dissabte, 28 de setembre del 2013

Lleida - Fraga

Hem iniciat una nova temporada del Camí de Sant Jaume amb una llarga caminada de més de 30 km entre Lleida i Fraga. Ha estat una etapa fàcil, malgrat la seva llargada, ja que era gairebé tota planera, sense cap desnivell significatiu. El paisatge era una mica monòton, ja que bona part del recorregut passa al costat de la carretera, i només hi ha algun sector una mica més interessant, com el primer sector resseguint el Segre. Hem arribat a Lleida molt aviat i hem anat a esmorzar al bar de l'estació, un dels pocs bars de la ciutat oberts a aquelles hores de la matinada. Després dels tradicionals croissants hem iniciat el camí, recorrent el carrer més comercial de Lleida fins al final i baixant fins al riu. A partir d'aquí el camí va resseguint el curs del riu, primer per l'avinguda i després per una pista condicionada com a via verda. Hem passat pel poblet de Butsènit i hem seguit, ja apartant-nos del riu, fins a Alcarràs. Allà hem esmorzat, asseguts a l'herba d'un parc, abans de seguir la llarga caminada. A partir d'aquí el camí ja no s'aparta gaire de la carretera i segueix pistes i el lateral de l'autovia fins a l'entrada de Fraga, al costat del castell, on ens esperava l'autocar per portar-nos a dinar a un bar de Fraga on ens han preparat un pica-pica.


ENTRADES RELACIONADES:

Camí: Montserrat-
Can Parera
Camí: Matadepera-
Montserrat
Camí: Sant Llorenç
Savall - Matadepera

diumenge, 22 de setembre del 2013

Cañón del Río Vero

Río Vero
Després d'un bon esmorzar a l'alberg d'Alquézar, hem sortit en taxi cap a l'inici del Cañón del Río Vero, el barranc més popular de la Sierra de Guara. Som una bona colla, set barranquistes en total, alguns dels quals ja hem fet més d'una vegada aquest descens. Avui, potser perquè ja estem fora de temporada, hem tingut el privilegi de fer aquest descens sense trobar absolutament ningú, talment com quan vam fer el nostre primer descens del Vero l'any 1982. Les multituds que recorren aquest riu tan popular a l'estiu han desaparegut i hem pogut gaudir del privilegi de la solitud en un indret tan excepcional com aquest. Feia molt fred a primera hora del matí, de manera que els optimistes que havíem optat per portar únicament el peto del vestit de neoprè ens hem penedit aviat de no portar la jaqueta. Ben aviat hem trobat les primeres sucades obligades i després tots els passos que tan bé coneixem: la Cocineta, la Visera, los Oscuros, els caos... A poc a poc la temperatura ha anat pujant i al cap d'una estona ja gaudíem plenament del contacte amb l'aigua freda. Després del segon caos ens hem aturat a esmorzar, abans de completar la segona part del descens, amb més caos i passos singulars. Hem arribat al Puente de Villacantal, punt final del descens, però encara hem seguit una mica més pel riu fins trobar el camí directe que puja a Alquézar.
As presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog




ENTRADES RELACIONADES:
Barranco de
Chimiachas 2005
Barranco de
Básender 2002
Cañón del
Río Vero 1982

dissabte, 21 de setembre del 2013

Barranco de Alborceral

Alborceral
Hem tornat a la Sierra de Guara per fer un dels seus magnífics barrancs. El Barranco de Alborceral és un barranc secundari del Balces, que acaba a la zona dels Estrechos del Balces, que ja vam recórrer, com molts altres barrancs i engorjats de la zona, fa molts anys. Hem arribat a migdia a la zona de Guara i hem deixat el cotxe poc abans del km 7 de la carretera de Rodellar. Una curta aproximació ens ha portat a l'inici del barranc, en terreny conglomerat. Al principi el descens és fàcil, amb ràpels curts i no massa complicats, però ben aviat hem trobat un ràpel més llarg, d'uns 15 metres, amb un sector desplomat. Més endavant el barranc s'estreta molt, formant una succesió de passadissos i saletes, amb petits ràpels encaixonats. Al final hi ha el sector més interessant del barranc, els dos ràpels finals amb caiguda als Estrechos del Balces. El primer cau sobre un gorg profund, que es pot evitar per una cornisa (el gorg, no el ràpel). El segon i definitiu ràpel té una sortida una mica més difícil i acaba a l'estret passadís dels Estrechos. Per tornar al cotxe cal remuntar un tram dels Estrechos, passant per la sortida del Barranco de Cueva Cabrito, fins trobar l'inici d'un caminet que en poc menys d'una hora ens retorna al punt de partida.
Després de l'activitat d'avui hem anat a l'Alberg d'Alquézar, molt comfortable, on hem recuperat forces, amb un magnífic sopar, per a les activitats que tenim previstes per a demà.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu AQUÍ el track de l'aproximació i el retorn del barranc. Finalment, aquí teniu la pel·lícula  d'aquest descens, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
Barranco
Cautiecho 2013
Oscuros i Barran-
co Fondo 2011
Portiacha i Cueva
Cabrito 2002

dimecres, 11 de setembre del 2013

Vanoise 2013: Roc de la Pêche - L'Orguère

Tour de la Vanoise
Avui hem completat el nostre recorregut per la Vanoise amb aquesta cinquena etapa, que ens ha presentat més dificultats de les previstes. Ens hem llevat més aviat que cap dia, ja que avui mateix havíem de tornar a casa i el trajecte de carretera és llarg. Encara era gairebé fosc quan hem sortit del refugi del Roc de la Pêche després d'un gran esmorzar, el millor de tots els dies. La primera part del trajecte, fins al costat del refugi de Péclet Polset és una petita pista, cada vegada més estreta i pedregosa, que hem seguit fins que, ja ben a prop del refugi, hem deixat la pista per prendre un bon camí en direcció al Col de Chavière, pas clau de l'etapa d'avui. A partir d'aquest punt, situat a uns 2.500 metres d'altitud, la muntanya estava coberta per una petita capa de neu,. Era només una enfarinada però l'ambient era gairebé hivernal, amb neu, boira i  molt fred. Entre la boira hem anat pujant fins arribar a una zona planera, com una petita vall penjada, on ens ha sorprès una gran extensió plena de fites de totes les mides i formes. Era un lloc realment singular, especialment amb la boira i l'enfarinada que donaven a aquest indret un aspecte fantasmagòric. La boira era cada vegada més espessa i el fred més intens. Ja gairebé al coll hem trobat la pujada final, un pendent pedregós amb un caminet enfangat però amb el fang gelat. Eren només uns 30 metres de desnivell però la muntanya estava molt relliscosa. Hem estat a punt de treure els grampons però a poc a poc hem anat pujant i hem superat aquests metres finals fins al Col de la Chavière (2.796 m). No ens hem aturat al coll, perquè l'ambient era polar, sinó que hem iniciat immediatament el descens per l'altra banda, ja cara sud, per on després d'uns primers metres encara gelats hem arribat a terreny més fàcil i amb bon camí. Ja només ens quedaven un parell d'hores de baixada per arribar a l'Orguère, on vam deixar els cotxes fa quatre dies. Hem arribat sense cap problema al final del trajecte i hem menjat una mica abans d'iniciar el llarg viatge -vuit hores més les parades- de tornada a casa.
Podeu veure l'àlbum de fotos de tot el Tour clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu AQUÍ el track complet de les cinc etapes. Finalment teniu aquí també el vídeo de tot el Tour, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



dimarts, 10 de setembre del 2013

Vanoise 2013: Col Vanoise-Roc de la Pêche

Tour de la Vanoise
La quarta etapa del Tour dels Glaciars de la Vanoise és de transició. Cal baixar des del refugi del Col de la Vanoise fins al poble de Pralognan i després pujar per la vall de Chavière fins al refugi del Roc de la Pêche. Inicialment havíem previst arribar fins al refugi de Péclet Polset, situat una mica més amunt a la mateixa vall però estava complet, de manera que ens hem hagut de quedar al Roc de la Pêche, un magnífic refugi privat, que sembla més un hotelet que un refugi de muntanya. Hem sortit del Col de la Vanoise per un bon camí, tot de baixada, que ens ha portat a Pralognan-la-Vanoise, un bonic poble de muntanya amb estació d'esquí. Després del pobre esmorzar que ens han donat al refugi teníem ganes d'esmorzar bé, de manera que hem aprofitat aquest retorn a la civilització per gaudir d'algunes comoditats. Hem anat a la boulangerie i hem comprat uns croissants, la millor joia gastronòmica del pais veí. Hem pres un cafè en un bar i hem iniciat la pujada per la vall de Chavière, un camí fàcil i ample que ens ha portat fins al refugi del Roc de la Pêche on ens hem instal·lat i hem passat la tarda descansant.


dilluns, 9 de setembre del 2013

Pointe de le Réchasse (3.212 m)

Pointe de la Réchasse
Després de la llarga etapa d'ahir, avui ens queda una etapa curta, fins al Col de la Vanoise, de manera que hem pensat complementar aquesta micro-etapa amb una ascensió de certa categoria. La via normal de la Pointe de la Réchasse és una ascensió mixta amb un sector de gelera i un gran panorama. Hem sortit del refugi d'Entre Deux Eaux amb les primeres llums i hem baixat al Pont de Croé-Vie, on comença la pujada al Col de la Vanoise; un camí molt ben traçat que puja fent llaçades fins a les ruïnes d'un búnquer anomenat Blockh. Hem fet una petita exploració del búnquer, amb curioses galeries i sales subterrànies, abans de seguir per la vall, ara ja més planera, en direcció al Col de la Vanoise. Des d'aquesta vall, àmplia i amb diversos estanys, hem començat a veure la Grande Casse, el cim més important de la Vanoise. Hem arribat al refugi, també en obres però obert, i hem deixat part de la nostra càrrega per pujar més lleugers al cim. Després d'uns minuts de descans i de menjar una mica hem iniciat l'ascensió a la Pointe de la Réchasse. El camí, ben traçat i senyalitzat amb fites, ens ha portat muntanya amunt fins al Glaciar de la Réchasse. El cim queda a sobre mateix però per pujar-hi cal fer una llarga volta i pujar pel darrere. A aquestes hores la neu ja no estava dura i, a més, té poc pendent, de manera que no ha estat necessari posar-nos els grampons. Hem pujat per la gelera, amb un gran ambient de muntanya i amb vistes cada vegada més extenses, fins a un collet entre la gelera de la Réchasse i la de la Roche Ferran. Des d'aquí, novament sense gelera però amb una fina enfarinada sobre el terreny, hem iniciat la part final de l'ascensió. Un caminet poc definit però marcat amb fites ens ha guiat per la pedrera i la cresta final fins al cim de la Pointe de la Réchasse (3.212 m). Aquest cim, situat en un punt estratègic al centre de la Vanoise, té un panorama extraordinari, dominat en primer pla per la immensitat de la Grande Casse. Hem reconegut també la Grande Motte, el Gran Paradiso, el Mont Blanc, La Dent Parranchée ... Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Després d'una estona de contemplació del paisatge hem baixat al refugi pel mateix camí donant per acabada aquesta tercera jornada del Tour de la Vanoise.
Aquí tenim el vídeo de l'ascensió a la Pointe de la Réchasse, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió a
l'Albaron 2009
Punta de la
Sana 2008
Ascensió al Gran
Paradiso 1981


diumenge, 8 de setembre del 2013

Vanoise 2013: Plan Sec - Entre Deux Eaux

Tour de la Vanoise
La segona etapa d'aquest recorregut circular al voltant de les geleres de la Vanoise és la més llarga de totes. El refugi d'Arpont, un punt estratègic d'aquest recorregut, està tancat per obres i no és possible dormir-hi, de manera que hem d'allargar l'etapa fins al refugi d'Entre Deux Eaux. En total, l'horari previst és d'unes nou hores de camí més les parades reglamentaries, de manera que cal sortir ben aviat perquè la jornada és llarga. A més, la previsió del temps no és gens bona i quan ens hem llevat, encara fosc, estava caient una fina puja. Després d'un bon esmorzar al refugi de Plan Sec hem sortit sota la pluja amb paraigües i capelines. Per sort, al cap de ben poca estona ja no plovia i hem pogut guardar els paraigües. El camí, llarguíssim, puja abalconat sobre la vall de Termignon amb pujades i baixades fins al refugi d'Arpont. Efectivament estava tancat i en obres però hem dinat a les taules exteriors. Després de dinar hem seguit el camí, ara amb força pendent, fins a un collet a 2.561 metres que ens ha donat entrada a una curiosa vall sota les geleres del Mont Pelve. Des d'aquí ja es veia el refugi, encara molt lluny. Finalment hem arribat a  una cruïlla sobre del refugi d'Entre Deux Eaux, el Mont de la Para, on hem deixat el camí que porta al Col de la Vanoise per baixar directament al refugi d'Entre Deux Eaux, on hem arribat després de 10 hores de camí (parades incloses). El refugi és confortable i ens han allotjat en una caseta annexa reservada per al nostre grup.
Podeu veure l'àlbum de fotos de tot el Tour clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu AQUÍ el track complet de les cinc etapes.


dissabte, 7 de setembre del 2013

Vanoise 2013: L'Orguère - Plan Sec

Tour de la Vanoise
Com ja és tradicional, hem fet una sortida de llarg recorregut aprofitant els darrers dies de l'estiu al voltant de la festa de la Diada. Aquest any hem anat a la Vanoise, una zona alpina situada als Alps del Sud i catalogada com a Parc Nacional a causa de la bellesa de les seves muntanyes i geleres. L'itinerari que hem seguit és un clàssic, conegut amb el nom de Tour de les Geleres de la Vanoise. Coincideix amb una part del traçat del GR5 i una altra part del GR55, encara que hi ha diverses variants que permeten moltes combinacions. Nosaltres hem planificat la ruta en cinc dies, ja que no disposàvem de més temps, però hem fet un magnífic itinerari circular complementat, el tercer dia, amb una ascensió de certa categoria, la Pointe de la Rechasse.
Hem sortit de casa de matinada i després d'un llarg viatge en cotxe hem arribat al refugi de l'Orguère, situat al final d'una petita carretera que puja des de Modane. L'etapa era relativament curta, poc més de quatre hores, però calia arribar aviat al refugi del final d'etapa si volíem sopar calent. La previsió del temps no era gaire bona però veníem equipats per a la pluja amb capelines i fins i tot paraigües però avui no han estat necessaris. Hem començat la caminada seguint el GR5, tot i que no hi ha marques de GR sinó unes marques amb els colors de la bandera francesa que marquen el límit del Parc Nacional. Precisament aquestes marques, que nosaltres pensàvem que eren marques de GR tunejades, ens han fet cometre un error quan des de sobre dels estanys de Plan ja es veia el refugi a l'altra banda. Segons el mapa, el GR fa una gran volta per sobre els estanys per arribar al refugi del Plan Sec, final de la nostra jornada, però el mapa també marca un camí que baixa directament fins a la presa de l'Estany Plan d'Amont i puja per l'altra banda evitant la llarga volta del GR. Hem estudiat la situació i finalment una part del grup hem baixat pel camí marcat mentre els altres seguien el GR. Aviat hem vist que allò no era un GR sinó un camí de cabres però com que estava força trepitjat hem seguit baixant fins que hem vist l'altra part del grup que baixava per un camí ben traçat. Ells havien seguit el GR fins a trobar una fita i un camí ben marcat que baixava cap a la presa i, deixant el GR, havien agafat aquesta drecera. Finalment hem arribat a la presa, des d'on hem baixat una mica per la carretereta d'accés fins trobar una pista que ens ha portat de pujada fins al refugi de Plan Sec, final de l'etapa. El refugi és molt confortable i el sopar ha estat força bé, amb una taula de formatges de primera.