divendres, 21 d’agost del 2026

Avenc de Sa Caperulla

Avenc de Sa Caperulla
L'Avenc de Sa Caperulla és un dels més interessants d'Eivissa pel seu recorregut, segurament el més llarg de l'illa, i per la bellesa de les seves formacions. La seva exploració és relativament fàcil, ja que només té un curt ràpel d'uns 6 metres que, a més, està equipat amb cordes fixes.
Jo ja havia visitat aquesta cavitat en altres ocasions, però avui he vingut novament a Sa Caperulla acompanyat per en Miquel i en Jan, i hem recorregut les seves sales i galeries en una matinal espeleològica.
La cavitat està situada entre Sant Joan de Labritja i Portinatx, al cim d'un turó que té el mateix nom que la cavitat. Hem deixat el cotxe al costat de la carretera i hem iniciat la curta aproximació per una pista que porta a una casa i, després, ja sense camí, pujant directament fins al cim.
L'entrada és un forat arran de terra per on hem iniciat el descens, seguint una estreta galeria recargolada amb trams de desgrimpada que ens ha portat fins a una gran sala plena de blocs. En un racó d'aquesta sala hi ha l'entrada de la sala següent, on ja hem començat a trobar moltes formacions, especialment grans colades que recobreixen les parets.
Seguint una marcada canal, hem arribat al punt més baix d'aquesta sala, on hi ha l'estreta entrada a les sales inferiors. És el pas clau de la cavitat: una gatera descendent que porta a una finestra oberta sobre la sala inferior. Hi ha dos sòlids ancoratges i dues cordes fixes que faciliten la maniobra, amb un ràpel d'uns 6 metres.
Un cop a la sala inferior, l'hem explorat pujant per unes rampes rocoses on hi ha unes belles formacions del tipus bandera, d'un blanc molt pur i amb alguns sectors transparents. Des d'aquest punt encara es pot baixar més. Hi ha un llarg tobogan per on hem desgrimpat fins a arribar al sector inferior, on hi ha una llarga diàclasi i uns blocs que formen un petit laberint. Totes les parets estan decorades amb diverses formacions d'un blanc puríssim.
Hem recorregut una part del sector inferior, travessant un pas de flanc sobre un petit pou, abans de donar per acabada l'exploració. Com sol passar en cavitats d'un cert desenvolupament, segurament ens han quedat alguns racons interessants per explorar a la part baixa, però hem quedat molt satisfets pel recorregut subterrani, llarg i variat.
El retorn ha estat més curt del que pensàvem. La remuntada del ràpel ens ha semblat curta i fàcil, i la resta del recorregut l'hem fet en pocs minuts, de manera que aviat estàvem a la sortida de la cavitat, gaudint d'un gran panorama sobre la costa nord d'Eivissa, amb Portinatx i el far de Moscarter ben a prop.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta visita a l'Avenc de Sa Caperulla. Ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
ESQUEMA TOPOGRÀFIC:
Avenc de Sa Caperulla Avenc de Sa Caperulla
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Avenc de Sa Caperulla
Jan · Miquel · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dimecres, 19 d’agost del 2026

Avenc des Ramells

Avenc dels Ramells

L'Avenc des Ramells és una cavitat relativament petita però una de les més interessants d'Eivissa per les seves formacions. Està situada a la zona de s'Argentera, un petit turó on antigament s'explotaven unes mines de galena argentífera, un mineral de plom amb un cert percentatge de plata. Hi ha constància que els romans ja obtenien plom i plata d'aquestes mines, que van estar en actiu de manera intermitent fins a mitjans del segle XX.
Jo ja havia explorat aquest avenc en dues ocasions anteriors, però avui he vingut amb tota una colla d'espeleòlegs novells que volien conèixer aquesta cavitat i practicar les tècniques espeleològiques, especialment el ràpel i la remuntada per la corda.
Després d'una aproximació curta però sense camí, hem arribat a la boca de l'avenc, una fissura allargada protegida per unes barres d'acer. Per entrar a la cavitat cal baixar un ràpel curt, de poc més de 15 metres, amb un primer tram vertical seguit d'una rampa artificial de blocs.
Hem muntat el ràpel sobre un arbre abocat sobre l'entrada de l'avenc i, un a un, hem baixat tots fins al fons. L'exploració de la cavitat ha estat molt interessant perquè hi ha diversos racons amb formacions realment espectaculars.
En algun punt de la cova hi ha cates, forats artificials que van ser excavats fa molts anys pels treballadors de les mines, buscant a les profunditats de l'avenc alguna veta de mineral.
Hem arribat fins al final de la galeria principal, grimpant fins a una petita sala entre grans blocs amb una bona concentració de formacions diverses: banderes, coliflors, meduses...
Després de fer unes quantes fotos i donar per acabada l'exploració, ha arribat el moment de remuntar el ràpel, la part més delicada de l'activitat. Tot i la inexperiència del personal, que utilitzava per primera vegada la tècnica de remuntar per la corda amb jumar i croll, tots han superat la prova amb bona nota i, pocs minuts després, estàvem tots a l'exterior de l'avenc recollint el material per retornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal espeleològica. És obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb l'ajut dels càmeres auxiliars.

ENTRADES RELACIONADES:
ESQUEMES TOPOGRÀFICS:
Avenc dels Ramells Avenc dels Ramells
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Avenc dels Ramells
Jan Miquel · Juan · Miquel · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

diumenge, 16 d’agost del 2026

Avenc d'en Cosmi

Avenc d'en Cosmi
Feia molt temps que estava buscant aquesta cavitat, una de les més importants d'Eivissa i també una de les més profundes. L'havia buscat per la zona de Na Xamena, una urbanització situada al nord de l'illa, recorrent els espadats que limiten la zona urbanitzada.
Després d'algunes sessions infructuoses de recerca, amb esgotadores caminades sota el sol de l'estiu resseguint els penyasegats, vaig saber que la cavitat no estava on l'havia buscat, sinó que, quan es va urbanitzar la zona, l'avenc va quedar dintre del recinte privat d'una de les cases.
La conseqüència era que calia saber a quina casa es trobava la cavitat i demanar permís als propietaris, una feina difícil perquè no tenia més dades. Buscant informació sobre aquesta cavitat, vaig trobar una notícia en un exemplar antic d'un diari local: els bombers havien fet unes pràctiques a l'Avenc d'en Cosmi.
Amb l'optimisme que em caracteritza, vaig pensar que tenia el tema solucionat. Només calia preguntar als bombers, i així ho vaig fer. Vaig enviar un missatge a través d'un compte oficial dels bombers a les xarxes socials, preguntant per la ubicació de l'Avenc d'en Cosmi i d'altres cavitats que estava buscant. La resposta va ser clara però poc convincent: nosaltres no tenim la localització de les cavitats. En cas d'accident contactem amb els afectats, que ens indiquen on està la boca...
Després de constatar que el Cos de Bombers de l'illa estava abonat a la Llei del Silenci que envolta les cavitats d'Eivissa, vaig intentar una altra via, encara més agosarada: com que la zona de Na Xamena correspon al municipi de Sant Joan de Labritja, vaig escriure un missatge a l'Ajuntament a través d'una mena de portal del ciutadà de la seva pàgina web. Els demanava informació sobre la ubicació de l'Avenc d'en Cosmi i sobre com aconseguir autorització per visitar-lo. Vaig tenir molta sort i, en pocs minuts, un robot va tenir l'amabilitat de contestar el meu missatge, acusant-ne rebut i prometent que aviat rebria la resposta a la meva pregunta... Cinc anys després, encara estic esperant la resposta que em va prometre el robot municipal.
Ja havia perdut tota esperança quan un cop de sort em va posar sobre la pista de l'Avenc d'en Cosmi. La crònica d'uns senderistes que havien passat per la zona em va donar la clau i, després, les vistes aèries de Google Maps em van confirmar la informació. S'hi veia clarament l'estructura cilíndrica que protegeix l'entrada de l'avenc: una torre de pedra amb una porta metàl·lica.
Em vaig desplaçar al lloc i vaig comprovar que la reixa es podia obrir sense problemes. Després vaig preguntar a un veí a qui havia de demanar permís per visitar l'avenc, ja que estava dintre d'un recinte privat. El veí em va dir que l'avenc es podia visitar lliurement i que no calia demanar cap permís.
Aquell dia no portava el material necessari per explorar l'avenc, però pocs dies després, acompanyat per en Miquel, estava a l'entrada del pou amb tot el material necessari per iniciar l'exploració de l'Avenc d'en Cosmi.
La cavitat, tal com havia vist a la topografia que va publicar la revista Muntanya del CEC l'any 1963, té un pou d'entrada d'uns 20 metres que porta a l'inici d'una rampa força pendent. Al final de la rampa s'obre un segon pou, d'uns 25 metres, que porta al fons de la cavitat.
Hem muntat la instal·lació de la capçalera sobre un gran bloc de pedra. A pocs metres de l'entrada, he instal·lat un desviador per evitar els fregaments de la corda. Més avall hi ha uns parabolts sense plaqueta que permeten fer un reenviament, però amb el desviador la corda no fregava enlloc i, a més, per arribar als parabolts calia pendular una mica, de manera que he completat el descens fins a l'inici de la rampa.
En aquest punt, la roca està cosida de spits. N'hi ha una bona quantitat, però la gran majoria estan rovellats. He muntat el ràpel de la rampa amb un parabolt nou i brillant i un altre una mica rovellat.
La rampa és relliscosa però poc vertical. Al final hi ha un passamà de cable d'acer que porta a una instal·lació de ràpel, una anella situada uns metres a la dreta. També es pot baixar directament, però reenviant la corda amb uns spits situats al davant per evitar-ne els fregaments.
Finalment he arribat a la sala inferior, coberta de blocs de pedra i amb les parets recobertes de formacions. A sobre hi ha una mena de cúpula, com un pou paral·lel sense sortida per dalt. Segons la ressenya, hi ha un parell de pouets estrets que encara baixen una mica més, però sense gaire interès, de manera que només hi he tret el cap per mirar-los, sense baixar més.
Després d'estar una estona a la sala, fent fotos i gaudint de l'entorn, he iniciat el retorn, remuntant els tres trams de corda per sortir novament a la llum, a dalt del pou.
I aquí teniu el vídeo de l'Avenc d'en Cosmi. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. Les imatges exteriors van ser filmades per en Miquel, que em va acompanyar i em va donar suport des de l'exterior.
ENTRADES RELACIONADES:
ESQUEMA TOPOGRÀFIC:
Avenc d'en Cosmi
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Avenc d'en Cosmi
Miquel · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dijous, 13 d’agost del 2026

Ascensió a Les Morreres (2.211 m)

Les Morreres
Les Morreres és un cim menor, una de les puntes del massís del Port del Comte, però té un gran panorama i està inclòs a la llista dels centcims. Té alguns punts desfavorables, com ara que el cim està ocupat per una gran estructura metàl·lica que correspon a un antic reflector de telecomunicacions i que gairebé tot el recorregut de l'ascensió per la via normal es troba dins de l'àmbit de l'estació d'esquí del Port del Comte.
Avui hem pujat a Les Morreres seguint un itinerari circular, pujant pel Portell del Llop i baixant per l'Obaga de la Bòfia. Una curta excursió matinal sense complicacions.
Hem començat la caminada des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí. La primera part de l'ascensió passa entre les instal·lacions de l'estació, superant alguns obstacles físics. Després hem entrat en una gran pista d'esquí, per on hem pujat directament fins a la carena, a la zona del Portell del Llop, on hi ha un mirador amb grans vistes sobre Sant Llorenç de Morunys i el pantà de la Llosa del Cavall.
Des d'aquest punt ja es veia el cim de Les Morreres, ocupat per la gran estructura metàl·lica. Seguint la carena panoràmica, hem arribat en pocs minuts al cim de Les Morreres (2.211 m). Des d'aquí hi ha una magnífica panoràmica, però avui la calitja només deixava veure amb claredat l'entorn més proper: Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall, el Santuari de Lord, el Pla de Sòbol... Una mica més lluny també es veien el Cadí i el Pedraforca i, a l'altra banda, el Pedró dels Quatre Batlles.
Hem menjat una mica al cim contemplant el panorama abans d'iniciar el descens per l'altra banda. La baixada ha estat més fàcil que la pujada. Hi ha un camí ample que baixa seguint la carena i acaba enllaçant amb una pista d'esquí ben ampla, amb un corriol marcat al mig.
El camí passa al costat d'un punt singular: el Forat de la Bòfia. És un avenc molt conegut perquè antigament s'utilitzava com a pou de gel. Té una profunditat d'uns 30 metres i poc recorregut. No portàvem material i, per tant, només hem fet una ullada des de l'exterior de la cavitat abans de seguir el nostre camí.
Aviat hem arribat a una carretera de l'estació i, poc després, al punt de partida, on hem donat per acabada l'excursió, que ha estat una curta matinal.
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Les Morreres
Luis · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , ,

divendres, 7 d’agost del 2026

Tourdera: Fogars de la Selva - Tordera

Tourdera
La Tourdera és un camí de gran recorregut que ressegueix el curs de la Tordera des del seu naixement a prop de Sant Marçal, al Montseny, fins a la seva desembocadura a prop de Blanes. A més, té diverses variants que formen una petita xarxa de camins al voltant del riu.
No forma part de la xarxa oficial dels GRs ni té la senyalització típica dels camins de gran recorregut perquè no ha estat definit ni senyalitzat pels comitès de senders de gran recorregut sinó que ha estat impulsat conjuntament per 18 municipis de la conca de la Tordera i la riera d’Arbúcies, coordinat pel Consell Comarcal de la Selva i amb la col·laboració i el finançament de les diputacions de Girona i Barcelona.
Nosaltres vam iniciar el recorregut d'aquest camí a l'octubre de 2022 al coll de Sant Marçal, a prop de la Font Bona, on se situa tradicionalment el naixement de la Tordera. Vam fer quatre etapes però l'accident de la Magda ens va obligar a deixar en suspens aquest projecte durant més de dos anys.
Avui hem reprès el projecte allà on el vam deixar, al costat de Fogars de la Selva, amb una etapa molt curta i fàcil. Ha estat una curta matinal, forçada per les circumstàncies: per una banda, la Magda encara no pot fer etapes molt llargues i, per altra banda, la intensa calor obligava a acabar la caminada abans que el sol ens comencés a gratinar.
L'etapa ha tingut poca història perquè gairebé tota passa per camins asfaltats, recorrent zones urbanitzades i polígons industrials, i només hi ha un punt d'interès: l'ermita de Sant Vicenç, a la meitat del recorregut.
Una anècdota curiosa ha estat trobar, a prop del final, un estol de cigonyes: un gran nombre d'aquestes aus aturades en un camp de cultiu.
Hem acabat la caminada ben aviat i hem completat la jornada amb un bany a la platja i una paella al passeig marítim de Blanes.
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Tourdera
Elisabet · Jaume · Magda · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , ,

dijous, 6 d’agost del 2026

El Puig de les Bruixes i el seu avenc

Foto de capçalera
Avui hem fet una sessió doble: espeleologia i excursionisme. L'objectiu principal era el Forat del Puig de les Bruixes, una petita cavitat d'uns 39 metres de fondària, situada molt a prop de la muntanya que li dóna nom.  
Com que la cavitat no és gaire gran i l'exploració es fa en poc temps, hem complementat l'activitat amb l'ascensió al Puig de les Bruixes, un cim de poca altitud però molt panoràmic que, a més, està inclòs a la llista dels centcims.
Hem pujat per la pista fins a la Bassa de Monars i des d'allà hem iniciat l'aproximació a l'avenc. Després d'un curt tram de pista hem agafat un bon camí, la via normal del Puig de les Bruixes. El camí està senyalitzat amb pintura de diversos colors i l'hem seguit sense problemes fins que, ja a prop de la cavitat, hem deixat el camí principal per pujar directament a la boca de l'avenc.
No ha estat fàcil perquè no hi havia camí i el pendent era molt fort. D'una manera una mica erràtica, hem anat buscant els millors passos, intentant seguir el track fins que, després d'una estona de recerca, hem localitzat la boca de l'avenc.
A l'entrada del pou, una estaca d'acer clavada a terra ens ofereix el primer punt d'ancoratge. És una mica precari, però el primer tram de la cavitat no és més que una llarga rampa una mica relliscosa. Als dos metres hi ha un altre ancoratge, més sòlid, que ens permet completar els 30 metres de ràpel per la rampa fins a una plataforma entre blocs a la capçalera del segon ràpel.
Aquest segon ràpel és d'uns 16 metres, tots volats, i ens deixa a la sala principal de la cavitat, de més de 20 metres d'ample. El terra està ple de blocs i només hi ha formacions en alguns racons de la sala, res espectacular. 
En poc temps hem completat l'exploració de la sala, on hi havia poca cosa d'interès, i hem iniciat el retorn remuntant el pou de 16 metres i la rampa fangosa, per sortir a l'exterior.
La previsió del temps indicava pluja a partir de la una però encara era aviat i el cel era ben blau, de manera que hem iniciat la segona part de l'activitat prevista. El cim del Puig de les Bruixes es veia molt a prop. Hem pujat per un prat per enllaçar amb el camí que ve del Comanegra. Un magnífic camí que ens ha portat sense cap dificultat fins al cim del Puig de les Bruixes (1.391 m).
El panorama era molt extens sobre les fondalades i boscos de l'Alta Garrotxa i el cim del Comanegra, molt proper. El Canigó quedava tapat per una nuvolada que començava a tapar el cel.
Mentre començàvem a baixar per un bon camí, hem començat a sentir trons llunyans en la direcció del Canigó, però nosaltres encara estàvem sota un cel blau i feia sol.
El retorn es fa per un bon camí i en poc més d'una hora es pot arribar al punt de partida, a la Bassa de Monars. Hem anat baixant i, resseguint el camí pel bosc, hem arribat a l'inici de la pista. Ens quedava poc més d'un km per arribar al cotxe i els trons encara eren llunyans. Hem seguit caminant per la pista mentre el cel s'anava tapant a tota velocitat amb una capa de núvols negres. De sobte, ha començat a ploure. Primer una gota, després quatre i, en pocs segons... la pedregada. Només ens quedaven 360 metres per arribar al cotxe per una fàcil pista, però era impossible. La pedregada era d'una intensitat extraordinària i les grosses boles de gel ens apedregaven per tot arreu. Ens hem aturat en un marge de la pista, on un petit ressalt ens protegia una mica de la lapidació que estàvem patint. Les pedres, algunes de la mida d'ous de guatlla, ens colpejaven amb força.
Per sort, les tempestes d'estiu són intenses però curtes. En pocs minuts la tempesta ha afluixat una mica, sense deixar de ploure i pedregar, i hem aprofitat per acabar el recorregut, a la carrera, fins al cotxe, on ens hem refugiat.
I aquí teniu el vídeo d'aquestes activitats, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA:
  • Avenc del Pic de les Bruixes, d'Oleguer Escolà. Article publicat en el número 707 de la revista Muntanya, del CEC (1980)
  • Guia Gorgs 2015 (Barrancs, torrents, canyons i cavitats del Pirineu de Girona), de Mari Nivera i altres, editat per la trobada barranquista de 2015.
PARTICIPANTS:
Puig de les Bruixes
Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Etiquetes: , , , , ,

divendres, 31 de juliol del 2026

Ascensió al Puig de Les Borregues (Pastuira)

Puig de Pastuira
L'ascensió al Puig de Pastuira (també anomenat Les Borregues) des de l'estació d'esquí de Vallter és una activitat relativament curta i fàcil, apta per a una matinal excursionista. Bona part del recorregut és per una carena panoràmica amb grans vistes sobre la vall de Coma de Vaca i bona part del Pirineu Oriental, des del Puigmal fins al Canigó.
Avui la previsió del temps no era bona del tot, es preveien tempestes de tarda, però com que l'activitat no era massa llarga hem pensat que acabaríem abans que es girés el temps.
De bon matí hem arribat a Vallter i hem començat a caminar en direcció al refugi d'Ull de Ter, seguint el GR11. Aviat hi hem arribat i hem seguit en direcció al Coll de la Marrana, la següent fita del nostre itinerari. 
Feia bon dia, cel blau, i només es veien alguns núvols dispersos però, de sobte, ha començat a ploure. Ha estat una situació estranya i desconcertant perquè plovia amb el cel blau. Per sort, ha estat un ruixat curt i aviat ens ha començat a tocar el sol.
Hem passat pel Coll de la Marrana i hem seguit un corriol que voreja el Gra de Fajol fins al Coll de la Coma de l'Orri. Des d'allà el camí va resseguint la carena, evitant els petits cims vorejant-los per una banda o l'altra i en alguns punts pel fil de l'aresta, sempre fàcil.
El cel s'anava tapant i cada vegada era més gris. Al fons, cap a la vall de Núria, era un gris fosc, gairebé negre. Es veia clarament que per allà estava plovent i alguns llamps llunyans ens confirmaven que la tempesta s'acostava. 
Com que el cim no era massa lluny hem seguit endavant per la carena panoràmica, amb grans vistes en totes direccions. Es veia el Balandrau, el Puigmal, el Torreneules, el Pic de l'Infern, el Bastiments, el Costabona, el Canigó i moltes més muntanyes.
Hem accelerat una mica el pas perquè la tempesta s'acostava i començava a fer força vent. Finalment hem arribat al cim del Puig de Pastuira (2.693 m). En aquell moment el vent era molt fort i només ens hem aturat un instant, el temps just per fer la foto de cim.
Quan ja iniciàvem el retorn, de sobte, ha començat a pedregar i ploure. El vent era molt fort i ens ha costat posar-nos la capelina sense que sortís volant. Hem iniciat el retorn sota la tempesta però en pocs minuts ha deixat de ploure, encara que el vent encara era molt fort. 
Hem retornat seguint el mateix camí, mentre la tempesta, que ha estat fugaç, s'allunyava a poc a poc cap al Canigó. Quan hem arribat al Coll de la Marrana, de la tempesta només quedava el vent, encara fort però menys intens que abans. Per sort, la tempesta ha passat tan ràpid com havia arribat.
Ens hem aturat a menjar una mica, arrecerats sota el coll, perquè no havíem pogut fer l'aturada reglamentària en el cim. Després, només ens quedava seguir el GR11 fins a retornar al punt de partida, a la carretera de Vallter.
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Puig de Pastuira
Luis · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimarts, 28 de juliol del 2026

Ascensió al Pic de Monné (2.724 m)

Monné
El Monné és un d'aquells cims poc freqüentats, un dels cim per a col·leccionistes que són ignorats per molta gent perquè no arriben als 3.000 metres i no estan entre les ascensions clàssiques. Però el Monné és un extraordinari mirador dels Pirineus. La seva situació, una mica apartat de la línia principal de la serralada pirinenca, li dóna una gran visió panoràmica de bona part del Pirineu central.
L'ascensió al Monné és molt fàcil, ja que hi ha un caminet que puja fent ziga-zagues entre prats fins al cim. El desnivell és considerable, més de 1.400 metres, però el bon camí facilita molt l'ascensió.
He sortit de Cauterets amb les primeres llums i, després d'un curt desplaçament en cotxe per la carretera de Campbasque, he iniciat la caminada. El camí és ben còmode: puja amb pendent suau fent llaçades i guanyant altitud de manera lenta però constant.
Aviat he començat a veure, al fons de la vall, la població de Cauterets que a poc a poc s'anava il·luminant a mesura que anava naixent el dia. També es veia, al davant, la silueta gegantina del Monné amb les seves vessants cobertes d'extensos prats on pasturaven vaques, ovelles, cavalls i fins i tot rucs.
A mesura que anava pujant, el panorama s'anava fent més extens. El Midi de Bigorre ha començat a treure el cap pel darrere de les muntanyes més properes i per l'altra banda he començat a veure la cara nord del Vignemale, una de les imatges més conegudes dels Pirineus.
Després d'unes quatre hores de pujada, he arribat al sector final on cal fer una petita grimpada per les roques del cim. Hi ha unes marques de pintura vermella que m'han guiat pels millors passos i en pocs minuts ja estava a l'avantcim. 
Per arribar al cim principal cal travessar una petita cresta, molt fàcil perquè es fa caminant, però una mica aèria. Finalment he arribat al cim del Monné (2.724 m). Estava absolutament sol en el cim davant d'un panorama realment extraordinari.
He estat una bona estona en el cim, gaudint de la visió de les muntanyes i del silenci d'aquest indret tan solitari. He fet unes fotos panoràmiques i he fet volar el dron abans d'emprendre el retorn, pel mateix camí de pujada. 
La baixada m'ha semblat encara més llarga que la pujada i, a més, el sol ja escalfava força, de manera que gairebé ha estat més dura la baixada que la pujada però finalment he arribat a Cauterets, satisfet per haver completat una nova ascensió pirinenca. 
Avui tampoc hi ha vídeo-reportatge de la sortida però sí he fet un short amb la panoràmica rotulada del cim del Monné. 
ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Monné Monné Monné
VOL CIRCULAR: També he fet una gravació amb el dron, un vol circular de la sèrie CIRCLE. Aquí el teniu:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Monné
J. Rafel, en solitari
2 comentaris:
Etiquetes: , , , ,

dilluns, 27 de juliol del 2026

Excursió al Lac de Gaube

Lac de gaube
Avui, de vacances pels Pirineus francesos, hem fet una curta excursió; una clàssica de la zona de Cauterets. Tot i que es tracta només d'una curta passejada, l'excursió al llac de Gaube era tot un repte perquè era la primera excursió amb una mica d'entitat que feia la Magda després de l'accident d'esquí que l'ha mantingut apartada de la muntanya més de 2 anys.
Hem fet l'activitat en sessió de tarda, començant a caminar des del gran aparcament del Pont d'Espanya, un clàssic centre d'excursions on es concentren diàriament centenars de randonneurs per iniciar excursions per la zona.
Ja coneixíem aquest lloc perquè hi vam passar, ja fa uns quants anys, quan recorríem el GR10, la travessia transpirinenca dels Pirineus francesos. En aquella ocasió vam pujar des del poble de Cauterets fins al refugi de les Oulettes de Gaube però avui l'objectiu era força més modest.  
Hem escurçat una mica la caminada fent servir el telecadira que supera un desnivell d'uns 230 metres  i ens deixa gairebé al nivell del llac. Des d'allà hi ha un camí planer que porta al llac de Gaube, un dels racons més coneguts dels Pirineus, on les grans parets del Vignemale es reflecteixen en el llac.
Hem fet algunes fotos abans d'iniciar el descens, que hem fet a peu seguint el traçat del GR10. És un bon camí però amb alguns trams pedregosos i passa per un magnífic bosc de pins i avets. 
A poc a poc hem anat baixant fins arribar al punt de partida, donant per acabada aquesta petita excursió després de dues hores de caminada. Ha estat una petita excursió però un gran pas endavant per a la Magda.
ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
  • Vignemale-Monte Perdido, de Raimond Ollivier, guia de muntanya editada pel CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Itinerari 23.
PARTICIPANTS:
Lac de Gaube
Magda · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)