Cova Fonda de Tragó i cova Joan d'Os

El Prepirineu de Lleida té una gran quantitat de coves i avencs. Les característiques gològiques del Montsec i les muntanyes veïnes fan que hi hagi una infinitat de cavitats, des de les més impressionants fins als petits forats sense importància.

Avui hem visitat una cavitat força interessant situada a la Serra de Montdeví, al davant de l'embassament de Santa Anna, a la Noguera. Tot i ser una cavitat de fàcil recorregut, és necessari el material tècnic perquè hi ha un ressalt que s'ha de rapelar i posteriorment remuntar.

Hem arribat a la zona per una pista asfaltada que surt de la petita població de Vilamajor, al costat de la carretera del Port d'Àger. Després, ja sense asfalt, hem arribat fins al final de la pista, en un punt on ja no estava permès el pas de vehicles i hem aparcat.

Hem arribat a un coll on hi ha una bifurcació amb diverses pistes i hem agafat un camí ben marcat que puja pel bosc amb bona pujada. Després d'una estona hem arribat a la carena de la serra i hem començat a planejar.

El camí passa molt a prop de la Punta d'Ossos, un cim de poca altitud però que forma part del llistat dels centcims de la FEEC. Com que el teníem a tocar, ens hem desviat uns minuts del nostre itinerari per acostar-nos-hi. Des de la Punta d'Ossos hi ha un bon panorama de les muntanyes properes i els embassaments de Santa Anna i Canyelles però avui la boira no ens ha deixat veure pràcticament res. Només en algun moment hem pogut veure, a través d'una finestra oberta a la boira, els cingles de Montrebei.

Hem retornat al camí principal, que segueix planejant i amb suau baixada, fins a un coll poc marcat on comença la baixada directa a la cova. No hi ha un camí definit, només petits trams poc marcats, però sí moltes fites que ens han anat guiant fins a l'entrada de la cova.

Després d'equipar-nos hem entrat a la cavitat, inicialment caminant. Hem passat dues curtes gateres fins arribar a un ressalt no gaire alt, on hi ha un parabolt. Tot i que el parabolt tenia un aspecte sòlid, hem seguit la norma que determina que no es pot muntar una instal·lació amb un únic element d'ancoratge i l'hem reforçat amb un pont de roca, un magnífic ancoratge natural.

Hem baixat en ràpel, curt i fàcil, i hem seguit per la galeria principal. Hi havia moltes formacions i diverses galeries encara que la principal era força evident. També hem trobat tres trams equipats amb cordes fixes. Eren petits ressalts, ben fàcils però amb la roca molt relliscosa, de manera que les cordes eren una bona ajuda.

Després de recórrer un bon tram de galeria, contemplant les múltiples formacions i explorant alguna petita galeria secundària, hem arribat a la sala final on hi ha les formacions més interessants, entre elles unes grans columnes. Hem recorregut la sala, explorant els seus racons, i hem fet unes quantes fotos abans d'iniciar el retorn.

De tornada encara hem explorat alguna galeria lateral que havíem deixat de banda anteriorment i hem trobat el punt més singular de la cavitat, una saleta molt petita però amb moltes formacions, a on hem arribat per una gatera fangosa. Hem quedat ben enfangats però la saleta es mereixia una visita.

Abans de remuntar el ressalt d'entrada hem baixat, amb la mateixa corda que teníem instal·lada, fins a una saleta inferior on no hi ha res d'interès però s'hi asoleix la màxima fondària de la cova, -18 m.

Finalment hem remuntat el ressalt i hem arribat a la boca d'entrada, donant per acabada la visita a la Cova Fonda de Tragó, que ens ha semblat molt interessant. Quan hem sortit a l'exterior la boira s'havia fos i hem pogut veure, molt a prop, el Pantà de Santa Anna.

I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova Fonda de Tragó. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Després de retornar al cotxe hem baixat per una pista fins al poble d'Alberola. Estava tot desert i plovia una mica però ens hem aturat a menjar l'entrepà a la plaça, protegits pel ràfec d'una teulada.

La pluja ha durat poc i ens hem animat a fer la segona part de l'activitat que teníem prevista per avui: la visita a la cova de Joan d'Os. Es tracta d'una cavitat petita i sense massa interès però com que la teníem ben a prop valia la pena apropar-s'hi. 

Hem pujat per una pista fins a una zona de camps de conreu, on hen agafat un petit camí marcat amb fites que en pocs minuts ens ha portat a l'entrada de la cova.  Aquesta cavitat no requereix mitjans tècnics però ens hem equipat amb la granota per no enfangar-nos i hem entrat, a peu, per la galeria principal.

La cova té una única galeria, d'uns 50 metres, que acaba en una zona una mica caòtica, amb uns ressalts i gateres que porten a una sala inferior, àmplia però de poca altura i sense res d'interès. Hem explorat una mica les galeries però cap d'elles tenia recorregut, de manera que aviat hem donat per acabada l'exploració de la cavitat i hem iniciat el retorn pel mateix camí.

De baixada encara ens hem desviat uns minuts del camí per visitar la Font de la Mora, situada en un indret singular voltada d'alzines monumentals i molt a prop del nostre camí. 

I aquí teniu el vídeo de la segona activitat d'avui, la visita a la Cova Joan d'Os. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS 

---

TRACKS: COVA FONDA - JOAN D'OS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova Negra de Corçà, 2022

Cova Negra de Mata-Solana, 2022

Espluga Llorna, 2022

---

La via Laietana de Collbató

Avui la previsió del temps era molt dolenta. S'esperaven pluges a partir de mig matí però nosaltres, amb una moral de ferro, hem decidit aprofitar la petita finestra de bon temps que s'esperava a primeres hores del matí per fer una curta escapada a Montserat, concretament a la zona de la Salut, al costat de Collbató.

En aquesta zona hi ha unes quantes vies d'escalada, de diversos nivells, amb la singularitat que l'aproximació és mínima. Ideal per una retirada a temps si el temps canvia.

Hem triat la via Laietana, una via relativament curta, de tres tirades, tota en lliure, ben assegurada, amb una dificultat de quart grau i un pas de cinquè al final. 

Quan hem arribat a l'àrea de la Salut el cel era ben blau i no es veia cap núvol a l'horitzó. Una mica desconcertats perquè no era el que estava previst, hem iniciat la curta aproximació fins al peu de la via. En pocs minuts hi hem arribat i, després d'equipar-nos, hem iniciat l'escalada. Avui érem quatre escaladors, de manera que hem fet dues cordades.

La primera tirada puja directament per una placa amb molt bones preses. Gairebé al final de la tirada, després de superar un pas vertical, ens decantem a la dreta per anar a buscar la reunió en un bon replà.

La segona tirada és més curta i puja directament per una placa fins a la reunió. També té bones preses i està ben assegurada.

La tercera tirada és el pas clau de la via. Comença amb una placa vertical i després flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un diedre per on s'arriba al final després de superar un pas difícil a l'entrada de la reunió.

La baixada és per la mateixa via amb un ràpel de 60 metres, que ens ha semblat massa llarg. És millor partir-lo...

Quan hem acabat encara era aviat i no semblava que volgués ploure, tot i que el cel ja es començava a tapar, de manera que hem aprofitat per fer una curta visita a la Cova Gran, una cavitat molt propera que no coneixíem. Tot i que la cavitat és poca cosa, ens hem volgut acostar a la seva entrada i recórrer la seva única galeria abans d'iniciar l retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta curta matinal d'escalada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seu seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Codolosa, Via Alimera, 2021

Codolosa, via Reincidents, 2021

Els Graus, Joc de Nens, 2021

---

Avenc del penya-segat de la Falconera

L'avenc del penya-segat de la Falconera és una cavitat singular. L'exploració d'aquest avenc està a mig camí entre l'espeleologia i el barranquisme perquè el pou principal, d'uns 50 metres de profunditat, acaba obrint-se en una gran plataforma terrosa davant del mar.

Fins i tot hi ha qui realitza aquesta activitat amb estil barranquista, sense remuntar el pou, acabant amb un rápel fins al mar i retornant nedant. Evidentment aquesta activitat només es pot fer amb el mar en calma i cal saber nedar bé perquè la travessia marina és llarga.

Hem sortit del poble de Garraf amb una curta aproximació fins arribar a la part superior del penya-segat de la Falconera on hi ha la instal·lació del primer ràpel, amb un cable d'acer sobre un pi i una anella sobre una gran roca.

Sembla ser que aquestes instal·lacions es van renovar recentment amb una campanya de micro-mecenatge i es van instal·lar ancoratges de titani per evitar la corrossió que produeix la salinitat de l'ambient marí.

El primer ràpel, d'uns 25 metres, baixa per un mur de cara al mar fins a una àmplia plataforma al costat de l'entrada d'un gran pou. Aquí comença pròpiament l'avenc. El pou baixa uns 50 metres fins que s'obre en una extensa plataforma sorrenca al davant del mar.

En aquesta plataforma hi ha un llarg passamans que porta a un esperó rocós on hi ha la instal·lació del ràpel que baixa fins al mar. Nosaltres no hem fet el ràpel del mar sinó que, després de fer unes quantes fotos, hem iniciat el retorn remuntant els dos ràpels. 

La remuntada és llarga però l'hem superat sense problemes i ben aviat estàvem a la capçalera del pou recollint les cordes.

Ha estat una activitat singular, molt diferent dels avencs que hem visitat darrerament però ben interessant per la seva singularitat i també per la visió del mar obrint-se al davant de la boca inferior del pou.

I aquí teniu un vídeo amb imatges de l'avenc del penya-segat de la Falconera. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Garraf, via SAME, 1978

Via Sánchez - Reinal, 1978

Garraf, via Bauma, 1978

---

GR3: Pista de Vinaixa - Les Borges Blanques

Una nova etapa del GR3, avui molt curta i fàcil, potser la més curta que hem fet en aquest GR. Com les darreres etapes, la d'avui recorre zones agrícoles entre camps i amb algun bosquet. Avui el camí estava ben marcat, de manera que l'orientació era ben fàcil, fins i tot sense el GPS.

Hem arribat amb l'autocar a la pista de Vinaixa, just en el punt on vam acabar l'etapa anterior. Avui no teníem el tradicional esmorzar amb croissant sinó que hem esmozat a peu dret al costat de l'autocar abans d'iniciar la caminada.

Hem començat a caminar per la Pista de Vinaixa, que està asfaltada, però aviat l'hem deixat prenent una pista a l'esquerra que passa per sota la via del tren i arriba a l'ermita de Sant Bonifaci. És un petit edifici i no sembla de gran valor aquitectònic. Hem fet la foto de grup abans de seguir la caminada.

La pista segueix entre camps fins travessar el canal Segarra-Garrigues, de recent construcció, i arriba a la població de La Floresta. A l'entrada del poble ens hem aturat a esmorzar al costat d'una font .

Hem travessat els carrers de La Floresta, sortint per l'altra banda al costat de l'impressionant castell d'aquesta població. Allà mateix, a pocs metres de la carretera, hi ha un antic pou de glaç que també hem anat a vure desviant-nos uns metres de la ruta.

Poc després hem començat a veure les Borges Blanques, més a prop del que pensàvem. Hem arribat a un canal, la Sèquia Quarta del Canal d'Urgell, avui totalment seca. Hem seguit per la pista, paral·lela al canal i amb les rengleres de grans arbres característiques dels canals d'Urgell. 

Arribant a l'entrada de les Borges Blanques, la vía del tren talla el pas. Poc més enllà hi ha un pas elevat per on hem travessat la via. És un pas ben curiós perquè cal pujar per una llarguíssima rampa amb una infinitat de revolts per arribar a l'entrada del pont.

Finalment hem arribat a Les Borges Blanques i hem seguit pels seus carrers fins arribar al Parc del Terrall, un petit parc urbà amb un parell d'estanys. Allà mateix hi ha el bar Lo Kiosc, on ens esperàven per dinar. Avui ha estat un àpat a base de tapes que ens ha deixat ben satisfets.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta nova etapa del GR. És obra de GREaperos Productions i ha estat cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Pista de Vinaixa, 2023

GR3: Guimerà - Els Omells, 2023

GR3: Altet - Guimerà, 2023

---

Avenc des Puig Pelat

Avui he tancat la meva estada a Eivissa amb aquesta tercera activitat espeleològica, visitant l'Avenc des Puig Pelat. Aquesta cavitat, com altres que he explorat a l'illa, m'ha costat molt de trobar. Fins a sis intents he necessitat, recorrent incansablement la muntanya al voltant del cim del Puig Pelat, per trobar finalment aquesta cavitat. 

Avui, quan finalment l'he trobat, he comprovat que l'entrada de l'avenc està a 500 metres del cim del Puig Pelat. Això dona idea de la gran extensió de terreny, emboscat i sense camí, que he hagut de recórrer per localitzar l'avenc.

L'esforç ha valgut la pena perquè, tot i ser de reduïdes dimensions, l'Avenc des Puig Pelat es mereix una visita per la bellesa de les seves formacions, especialment a la seva sala principal que és una petita meravella.

Carregat amb la motxilla gran, amb la corda de 60 metres i tot el material que he portat amb l'esperança de trobar l'avenc, he iniciat de bon matí una nova exploració al voltant del Puig Pelat. Dues hores més tard he trobat per fi l'entrada a la cavitat. És un petit forat al fons d'una petita depressió del terreny que no es veu fins estar al costat mateix. De fet, en alguna exploració anterior havia passat molt a prop sense veure l'avenc.

M'he equipat i he muntat la instal·lació del ràpel amb un spit i una savina. Després he baixat fins al fons de la cavitat amb 13 metres de ràpel. He arribat a la sala principal de l'avenc, petita pero totalment coberta de formacions. Hi ha una llarga columna i diverses entrades que formen com capelletes però sense recorregut.

Després d'explorar els diversos racons de la cavitat m'he dedicat una estona a dibuixar un esquema de l'avenc per fer la topografia. Tot i que he pres diverses mesures amb l'aparell làser, el resultat ha estat només una aproximació molt simplificada a la realitat perquè la sala té formes irregulars i complexes, gairebé fractals.

Després de completar l'exploració de la sala i els treballs topogràfics, he iniciat el retorn remuntant els 13 metres del pou i sortint a la superfície.  Ha estat una magnífica activitat, curta però intensa, amb la que he tancat uns dies d'estada a Eivisa en els que he pogut explorar tres noves cavitats.

I aquí teniu un vídeo amb imatges de l'exploració de l'Avenc des Puig Pelat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc des Ramells, 2022

Avenc des Diagues, 2022

Cova des Sants, 2022

---

Avenc des Puig d'en Racó

Avui he visitat una nova cavitat a l'illa d'Eivissa, un petit avenc, de poca fondària però ben interessant per les seves formacions i perquè és una cavitat inèdita, de la que mai s'ha publicat res enlloc.

Vaig trobar aquesta cavitat una mica per casualitat, mentre en buscava una altra que encara no he trobat. Està en un bosc, al peu del Puig d'en Racó i per això he ressenyat l'avenc amb aquest nom, ja que no em consta que en tingui cap altre.

L'entrada de l'avenc és un forat de forma irregular, d'una amplada aproximada d'un metre, i al costat mateix hi ha un curiós forat rodó d'un 15 cm de diàmetre que comunica amb el forat principal.

He muntat la instal·lació de ràpel en un arbre situat al costat mateix del forat però abans d'iniciar el descens he mesurat, amb l'aparell làser, la profunditat de l'avenc. Aquesta vegada no tenia cap referència i no sabia la profunditat real però l'aparell m'ha donat una profunditat de 10 metres. Si més no, sabia que hi havia un replà a 10 metres.

He baixat en ràpel i he acabat, als 10 metres, en el cim d'una petita muntanya de blocs de pedra al mig d'una sala relativament gran amb moltes formacions. Aquest gran amuntegament de blocs no és natural; estic segur que els pagesos de la zona, quan l'actual bosc estava ocupat per camps de conreu, tiraven a l'avenc les pedrotes que afloraven al llaurar els camps.

M'ha sobtat veure que entre els blocs hi havia també moltes deixalles: llaunes, ampolles... i fins i tot la matrícula d'un cotxe! Tot i que l'avenc està en un lloc apartat, lluny de tot, és evident que en algun moment va ser utilitzat d'abocador.

He estat una estona admirant i fotografiant les formacions de la sala i també prenent mesures per fer l'esquema de la topografia. Després he fet una curta exploració a unes galeries inferiors, més aviat unes gateres, curtes i que no porten enlloc.

Finalment he remuntat els 10 metres, sortint a la superfície i donant per acabada l'exploració d'aquest avenc, petit però ben interessant per les seves formacions i, especialment, perquè és una cavitat inèdita.

I aquí teniu un vídeo amb imatges de l'exploració de l'Avenc des Puig d'en Racó. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc des Puig des Terrets, 2022

Els Set Fumerals, 2022

Avenc des Puig de s'Avenc, 2022

---

Avenc des Cap d'Albarca

En una nova estada d'uns dies a Eivissa, he visitat algunes cavitats de l'illa. Avui he explorat l'Avenc des Cap d'Albarca, un avenc relativament petit però amb moltes formacions i molt interessant. 

M'ha costat dos anys trobar aquesta cavitat. Vaig saber que existia perquè uns espeleòlegs locals van publicar unes fotografies a les xarxes socials però, com és habitual a Eivissa, la ubicació de l'avenc era un secret d'estat.

Finalment, després d'haver explorat la zona en unes quantes sortides al llarg de dos anys, vaig trobar la boca de la cavitat a més de 2 km de la punta del Cap d'Albarca. El dia que la vaig trobar no portava el material tècnic necessari per baixar al fons de l'avenc però avui he arribat a Sant Mateu d'Albarca amb la corda i els estris necessaris per fer l'exploració de l'avenc.

Després d'una curta aproximació, he muntat la instal·lació amb dos spits que hi ha a l'entrada de l'avenc i l'he reforçat lligant una punta de la corda en un pi de bona mida. No sabia la profunditat real de l'avenc però he tirat els 60 metres de corda per assegurar-me que arribés a baix.

El ràpel és d'uns 18 metres i realment espectacular. Després d'una entrada relativament estreta, baixa per un pou amb algunes formacions fins que, a mitja baixada, s'obre una mica més formant una sala amb una infinitat de formacions.

La base està coberta de blocs i en un racó baixa fins a l'entrada d'una petita galeria, una gatera, gairebé sense recorregut i sense interès. 

A la sala principal hi ha formacions de tota mena i també una curiosa arrel que arriba fins al fons de l'avenc, 18 metres sota terra. Des del fons es veu la petita boca d'entrada a dalt de tot, emmarcada amb una col·lecció d'estalactites i altres formacions; una imatge impressionant.

He fet unes quantes fotos i també he dibuixat un petit esquema de la cavitat, prenent les distàncies amb un mesurador làser, per publicar en el blog un esquema topogràfic d'aquesta cavitat gairebé inèdita.

Després d'una bona estona gaudint del magnífic paisatge subterrani de l'Avenc des Cap d'Albarca, he iniciat el retorn remuntant els 18 metres de corda fins a retrobar la llum del dia.

La cavitat era més petita del que havia imaginat però la seva bellesa justificava plenament l'esforç de buscar-la incansablement tant temps i m'ha animat a seguir buscant coves i avencs per Eivissa.

I aquí teniu un vídeo amb un resum de l'activitat d'avui. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del  Blog de Muntanya, Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc Gros des Puig, 2023

Cova de sa Caperulla, 2022

Avenc des Milà, 2021

---

Tourdera: la Batllòria - Fogars de la Selva

El Tourdera és un GR que ressegueix el curs de la Tordera des del seu naixement a la Font Bona, a prop de Sant Marçal, fins a la seva desembocadura a prop de Blanes. No forma part de la xarxa oficial de GRs i no està senyalitzat amb les característiques marques blanques i vermelles sinó que te una senyalització pròpia.

Avui hem fet la quarta etapa d'aquest camí entre les poblacions de la Batllòria i Fogars de la Selva. Ha estat una etapa molt fàcil i relativament curta, pràcticament sense desnivell. El camí passa per indrets interessants al costat de la Tordera amb boscos de ribera i zones humides però queda molt deslluït per la proximitat de l'autopista AP7. Gairebé durant tot el recorregut teníem el soroll de fons de centenars de camions i altres vehicles circulant per l'autopista.

Al llarg del recorregut hem travessat fins a 5 vegades l'autopista i tot el trajecte l'hem fet per pistes. Sembla ser que el tram més interessant de l'etapa, que passava per un caminet al costat del riu, va desaparèixer a causa de les inundacions que va provocar la borrasca Glòria i ara ja tota l'etapa és per pista.

Hem iniciat la caminada a la Batllòria travessant el pont sobre el riu. A l'altra banda del pont hem trobat el camí de la Tourdera on el vam deixar al final de l'etapa anterior.  Hem seguit una pista al costat de l'autopista i aviat hem arribat a un petit pont sobre la riera de Fuirosos. Justament en aquest punt, el nostre camí es creua amb el GR83, un camí de gran recorregut que vam completar fa uns anys i que va de Mataró al cim del Canigó.

Després de travessar un parell de cops l'autopista per uns ponts, hem arribat al primer punt singular del recorregut d'avui: la zona humida de les Llobateres. Es tracta d'una antiga explotació d'àrids que quan va ser abandonada va quedar inundada formant un gran pantà i es va convertir en un refugi natural d'aus. Hi ha un punt d'observació d'aus i uns plafons informatius.

Seguint per pista hem travessat dues vegades més l'autopista per arribar a un pont a l'entrada d'Hostalric. Justament aquí es bifurquen les dues branques del Tourdera, la que ve per Sant Celoni i la que ve per Arbúcies. Nosaltres hem seguit endavant per una zona industrial, deixant de banda Hostalric.

Ja molt a prop del final hem passat per l'església de Sant Cebrià de Fogars, un vell edifici que data del segle XVI. Hem fet la foto de grup abans de completar el petit tram de camí que ens separava del final de l'etapa d'avui, a la urbanització Parc dels Prínceps, al costat del petit nucli de Fogars de la Selva.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tourdera La Batllòria, 2023

Tourdera Palautordera, 2022

Tourdera La Costa, 2022

---

Avenc Barbuixell

En el segon dia d'estada al Pallars hem visitat l'Avenc Barbuixell, que era l'objectiu principal d'aquesta sortida. Es tracta d'una important cavitat amb una gran sala, formacions diverses i un gran gour situat en una sala penjada.

Hem arribat de bon matí a Serradell i hem iniciat la curta caminada per arribar a la boca de l'avenc. Tot i que la cavitat està molt a prop, no hi ha un bon camí; cal seguir algunes traces de camí i grimpar uns pendents rocosos abans d'arribar-hi.

Ens hem equipat a l'entrada i hem iniciat l'exploració recorent la galeria d'entrada, uns 15 metres, fins a la instal·lació del ràpel que dona entrada a la sala principal. Assegurats amb un passamans que hem muntat a partir d'una sabina, hem muntat el ràpel i hem iniciat el descens. 

És un ràpel de menys de 30 metres que ens deixa en un extrem de la gran sala principal de 20 x 20 metres amb una alçada d'uns 40 metres.

Abans d'explorar aquesta sala, que té molts racons interessants, hem anat a la paret SW on hi ha una gran colada que cobreix la paret de dalt a baix. Hi ha una corda fixa, amb l'ajut de la qual es pot pujar a la part superior d'aquesta paret, on hi ha la part més interessant de la cavitat. 

Amb el material de remuntada hem començat a pujar per la corda. La paret estava enfangada i relliscosa i la corda també estava bruta però semblava segura. El pany de paret es puja en tres trams i cal canviar el material en els canvis de corda. 

Amb més esforç del que pensàvem hem arribat a dalt de la paret on hi ha una petita plataforma enfangada. Pujant una mica més hem trobat una gatera estreta i plena de fang que hem travessat per arribar a una sala superior. Aquesta sala superior és el més interessant del Barbuixell. Hi ha moltes formacions i, a la part més alta de la sala, un gran gour.

A causa de la sequera el gour estava totalment sec, de manera que no hem pogut gaudir de l'espectacle d'un llac subterrani però hi havia formacions realment espectaculars. Hem estat una bona estona fent fotos abans d'iniciar el retorn per la gatera enfangada.

Des de l'ancoratge de les cordes fixes es pot baixar en ràpel utilitzant els tres trams de corda però, justament per evitar haver de fer la maniobra de canvi de ràpel penjats a mitja paret, havíem portat una corda de 30 metres i un cordino d'igual longitud. Hem muntat un ràpel de 30 m amb les nostres cordes i hem arribat al peu de la paret amb un sol ràpel. No ha sobrat ni un cm però els 30 metres han estat suficients per rapelar sense problemes. Després, estirant el cordino, hem recuperat la corda.

Un cop completada l'exploració de les parts altes de la cavitat ens hem entretingut una bona estona fent fotos a la sala principal, que té racons amb bones formacions. Després hem remuntat el primer ràpel arribant a la galeria d'entrada per on hem sortit a la llum del dia.

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de l'Avenc Barbuixell. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova Negra de Corçà, 2022

Bòfia dels Prats, 2020

Fou de Bor, 2019

---

Forat de l'Or i Forat la Bou

Hem fet una sortida de dos dies al Pallars per fer excursionisme subterrani. L'objectiu principal, programat per demà, és l'Avenc del Barbuixell però avui hem aprofitat el llarg viatge al Pallars per fer un parell d'aturades visitant dues cavitats de poc recorregut però ben interessants.

Forat de l'Or: jo ja havia visitat aquesta cavitat alguna vegada però sempre havia estat una visita superficial, sense recórrer totes les galeries accesibles.

El Forat de l'Or no és més que una surgència, una font natural per on brolla un petit riu però només després de fortes pluges. Normalment, la petita xarxa de galeries d'aquesta cavitat es pot recórrer fins on ens permet el nivell de les aigües, que forma uns sifons en uns determinats punts a partir dels quals només es pot continuar bucejant.

Hem deixat el cotxe a l'àrea de descans de la font de les Bagasses. Des d'allà l'aproximació a l'entrada de la cavitat és immediata.  Hem entrat per la boca superior i hem començat a avançar per la galeria principal. La part inicial està plena de blocs que dificulten la progressió però aviat trobem una galeria molt més neta per on hem avançat caminant fins al primer punt singular.

Hi ha un sifó temporal; sembla ser que només després de pluges, quan el nivell freàtic és alt, aquí hi ha el primer sifó. Quan aquest sifó està inundat es pot superar per una galeria superior amb l'ajut d'unes cordes fixes.

Tot i que avui el sifó estava buit, hem passat per la galeria superior superant una petita grimpada equipada. A l'altra banda hi ha el primer sifó permanent, amb una petita platja de sorra fina.

Hem seguit avançant per la galeria principal fins trobar el segon sifó, on sembla que s'acaba la part accesible de la cavitat però una corda fixa a la dreta ens indica que encara podem seguir avançant. Amb l'ajut de la corda hem superat una placa llisa arribant a una galeria recta que ens ha portat fins al tercer i definitiu sifó on hem donat per acabada la nostra exploració de la cova. A partir d'aquí ja és terreny exclussiu per als espeleobussejadors.

I aquí teniu el vídeo amb escenes de la nostra petita exploració del Forat de l'Or. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Forat la Bou: avui només havíem previst la visita al Forat de l'Or però com que hem acabat aviat hem pensat que podíem fer també la visita a aquesta petita cavitat que, en principi, teníem programada per demà.

Hem pujat al poble de Serradell, un poblet molt típic amb cases de pedra i carrers costeruts. A l'entrada del poble hi ha un petit aparcament on hem deixat el cotxe. Després hem travessat els carrers del poble sortint per un corriol a l'altra banda. El corriol, ben marcat, puja per una roureda i en pocs minuts ens ha portat a l'entrada de la cova, al mig del bosc.

El Forat la Bou és una cavitat de fàcil accés i de curt recorregut. Pràcticament és una galeria única de poc més de 150 metres on no cal cap material tècnic d'espeleologia. 

Hem entrat per la galeria, caminant uns 90 metres per un passadís ben ample. Als costat hi ha formacions, més nombroses a mesura que anem avançant per la galeria. Hi ha un tram singular on el terra està ocupat per uns gours secs.

Després hem arribat al final de la galeria principal. Sembla que s'acabi la cavitat però encara es pot recórrer un tram més. Amb una petita grimpada hem superat un ressalt per arribar a una zona molt concrecionada. Des d'allà, desgrimpant per un petit forat, s'arriba a una gatera, estreta i enfangada, que porta a la sala final, amb algunes concrecions.

Després d'acabar el recorregut de la cova hem tornat pel mateix camí, hem baixat a Serradell i des d'allà hem anat a la Pobla de Segur on teníem l'allotjament.

I aquí teniu el segon vídeo, amb escenes del Forat la Bou. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK (LA BOU)

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pui de Lleràs, 2022

Espluga Llorna, 2022

Forat de L'Or, 1989

---

Montserrat, cims sense corda: Ecos (IV)

Dintre de la serie de sortides inspirades en el llibre Montserrat, cims sense corda, avui he fet un llarg recorregut per Montserrat, la quarta etapa de la regió d'Ecos. La part principal d'aquest recorregut ha resseguit el Serrat del Cabrit, des de les primeres estribacions per sobre de la masia del Castell fins ben a prop del Cilindre, a la part alta del massís.

En total he pujat tretze cims en una llarga jornada montseratina per les zones més salvatges i solitàries del massís, en bona part sense camins. 

El punt de partida és la masia del Castell però actualment la pista que hi porta està tancada als vehicles, de manera que he sortit de la urbanització Mas Grau, als afores del Bruc. He seguit la pista fins al Castell i després un camí fins al Clot del Tambor, on comença un camí que va a buscar un llom que no és més que la part final del Serrat del Cabrit.

He arribat a la cova del Cabrit, una bauma condicionada per bivaquejar situada al peu de les darreres estribacions rocoses del Serrat del Cabrit.

La Tonsura: aquest primer cim està situat a sobre mateix de la Cova del Cabrit però per arribar-hi cal seguir un camí equipat. He sortit de la cova pel camí de l'Arcada i en dos minuts he trobat una canal equipada amb una corda de nusos.

La corda es veia molt vella i bruta però he començat a pujar per la canal procurant no penjar-me gaire de la corda. Després de dos trams de corda, la canal es fa estreta i cal pujar un tram bastant vertical però amb l'ajut d'unes sòlides grapes de ferro, enllaçant amb una altra corda, aquesta ja en clar procés de descomposició.

Finalment he arribat al cim de la Tonsura, que en realitat no és més que un replà al peu de la gran paret sud de la Proa. Aquesta agulla està a sobre mateix de la Tonsura però per arribar-hi encara em quedava un llarg camí.

La Gorra: He baixat per la canal equipada i he agafat el camí de la cova de l'Arcada. Poc després d'aquesta cova he agafat un corriol a la dreta. És el camí dels Carboners, un corriol amb un petit tram equipat que puja per sobre de la cova de l'Arcada i que s'utilitza per fer l'aproximació a la part superior d'aquest cova des d'on es fa un espectacular ràpel volat pel centre de la cova.

El camí travessa el torrent de la Coma Alta o dels Cirers i a partir d'aquí es perd una mica, ja que no està tan transitat com la primera part. Tot i que el camí està força desdibuixat, l'he anat seguint fins al peu d'una canal per on he pujat al petit coll entre la Gorra i la Roca de les Formigues. Des d'aquest coll he pujat al cim de la Gorra amb una fàcil grimpada.

La Proa o Roca Vella: cap al sud es veia el cim de la Proa amb una fàcil cresta que hi porta. He baixat per una canal al costat de la Roca de les Formigues i en pocs minuts he arribat caminant al cim de la Proa.

Roca de les Formigues: aquesta agulla és vertical per tot arreu però l'aresta sud, la que mira als Brucs, és més suau. Tot i això, cal grimpar amb precaució buscant les millors preses per l'aresta. Sense problemes he arribat al cim, un bon mirador panoràmic. 

Per baixar es pot desgrimpar l'aresta però és una mica arriscat i és millor aprofitar una instal·lació de ràpel muntada amb unes bagues sobre una bona savina. He tret el cordino que sempre porto en aquestes exploracions sense corda i he baixat en ràpel, uns 8 metres, utilitzant la tècnica Dülfer; una bona oportunitat per recordar els vells temps.

Roca 273: A partir d'aquí només calia seguir tota la carena del Serrat del Cabrit pujant una rere l'altra les diverses roques que formen el Serrat. Per pujar aquesta primera roca calia evitar el Musclet, una agulla situada al mig del Serrat amb parets verticals per totes bandes. He baixat una canal per evitar el Musclet i anar a buscar un pendent rocós que porta a la Roca 273. Abans d'arribar-hi, però, he hagut de superar un tram de bosc amb esbarzers, una dura lluita contra la vegetació.

La Roca 273 té un gran panorama, tant de la regió d'Ecos com de les veïnes dels Frares Encantats i les Agulles. He fet una panoràmica circular:

Des d'aquí es veia tot el Serrat del Cabrit en direcció nordest, amb els lloms rocosos dels diversos cims que havia d'anar pujant.

Roques 272, 270, 251 i 250: he anat resseguint el Serrat i pujant els diversos cims que he anat trobant, tots fàcils, només amb alguna petita grimpada. En aquest tram temia trobar-me trams emboscats on la progressió podia ser molt difícil a causa de la vegetació però no ha estat així. Amb una mica d'intuició, buscant els pasos rocosos i evitant el bosc, he arribat sense problmes a la darrera roca d'aquesta zona, la 250.

Roca dels Nuvis: el Serrat que fins aquí havia anat recorrent amb facilitat queda tallat per una gran agulla, la Miranda del Cabrit, que presenta una cara molt alta i vertical. Sense camí i lluitant contra la vegetació, he flanquejat pel bosc per evitar la Miranda, fins arribar al peu d'una canal, a l'altra banda de l'agulla, on he trobat un corriol ben marcat per on he pujat a un collet al costat mateix del cim de la Roca dels Nuvis.  En un minut he arribat caminant al cim d'aquesta roca.

Roca Rodona: amb la Roca del Nuvis he completat el programa previst per avui però, com que encara tenia temps, he pensat que podia aprofitar el trajecte de tornada per fer alguns cims que em venien de pas. He baixat pel corriol i aviat he enllaçat amb el camí que ve del coll de les Comes, el PR de la travessia de Montserrat. Després d'unes quantes hores sense camí, el PR m'ha semblat una gran autopista i he començat el camí de retorn en direcció al coll de Port.

Al cap de pocs minuts he deixat el camí principal per acostar-me a la Roca Rodona, un cim ben planer situat al final d'una curta carena, on he arribat caminant.

Mirador dels Cirers: he retornat al PR i he seguit endavant uns minuts fins trobar un altre tencall. Un caminet m'ha portat en pocs minuts al Mirador dels Cirers, un cim arrodonit format per una gran roca a on també s'hi arriba caminant.

Agulla No Vista: mirant cap al coll de Port es veuen unes quantes agulles entre les que destaca l'Agulla Vista. Al seu costat, molt més petita i tapada pel bosc, hi ha la seva germana petita, l'Agulla No Vista que, com el seu nom indica, queda amagada i només si mirem amb atenció podem intuir la petita punta superior sobresortint del bosc.

He seguit el PR fins al peu de la canal entre l'Agulla Vista i el Cor de Be. Pujant per la canal he arribat al peu de l'agulla i grimpant una curta aresta he arribat al cim. Aquesta agulla queda abocada sobre les grans parets nord dels Ecos, amb un estimball impressionant.

El retorn: amb l'Agulla No Vista, la tretzena d'avui, m'he donat per satisfet i he iniciat el retorn al punt de partida. Com que avui havia fet bona part del recorregut sense camí, he triat per al retorn el camí més fàcil, que no era el més curt. He seguit el PR pel Coll de Port, el Pas del Príncep i el refugi Vicenç Barbé. Poc després del refugi he agafat el camí del Bruc, baixant fins al coll de l'Era dels Pallers i enllaçant amb diversos camins que m'han portat al Bruc i al punt de partida on havia deixat el cotxe.

Ha estat una jornada molt intensa i llarga però el resultat ha estat satisfactori perquè he pujat 13 dels 25 cims que em faltaven i només n'he deixat 12 per a la propera etapa en la que espero completar totalment les ascensions previstes a la regió d'Ecos.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta llarga jornada montserratina. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sense corda Ecos (III), 2023

Sense corda Ecos (II), 2023

Sense corda Ecos (I), 2022

---

Avenc del Mirador (Garraf)

Avui hem iniciat la temporada de sortides "de tarda" amb una sortida relativament curta a un petit avenc situat molt a prop de casa, al costat de Castelldefels, encara que és al terme municipal de Sitges.  L'Avenc del Mirador té un únic pou que es baixa fraccionat i arriba a una profunditat de 47 metres. És una cavitat petita però és interessant per les formacions que té,  especialment a les sales finals al fons de l'avenc.

Hem arribat a primera hora de la tarda a la urbanització El Poal, de Castelldefels. A la part alta de la urbanització hem deixat al cotxe al costat de l'inici d'una pista per on hem començat a caminar. La pista arriba fins a un collet, just a la carena que baixa del Puig Solà, que marca la divisòria entre Castelldefels i Sitges.

Hem deixat la pista i començant a pujar per un corriol que seguix la carena en direcció a un esperó rocós. El camí voreja l'esperó i puja per una canaleta amb l'ajut d'una corda fixa. En realitat la corda fixa no és una corda d'escalada sinó de persiana, de manera que serveix més per indicar el camí que no pas per agafar-s'hi.

Hem arribat al punt on el GPS incicava la ubicació de l'avenc però no es veia la boca per enlloc. L'hem estat buscant una estona, amunt i avall per la carena, fins que finalment l'hem trobat. L'avenc no està sobre la carena sinó una mica més avall, en una petita canal que baixa en direcció oest.

Un cop equipats hem iniciat l'exploració, que comença desgrimpant per un forat petit fins a una petita sala. Allà hi ha el pas estret, el punt clau de l'avenc. És un forat allargat que dona entrada a la resta de pous. Havíem llegit que era un pas molt estret però que, després d'haver estat descobert per desobstrucció, s'havia eixamplat i ara, tot i ser encara molt estret, no presenta excesiva dificultat.

Hem baixat tres metres més superant, sense massa dificultat, el pas estret. Des d'aquet punt, sota l'estretament, comença el primer ràpel, de 6 metres, que enllaça amb dos ràpels encadenats de 14 i 15 m.  No hem trobat reinstal·lacions a les plataformes intermitges però hem reforçat la via amb uns ancoratges naturals a sòlides columnes.

Al fons del darrer ràpel hem arribat a una sala amb moltes formacions, petita pero molt decorada. Al costat hi ha una altra sala, amb més formacions. Per accedir a aquesta sala s'ha de superra també un pas estret on el més difícil és passar sense trencar cap de les formacions que decoren el pas. 

Des d'aquesta segona sala encara hem baixat a una darrera sala inferior on hem arribat al punt de màxima profunditat de la cova, a -47 m.

Després només ens quedava remuntar els pous i, el més difícil, superar de nou el pas estret però ara de pujada, amb la Llei de la Gravetat en contra. De pujada ens ha semblat fins i tot més fàcil que de baixada i hem superat el pas utilitzant el material de remuntar però també aprofitant les preses naturals, combinant la tècnica de remuntada amb croll i jumar amb la grimpada per oposició. 

Finalment hem sortit a la llum del dia i hem retornat pel mateix camí donant per acabada aquesta breu sortida espeleològica en horari de tarda.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc Joan Cabeza, 2023

Avenc Emili Sabaté, 2016

Pic del Martell Herboristes, 1982

---

Montserrat, cims sense corda: Ecos (III)

Com saben els seguidors del Blog de Muntanya, fa uns mesos es va publicar un llibre amb el títol Montserrat, cims sense corda. Aquesta publicació ressenya les ascensions a un bon nombre de roques i agulles montserratines amb la particularitat que s'hi pot pujar sense corda, només caminant o amb grimpades fàcils.

Amb el propòsit de completar aquestes ascensions he fet diverses sortides a Montserrat i avui he programat un recorregut per la regió dels Ecos, la tercera incursió en aquesta regió montserratina, per seguir pujant cims sense corda.

He arribat de bon matí a la Vinya Nova i he iniciat la caminada per la pista de can Jorba. Poc més endavant, he agafat el camí de les Palomeres, un camí costerut per on he pujat fins a prop del coll de Mosset. Poc després he agafat el camí dels Naps de Dalp per on he seguit amb forta pujada pel corriol desdibuixat fins arribar a un petit coll en el Serrat del Faraó.  Ben a prop tenia el primer cim.

Punta Est del Serrat del Faraó (254): baixant uns metres pel serrat he arribat al peu d'aquesta agulla i he pujat grimpant per una curta aresta fins al cim. Feia un dia molt clar i la panoràmica des d'aquí era molt extensa.

Roca 255: el llibre dels cims sense corda diu que hi ha dues agulles sense nom, la 255 i la 256, seguint el serrat en direcció sudoest però especifica que són "vies no ressenyades". Tot i això, es veien fàcils,  i com que tenia temps m'he acostat a la primera i he superat una aresta al costat d'una alzina per arribar fàcilment al cim. 

Roca 256: més endavant es veia la següent agulla que semblava una mica més alta i vertical. Al darrere es veia la paret de l'Agulla de la Tempesta, que ja no es fa sense corda. M'he acostat a la 256 i l'he pujat directament per l'aresta, sense dificultat.

Mirador del Serrat del Cabrit (253): he tornat enrere fins al collet per on havia arribat al Serrat del Faraó. Poc més amunt he arribat, caminant sense cap dificultat, a aquest cim que té molt poca prominència i queda gairebé tapat per la vegetació.

El Montgròs (217): he tornat enrere pel serrat fins reprendre el camí dels Naps de Dalp, per on he pujat fins trobar el camí de les Comes, que no és més que el clàssic camí de la travessia de Montserrat, senyalitzat amb les típiques marques groges i blanques dels PR. Seguint aquet camí he arribat al coll del Montgròs i, seguint el llom de la muntanya, fins al cim del Montgròs (1.133 m) un dels cims més característics de Montserat.

Bauma del Montgròs: no podia marxar d'aquest cim sense fer una visita a la bauma del Montgròs. Es tracta d'una petita bauma penjada sobre la cara est d'aquest cim, que ens ofereix una visió singular de les muntanyes de Montserrat des del seu interior. Per arribar-hi cal flanquejar amb precaució per la paret est i, encara que la dificultat és mínima, cal anar amb compte perquè hi ha un bon estimball.

He fet el recorregut fins a la bauma i, des de dintre, he fet unes quantes fotos de les muntanyes emmacades a la boca de la cova.

Serrat del Patufet (249): des del mateix cim del Montgròs es veu en direcció nord un grup d'agulles amb dretes canals. És el serrat del Patufet. Per arribar-hi he tornat al coll i he seguit el PR fins que, poc abans d'arribar a la Salamandra, he agafat un corriol marcat amb unes fites que puja amunt per la canal. És un camí que ja coneixía perquè hi vam passar fa poc quan vam fer el descens en ràpel de la canal del Borinot. He passat al costat de la instal·lació de ràpel del Borinot i he seguit amunt fins un collet des d'on la pujada al cim és immediata.

Eco d'en Nubiola (204): des del serrat del Patufet es veuen els cims principals dels Ecos, alguns dels més alts de Montserat. Per arribar a la zona on hi ha els tres cims que volia pujar cal superar una canal força dreta entre l'Eco d'en Nubiola i la Miranda dels Ecos. A mitja canal cal superar, a més, un pas clau, un mur vertical que se supera amb l'ajut d'una cadena de ferro i unes cordes.

He superat el pas de la Cadena i he arribat al coll superior des d'on l'ascensió a l'Eco d'en Nubiola és ben fàcil.

Miranda dels Ecos (203): seguint el camí per l'altra banda del collet he vorejat la Miranda fins a l'inici de l'aresta nord per on he arribat caminant fins al cim. És com un pont, una estreta aresta totalment horitzontal però amb caiguda a banda i banda. 

La Miranda és el cim més important dels que he pujat avui. Situat a la part més alta dels Ecos, sobre la gran paret nord, només és superat per l'Eco Superior que s'eleva dos metres més però no és un cim sense corda.

He estat una estona fent fotos en el cim i també he fet volar el dron prenent unes imatges espectaculars des de l'aire abans de tornar per l'aresta per atacar el darrer cim de la jornada.

Eco del Mig (202): des del peu de l'aresta nord de la Miranda es pot pujar directament, amb l'ajut d'un arbre, el cim de l'Eco del Mig.  Jo he preferit baixar una mica i pujar per l'aresta sud, més fàcil, fins al cim, que  també és panoràmic encara que l'Eco Superior li tapa part de la vista.

El retorn: un cop completades les ascensions, només quedava el retorn al punt de partida, la Vinya Nova, que des dels Ecos queda força lluny. L'opció més directa és baixar per la Canal dels Micos fins a la Canal Ampla i anar a buscar el camí dels Francesos pel coll de l'Ajaguda.

He iniciat la baixada per la canal fins un collet que dona entrada a la Canal dels Micos. Hi ha un cable d'acer per assegurar un flanquejament fàcil però exposat i després cal baixar la dreta canal amb l'ajut dels arbres i arrels que hi ha, fent el mico.

Després he baixat per la Canal Ampla seguint el camí una mica desdibuixat però sempre encaixat a la canal. A sota de la Cajoleta he deixat la canal per agafar un petit camí que puja suaument en pocs minuts al coll de l'Ajaguda per enllaçar amb el camí dels Francesos i baixar fins a prop de can Jorba, on he agafat la pista que m'ha portat a la Vinya Nova.

Ha estat un gran recorregut per la regió dels Ecos amb molts punts d'interès, tant panoràmics com tècnics, com el Montgròs, la bauma panoràmica, el pas de la Cadena, la Miranda dels Ecos i la Canal dels Micos. 

I aquí teniu el vídeo amb un recull d'escenes d'aquest recorregut montserratí, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sense corda, Ecos (II), 2023

Sense corda, Ecos (I), 2022

Sense corda, Frares (II), 2022

---