)

Des de la cabana de Llosàs vam pujar fins al coll inferior de Llosàs i, des d'allà, tota la cresta de les agulles de Llosàs, amb ascensió a:
  • Agulla Argarot (3.035 m)
  • Agulla Tchihatcheff (3.052 m)
  • Agulla Franqueville (3.065 m)
És una cresta aèria i esmolada, amb algun ràpel. La cresta acaba al coll superior de Llosàs, des d'on vam baixar, ja camiant, fins al punt de partida. Una magnífica activitat però, malauradament, aquell dia tampoc portàvem la càmera de fotos i, per tant, no va quedar constància gràfica de l'ascensió.

diumenge, 14 de juliol del 1985

Oscuros del Balces

Descens de los Oscuros del Balces, el sector més tècnic del Balces. Un Recorregut molt aquàtic, caracteritzat per un caos i, sobre tot, pel tram gairebé subterrani que dóna nom al barranc.

dissabte, 13 de juliol del 1985

La Peonera Inferior

Peonera Inferior
Primer descens d'aquest barranc, molt aquàtic però sense dificultat tècnica, que fem una bona colla. L'equipament que portem és encara el primitiu del barranquisme: sense neoprè i amb una petita balsa pneumàtica per portar les motxilles.


divendres, 12 de juliol del 1985

Forat de l'Obaga de la Maçana

Foto d'arxiu: Forat de l'Obaga de la Maçana, 2024

Des de Camarasa vam fer una petita excursió fins a la Cova de la Maçana, també anomenada en algunes publicacions Forat de l'Obaga de la Maçana. És una cova de poc recorregut i difícil de trobar, encara que amb boniques concrecions. Malauradament, aquestes concrecions estan força malmeses. Està situada per sobre de la carretera del Doll (la que va de Camarasa a Tremp pel Pas de Terradets) i no es veu fins que hi som a sobre. Nosaltres hi vam anar acompanyants d'un amic nostre que ho coneixia, Si no hagués estat així, mai haguéssim trobat l'entrada de la cova. El nostre amic ens va ensenyar que per trobar el forat s'havia de buscar l'alineació d'una torre d'alta tensió amb les ruïnes d'un corral que hi havia a prop. Quan no hi havia GPS s'havia de recórrer a aquests procediments geomètrics per fer la geolocalització. Sembla ser que per aquesta zona hi havia una altra cova que s'anomenava igual i que va quedar sota les aigües del pantà de Camarasa. La que vam visitar és la que està força més amunt; de l'altra no en sabem res. La cova tenia un recorregut curt i no era necessari cap material específic; únicament llum i casc (per als cops de cap amb el sostre). Començava baixant un parell de metres i seguia per una galeria que baixa uns 20 metres de desnivell amb un recorregut de gairebé 80 metres. Hi ha estalactites i estalagmites. El recorrregut de la cova es fa en mitja hora i l'aproximació també en mitja hora.
Posteriorment, en els anys 90,  es va fer una desobstrucció i es va trobar una nova galeroa lateral molt més gran i interessant (veure entrada de la nostra visita a la cavitat l gener de 2024)