dilluns, 30 d’octubre del 2023

El Saltant del Lluís i el Rec de les Espinedes

Saltant del Lluis - Rec de les Espindes
Doble jornada barranquista amb el descens de dos barrancs curts en un magnific entorn de boscos de tardor. Són dos descensos curts i relativament fàcils, encara que els dos tenen un ràpel llarg de més de 40 metres. Aquests ràpels són els que donen un caràcter esportiu a l'activitat. 
Els dos barrancs, el Torrent del Saltant del Lluís i el Rec de les Espinedes són molt propers, de manera que és gairebé inevitable planificar l'activitat amb els dos barrancs per optimitzar el desplaçament.
El punt de partida està a la Font de les Travesses, situada en un paratge singular, voltada de faigs monumentals. La font està molt a prop de la petita població de Malanyeu, en el Berguedà.
Hem començat l'aproximació al Torrent del Saltant del Lluís per una pista que puja fent llaçades pel bosc. El camí passa per la capçalera del segon barranc i segueix pujat fins a prop d'una borda on hem deixat la pista per fer el darrer tram de l'aproximació sense camí. És un tram una mica desagradable perquè sense camí cal anar buscant els millors passos pel bosc evitant els trams amb molta vegetació.
Finalment hem arribat al torrent en un tram obert i hem iniciat el descens. Aviat hem trobat la instal·lació del primer ràpel que, com la majoria de les instal·lacions d'aquests barrancs, era una baga sobre un arbre. Hem baixat aquest ràpel, curt i fàcil, i tres ràpels més del mateix estil fins arribar al pas clau del descens: el Saltant del Lluis.
Aquest ràpel, d'uns 43 metres, és el que dona valor al barranc. És un descens impressionant per un mur totalment vertical, mig cobert d'heura, i acaba en una fondalada entre faigs monumentals. Un gran ràpel en un magnífic entorn.
Després del Saltant només ens quedaven dos ràpels fàcils fins a la pista per on havíem pujat, on acaba el descens del torrent. Després hem pujat per la pista fins a l'inici del Rec de les Espinedes, molt proper.
Hem baixat caminant pel torrent fins arribar al primer ressalt, que estava desequipat pero hi ha arbres i arbustos on es pot muntar el ràpel amb seguretat. Després d'aquest primer ràpel, d'uns 9 metres, hem fet tres ràpels més sense complicacions fins arribar al mur final, que cau sobre la Font de les Travesses i es baixa amb tres ràpels.
El primer d'aquests tres ràpels baixa per una rampa fins a un balcó sobre la part principal del mur, un pany de paret de més de 40 metres. La instal·lació del ràpel llarg és segura, amb dos parabolts amb anella, i el ràpel es impressionant. Després només queda el ràpel final, d'uns 20 metres i poc vertical, que acaba just al costat de la font i a molt pocs metres del lloc on havíem deixat el cotxe.
Ha estat una bona matinal barranquista de la que cal destacar els dos ràpels principals i l'entorn de la fageda de Malanyeu que a la tardor ens ofereix un gran espectacle de colors.
I aquí teniu el vídeo d'aquestes activitats, que avui és de producció pròpia del Blog de Muntanya:


TRACKS:     SALTANT DEL LLUIS    -    ESPINEDES

ENTRADES RELACIONADES:
Barranc dels
Empedrats, 2022
Torrent de Vila-
cireres, 2022
Cingles de
Malanyeu, 2020

dissabte, 28 d’octubre del 2023

Escalada a Agulles: la Saca Gran

Agulla dels Espeleòlegs, Saca Gran
Avui hem fet una sortida singular a Montserrat. Una magnífica matinal d'escalada amb l'ascensió de dos clàssics: la Normal de la Portella Petita i l'Aresta Brucs de la Saca Gran, dues vies que ja havíem fet més d'una vegada.
Però la sortida d'avui tenia dos objectius més, a part d'aquestes ascensions: per una banda en Tomàs, un company de Madrid amb qui havíem fet alguna sortida de muntanya fa temps, tenia previst un viatge a Barcelona i volia venir a Montserrat, on no havia estat mai. A més, volia recórrer alguna via clàssica per fer una primera aproximació a l'escalada montserratina.
Per altra banda en Luis ens ha acompanyat, ja que en Tomàs és un vell amic seu, i volia caminar una mica per la muntanya per comprovar si amb el genoll que té avariat i en procés de recuperació pot començar a fer petites caminades.
No cal dir que hem complert els dos objectius i ha estat una magnífica sortida matinal, en un dia de tardor de sol radiant.
Hem sortit de Can Maçana, hem pujat pel camí clàssic fins al pas de la Portella i després hem anat fins al peu de la Portella Petita per fer la primera via que havíem programat. La via Normal d'aquesta roca és una fàcil escalada de tercer grau que ens ha servit perquè en Tomàs tingués un primer contacte amb la roca montserratina i amb la manera d'escalar en aquest massís.
Un cop superada la prova de la Portella, hem triat una via més llarga i amb més grau: l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Aquesta via és tot un clàssic, una de les vies més estètiques i populars de la regió d'Agulles. 
La primera tirada va a buscar una diedre molt marcat que supera directament i després flanqueja a la dreta fins a una bona reunió. La segona tirada és la clau de la via: puja per una placa força vertical però amb bones preses i algunes assegurances fins a un replà còmode on muntem la segona reunió. La tercera tirada comença amb un flanquejament fàcil fins a sota de la llastra característica que cal flanquejar per sota i després superar-la per la dreta, aprofitant les magnífiques preses que ens ofereix la fisura que forma la llastra amb la paret. Són uns metres força verticals i amb una timba impressionant, que ens permeten gaudir a fons del plaer de l'escalada. 
Hem baixat en ràpel i hem retornat a la zona de la Portella on ens esperava en Luis per iniciar el retorn després de donar per acabada l'activitat la matinal d'escalada.
Avui hem fet poques fotos i, a més, hem tingut un problema tècnic amb algunes de les poques imatges que havíem pres, de manera que no hi ha àlbum de fotos ni tampoc vídeo però us oferim aquí la pel·lícula de l'ascensió a la Saca Gran de l'any 2013; un vídeo realitzat per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK (2013)

ENTRADES RELACIONADES:
La Saca Gran
A. Brucs, 2013
La Saca Gran,
A. Brucs 1974
Escalada a
Agulles, 1972

dijous, 26 d’octubre del 2023

Barranc de la Font de l'Atzuc

Barranc de la font de l'Atzuc
Avui hem recorregut un barranc per una zona poc habitual, la Serra de Comiols. El barranc de la Font de l'Atzuc és curt però molt interesant per l'entorn i pel seu recorregut solitari i salvatge. Està ben equipat i normalment sec encara que avui, en alguns trams, portava un filet d'aigua i els petits gorgs estaven plens però no calia mullar-se gens.
Hem plantejat el descens amb una maniobra de cotxes, ja que no teníem gens clar el possible recorregut des de la sortida del barranc fins a l'ermita de Santa Maria de Montadó, al costat de l'inici del barranc. Des de la carretera del Coll de Comiols, poc després de Montargull, hem agafat una pista inicialment asfaltada que ens ha portat fins al costat de la masia de Cal Vansa, on hem deixat un cotxe.
Hem pujat amb l'altre cotxe al Coll de Comiols on hem agafat la carretera de Sant Salvador de Toló i poc després una pista fins a prop de la masia de Cal Castellí, on una cadena talla el pas del tram final de la pista.
Hem seguit caminant fins a la masia i després per una altra pista més petita fins que s'ha acabat i hem seguit carenant per un llom rocós fins arribar a l'ermita de Santa Anna de Montadó. El petit edifici està mig enrunat però encara es manté dret. És destacable el petit àbsis i també la porta oberta de cara al buit sobre el cingle.
Des de l'ermita ja es veia el torrent i fins i tot l'esglaó que marca el primer ràpel i l'inici del tram esportiu del barranc. Hem fet una diagonal descendent per evitar alguns reassalts i hem arribat a la llera del torrent, molt a prop de la instal·lació del primer ràpel.
El barranc està ben equipat encara que hi ha ancoratges naturals sobre arbres i arbustos, on cal comprovar l'estat de les bagues abans de penjar-s'hi. 
Hi ha un total d'onze ràpels, el més llarg de 30 metres gairebé tot volat. També és volat l'últim ràpel, que cau sobre una bauma espectacular, tot i que és més curt, només 16 metres. El punt més singular és el ràpel de 30 metres, que té una bona instal·lació amb parabolts i anelles a més d'un passamans amb cable d'acer.
Després de l'últim ràpel hem completat el descens, ja caminant, fins arribar al Torrent de la Jona per on hem baixat, també a peu, fins trobar una pista que ens ha retornat al punt on havíem deixat el primer cotxe, al costat de Cal Vansa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és de producció pròpia del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Hostal R.-
Benavent, 2015
Barranc de
Gavarra, 2012
Congost del
Rialb, 1995

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Escalada a la Salut (Collbató)

Escalada a la salut
A prop de Collbató, al costat de l'area recreativa de la Salut i al final del Torrent de la Font Seca, hi ha una petita zona d'escalada on s'han obert diverses vies. La majoria d'aquestes vies tenen en comú que estan ben assegurades, tenen un grau moderat i un màxim de dues tirades.
Avui el temps no era gaire segur però les previsions donaven una finestra de bon temps al matí, de manera que hem vingut a La Salut per fer una matinal d'escalada.
Hem triat dues vies, Cireretes d'Arboç i Desacatament, que ens han fet gaudir d'una magnífica escalada amb bona roca i magnífiques assegurances.
Tot i que tenen algun sector amb matolls que desvirtua una mica les vies, les dues ofereixen bones plaques, verticals però amb bones preses i, el que és més important, ben assegurades.
Les dues vies acaben en un mateix punt, que no és més que un replà on hi ha una bona instal·lació de ràpel, des d'on es baixa amb un ràpel de 60 metres.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat realitzat per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Collbató, via
Laietana, 2023
Vies Diedre i
Alimera, 2021
Codolosa, via
Reincidents, 2021

diumenge, 22 d’octubre del 2023

GR3: Albatàrrec - Torrelameu

GR3: Albatàrrec - Torrelameu
Avui hem fet una etapa singular del GR3. Després d'unes quantes etapes planejant pels camps de l'Urgell i el Segrià, avui hem arribat al punt més baix del nostre recorregut, travessant el Segre i iniciant la llarga remuntada que ens ha de portar en les properes etapes cap al Prepirineu i els Pirineus.
Hem sortit d'Albatàrrec, on vam acabar l'etapa anterior de manera imprevista perquè el pont sobre el Segre per on havíem de travessar aquest riu havia desaparegut. Com és costum, avui hem començat l'etapa allà on havíem acabat el darrer dia.
Hem començat a caminar per la carretera però aviat l'hem deixat, baixant per un carrer fins a una pista paral·lela a un petit canal. Després de passar per sota de la via de l'AVE, hem arribat al parc fluvial de la riba esquerra del Segre i hem passat al costat de la Passarel·la del Tòfol, on huríem d'haver acabat l'etapa anterior.  Hem fet unes fotos de grup en el pont abans de seguir el nostre camí.
Aviat hem arribat als afores de Lleida i hem entrat pel parc urbà de la llera del Segre, per on hem pujat fins que hem travessat un pont entrant a Lleida. La travessia d'aquesta ciutat ha estat llarga i hem recorregut els seus carrers començant pel Carrer Major, el més comercial de la capital del Segrià. Ens hem aturat uns minuts per fer la foto de grup al costat de l'estàtua d'Indíbil i Mandoni, un dels punts més característics de Lleida.
Hem sortit pel barri de Balàfia fins a l'inici de la carretera LP-9221 per on hem seguit poc més d'un km fins que l'hem deixat per agafar una pista en direcció a Llívia. Hem arribat a aquesta petita població, que no té res a veure amb la vila homònima de la Cerdanya, i ens hem aturat a esmorzar en un petit parc.
Després de travessar l'autovia A2 per un viaducte, hem seguit entre camps de fruiters fins a Corbins, una població una mica més gran que Llívia. Hem vorejat el centre de la població sortint per l'altra banda, per on hem completat el curt recorregut que quedava per al final de l'etapa a Torrelameu.
Avui hem acabat la jornada amb un bon dinar al bar-restaurant El Pati, en el mateix centre de Torrelameu.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Aspa - 
Albatàrrec, 2023
GR3: Les Borges
- Aspa, 2023
GR3: Les Borges
Blanques, 2023

dimecres, 11 d’octubre del 2023

Pic de Peiraforca (2.647 m) i Bretxa del Gegant

Peyraforca
De bon matí, quan començava a clarejar, ens hem posat en marxa a la cabana de Campcardós. Hem escalfat la llet amb el fogonet, hem recollit tot i hem amagat els materials del bivac en uns matolls a prop de la cabana.
La primera part de l'activitat era l'ascensió al Pic de Peiraforca, un cim amb poca altitud però difícil perquè els seus vessants són molt drets i no hi ha camí. Hem sortit de la cabana pel camí de la vall de Campcardós, un tram del GR7 que va cap a la Portella Blanca d'Andorra.
Aviat hem deixat el camí, travessant la Ribera de Campcardós i pujant per un bedollar. Sense camí, hem anat buscant els millors passos per anar guanyant alçada i hem anat a parar a una tartera de grans blocs per on hem pujat saltant de roca en roca fins entrar en una valleta al sud del Peiraforca.
Hem anat a buscar una marcada canal per on hem seguit pujant sense camí per un fort pendent herbós fins a la carena per on hem completat l'ascensió fins al cim del Pic de Peiraforca (2.647 m).
El dia era molt clar i el panorama molt extens. Des d'aquí es veia en primer pla la llarga cresta que uneix aquest cim amb el Roc Colom i el Puigpedrós.
Hem fet una panoràmica circular:
Blog de Muntanya
Després de fer la foto de cim ens hem equipat per iniciar el recorregut de la cresta, una llarga escalada sense gaire dificultat però amb uns quants ràpels i passos vertiginosos. 
Hem iniciat el recorregut baixant a una bretxa i pujant a l'avantcim sud. Després hem seguit per la cresta amb diverses pujades i baixades i amb alguns ràpels. Hem passat per un curiós bivac, una gran llosa granítica coberta per un bloc de roca, i poc després hem arribat a la instal·lació d'un ràpel d'uns 20 metres.
Hem seguit per la cresta, superant un mur vertical i un pas de cavall, i hem arribat a una petita plataforma sobre la bretxa del Gegant. Hem baixat dos ràpels de 25 metres, la primera part volada, fins a una canal al costat de la bretxa.
Aquí hem donat per acabat el nostre recorregut per la cresta, iniciant el retorn per la canal. Hem baixat en direcció a la vall de Campcardós fins retrobar, al fons de la vall, el GR7. Hem baixat pel camí fins a la cabana, on hem recollit el material i hem seguit baixant fins al pàrquing on hem donat per acabada l'activitat d'avui.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Auriol, 2020
GR7: Porta-Grau
Roig, 2018
Ascensió al Roc
Colom, 1976

dimarts, 10 d’octubre del 2023

Bivac a la cabana de Campcardós

Cabana de Campcardós
Han quedar molt lluny aqulls temps en els que les cabanes de pastors estaven obertes i servien com a refugi lliure per als excursionistes, que podien passar-hi la nit. Cada vegada és més difícil trobar alguna d'aquestes cabanes obertes; la massificació de la muntanya i, segurament, les conductes incíviques d'alguns, han fet que moltes cabanes que sempre havien estat obertes ara estiguin permanentment tancades.
Avui hem vingut a la vall de Campcardós amb la intenció de passar la nit a la cabana per intentar demà l'ascensió al Peyraforca i el recorregut de la cresta que uneix aquesta muntanya amb el Roc Colom. Hem deixat el cotxe en un petit aparcament a la sortida de Porta i hem començat a caminar per la pista que s'endinsa a la vall. 
Poc després de començar a caminar hem vist un paper enganxat en una tanca. Es tractava d'un edicte de l'alcalde de Porta en el que deia que la cabana del pastor de Campcardós està tancada i no es pot utilitzar.
Com que ja havíem llegit alguna cosa a Internet i no estàvem segurs que la cabana estigués oberta, portàvem material per fer bivac.  Hem seguit endavant i en menys de dues hores hem arribat a la cabana de Campcardós. Tal com esperàvem, la cabana estava tancada i ens ha tocat fer bivac.
A la porta de la cabana hi havia les restes d'un foc de camp i al voltant hi havia llenya abundant, de manera que quan ha començat a fosquejar hem encès el foc i hem sopat a la vora del foc.
Després hem muntat el bivac a la porta de la cabana, arrecerats del vent suau però fred que baixava per la vall de Campcardós, i hem anat a dormir ben aviat. 


ENTRADES RELACIONADES:
Cabana de
Clarans, 2009
Cabana dels
Alemanys, 1996
Cabana
d'Eriste, 1995

dilluns, 9 d’octubre del 2023

Canal NW de Sant Jeroni

Blog de Muntanya
La cara NW de Sant Jeroni presenta una paret de més de 100 metres, que cau sobre la Canal del Migdia. No és tan vertical ni tan alta com la Paret de l'Aeri, situada a l'altra banda de la muntanya, però és un bon pany de paret on s'han obert diverses vies d'escalada entre les que destaquen les clàssiques Torras-Nubiola y Nubiola-Torras. 
En aquesta paret hi havia una vella línia de ràpels que es va instal·lar antigament com un accés ràpid a les vies d'escalada d'aquest sector. La instal·lació original la va fer l'Enric Poblet al voltant de 1980. Recentement s'han reinstal·lat aquests ràpels amb material i tècniques actuals, de manera que podem baixar amb seguretat i comoditat per aquest racó amagat de Montserrat.
L'inici del descens està molt a prop del cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat. Es pot arribar al Mirador per molts camins però nosaltres hem triat el més curt i ràpid: la Canal de Sant Jeroni.
Hem sortit de Santa Cecília i hem anat a buscar el curt tram d'escales que dona accés a la canal. La pujada està equipada amb un tram de passamans i un tram amb una escala metàl·lica però no presenta grans dificultats encara que és una forta pujada, molt dreta.
Hem arribat a dalt de la carena al costat del Mirador del Moro, on hi ha unes grans antenes, i hem agafat el camí de Sant Jeroni, el camí amb una escala infinita per on puja cada dia, des del Monestir, una infinitat de turistes.
Hem seguit el camí de Sant Jeroni fins que, poc abans d'arribar al cim, l'hem deixat per agafar un corriol a l'esquerra marcat amb pintura blava. Hem baixat per un llom i després hem entrat en un petit bosc fins arribar a una alzina on hi ha instal·lada una corda de nusos. Aquí comença el descens de la canal NW de Sant Jeroni.
Hem baixat un petit ressalt amb l'ajuda de la corda de nusos, entrant a la canal ocupada per un bosquet. Baixant pel bosc hem arribat a la instal·lació del primet ràpel, un cable d'acer forrat de corda al voltant del tronc d'una alzina de bona mida.
El primer ràpel és d'uns 50 metres i baixa per un pany de paret al costat de la canal. Acaba en un petit replà al costat de la instal·lació del segon ràpel, muntat sobre uns bons parabolts. El replà és una mica incòmode per a grups nombrosos com nosaltres, cinc persones, però ben segur.
El segon ràpel és d'uns 40 metres i acaba en un bon replà. Des d'allà ja es veu la corda fixa que equipa el tram final de la paret però per arribar-hi cal fer un petit flanquejament una mica precari. Finalmente hem baixat per una canal amb l'ajut de la corda de nusos i hem arribat al bosc per on hem baixat fàcilment fins trobar el camí de la Travessia de Montserrat. 
Hem anat fins al Portell del Migdia i hem baixat pel camí de la Canal de la Font del Llum per retornar al punt de partida.
Ha estat una activitat molt interessant, tot i que curta, que ens ha permès recórrer racons amagats de Montserrat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
La Talaia Gran
Via Cervera, 1977
Sant Jeroni
Via TIM, 1977
Vies Torras -
Nubiola, 1976

diumenge, 1 d’octubre del 2023

Grand Tapou (3.150 m) i Milieu (3.130 m)

Grand Tapou
Una gran jornada de muntanya amb l'ascensió als dos últims tresmils de la corona del Vignemale. Hem passat la nit acampats al costat dels estanys de Montferrat i amb les primeres llums hem iniciat l'ascensió per la via normal. És un camí fàcil que puja suaument per prats i pedreres amb un gran panorama.
Després d'una bona estona de pujada hem arribat al coll entre el Milieu i el Tapou. Des d'aquest punt hem pogut gaudir d'un panorama molt més extens en direcció oest. A sota mateix teníem la vall del riu Ara, on hi ha el refugi de Bujaruelo, y al darrere una gran extensió de muntanyes.
En dos minuts hem arribat al primer cim, el Pic du Milieu (3.130 m) des d'on el panorama era molt extens encara que en direcció nord la proximitat del Tapou i tot el massís del Vignemal ens tapava una mica les vistes. Hem fet una panoràmica circular:
Pic du Milieu
Vista des del Milieu, la cresta que separa aquest cim del Tapou semblava força dreta i rocosa però hem pujat amb molta facilitat fins al segon cim de la jornada, el Grand Tapou (3.150 m). Al davant mateix teníem el Montferrat i vèiem clarament l'esmolada cresta que separa aquest cim del Tapou. També vèiem tots els cims del Vignemale i moltes més muntanyes. Abans d'iniciar el reton, hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular: 
Grand Tapou
Feia un dia magnífic i hauríem pogut estar molta més estona en el cim però encara ens quedava la baixada a Gavarnie i el llarg viatge per carretera fins a casa, de manera que aviat hem iniciat el retorn.
Hem baixat fins als llacs de Montferrat on hem recollit el material d'acampada i hem seguit baixant fins al Barrage d'Ossau, on ahir vam deixar el cotxe, iniciant el llarg viatge de retorn a casa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Vignemale i
Montferrat, 2013
Cresta Petit-Gran
Vignemale, 1981
Ascensió al
Vignemale, 1975