En el segon dia d'estada al Pirineu aragonès hem visitat les dues coves de Traconeras. Són dues cavitats molt properes entre elles i no massa grans, situades a poca distància de l'ermita de Santa Elena, on ahir vam explorar la cova del mateix nom.
Hem aparcat a l'entrada de la pista de Santa Elena i hem agafat un petit camí que puja pel bosc i que, en pocs minuts, ens ha deixat a l'entrada de la primera cova.
La cova de Traconeras I té dues vies diferenciades que permeten recórrer dos itineraris pel seu interior. Una és la Via Blanca, un itinerari més tècnic en què cal fer tres ràpels, i l'altra és la Via de la Rampa que, com indica el seu nom, baixa per una llarga rampa amb un únic ràpel, llarg però fàcil.
Hem iniciat el recorregut per la galeria principal, que baixa suaument, però aviat hem arribat al primer obstacle: el pas inundat. És un punt on normalment s'acumula aigua i cal mullar-se una mica per travessar-lo a quatre grapes. El nivell és variable i avui no hi havia ni poca aigua ni molta: la justa per mullar-nos una mica.
Després, la galeria puja fins a arribar a una petita sala. Per continuar avançant cal baixar un ressalt d'uns quatre metres, on hi ha instal·lada una corda de nusos. Amb l'ajut d'aquesta corda hem baixat el ressalt i hem arribat al punt on es bifurquen les dues vies.
Hem explorat primer la Via Blanca, començant per un ràpel de només 4 metres, muntat sobre dues estalagmites i reforçat amb un spit. Aquest ràpel enllaça, a través d'una finestra, amb el segon ràpel, de 12 metres, que ens porta fins a una petita sala.
Des d'aquesta sala, després d'una curta grimpada, hem entrat en una estreta galeria que ens ha portat fins a la capçalera de l'últim ràpel, d'uns 18 metres. Al peu d'aquest darrer ràpel comença una nova galeria que forma una llarga rampa que baixa fins al punt més baix de la cavitat, situat a 62 metres de profunditat. Al fons hi ha un petit llac que marca el final del recorregut de la Via Blanca.
Aquesta via ens ha decebut una mica, ja que la ressenya que havíem llegit parlava d'una galeria formada per roca d'un color molt blanc. Nosaltres, però, no l'hem trobat tan blanca com esperàvem, potser perquè alguna crescuda hi ha arrossegat fang i ha acabat cobrint parcialment la roca.
Hem tornat enrere, remuntant la galeria final i els tres ràpels, fins a arribar novament al punt de bifurcació, des d'on hem iniciat l'exploració de la segona via, la Via de la Rampa.
Una baixada fàcil per una còmoda galeria ens ha portat fins a l'inici del ràpel de la Rampa. És un ràpel llarg, però amb molt poc pendent, que ens ha deixat gairebé al fons de la cavitat. Després hem baixat uns metres més fins al punt final, on la galeria es fa impenetrable a una profunditat de 59 metres. Finalment, hem remuntat la rampa i la galeria inicial per tornar a sortir a la superfície.
Avui teníem previst un programa doble, de manera que hem menjat una mica i ens hem desplaçat fins a la boca de la segona cavitat que volíem visitar: la cova de Traconeras II.
Hem recorregut la cavitat però, a la sortida, ens hem adonat d'una cosa imprevista: algú havia perdut el telèfon mòbil a l'interior de la cova! Ja era tard i estàvem cansats després de recórrer les dues cavitats, de manera que hem deixat que el mòbil dormís aquesta nit a les profunditats subterrànies i hem decidit tornar demà a la mateixa cova amb la intenció de rescatar-lo.
Per aquesta raó, la descripció detallada de la visita a Traconeras II, amb l'àlbum de fotos, el track i el vídeo, la deixem per a la propera entrada del blog, que publicarem tan aviat com estigui preparada.
I aquí teniu el vídeo de la nostra visita a la cova de Traconeras I, produït per Quercus Films amb la col·laboració de diverses càmeres auxiliars.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Excursiones subterráneas por el Pirineo Aragonés, de Alejandro Martín y Benito Mata, Editorial Prames, 2016.
PARTICIPANTS:
Jaume · Joan · Manel · Míriam · Montse · Sonia · J. Rafel
