Barranc de Bausen

Avui hem fet una activitat lúdica i refrescant. A la Vall d'Aran s'han sobrepassat els 35 graus de temperatura i teníem moltes ganes de refrescar-nos bé. 

El Barranc de Bausen és curt i relativament fàcil. Només té dos ràpels obligats i és molt aquàtic i divertit, ideal per iniciar-se en el barranquisme o per fer amb nens. A més, l'aproximació i el retorn són immediats si tenim un cotxe de suport, i avui el teníem: la Magda ens ha acompanyat a l'entrada del barranc i ens ha recollit a la sortida.

Després de la curta aproximació, ens hem equipat amb els neoprens per iniciar el descens. Corria força aigua i aviat estàvem en remull baixant pel riu. La primera part és oberta: el riu baixa per un bosc sense gaire pendent, amb gorgs, ressalts i tobogans.  Els nens han gaudit molt en aquesta primera part, especialment en un curt pas subterrani per on l'aigua circulava encaixonada entre les roques..

De sobte, el riu s'ha engorjat i hem arribat al sector final on es concentren les petites dificultats del descens. Una corda de nusos ens ha ajudat a baixar un ressalt d'uns dos metres.

Poc després hem baixat un petit ràpel d'uns 6 metres i finalment una bonica cascada d'uns 6 metres amb caiguda a un gorg gran i profund. Els nens no han fet ràpel sinó que els he baixat amb el cordino per fer més fàcil la maniobra.

Després encara hi ha dos ràpels més però són evitables. En un d'ells hi ha una instal·lació curiosa, com un ràpel guiat, que ens ha fet pensar que es tractava d'una zona de pràctiques. Nosaltres hem baixat pel costat amb una curta desgrimpada. Ja al final del barranc hem agafat un caminet que ens ha portat fins a la carretera, on ens ha recollit la Magda.

Sessió de tarda: Després de dinar i passar una estona a la piscina del càmping, a mitja tarda ens hem posat novament en marxa, aquesta vegada per iniciar l'ascensió al Montlude, que tenim programada per demà. Avui el pla previst era pujar fins a l'Estanh Long de Vilamòs i plantar la tenda per fer demà l'ascensió al cim.

Hi ha una llarga pista que surt de Vilamós i arriba ben a prop de l'estany. No sabíem si es podia arribar en cotxe però hem tingut molta sort: la pista era transitable fins al punt on havíem previst l'inici de la caminada. Des d'aquest indret hem pujat caminant i en poc més d'una hora ja estàvem plantant la tenda de campanya al costat de l'estany. Una acampada d'alçada que ha estat una nova aventura per als nens.

I aquí teniu el vídeo del Barranc de Bausen, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Racó des
Caragol, 2025 Congost del
Rialb, 1995 Torrent del
Bosc, 1989

---

RESSENYA:

PARTICIPANTS:

Jan Miquel · Mariona · J. Rafel

---

Botet de Casa Rei

Hem iniciat una estada de quatre dies als Pirineus amb una singular activitat subterrània. De camí cap a la Vall d'Aran, ens hem aturat a la Terreta per explorar el Botet de Casa Rei. Es tracta d'una cavitat de certa importància, en roca conglomerada, formada per galeries llargues i estretes, amb algunes gateres. 

La cova té un recorregut total d'uns 1.500 metres i acaba en una zona amb diversos sifons, que encara estan en fase d'exploració. Nosaltres hem fet un llarg recorregut per la galeria principal fins a un pas inundat, poc abans del primer sifó, on acaba la part principal de la cavitat, abans dels sifons que només es poden superar amb un equip de submarinisme.

La cavitat està molt a prop de la població abandonada d'Esplugafreda i al costat d'una masia enrunada amb el mateix nom que la cavitat: Casa Rei. Hi ha una pista que puja a aquest poble i fins i tot arriba a un minut de la cova però està en mal estat, de manera que hem deixat el cotxe més avall, a prop del barranc d'Esplugafreda, i hem fet el recorregut d'aproximació a peu.

És un recorregut curt però avui era especialment dur a causa de la intensa calor. En poc menys d'una hora hem arribat a la boca de la cova, protegida per un tub d'acer dels despreniments de terra i pedres procedents de la pista..

Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova, que comença amb unes gateres molt estretes, realment selectives, que han posat a prova la moral de la tropa. Els nens han superat els obstacles sense massa problemes i aviat estàvem a les primeres sales, on ja ens hem pogut posar drets.

Ben aviat hem arribat a una bifurcació. Pujant per una galeria estreta a l'esquerra, hem arribat a una petita sala amb una bella colada. La galeria no té continuïtat i hem tornat enrere fins a la galeria principal, que a partir d'aquest punt és més ampla i fàcil de seguir. 

Seguint per la llarga galeria hem trobat diversos sectors interessants, amb algunes formacions, curts passos estrets i un petit gour. Més endavant, la galeria ha iniciat una suau baixada que ens ha fet intuir que aviat arribaríem als sifons.

Finalment hem arribat a un pas inundat. No era el primer sifó, com hem pensat en veure'l sinó un pas inundat poc abans del sifó. Hem superat el pas, mullant-nos una mica, fins a l'altra banda, on la galeria continua. Hem avançat encara uns metres però aviat hem donat per acabada l'exploració, iniciant el retorn.

Com és habitual, els passos estrets i les gateres són més fàcils de tornada perquè anem cap a la llum i no hi ha la incògnita del que podem trobar més endavant. Aviat hem arribat a la sortida, on ens esperava un ambient molt calorós, que ens ha fet anyorar la frescor de les aigües subterrànies. 

Hem baixat fins al punt de partida per seguir viatge fins a Bossost, a la Vall d'Aran, que serà la nostra base d'operacions per a les activitats que tenim programades els propers dies. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de
Rialb, 2024 Cova del
Lladre, 2022 Espluga
Llorna, 2022

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

• Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011
• Exploraciones en la Sierra de Lleràs - Botet de Casa Rei (2017-2019). Pere Rodríguez Colom. Article publicat en el número 21 de la revista Gota a gota, publicada pel Grupo de Espeleología de Villacarrillo.

PARTICIPANTS:

Jan Miquel · Mariona · J. Rafel

---

Xurrador de Penyagalera (Toll de Vidre)

El barranc del Xorrador de Penyagalera, més conegut com a barranc del Toll de Vidre, pertany a la categoria de grans verticals. El seu ràpel principal, de 110 metres volats, el fa mereixedor d'aquesta categoria. Està situat a la part aragonesa del Massís del Port però molt a prop d'Arnes.

Ahir al vespre vam arribar a l'aparcament del Toll de Vidre, un lloc molt popular perquè a l'estiu hi ve força gent per banyar-se en el gorg. Hem dormit en el cotxe i de bon matí, abans de les 7, ens hem reunit amb la resta de la colla, que avui era nombrosa.

Hem iniciat l'aproximació per una pista que en dos minuts ens ha portat al riu d'Algars, que en aquest sector marca el límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Hem travesat el riu a gual, seguint per la pista i després per un corriol fins al Coll de Pelele. 

Des del coll es pot pujar directament al cim de Penyagalera per un corriol amb petites grimpades seguint una petita cresta. També hi ha un bon camí, senyalitzat amb les característiques marques blaves del camí dels Estels del Sud. Nosaltres, com que anàvem carregats amb cordes i altres materials, hem preferit pujar pel caminet, una mica més llarg però molt més còmode.

Hem arribat al cim de Penyagalera (1.029 m), un vèrtex geodèsic molt panoràmic des d'on es veia bona part de les muntanyes del Massís del Port. Hem deixat el camí dels Estels del Sud per baixar directament fins a la capçalera del primer ràpel. És un tram sense camí, només amb algunes traces desdibuixades però la direcció és molt clara i aviat ja ens estàvem equipant i muntant el primer ràpel.

Després dels dos ràpels inicials, hem arribat a la gran vertical. Cal baixar un ràpel d'entrada, d'uns 15 metres, que ens porta a una reunió penjada sobre el mur de 110 metres. És un indret realment impressionant. Hem baixat els 110 metres totalment volats fins a una gran explanada a peu de paret, ocupada per uns grans blocs de roca. 

Un cop completat el descens de la gran vertical, ens quedaven 7 ràpels més però després de fer el gran ràpel ens han semblat ben fàcils. Feia molta calor, i en el penúltim ràpel hem acabat en un petit gorg on ens hem remullat una mica.

Finalment hem arribat al final del barranc i, després de completar un darrer tram de transició entre matolls, hem arribat al riu d'Algars, per on sempre baixa aigua. Hem baixat uns metres seguint el riu fins arribar al Toll de Vidre. Amb la calor que feia ha estat inevitable tirar-se a l'aigua per gaudir d'una bona remullada a les transparents aigües del Toll de Vidre. 

I aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, i ha comptat amb la col·laboració de Coloms&Coloms Films.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova
Pintada, 2026 Coma de la
Capella, 2026 Barranc de na
Graus, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions

PARTICIPANTS:

Ayuta · Joan · Joaquín · Miguel Ángel · Toni1 · Toni2 · J. Rafel

---

GR2: Aiguafreda - Granollers

Avui hem tancat la temporada del grup de caminadors amb la darrera etapa del GR2, un camí de gran recorregut que vam iniciar a La Jonquera el passat mes de setembre i que avui hem completat arribant a la Porxada de Granollers després d'haver recorregut 10 etapes.

L'etapa d'avui no ha estat tan interessant com les anteriors, en què vam travessar zones de gran interès paisatgístic. Avui, bona part de l'etapa ha transcorregut per zones més humanitzades i, per tant, amb menys interès paisatgístic i natural. 

Després d'un curt trajecte en autocar, hem arribat cap a les 7 del matí a Aiguafreda, on ja ens esperaven en el bar-restaurant Els Traginers amb els cafès amb llet i els croissants. 

Després d'esmorzar hem iniciat la caminada baixant pel carrer Major fins a la sortida del poble on hem travessat el Pont de l'Abella, un antic pont de pedra sobre el Congost. Hem seguit per una pista fins a l'església de Sant Pere de Valldaneu, un edifici d'origen romànic però transformat al llarg del temps.

Poc després hem deixat la pista per agafar un caminet en forta baixada que ens ha portat fins al costat del Congost, el riu que ens ha acompanyat durant tot el recorregut.

Aquí comença el tram més interessant del recorregut, un camí estret que va resseguint el riu per un bosc ben frondós. Després de resseguir una bona estona aquest camí, hem arribat a una depuradora, enllaçant amb una pista. 

A partir d'aquest punt ja tot estava més humanitzat; han quedat enrere els boscos i corriols per entrar en el terreny de les pistes i carreteres. Hem passat per Santa Eugènia del Congost i hem entrat al Figaró per l'antiga carretera N-152 que travessa tota la població.

A la sortida del Figaró hem passat per un altre punt singular: el viaducte de Sant Jordi, un pas elevat per on passa el tren de Puigcerdà. És una gran obra d'enginyeria, amb quatre grans arcs de pedra i una part metàl·lica, que va ser construïda en el segle XIX.

Hem seguit, sempre al costat del riu, fins arribar, a l'entrada de la Garriga, al parc dels Pinetons, un bon lloc per esmorzar, amb taules i bancs de pedra i una font. Aquí ens hem trobat amb alguns caminadors del grup que han volgut escurçar la llarga etapa començant a caminar aquí per recórrer junts la part final de l'etapa.

No hem passat pel centre de La Garriga sinó que hem vorejat la població seguint el riu. Després, hem fet una llarga variant final. Hem deixat el traçat oficial del GR, que baixa per la riba dreta del Congost, per agafar un camí per l'altra riba que travessa el parc del Falgar.

Ha estat la part més dura del recorregut perquè la calor apretava i pràcticament no hi havia ombres però aviat hem començat a veure els primers edificis de Granollers i hem entrat en el nucli urbà arribant, poc després, a la plaça de la Porxada, el punt més emblemàtic de Granollers, on hem acabat l'etapa.

Avui era un dia especial perquè tancàvem la temporada 2025-2026 del grup de caminadors i, a més, celebràvem que el grup ha arribat a la majoria d'edat perquè ja té 18 anys. Per això, avui el dinar de final d'etapa ha estat especial i hem anat a dinar a l'Hotel Granollers, on hem gaudit d'un magnífic menú de delicatessen i hem acabat la festa amb música i ball.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Etapa 1
Terrades Etapa 2
Sant Martí Etapa 3
Besalú

Etapa 4
Santa Pau Etapa 4
La Coromina Etapa 5
Rupit

Etapa 7
Vilanova de Sau Etapa 8
Collada del Villar Etapa 9
Aiguafreda

---

PARTICIPANTS:

Etapa completa: Carles · Cati · Nora · Xesco · Àngela · Lluis C. · Joan G. · Agnès · Manel · Miquel M. · M. José · Mònica · Miquel B. · Maribel · Ramon · Isaac · Jose · Montserrat · Casilda · Marta · Guille · Edu · Sandra · Núria M. · Trinidad · David · Jorge · Tere · J. Rafel

Segona part: Jaume · Elisabet · Joan S. · Mercè · Joan Jordi · Lourdes

Comitè de recepció a la Porxada: J. Antonio · Núria T. · Imma · Lluis G. · Begonya · Paco · Magda

---

Pic de Salòria, 2.789 m

El Pic de Salòria (2.789 m) és el sostre comarcal de l’Alt Urgell i una de les grans muntanyes dels Pirineus catalans. Tot i que la seva ascensió per la ruta normal no presenta dificultats tècniques destacables, és una excursió llarga i molt panoràmica que permet recórrer amplis vessants d’alta muntanya i gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Andorra, la Pica d’Estats i bona part dels Pirineus centrals.

Hem pujat al Pic de Salòria des d'Os de Civís, un poble molt singular que, tot i pertànyer a Espanya, només té accés per carretera a través d'Andorra, perquè està ubicat a la vall del Valira. L'accés per l'altra banda només és possible per una pista que surt de Civís i està tancada per la neu bona part de l'any.

Hem iniciat l'ascensió poc més amunt d'un complex hoteler situat a la sortida d'Os de Civís. Un bon camí, senyalitzat amb marques grogues, ens ha portat fins al Coll de Conflent (2.177 m), pas clau en la ruta normal del Salòria.

Des del coll hem iniciat la segona part de la caminada per un gran pendent cobert de ginesta. És un camí molt costerut que puja per aquesta vessant fins a arribar a la carena principal del Salòria. Aquesta carena és una llarga aresta que puja directament fins al cim. És una aresta panoràmica que, a mesura que pujàvem, ens anava oferint vistes més extenses dels Pirineus.

L'aresta se'ns ha fet llarga però finalment hem arribat al cim del Pic de Salòria (2.789 m). La panoràmica des del cim és extraordinària, amb grans vistes de les muntanyes andorranes i del Pallars, on destaca la Pica d'Estats entre molts altres cims.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de
Mossers, 2018 Pic de
Bassera, 2016 Pic de
Salòria, 2013

---

PANORÀMIQUES:

PARTICIPANTS:

Joan G. · J. Rafel

---

Cascades de Bilhó

Avui era el darrer dia de barranquisme en el Lejano Oeste. Vam arribar ahir a la tarda a Portugal, on tenim llogada una casa per passar-hi un parell de nits, i avui volíem tancar les activitats d'aquesta setmana barranquista amb un descens a Portugal.
Ens ha costat decidir l'objectiu, però finalment hem optat per programar un descens curt i fàcil per tancar d'una manera lúdica i sense compromís aquestes jornades barranquistes. Hem fet el descens de les Cascatas de Bilhó, també anomenades Cascatas do Rio Cabrão, un dels llocs més interessants del Parque Natural do Alvão, al nord de Portugal.
El descens comença a prop de la petita localitat de Pioledo. A la sortida del poble, en una explanada amb bancs de fusta, ens hem equipat. Després, en dos minuts, hem baixat fins al riu on hi ha un curiós pont de pedra. Es tracta del Pont Romà, una antiga construcció que, tot i no ser realment de l'època romana, rep aquesta denominació popular.
Hem iniciat el descens pel riu, aprofitant alguns gorgs per remullar-nos i fer algun petit salt. Aviat hem arribat al primer ràpel, llarg però amb poc pendent, que acaba en una petita cascada. Hem seguit per un tram de transició, on hem trobat les ruïnes de dues petites construccions, antics molins que aprofitaven la força de l'aigua per moldre el gra.
Més avall encara hem trobat un parell de ràpels més i alguns tobogans i petits salts. Ja molt a prop de la carretera, hem trobat el camí de sortida, utilitzat normalment pels banyistes que venen a remullar-se als primers gorgs del barranc. És un camí equipat però l'equipament és més que precari: hi ha un parell de trams de passamans formats per cables telefònics reciclats!
Finalment hem arribat a la carretera, on havíem deixat un dels cotxes, donant per acabada l'activitat d'avui i la setmana barranquista al Lejano Oeste.
I aquí teniu el vídeo de les cascades de Bilhó, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Forgas do
Fial, 2026 Rego do
Val, 2026 Carballido
Sup-medio, 2026

---

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Corga da Fecha

Avui hem fet el descens d'un dels millors barrancs de Galícia: la Corga da Fecha. Es tracta d'un barranc molt aquàtic, amb grans cascades i gorgs d'aigües transparents, en terreny granític. És un barranc molt lúdic però amb alguns passos de cert compromís entre els quals destaca el ràpel del Colector, on cal passar per sobre d'una esquerda per on baixa amb molta força l'aigua acanalada.
És un descens molt popular per la seva bellesa i fins i tot molts dels seus passos clau tenen nom propi. A més del Colector trobem altres passos de noms curiosos com el gorg salto, mójate o les cascades Benefíciatela, Jhony i Guns & Roses.
El barranc es troba molt a prop del balneari de Río Caldo, a la població de Lobios, on hi ha una piscina pública d'aigua termal, a l'aire lliure.
Des del balneari hem pujat per una pista però aviat hem hagut de deixar els cotxes i seguir a peu. El camí travessa el torrent de la Corga da Fecha, un bon punt per calibrar el cabal del riu, que ens ha semblat acceptable.
Després, el camí puja amb fort pendent per sobre del barranc que anàvem veient a la nostra esquerra. Hem pogut veure la part principal de la Corga da Fecha, amb les seves grans cascades, que des d'aquí es veuen impressionants.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a un collet des d'on hem baixat directament al riu, que en aquest punt inicial és una ampla extensió de lloses granítiques. Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, que inicialment es fa caminant per la llera.
Abans d'arribar a la primera instal·lació, hem vist l'indicador de cabal: una petita placa metàl·lica amb una marca de cabal màxim. Hem comprovat que el nivell estava per sota de la marca crítica i hem seguit endavant.
Poc després hem arribat a l'inici de les dificultats. Hi ha un passamà d'acer que ens ajuda a baixar per unes lloses de granit fins a un gorg d'aigües transparents, al costat de la instal·lació del primer ràpel. Els més agosarats han evitat el primer ràpel amb un salt acrobàtic.
Després de travessar nedant un altre gorg, hem arribat a la capçalera del segon ràpel, el més llarg del recorregut. És una cascada de 35 metres que acaba en un gran gorg. El descens és una mica irregular, amb petites marmites penjades i molts fregaments, que ens han obligat a posar un parell de protectors de corda i posteriorment ens han complicat una mica la recuperació de les cordes.
Sota el gran ràpel de 35, el riu gira i s'obre. Hi ha un seguit de ràpels, més fàcils i per terreny més obert, però generosament regats per les cascades.
A poc a poc hem anat baixant per arribar als passos clau del descens, on el riu s'engorja novament formant ressalts verticals i ben encaixonats, amb bones cascades, com la denominada Guns & Roses, que cau sobre un petit gorg en un indret realment impressionant. Per facilitar el pas, hem muntat un ràpel guiat que ens ha ajudat a evitar els moviments que provoca la gran cascada en el petit gorg de recepció.
Immediatament hem arribat, amb l'ajut d'un passamà de cable d'acer, al ràpel del Colector. A mitja baixada cal saltar una estreta fisura per on baixa l'aigua acanalada amb molta força. Tot i l'espectacularitat del pas, ens ha semblat més fàcil del que esperàvem i aviat estàvem iniciant el sector final del descens, on el riu s'obre novament i ens ofereix la part més lúdica del barranc, amb cascades i gorgs d'aigua fresca.
Després d'un últim ràpel de 25 metres, que acaba en un gran gorg on hem trobat banyistes prenent el sol, hem acabat el descens sortint del barranc per agafar el camí per on havíem pujat i retornar, en molt poca estona, fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la Corga da Fecha, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas
Negras, 2018 Barranco del
Formiga, 2013 Oscuros del
Balces, 2011

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Barranc de Fírbeda

Avui les previsions meteorològiques eren dolentes. Es preveia pluja a mig matí i el dia estava gris. Després de valorar la situació, hem decidit fer el descens d'un barranc curt i, en teoria, fàcil, que no s'allargués massa temps.
El barranc de Fírbeda només té quatre ràpels i el recorregut és curt. Era ideal per aprofitar la jornada malgrat el mal temps que es preveia. Ens hem desplaçat a la zona, molt a prop de Xinzo de Límia, i hem pujat per una pista asfaltada fins al punt d'inici de l'aproximació.
El camí que porta a l'inici del barranc és una ruta de senderisme molt popular, anomenada Las Fervenzas del Fírbeda, que passa per un mirador que ofereix una gran vista de les cascades del barranc. Nosaltres no hem arribat al mirador sinó que hem anat directament a l'inici del barranc, on un pont travessa el riu.
Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, inicialment caminant per la llera. Aviat hem vist que avui el riu portava un bon cabal. No era una crescuda, perquè l'aigua era neta i transparent, però el cabal era considerable.
Aviat hem arribat al primer ràpel, una petita cascada d'uns 7 metres, fins a una plataforma penjada sobre la cascada principal. Ens ha cridat l'atenció un antic pitó rovellat, que segurament van deixar aquí els primers barranquistes que van fer aquest descens.
El segon ràpel és realment espectacular. Baixa directament per la gran cascada, que avui baixava amb força. A mitja cascada cal decantar-se a la dreta per sortir de l'actiu en el tram final, on l'aigua cau amb més força. Fins i tot hi ha una instal·lació que permet posar un desviador per facilitar la maniobra.
Un cop superat el pas clau del descens, hem fet la foto de grup amb el rerefons de la gran cascada i hem seguit baixant.
El tercer ràpel, també amb cascada, baixa uns 11 metres per una canal ben dreta. Una bona remullada ha estat inevitable. Finalment, amb un darrer ràpel d'uns 6 metres, hem completat el descens del Fírbeda, curt però molt intens. Mentre baixàvem, ha començat a ploure, tal com estava previst, però hem acabat l'activitat sense problemes.
Després de l'últim ràpel hem baixat uns metres per la llera, ja caminant, fins a trobar la sortida. És una petita sèquia que antigament portava l'aigua del riu a un molí. Caminant per la sèquia hem arribat en pocs minuts a les ruïnes de l'antic molí. L'edifici està totalment enrunat i cobert de vegetació però encara es pot veure la gran pedra de molí, ara coberta de molsa.
Fins al molí arriba un dels camins senyalitzats que, en molt poc temps, ens ha portat de tornada a la carretera i al punt d'inici on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo del barranc de Fírbeda, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ruisseau de la
Vacca, 2025 Ruisseau de
Purcaraccia, 2025 Ruisseau de
Pulischeddu, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Oriol · Xavier · J. Rafel

---