dimarts, 12 de maig del 2026

Llau del Sallent

Llau de Sallent
Hem fet una nova incursió a la Terreta, per baixar un dels seus barrancs: la Llau del Sallent. Com tots els barrancs que hem recorregut a la Terreta, es tracta d'una activitat d'aventura per indrets solitaris, amb llargues aproximacions i retorns. Una activitat a mig camí entre l'excursionisme i el barranquisme.
La Llau del Sallent es troba molt a prop d'Espills, un poble abandonat des de fa molts anys i gairebé tot enrunat. Hi ha una pista que hi porta però està tancada amb una cadena i, a més, en molt mal estat, de manera que ens ha tocat iniciar l'aproximació al barranc amb una llarga caminada per la pista. 
Per arribar al barranc no cal entrar en el poble, però hem pensat que valia la pena desviar-se una mica per recórrer els antics carrers entre les cases enrunades i visitar les restes de l'església. 
Després de la visita hem seguit el camí en direcció a la Llau de Sallent. Aviat hem arribat al punt on cal deixar el camí per iniciar el descens del barranc. El primer tram està ple de vegetació però ben aviat hem arribat al primer ràpel, de 25 metres, amb un tram volat. Era el primer dels 7 ràpels que hi ha en total, separats per curts trams de transició.
Hem anat baixant els ràpels, alguns parcialment volats, fins arribar al darrer salt, que té nom propi: el Sallent dels Coloms. És un ràpel de 35 metres, gairebé tots volats. Un magnífic final per a un barranc curt però intens. 
Després de completar la part tècnica del barranc, hem baixat una mica més per la llera fins a la sortida. No és fàcil sortir del barranc; cal pujar sense camí per uns pendents inestables i relliscosos de terra que ens han complicat una mica el retorn. Després de patir una mica, hem arribat a una zona de terreny més estable, per on hem pujat fins arribar gairebé a Espills. Allà hem enllaçat amb la pista per on havíem pujat.
Finalment, només ens quedava la llarga pista, ara de baixada, per retornar al punt de partida. Després hem anat a Arèn, on teníem concertat un allotjament, ja que demà ens espera una nova aventura a la Terreta.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop Films i Coloms&Coloms Films. 

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Llau de Sallent
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Llau de Sallent
Manel · Merche · Sonia · Toni · J. Rafel

dijous, 7 de maig del 2026

Per les Serres del Mestral

Serres de Mestral
Hem fet una petita excursió per les Serres de Mestral. Un recorregut circular des de la petita població de Masboquera amb dos punts d'interès: la Bauma d'en Marian i els congostos del riu de les Llastres. És un recorregut curt i fàcil però ben interessant.
La primera part del recorregut és un camí que va fins a la veïna població de Masriudoms resseguint a certa distància la carretera que hi porta. Hem travessat aquest poblet, que té una antiga torre de defensa, agafant una pista a l'altra banda. Aquesta pista ens ha portat fins al riu de Llastres, aigües avall dels engorjats que volíem recórrer.
Podíem haver anat directament als engorjats seguint riu amunt per la llera, però abans volíem visitar la Bauma d'en Marian, un altre dels objectius de l'excursió. Hem pujat per un bon camí, senyalitzat com a PR fins que, ja ben a prop de la bauma, ens hem desviat per arribar-hi.
La Bauma d'en Marian és una gegantina paret de roca, totalment extraplomada, que forma una gran cavitat encara que sense profunditat. En un racó hi ha les restes d'antigues construccions, destacant un rústic forn de pa que acredita que aquí hi havia molta vida.
La bauma està plena de parabolts, formant diverses línies d'escalada esportiva d'alta dificultat. També hi ha unes cordes fixes i grapes per facilitar la pujada a una terrassa superior, on comencen algunes de les vies. Hem fet algunes fotos admirant la grandiositat d'aquest indret abans de seguir el nostre camí.
Hem tornat enrere fins al PR i hem reprès el camí. Al cap de poc hem passat per un altre tram singular: la Sèquia d'en Marian. Es tracta d'una antiga sèquia, molt petita, que està abandonada i mig enrunada. El camí va resseguint el petit canal i passa per un curt tram equipat amb una cadena.
Més endavant hem baixat fins al llit del Riu de Llastres, on comença la part més interessant de l’itinerari. Hem anat remuntant el riu, alternant trams amplis, coberts de còdols, amb altres sectors més engorjats, on la roca forma petits estrets. Fins i tot en algun punt hem hagut de grimpar, però sense dificultat.
Ha estat un llarg recorregut resseguint els meandres que forma el riu, en alguns punts sota grans parets. En un moment determinat ens ha sorprès trobar aigua, ja que fins aleshores el curs era completament sec. És un tram curt, però dóna una mica més de vida al recorregut.
Finalment hem arribat a un punt on una pista travessa el riu. Hem sortit de la llera i en pocs minuts hem arribat a Masboquera, tancant aquest itinerari senzill però molt complet.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Participants
Joan G. · J. Rafel

dilluns, 4 de maig del 2026

Canal dels Sonats

Canal dels Sonats
El Serrat de les Garrigoses és una petita carena montserratina situada entre el Torrent Fondo i el Torrent de la Font Seca. La seva cara sud, la que mira a Collbató, cau vertical sobre el Camí de les Feixades formant murs i canals. 
En una d'aquestes canals, la que baixa directament des del cim més oriental del Serrat, es va equipar fa un parell d'anys una línia de ràpels, un curiós recorregut barranquista que permet baixar un cingle d'uns 200 metres amb cinc ràpels.
Ara fa un any, vam venir a fer aquest descens però no vam encertar el descens previst, sinó que vam baixar per una variant, tan interessant com l'original, però que no era el que volíem fer. Avui, hem tornat al Serrat de les Garrigoses amb la intenció d'esmenar l'error i fer el descens de l'autèntica Canal dels Sonats.  
Aquesta vegada no hem pujat per la Canal del Gat com en l'ocasió anterior sinó que hem seguit un itinerari alternatiu, pujant per la Drecera del Fra Garí. 
Hem sortit de La Salut, al costat de Collbató, seguint un caminet que enllaça amb la Drecera del Fra Garí. Després hem pujat per la drecera, un camí molt singular que supera un fort desnivell amb alguns passos de grimpada i esglaons tallats a la roca. 
Després d'una bona estona de forta pujada, hem arribat a una cruïlla. La drecera segueix amunt fins enllaçar amb el Camí de les Bateries però nosaltres hem agafat un camí a la dreta, senyalitzat amb marques verdes, que travessa el Torrent de la Font Seca i puja fins a un coll a la carena del Serrat de les Garrigoses.
A partir del coll hem seguit per la carena, sense camí, buscant els millors passos entre la vegetació. Ha estat un tram incòmode però aviat hem arribat a la sortida superior de la Canal del Gat i hem enllaçat amb un corriol poc marcat que ens ha portat fins al cim de la Roca "499i", un cim sense nom que apareix amb aquesta numeració en el clàssic mapa de Ramon de Semir. 
Des del cim, a més d'un extens panorama, es veia la Punta Est, on comença la línia de ràpels. En pocs minuts hem arribat al cim i hem començat a buscar la primera reunió. Hem comprovat que les anelles del primer ràpel estan una mica amagades i per arribar-hi cal muntar un curt passamà perquè l'accés és fàcil però perillós.
Hem iniciat el descens amb el primer ràpel, el més llarg, d'uns 57 metres. El descens és una mica brut, per una canal amb vegetació, i per un moment hem pensat que ens costaria recuperar les cordes, però no ha estat així i les hem recuperat sense dificultat.
Els altres ràpels ja són més nets i els hem baixat sense cap entrebanc, acabant el darrer ràpel al camí de les Feixades. Després només quedava tornar al punt de partida, passant pel davant de les Coves del Salnitre.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, amb la col·laboració dels càmeres auxiliars:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
CXanal dels Sonats
PARTICIPANTS:
Canal dels Sonats
Sonia · Toni · J. Rafel

dimecres, 29 d’abril del 2026

Torrents de Cavats i de la Font Gran

Torrent de Cavats
Avui hem fet una activitat doble per terres del Ripollès. Hem iniciat la jornada amb un barranc de col·leccionista i hem completat la jornada amb un barranc molt singular, gairebé tot subterrani, una activitat entre el barranquisme i l'espeleologia.
El Torrent de Cavats és un barranc fàcil i sense massa compromís però ubicat en un magnífic entorn natural. Està a prop de la població d'Ogassa, en el Ripollès, al vessant sud de la Serra Cavallera.
Hem pujat per una pista formigonada al costat del torrent del Coll de Pal fins a una petita esplanada on hem aparcat. Hem seguit caminant per la pista i més endavant per un corriol que puja per una fageda. Avui el bosc presentava un aspecte primaveral, amb una verdor molt viva i molta llum.
Després d'una llarga pujada pel bosc seguint un corriol desdibuixat, hem arribat a una pista que en pocs minuts ens ha portat al punt d'inici del descens. 
El barranc està totalment equipat amb ancoratges naturals, la majoria amb bagues sobre els arbres. Hi ha un total de 10 ràpels, encara que alguns són evitables amb petites desgrimpades o sortint pel bosc. Ens ha sorprès una mica el cabal del torrent, no massa gran però que aconsellava baixar equipats amb els neoprens.
El descens ha estat fàcil però espectacular per la frondositat del bosc de ribera. Al peu del ràpel més llarg, d'uns 16 metres i amb una petita cascada, hem fet la foto de grup. Encara ens quedava un parell de ràpels, que hem completat sense problemes arribant a una pista per on hem retornat en poc temps al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat, el Torrent de Cavats, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

Després de completar el descens del Torrent de Cavats ens hem desplaçat fins a Ogassa per fer la segona activitat del dia: el Torrent de la Font Gran. Es tracta d'una activitat molt singular, un recorregut de barranquisme subterrani per una galeria que passa per sota del poble. 
Ja fa molts anys, quan les mines de la zona estaven en explotació, van desviar el torrent canalitzant-lo per una galeria subterrània. El motiu era evitar que l'aigua del torrent entrés a les galeries de la mina que hi havia més avall. Ara les mines estan tancades però el pas subterrani del torrent encara existeix, oferint-nos la possibilitat de fer aquesta activitat tan singular.
Hem aparcat a l'entrada d'Ogassa, just al costat de la boca inferior del túnel. Després d'equipar-nos, hem iniciat una curta aproximació pels carrers del poble fins a la boca superior, on hem arribat en pocs minuts. El torrent portava un bon cabal, que entrava amb força dins de la galeria.
Hem iniciat la travessia entrant al túnel i aviat hem comprovat que la roca no era tan relliscosa com imaginàvem. La progressió era fàcil i segura, baixant en alguns moments per l'aigua i en altres moments vorejant l'actiu.
Al cap d'una estona hem arribat al tram de transició. El torrent surt novament a la llum abans d'endinsar-se en el segon tram subterrani. En un dels ressalts d'aquest tram exterior, hem instal·lat un passamà per baixar un petit ressalt.
Novament sota terra, hem seguit avançant pel túnel. Hi ha dos petits ressalts equipats amb cordes de nusos però, com en el tram anterior, la progressió és ben fàcil. Finalment hem arribat a la boca inferior i hem sortit definitivament a l'exterior. Ha estat una travessia curta però intensa, que ens ha deixat ben satisfets.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat que, com l'anterior, és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Torrent de Cavats
Manel · Toni · J. Rafel

dimarts, 28 d’abril del 2026

Per la Serra de Montmell

Serra de Montmell
La Serra de Montmell és un petit massís muntanyós situat entre el Baix Penedès i l'Alt Camp. El seu punt de màxima altitud és el Puig de la Talaia (861 m), que a més és el sostre comarcal del Baix Penedès. Avui hem fet un itinerari circular que s’inicia a la població de la Joncosa del Montmell i passa pels punts més destacats d’aquesta serra.
El recorregut coincideix en bona part amb la ruta coneguda com l’Olla de Montmell, senyalitzada al llarg de tot el seu traçat amb marques de pintura groga i alguns pals indicadors als punts clau. Nosaltres hem fet una variant d'aquesta ruta, passant per algun punt d'interès fora de la ruta i evitant algun petit tram. 
Hem arribat de bon matí a La Joncosa del Montmell, un petit poble situat a prop de la Bisbal del Penedès. Des d'allà hem començat la caminada pel carrer principal del poble. Aviat hem començat a trobar les marques grogues de l'Olla de Montmell però poc després les hem deixat per iniciar una curta variant que passa per la bauma de Plana Joana. Es tracta d'una bauma allargada però sense profunditat, on ens hem aturat a esmorzar. És un indret singular on s'han obert moltes vies d'escalada esportiva, curtes però intenses.
Hem seguit, muntanya amunt, fins arribar al primer cim de la jornada: el Puig de la Cova (671 m). És un cim de poca altitud però molt panoràmic que té, a dalt de tot, una caseta de vigilància d'incendis. Poc abans havíem retrobat les marques grogues que ens han acompanyat durant bona part del nostre recorregut.
De baixada, ens hem apartat una estona del camí de l'Olla per visitar un altre punt singular: l'Avenc de la Cativera. És una cavitat petita, amb una profunditat de només 7 metres i una única sala amb algunes formacions. L'entrada principal té un salt considerable, però hi ha una segona entrada més petita, una mica més avall, per on es pot entrar fent una petita desgrimpada. Hem fet una curta visita a l'avenc i hem retornat al camí principal per seguir el nostre itinerari.
Després de passar el Coll d'Arca, hem iniciat una forta pujada en direcció al punt més alt de la serra. El pendent és fort però hi ha un bon camí que en poc temps ens ha portat al cim del Puig de la Talaia (861 m). Des del cim, a més d'una gran vista de tota la comarca, es veia el massís de Montserrat i la ciutat de Tarragona.
El camí segueix per la carena i aviat hem començat a veure, a dalt d'un turó, les ruïnes del castell. Al costat, en un esperó rocós, una gran creu de formigó. Hem arribat a la creu i després hem pujat fins al Castell de Montmell. Actualment, el castell està en ruïnes i només es manté en peu algun tram de mur, però amenaçant ruïna. 
Ben a prop del castell, ja de baixada, hem arribat a l'ermita de Sant Miquel, una construcció d'origen romànic, que ha estat restaurada. La porta estava oberta i hem pogut entrar a veure l'interior.
Hem seguit baixant fins arribar a una ampla pista al costat de l'Església Nova de Sant Miquel, un edifici antic que actualment està en procés de lenta restauració. Al costat mateix hi ha una zona recreativa, amb àrea de pícnic i una font. Hem deixat definitivament les marques grogues per completar el recorregut retornant directament a la Joncosa. 
La tornada ha estat una mica caòtica perquè l'itinerari evita seguir la pista gran, tallant directament en direcció a la Joncosa, amb algun tram sense camí vorejant les vinyes. Finalment hem arribat al poble completant aquest itinerari circular que ens ha fet conèixer una serra que fins avui era inèdita en el Blog de Muntanya.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA AVENC:
Tolls de la Brossa
PARTICIPANTS:
Serra de Montmell
Joan G. · Joan Y. · Rosa · J. Rafel

dimarts, 21 d’abril del 2026

Tolls de la Brossa i Cova Pintada

Cova Pintada
Avui hem fet un dels descensos més interessants del massís dels Ports. El barranc de la Cova Pintada és tot un clàssic, que recorre alguns paratges realment impressionants i acaba amb un ràpel volat sobre la cova que dóna nom al barranc. 
A més, hem combinat aquest barranc amb el dels Tolls de la Brossa, que no és tan espectacular com la Cova Pintada però també força interessant. Una doble jornada barranquista que ens ha deixat ben satisfets.
Per començar la jornada hem recorregut el llarg camí d'aproximació a la capçalera del primer barranc. Una magnífica excursió pels camins dels Ports com a complement de la gran jornada barranquista.
Hem arribat en cotxe fins al final de la pista del barranc de Lloret. Des d'allà, hem agafat el camí de la Cova Pintada però aviat l'hem deixat per agafar un corriol amb forta pujada en direcció al coll dels Morralets. El camí puja amb fort pendent i aviat teníem una gran vista sobre la vall de Lloret i les muntanyes veïnes. 
Després d'una bona estona de forta pujada, hem arribat a un pas singular: l'Escarrissó de Borosa. És un ressalt equipat amb una rústica escala de fusta. De lluny semblava una mica precària però pujant hem comprovat que és prou segura.
Poc després de superar el pas de l'escala, hem arribat al coll de Morralets, el punt més alt del recorregut. El camí segueix en direcció a la Cova Pintada però nosaltres l'hem deixat per baixar directament, sense camí, fins a la capçalera del barranc. No hi ha camí, però en pocs minuts hem arribat a la instal·lació del primer ràpel. 
Després del primer ràpel, curt, hem arribat al punt més interessant d'aquest barranc, el ràpel de 60 metres. Hi ha un ràpel curt d'entrada, que en realitat és un passamà, i després el gran mur. El descens és fàcil, sense trams volats, per un mur ben net. A la base hi ha un gorg però l'hem pogut evitar fàcilment i no ens hem mullat.
Després del ràpel llarg encara ens quedaven tres ràpels curts i algun ressalt, abans d'arribar a la part principal del nostre recorregut: el barranc de la Cova Pintada. Al principi, el barranc és ample i obert, amb alguns gorgs que hem pogut evitar, però de sobte s'engorja i comença el gran salt final.
Un ràpel curt ens ha portat a un mínim replà amb la instal·lació del tercer ràpel, de 27 metres amb arribada a un gorg gran i realment tenebrós, de color negre. Per sort, no cal mullar-se a les aigües del gorg perquè poc abans d'arribar-hi trobem un cable d'acer que ens permet guiar el ràpel fins a una bona plataforma, evitant el gorg. El paratge és realment impressionant, un petit replà entre el gorg tenebrós i l'abisme de més de 60 metres a l'altra banda.
Un ràpel curt, d'uns 10 metres, ens ha portat a la capçalera del ràpel final, de 60 metres. És una reunió penjada però està equipada amb unes grapes d'acer, com les de les ferrates, que fan molt més còmoda la maniobra d'instal·lació.
El ràpel final és també espectacular: 60 metres ben verticals entre murs que regalimen aigua i amb arribada en volat a la cova que dóna nom al barranc. El punt final és un circ envoltat de grans parets amb la gran cavitat de la Cova Pintada oberta a la base.
Hem recollit el material iniciant el retorn al punt de partida per un bon camí, el que utilitzen els excursionistes que venen a visitar aquest indret tan singular, fins al punt on havíem deixat el cotxe al matí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Tolls de la Brossa Cova Pintada
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cova Pintada
Sonia · Toni · J. Rafel

dissabte, 18 d’abril del 2026

GR2: Vilanova de Sau - Collada del Villar

GR2 - Collada del Villar
Una nova etapa del GR2, el camí de gran recorregut que va de la Jonquera fins a Sant Adrià de Besòs. En aquesta vuitena etapa hem deixat enrere les Guilleries arribant al cor de la comarca d'Osona, la Plana de Vic. Com totes les anteriors, ha estat una etapa molt interessant, que ha tingut com a punt més destacat els cingles de Vilanova, amb el Mirador de la Minyona. Ha estat un dia primaveral, amb força sol i calor moderada, que ens ha fet gaudir molt de la muntanya.
Hem arribat ben aviat a Vilanova de Sau, on ja ens estaven esperant per esmorzar en el bar-restaurant Ferrer de Tall, amb el croissant i el cafè amb llet. Després d'esmorzar, hem iniciat la caminada per un corriol amb forta pujada per un bosc d'alzines. Aquesta pujada, la més forta de tot el recorregut, ens ha portat fins a una àmplia pista per on hem seguit, ja més planerament, per sobre dels altiplans dels cingles de Vilanova.
Al cap de poc hem passat per una zona rocosa on, desviant-nos uns metres del camí, hem arribat a un gran balcó panoràmic des d'on teníem un extens panorama sobre tota la vall i els Pirineus nevats. Poc després, seguint per la mateixa pista, hem arribat al Mirador de la Minyona, un mirador construït sobre un gran cingle, amb bones vistes. El camí no passa pel mirador sinó que ens hem desviat uns minuts per arribar-hi. Hem fet la foto de grup en el mirador, abans de seguir el nostre camí per una pista que ens ha portat fins al coll Pedrís. Poc més enllà hi ha un antic castell, el de Sant Llorenç de Munt. El GR es desvia poc abans d'arribar-hi, però nosaltres ens hi hem acostat per veure el castell i l'ermita adosada, aprofitant per esmorzar al davant del monument. 
Hem seguit endavant i aviat hem arribat a Sant Julià de Vilatorta. És una població important, però el nostre camí no passa pel centre sinó que el voreja per una mena de ronda exterior per anar a buscar la continuació del GR a l'altra banda del poble.
El camí passa per sobre d'un túnel de l'Eix Transversal i arriba al santuari de la Mare de Déu de l'Agulla, un gran edifici amb restaurant annex i una font.
A la sortida del santuari ens hem trobat l'obstacle més important de tot el recorregut d'avui. Recentment han fet treballs d'explotació forestal a la zona i els treballadors han deixat moltes branques i troncs per sobre del camí obstaculitzant el pas. Era un tram curt però la progressió era realment incòmoda, saltant per sobre dels obstacles.
Superat el pas, només ens quedava el tram final, una petita pista que ens ha portat directament fins a la Collada del Villar, també anomenada Collada de Mansa, on ja ens esperava l'autocar.
Finalment ens hem desplaçat fins a la propera població de Taradell per dinar en el restaurant La Nonna, on ens han servit un magnífic menú amb el que ens hem recuperat del cansament de l'etapa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2 - Collada del Villar
Miquel M. · David · Trinidad · Nora · Maribel · Isaac · Manel · Lluis C. · Cati · Carles · Jose · Marta · Guille · Ramon · M. José · Joan G. · Mònica · Miquel B. · J. Rafel

dimecres, 15 d’abril del 2026

Tossal Gros

Tossal Gros
Després de la llarga activitat d'ahir, quan vam fer el llarg recorregut de la Cresta de Cornadelo, avui hem aprofitat el dia de retorn a casa per fer una activitat una mica més curta però també intensa. Hem pujat al Tossal Gros, un cim de poc més de 1.500 metres d'altitud, situat a prop de Sopeira, en plena Ribagorça.
Hem iniciat l'excursió als afores de Sopeira, al costat de l'antic pont de pedra sobre la Noguera Ribagorçana. Allà s'inicia un camí senyalitzat que porta al poble abandonat de Llasterri. El camí comença vorejant el pantà de Sopeira però aviat comença una forta pujada pel bosc.
Hem arribat al collet de Llastarri, un petit coll situat a prop del poble abandonat. En aquest coll comença la Terreta, la subcomarca ribagorçana que va del congost de Montrebei a la Serra de Sant Gervàs, que teníem just al davant.
En el coll comença una pista que baixa suaument per l'altra banda i passa molt a prop del poble abandonat. Tot i que estava fora de la nostra ruta, hem deixat per un moment la pista per fer una petita exploració pel poble enrunat. Vam comprovar que d'aquell antic nucli de població només queden en peu alguns murs i poca cosa més. 
Hem esmorzat al costat del poble abans d'iniciar la segona part del nostre recorregut. La pista baixa una mica per evitar un gran esperó de roca i després inicia una forta pujada per una estreta vall anomenada Clot de Llastarri. La pista acaba en un prat al costat d'una petita construcció, una estació de control de l'activitat sísmica.
Hem seguit per un camí, pujant per un llom cada vegada més panoràmic en direcció al cim, que ja es veia molt a prop. En el darrer tram, el camí gairebé ha desaparegut però només calia pujar pel dret en direcció al Tossal Gros (1.546 m). 
Hem arribat al cim per suaus pendents però l'altra vessant del cim cau a plom sobre la vall formant uns cingles de més de 100 metres. El cim és molt panoràmic i ens ofereix una gran vista del pantà d'Escales, que tenim a sota mateix.
Hem menjat una mica en el cim, fent fotos i gaudint de l'extens panorama, abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a Sopeira.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Tossal Gros
Joan G. · Joan Y. · Pablo · Rosa · J. Rafel

dimarts, 14 d’abril del 2026

Crestes de Cornadelo

Crestas de Cornadelo

Avui hem fet un interessant i panoràmic recorregut per les crestes de Cornadelo. Es tracta d'una llarga carena que separa les valls de Barravés i Castanesa, a la Ribagorça aragonesa. La idea inicial era fer un recorregut combinat de raquetistes i esquiadors però finalment, tenint en compte que no hi havia massa neu, hem optat per fer l'excursió a peu sense raquetes ni esquís; pura infanteria.
Ahir al vespre vam arribar a la zona i ens vam instal·lar en un apartament a Lespaúles. Avui, de bon matí, hem fet el curt desplaçament fins a Castanesa, punt d'inici del nostre recorregut. Hem començat a caminar per un camí senyalitzat que puja fins a un coll de nom força curiós: Collado del Queso. Des d'allà, per un camí amb forta pujada, hem arribat a la carena principal. Tal com esperàvem, en tota aquesta part inicial del recorregut, no hi havia neu.
Ja en plena carena, hem iniciat un llarg recorregut panoràmic guanyant alçada, a poc a poc, en direcció al primer cim. Sense capm dificultat, hem arribat al primer cim, que el mapa de l'IGN anomena Cornadelo però en el mapa de l'Editorial Alpina apareix com a Pic del Vedat de la Ribera.
A partir d'aquest punt hi havia neu a la carena, encara que en molts punts es podia evitar. El panorama era ja molt extens i es veia ben a prop el massís de la Maladeta, a més del Turbón i el Vallibierna, entre moltes més muntanyes.
Seguint per la carena, hem arribat aviat al segon cim destacat: el Pic del Mig del Vedat (2.316 m), on la neu ja era abundant, tot i que la progressió era fàcil. Just en aquest cim hem trobat una parella que baixava per la carena i ens han dit que en els metres finals de l'ascensió al cim principal hi havia una cornisa. Ells havien abandonat, tornant enrere al arribar al peu del pendent final, tancat a dalt per la cornisa.
Hem seguit endavant en direcció al cim principal, que es veia molt lluny. Al peu de la pala final ens hem posat els grampons, en previsió que fossin necessaris en el tram de la cornisa, i hem iniciat la remuntada final. La cornisa era força dreta però tenia el seu punt feble per on, flanquejant una mica i fent esglaons, hem aconseguit arribar al cim.
El cim és un extens altiplà. Hi ha un vèrtex geodèsic però el punt més alt, l'autèntic cim, està uns metres més enllà, a 2.445 m. Des d'aquí teníem al davant mateix l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. També es veia el Bessiberri, la Punta Alta, els pics d'Eriste i una infinitat de cims.
Hem iniciat el descens, seguint la mateixa carena en direcció al Coll de les Salines. Allà hem enllaçat amb el GR18, el Camí de la Ribagorça. El primer tram estava tapat per la neu però senyalitzat amb unes estaques de fusta que ens han anat guiant fins al fos de la vall de Castanesa, on hem enllaçat amb una pista.
El tram final ha estat una llarga caminada per la pista, passant pel petit nucli de Fonchanina, on una font al costat del camí ens ha donat l'oportunitat de refrescar-nos abans de completar el recorregut arribant a Castanesa.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Pico de Cornadelo Pico de Cornadelo Pico de Cornadelo
PARTICIPANTS:
Crestas de Cornadelo
Joan G. · Joan Y. · Pablo · Rosa · J. Rafel