Cova del Petrecó

La Cova del Petrecó es una cavitat fàcil i relativament petita, situada a prop d'Esparreguera, que es pot recórrer sense necessitat de material tècnic. Únicament és necessari el casc i la il·luminació. Fins i tot és apta per a nens, amb les precaucions necessàries. 

Hem deixat el cotxe a la zona de Can Roca, al costat d'una petita àrea de picnic, i hem començat a caminar per una pista en direcció a la cova.  La caminada no és gaire llarga i en menys d'una hora ja estàvem a l'entrada de la cavitat. 

Antigament hi havia una porta que tancava l'accés a la cova però actualment està oberta i s'hi pot entrar lliurement. A l'entrada hi ha una sala relativament gran on ens hem equipat per iniciar l'exploració. 

Al fons de la sala d'entrada s'inicia una gatera. És estreta i plena de pols i pedres però aviat es fa més ampla i hem començat a trobar formacions. Hi ha una petita variant lateral però la galeria és pràcticament única fins que acaba a una sala més gran. 

En aquesta sala, la més gran de tota la cavitat, és on hi ha més formacions, entre les que destaquen unes magnífiques columnes. També hi ha colades en els murs i estalagmites. Tot i que la cavitat ha estat molt visitada des de fa molts anys, encara conserva bona part de les formacions, especialment en aquesta sala. Hi ha també, però, rastres d'incivisme amb pintades a les parets i estalactites trencades.

A la part de dalt hi ha una passera formada per dos taulons que facilita l'accés a un nivell superior. En aquest nivell s'inicia una altra gatera, en sentit contrari a l'anterior.  Hem seguit aquesta gatera fins que acaba en una mínima saleta.

Després d'arribar al final del recorregut hem tornat enrere, seguint tot el sistema de gateres, per acabar sortint novament a l'exterior.

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de la Cova del Petrecó, que aquesta vegada és obra de la productora pòpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova del Lladre, 2022

Cova de la Dona Morta, 2022

Cova de Sant Valero, 2022

---

Avenc de l'Averdó i avenc de la Ullera

Doble jornada espleològica visitant dos avencs relativament petits a la zona de Vallirana, concretament al costat de la urbanització El Lledoner. 

Hem sortit una mica tard de casa perquè aquesta vegada les activitats previstes eren curtes i el desplaçament també. Hem arribat a la zona de l'Ordal i hem baixat pels carrers de la urbanització fins al final del carrer Riu Flamissell.

El primer objectiu era l'Avenc de l'Averdó, també conegut com Avenc de la Verdor, una cavitat relativament petita, amb un únic pou de poc més de 30 metres guarnit amb moltes formacions. L'aproximació és curta, per un corriol que passa al costat de l'entrada de l'Avenc de l'Esquirol, un dels més clàssics avencs de la zona.

Ben aviat hem arribat a l'entrada de l'Avenc de l'Averdó. Ens ha sorprès la gran quantitat d'instal·lacions a la boca del pou. Prácticament, l'avenc està cosit amb ancoratges químics. Cal suposar que aquest avenc, no massa larg, és utilitzat per algun club per fer pràctiques o cursos d'espeleologia.

Després d'estudiar el tema hem optat per una línia d'ancoratges que ens ha semblat la més clara, baixant un petit ressalt per anar a buscar una anella de ràpel situada en un punt on el forat és més estret. Des d'allà, el ràpel és directe i volat fins al fons del pou.

A baix hi ha una petita sala des d'on hem pogut gaudir d'unes quantes colades que cobreixen les parets i també d'altres formacions. Destaca una estalactita trencada, situada sobre un gran bloc forrat de concrecions.

Després de fer unes quantes fotos i admirar les formacions, hem iniciat el retorn remuntant el pou fins a la capçalera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

Hem tornat pel mateix camí fins al punt on teníem el cotxe, al final del carrer Riu Flamssell. D'allà mateix surt un altre corriol que porta al segon avenc de la jornada. En pocs minuts hem arribat a l'entrada de l'Avenc de la Ullera, una cavitat similar a l'anterior, amb un únic pou, però més curt: de poc menys de 20 metres.

Aquí no hi havia tants ancoratges però hem assegurat la instal·lació en el tronc gruixut d'un pi. Des d'allà hem baixat dos petits ressalts amb reinstal·lacions fins al punt on comença la vertical directa. Hem reinstal·lat en un químic i hem baixat el tram llarg, net i volat.

A baix hi havia poques formacions i en pocs minuts, després de fer algunes fotos, hem donat per acabada l'exploració de l'avenc iniciant la remuntada i el retorn a casa.

I aquí el segon vídeo de la jornada, que també és obra de Quercus Films amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACKS:   AVERDÓ   -   ULLERA

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc d'en Roca, 2023

Avenc Jordi Verdiell, 2019

Avenc dels Topògrafs, 2019

---

Torrent de Muiols

Una nova matinal barranquista, aquesta vegada per terres del Ripollès. El Torrent de Muiols és un barranc relativament fàcil i curt situat a la zona de Sant Julià de Saltor, per sobre de Campdevànol. Tot i que no té gaire dificultat i es pot considerar com a barranc per a col·leccionistes, ens ha permès recórrer indrets amagats entre boscos i muntanyes en un dia fred però assolellat.

Hem deixat al cotxe al costat de la Colònia Pernau,  a la sortida de Campdevànol, i hem iniciat la llarga aproximació, de gairebé dues hores, en direcció al barranc. Hem seguit una pista fins que, poc després de passar al costat de les ruïnes de l'ermita de Sant Martí de Baix, hem agafat un camí senyalitzat amb marques grogues que ens ha portat al Coll de Graus.

Des del coll hem baixat una mica fins trobar una altra pista per on en pocs minuts hem arribat a l'inici del barranc on ens hem equipat amb el material tècnic.

El descens de barranc és relativament fàcil, ja que els ràpels són curts i gairebé sense cap tram desplomat, però hi ha un pas singular: en el sisè ràpel, de 20 metres, hi ha un gorg parany, el que a Guara anomenen poza trampa. Es tracta d'un gorg excavat a la roca que forma com una petita olla d'un parell de metres de profunditat. Quan no hi ha aigua, que és gairebé sempre, si baixem al fons de l'olla hem d'escalar el petit mur que tanca el gorg per escapar de la trampa. 

El parany del Torrent de Muiols està equipat amb una corda fixa que permet sortir del forat sense haver d'escalar el mur, curt però molt llis. De totes maneres és més fàcil superar el pas fent un petit pèndul per passar sobre el gorg sense baixar al fons.

Després del parany encara hem trobat una darrera sorpresa: el setè ràpel estava muntat amb naturals. Era una baga lligada a dos petits boixos secs. Aviat hem vist que la instal·lació no era segura; els boixos estaven totalment secs i al temptejar-los es movien d'una manera que no donaven cap confiança.

Com que la baga estava en bon estat, l'hem reutilitzat muntant una nova instal·lació en un parell d'arbres, petits però vius i molt més segurs que els boixos morts. Després de baixar el ràpel sense cap problema, hem acabat degrimpant el darrer ressalt, de poc menys de 10 metres, on segons la ressenya hi havia una instal·lació de ràpel que no hem vist.

Hem sortit per una caminet a la dreta que ens ha portat a una pista per on hem pujat fins enllaçar amb el camí de la pujada per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films amb tres càmeres auxiliars i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Castellar - Campdevànol, 2020

GR3: Campdevànol Sant Joan, 2020

Torrent de la Corba, 2018

---

GR3: Balaguer - Molí de Tartareu

Una etapa més, la trentena, del GR3. Aquesta vegada hem sortit dels afores de Balaguer i hem arribat al Molí de Tartareu, poc abans d'arribar al poble del mateix nom. Avui, definitivament, hem deixat enrere les planes de la Vall del Segre, arribant a les primeres estribacions del Prepirineu.

Hem arribat de bon matí al Camí de Castelló de Farfanya, just on aquest antic camí passa per sota d'un petit viaducte de la carretera C12. Avui no teníem esmorzar de bar, amb el típic croissant, sinó de termo. Hem esmorzat a peu d'autocar mentre el sol començava a sortir. Feia fred, encara que molt menys del que esperàvem, i aviat hem començat a caminar per entrar en calor.

La primera part del recorregut d'avui ha estat una llarga pista que segueix el traçat de l'antic camí de Castelló de Farfanya fins arribar a aquesta localitat.  No hem vist ni una sola de les característiques marques de GR però amb l'ajut del GPS no hem tingut cap problema per seguir el camí que, per altra banda, era ben fàcil.

No hem entrat a Castelló sinó que hem vorejat el poble una mica enlairats sobre la vall del Farfanya. Des del camí hem pogut veure l'església i les ruïnes del castell sobre el turó que domina el poble.

Hem seguit, sempre seguint la vall del Farfanya i vorejant alguns turons, fins arribar a Os de Balaguer, el segon punt singular del nostre recorregut. El poble està situat sobre un petit turó i aquesta vegada sí que hem entrat pels carrers del poble fins a una plaça al bell mig del poble on hi ha l'església parroquial.

Al mig de la plaça hi ha una antiga font amb una arcada de pedra. És la Font de Sampitot, un curiós monument barroc del segle XVIII. Hem fet la foto de grup al davant de la font abans de seguir el nostre camí.

Hem sortit per la carretera que porta a Tartareu però aviat l'hem deixat prenent una pista a l'esquerra senyalitzada en direcció a l'ermita de Sant Salvador. Més endavant hem tornat a agafar la carretera, just a l'inici d'un petit congost, i l'hem deixat definitivament poc després agafant una pista per on en pocs minuts hem arribat al final de l'etapa, al Molí de Tartareu.

Aquest antic molí és actualment un allotjament rural que, a més, ofereix el servei de restaurant. Aquí hem gaudit d'un magnífic menú en el que ha destacat, entre molts altres plats, el bacallà amb ceba caramel·litzada, panses i pinyons a la mel.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Torrelameu - Balaguer, 2023

BTT Voltants d'Alberola, 1995

BTT Bellpuig Avellanes, 1995

---

Torrents del Pla dels Hortals i del Ginebrar

Una gran jornada barranquista amb el descens de dos barrancs de la zona del Sallent de Gurn. En aquesta zona, ubicada entre l'altiplà del Pla Traver i la població de Sant Privat de Bas, hi ha uns quants barrancs que baixen per grans cingles de parets verticals. La muntanya forma dos esglaons ben marcats i separats per una zona més planera. A cadascun d'aquests esglaons hi ha diversos barrancs i això ens permet fer moltes combinacions diferents. 

Nosaltres hem combinat el Torrent de Pla dels Hortals amb el Torrent del Ginebrar, dos descensos clàssics, inclosos en el llistat dels 50 barrancs de la FEEC. Un gran recorregut barranquista que ens ha permès baixar dues grans parets amb un seguit de ràpels. 

L'aproximació a l'inici del primer barranc es pot fer pujant a peu des de l'aparcament de Plana Xurri, a prop de Sant Privat d'en Bas, però és una llarga caminada amb força desnivell. La segona opció, la que hem triat nosaltres, és deixar un cotxe a Plana Xurri i pujar amb un altre vehicle fins al Pla Traver.

Després de fer la maniobra de cotxes hem iniciat la caminada al costat de la masia de Platraver, un gran edifici que actualment funciona com a casa d'allotjament rural. Des d'aquest punt l'aproximació és curta i fàcil; en pocs minuts estàvem baixant per la llera del Torrent del Pla dels Hortals.

Hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, una baga al voltant del tronc d'un arbre. És un ràpel curt que baixa pocs metres, només per arribar a la capçalera del segon ràpel, el més vertical, d'uns 50 metres. La reunió es fa en una mínima plataforma on amb prou feines hi caben dos barranquistes però la instal·lació és molt bona.

Mentre uns començaven a baixar el segon ràpel els altres anaven baixant el primer, evitant que hi hagués mai més de dues persones a la reunió.

El tercer ràpel, no tan vertical però més llarg, ens porta a un gran replà. Segons la ressenya que portàvem, aquest segon ràpel és de 65 metres però hem constatat que és bastant més curt; potser no arriba als 60.

Hem acabat el descens amb un petit ràpel, d'uns 10 metres, deixant enrere el gran mur del Torrent del Pla dels Hortals. Després hem baixat un petit tram de bosc, sense camí, evitant la llera del torrent plena de grans blocs, fins arribar a una antiga pista. Després hem seguit baixant pel bosc fins enllaçar amb un camí senyaitzat que ens ha portat fins a l'entrada del segon barranc de la joranada: el Torrent del Ginebrar.

Després de baixar caminant el primer tram del torrent hem arribat a la instal·lació del primer ràpel.  La ressenya indicava una instal·lació natural en un arbre però hem trobat uns parabolts nous per muntar el ràpel i un curt passamans per arribar a la instal·lació a través d'unes roques una mica relliscoses.

El primer ràpel acaba en un petit circ tancat per un mur guarnit amb un jardí de falgueres. Després hem baixat caminant un petit tram fins arribar a la capçalera del gran mur  d'uns 150 metres on hi ha la part més interessant del barranc.

Hem fet un ràpel curt per arribar a la instal·lació del ràpel més vertical, el tercer. La sortida és impressionant però no és tot vertical sinó que té diversos petits replans al llarg del descens. La reunió és petita però força més gran que la primera dels Hortals. 

El quart ràpel és més llarg, gairebé de 60 metres, però poc vertical i tallat per diversos replans. Finalment hem baixat el darrer ràpel, d'uns 20 metres, que acaba amb un diedre perfecte.

Després de fer la foto de grup i guardar el material hem començat a baixar pel bosc fins que hem enllaçat amb el camí de Les Escales per on en pocs minuts hem arribal a Plana Xurri on havíem deixat un cotxe al matí.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Coloms & Coloms Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Escletxes de la Freixeneda, 2023

Sallent de Gurn, 2023

Sallent de Cavorques, 2023

---

Pui de Lleràs per la Cresta de Sant Salvador

Fa uns mesos vam fer una excursió per la zona anomenada La Terreta, una subcomarca de la Ribagorça que s'extén des del Pont de Montanyana fins a la Serra de Sant Gervàs. En aquella ocasió l'objectiu principal era el Pui de Lleràs, un cim d'altitud modesta però molt panoràmic, que marca la divisòria entre el Pallars i la Ribagorça.

Pujant al Pui de Lleràs per la carena nord vam veure, cap a la vessant pallaresa, una vall molt singular: la Vall de Serradell. És un indret singular, amb grans boscos i envoltat de cingles d'una roca conglomerada vermellosa que forma parets i agulles vertiginosos. Vam pensar que havíem de fer una visita a la Vall de Serradell i avui ha arribat el dia de fer-ho.

Encara era fosc quan hem iniciat la caminada des del petit poble de Toralla, situat a prop de la Pobla de Segur. El camí puja per sobre del poble per arribar a l'inici d'una llarga carena, la Cresta de Sant Salvador, que hem resseguit durant bona part del nostre recorregut d'avui. 

Després de recórrer un primer tram de la carena hem arribat al primer punt singular: l'ermita de Sant Salvador. És un petit edifici situat en un punt panoràmic abocat sobre els cingles. L'ermita estava oberta i hem pogut fer una visita al seu interior.

Hem seguit per la carena, molt panoràmica, amb grans vistes sobre la vall de Serradell i bona part del Pallars. Al cap de poc, el camí passa al costat d'un petit cim, que en realitat no és més que un bony de la llarga carena. A dalt es veien tres petites creus i per això ens ha semblat que era un punt prou singular per desviar-nos uns metres del nostre camí. Hem pujat al cim de Santes Creus (1.254 m) on hi ha tres petites creus metàl·liques i una bandera. 

Després de visitar aquest cim secundari hem retornal al camí per reprendre el nostre recorregut. El camí, sempre ben traçat, va resseguint els llargs lloms de la carena evitant en alguns punts els petits bonys que marquen els cims secundaris. Hem passat al costat de la Roca Palomera i també hem passat, sense ser-ne conscients, pel cim de la Roca Espatllada.

Hem arribat a la Pista de Salàs, que puja des de la població del mateix nom, Salàs de Pallars, i poc després hem arribat al cim del Pui de Lleràs (1.692 m). Tot i que el dia era força bo, en el cim corria un fort vent gelat i no hi hem estat gaire temps. Tot i això hem pogut gaudir del gran panorama que ofereix aquest cim. Destacava la visió de l'Aneto i la Maladeta, tot nevat. També es veien les muntanyes de la Vall Fosca i fins i tot algunes muntanyes andorranes com el Comapedrosa.

Hem iniciat el retorn per la cresta nord, per on vam arribar al cim en la nostra anterior visita al Pui de Lleràs. Hem resseguit la cresta fins a un coll on hem enllaçat amb el camí de Serradell. Hem deixat el camí carener per iniciar el descens en direcció a la vall.

Hem baixat per un camí amb fort pendent fins al fons de la vall, on hem trobat camps de conreu i una pista que ens ha portat fins al fons de la vall per travessar el riu de Serradell i seguir per la pista de l'Obaga de Serradell, una llarga pista que ressegueix per sota tots els cingles que abans havíem passat per sobre. Finalment, quan hem vist ja les primeres cases de Toralla, hem deixat la pista per pujar directament al poble on hem acabat la nostra excursió.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya pr als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc Barbuixell, 2023

Pui de Lleràs, 2022

Serra de Sant Gervàs, 2022

---

Avencs de la Febró i Avencots dels Motllats

Els Avencs de la Febró són una curiositat geològica força interessant. És una gran esquerda que s'obre arran de terra al mig d'un bosc, formant una mena de congost subterrani. Jo ja havia visitat aquest indret singular en dues ocasions però avui hem fet una visita més completa perquè, a més de recórrer tots els racons dels Avencs de la Febró, hem visitat un segon grup d'esquerdes, molt proper i potser més interessant: els Avencots dels Motllats.

Hem arribat a la Mussara de bon matí i, abans d'iniciar l'excursió, hem anat a visitar les ruïnes del poble, situat al costat d'un gran mirador amb grans vistes de la costa tarragonina.

Després de la visita a la Mussara ens hem desplaçat fins a una explanada a peu de carretera on comença el camí que porta als Avencs de la Febró. És un curt trajecte i en pocs minuts estàvem abocats a la gran esquerda oberta a terra. El camí voreja l'esquerda fins a un punt en el que baixa al fons de l'avenc amb l'ajut d'unes cadenes que fan de passamans. 

Un cop dins, hem començat a caminar entre les altes parets admirant la singularitat d'aquest indret. Hem recorregut el llarg passadís fins que, gairebé al final, hi ha un petit caos de blocs. Just en aquest punt hi havia hagut una petita via ferrada que permetia sortir directament de l'esquerda sense haver de tornar enrere. Ara la ferrada ja no existeix: va ser desequipada i s'ha de retornar pel mateix camí.

Abans de sortir dels avencs hem volgut visitar algunes de les coves que obren la seva boca al fons de l'esquerda, especialment la Cova Gran. Primer hem entrat per una gatera a una cova pensant que era la gran però després de comprovar que no ho era, hem seguit buscant i aviat hem trobat la Cova Gran. Hem fet una exploració per la seva sala, bastant gran, i fins i tot hem recorregut una gatera seguint un fil guia que ens ha portat en un curiós itinerari circular.

Després de sortir de la cova hem tornat enrere fins al punt per on havíem entrat però no hem sortit per les cadenes sinó que hem seguit endavant per la fisura fins enllaçar, ja fora de l'escletxa, amb un bon camí.

Després de donar per acabada l'exploració dels Avencs de la Febró, hem seguit el camí fins arribar, després d'una estona de caminar, als Avencots dels Motllats. Es tracta d'una esquerda gegantina com la de la Febró però més gran, amb una galeria lineal similar a l'anterior i una zona laberíntica amb una bona diversitat de passos, fins i tot alguns d'ells equipats.

Hem entrat per la galeria principal, més ampla que la de la Febró i amb arbres, i l'hem resseguit sortint per la banda oposada. Semblava que ja havíem acabat però seguint un corriol senyalitzat amb moltes fites hem entrat en una altra zona dels Avencots. Era una zona laberíntica més espectacular que tot el que havíem vist fins ara. Hem fet un llarg recorregut per aquesta zona recorrent les diverses galeries i superant alguns passos equipats amb grapes i cordes fixes però sense dificultat.

Després d'una bona estona d'exploració hem sortit del laberint iniciant el retorn. Hem baixat per un camí que ens ha portat fins a una pista per on hem retornat directament al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada excursionista, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR7: Mont-ral Arbolí, 2019

Avencs de la Febró, 2017

Avencs de la Febró, 2014

---

Els ràpels de l'antiga Via Làctea

A la cara Est de Montserrat, per sobre de la carretera de Collbató, es va equipar en els anys 90 una via ferrada anomenada Via Làctea. Aquella ferrada va durar molt poc i aviat va ser desequipada. Avui només queden algunes restes de ferralla en alguns punts de les parets.

Seguint aproximadament el traçat de l'antiga via ferrada hi ha una línia de ràpels que permet baixar pels cingles d'aquesta part de Montserrat, un descens que segurament entraria a la categoria d'activitats per a col·leccionistes i que avui hem volgut recórrer per conèixer nous indrets de Montserrat. 

Les instal·lacions dels ràpels són bones, amb parabolts i algun químic, però antigues. Nosaltres hem renovat algunes de les bagues de les instal·lacions però caldria canviar-les totes.

L'aproximació i el retorn són recorreguts salvatges, amb camins desdibuixats i trams sense camí, que requereixen una bona orientació i molta moral. 

El punt de partida és el Monestir de Montserrat i el final és al peu de la muntanya, a la carrretera de Collbató, a prop de l'estació de l'Aeri. Per evitar la pujada a peu al Monestir es pot fer maniobra amb dos cotxes o, millor, pujar amb l'Aeri. Nosaltres ho hem fet així i de bon matí hem agafat aquest transport que en pocs minuts ens ha portat al Monestir.

Hem iniciat l'aproximació baixant pel camí de la Santa Cova, un bon camí tot ple d'imatges religioses. Poc abans d'arribar a la Santa Cova hem agafat un trencall a l'esquerra: el Camí de les Feixades. Aquest camí passa per sota de l'ermita de la Santa Cova i poc més enllà travessa el Torrent de les Àligues.

Justament en aquest punt, poc abans d'un tram d'escales de ciment, hem deixat el camí per iniciar el descens pel torrent. Els primers metres són força desagradables, una forta baixada per terreny terrós, inestable i ple d'esbarzers. Aviat, però, hem entrat a la llera del torrent per on hem pogut baixar amb més comoditat i seguretat.

Hem baixat un tram del Torrent de les Àligues, desgrimpant alguns petits ressalts, fins trobar un mínim corriol que travessa el torrent. És el Camí de les Aigües de Dalt. Hem sortit del torrent, prenent el corriol a la dreta.

El camí va planejant en direcció al següent torrent. És un corriol desdibuixat que en alguns punts gairebé es perd però amb una mica d'intuïció és fàcil de seguir. Hem arribat al següent torrent, on hem trobat algunes grapes clavades a les roques, restes arqueològiques de l'antiga ferrada, que ens han confirmat que estàvem en el lloc correcte.

Hem baixat pel torrent i en pocs minuts hem trobat la instal·lació del primer ràpel. És un descens fàcil però llarg, uns 60 metres, i acaba en una zona de poc pendent per on hem baixat, caminant, fins a la instal·lació del segon ràpel.

El punt de partida d'aquest segon ràpel és una plataforma molt aèria, amb grans vistes. El ràpel sembla vertiginós perquè no es veu el final però quan traiem el cap per baixar veiem que no és tan vertical com sembla. Són també 60 metres però a mitja baixada hi ha una altra instal·lació que ens permetria fraccionar el ràpel.

Nosaltres no hem utilitzat el fraccionament i hem tingut problemes per recuparar les cordes. Per sort, portàvem el material necessari per resoldre el problema sense haver d'abandonar les cordes i utilitzar la corda de reserva que portàvem.

El tercer ràpel és més curt, uns 40 metres, i baixa per una gran llastra rocosa de poc pendent. També hi ha una instal·lació a mitja baixada que permetria fraccionar el descens.

Un cop completat el descens dels ràpels encara ens quedava un bon trajecte de retorn; no massa llarg però sí embolicat. Hem baixat una mica pel mateix torrent fins trobar el Camí de les Aigües de Baix i hem agafar aquest camí. La ressenya que portàvem ens feia baixar sense camí pel Torrent de les Àligues fins a la carretera. Nosaltres hem anat seguint el camí fins arribar al Torrent de Santa Maria o de Vallmala. Després hem baixat el tram final del torrent, una mica emboscat, i fins i tot hem fet un curt ràpel per baixar un petit ressalt.

Finalment hem arribat a la carretera i, en pocs minuts, fins a l'aparcament de l'Aeri de Montserrat on hem acabat el nostre recorregut.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP i de Coloms & Coloms Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR: Matadepera Montserrat, 2013

Torent de Vallmala, 2010

Camí de la Santa Cova, 1994

---

La Codolosa, variant de la Canal

Una nova matinal d'escalada a la Codolosa, amb l'ascensió d'una via fàcil que, amb quatre tirades, supera un dels murs d'aquesta zona d'escalada. La Variant de la Canal segueix una cresta per sobre d'una placa vertical per on hi ha diverses vies d'escalada esportiva.

El punt de partida són els dipòsits de Collbató. Des d'allà hem agafat la drecera del Fra Garí però aviat l'hem deixat, prenent un caminet a la dreta i, quan estàvem a sota mateix de la roca, un corriol que ens ha portat a peu de via.

En el punt d'inici de la via hi ha diverses línies de parabolts, de manera que en dos metres d'amplada hi ha tres vies diferents i, per tant, no sabem ben bé quina d'elles estem fent. Segons la ressenya que portàvem, la nostra variant puja per una petita canal i així ho hem fet.

La primera tirada, per la canal, ens ha portat a un petit repà on hi ha la instal·lació de la primera reunió. La segona tirada puja crestejant i acaba entrant a la canal que dóna nom a la variant. Després de superar una petita placa hem arribat a la segona reunió. 

La tercera tirada torna a ser indefinida. Hi ha un esperó molt vertical on es veu algun parabolt però la nostra variant puja per una placa llisa que ocupa la canal. Després hem aribat a una zona planera on hem muntat la tercera reunió.

Finalment, per una altra placa hem flanquejat per sota d'un petit desplom fins trobar un punt feble per on hem superat un curt tram més vertical fins al punt final de la vía.

Des de la darrera reunió ja es veia, molt a prop, el camí de la Drecera del Fra Garí, senyalitzat amb marques grogues i blanques. Per aquest camí, que té alguns trams amb esglaons tallats a la roca, hem retornat al punt de partida.

Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques però sí que hem fet un petit vídeo. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via Laietana Collbató, 2023

Vies Diedre i Alimera, 2021

Via Reincidents Codolosa, 2021

---

Paret de la Salut, via Rambla de Santa Mònica

Una curta matinal d'escalada a la zona de la Salut, molt a prop de Collbató. Ja havíem vingut algunes vegades a escalar per aquí perquè en aquesta zona hi ha vies no massa llarges, de dificultat variada i, en general, ben assegurats.  A més, aquesta zona està a la part més baixa de Montserrat i orientada al sud, ideal per a l'hivern i per dies de mal temps.

Hem triat la via Rambla de Santa Mònica, de dues tirades i catalogada de quart grau amb algun pas de cinquè. A diferència de la majoria de recorreguts de la zona, aquesta via no està assegurada amb parabolts sinó amb ponts de roca, savines i fins i tot un antic pitó rovellat. A més, les reunions estan assegurades amb el que semblen burins, no tan sòlids com els parabolts.

Hem iniciat l'escalada per una placa dreta però amb molt bones preses. Hem assegurat a dos ponts de roca equipats amb bagues. Més amunt hi ha un pitó rovellat amb aspecte no massa segur i encara algun altre pont de roca. Després de 30 metres d'escalada arribem a la reunió situada sobre un replà.

La segona tirada va a buscar un diedre molt marcat. No hi ha cap assegurança però es pot posar un friend en una bona fisura. Després cal anar a buscar un altre diedre per arribar a la segona reunió. Nosaltres no hem interpretat bé la ressenya i hem acabat fent una variant en el tram final de la tirada.

A la reunió hi ha una instal·lació que permet baixar al peu de la via amb un ràpel d'uns 60 metres però és més recomanable fer dos ràpels més curts per evitar que s'enganxin les cordes en els arbustos que hi ha penjats per la paret. Nosaltres hem fet el ràpel de 60 i se'ns han enganxat les cordes, de manera que hem hagut de pujar a recuperar-les a mitja paret. Després de recuperar les cordes ja hem donat per acabada aquesta curta matinal i hem iniciat el retorn a casa.

Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques però sí que hem fet un petit vídeo. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Escalada a la Salut, 2023

Collbató, via Laietana, 2023

La Pastereta, via Vèrtic, 2022

---

Cresta de les Talaietes i Torrent de les Talaies

Al llarg de tants anys voltant per la muntanya, hem recorregut les més clàssiques i conegudes canals de Montserrat. També els camins equipats i vies ferrades, que aquí són molt abundants. Segurament perquè ja hem recorregut totes les clàssiques, ens motiven algunes activitats que entrarien a la categoria de "per a col·leccionistes". Potser no són tan interessants com les clàssiques però tenen l'encant del desconegut i de la descoberta i ens permeten conèixer racons inèdits d'aquesta muntanya.

Avui hem tornat a Montserrat amb l'objectiu de baixar una de les seves canals, el Torent de les Talaies, un itinerari molt poc conegut. De passada, com que la canal és una activitat molt curta que no arribaria a la categoria de matinal,  hem arrodonit la sortida amb una visita a l'aèria Cresta de les Talaietes per un camí equipat, una joia amagada de Montserrat.

Hem sortit  de la carretera que va del Monestir a Can Maçana, poc més enllà de Santa Cecília, i hem agafat el GR172 fins enllaçar amb el camí de la Canal de la Font del Llum, un camí molt conegut per nosaltres.

A mitja canal ens hem desviat uns minuts per acostar-nos a la Font del Llum, una curiosa font montserratina situada sota una gran llosa. Algú ens va dir que havien restaurat la font, que estava totalment perduda i abandonada. Hem comprovat que la font estava arreglada i, el que més ens ha sorprés, no estava seca. Malgrat la gran sequera que patim, de la Font del Llum brollava un rajolí d'aigua; suficient per omplir, amb una mica de paciència, una cantimplora.

Hem seguit amunt fins al Portell del Migdia. Des del mateix Portell, entre els arbres, ja es veia la primera corda fixa, una gruixuda maroma, en un ressalt que baixa de les Talaies. Curiosament mai ens havíem fixat en aquesta corda, ben visible, malgrat que hem passat moltes vegades per aquí.

Hem iniciat el recorregut d'accés a la cresta superant, amb l'ajut de dos trams de maroma, unes plaques rocoses arribant a un bosquet penjat al final d'una canal. Hem pujat per aquesta canal, la típica canal montserratina, fins a un collet entre la Talaia Gran i el seu contrafort oest.

Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem flanquejat en direcció a la cresta. En els últims metres cal pujar per una placa amb una grimpada fàcil però compromesa. Assegurats amb la corda hem superat aquest darrer obstacle arribant a la Cresta de les Talaietes.

És una cresta panoràmica que comença sota la vertical imponent de la Talaia Petita. Es pot fer un tram caminant però és realment vertiginosa i cal assegurar-se Hem recorregut un petit tram de la cresta per fer algunes fotos i gaudir de les vistes des d'aquest balcó panoràmic. Per una banda es veia, molts metres més avall, el Torrent de les Talaies per on havíem de baixar.

Hem tornat pel mateix camí fins poc abans de les maromes, on hem deixat l'itinerari de pujada per baixar directament per una canal que ens aproxima al Coll Inferior de les Talaies on comença el descens de torrent. De passada, hem pujat un parell d'agulles que ens venien de pas: l'Agulla 314 amb una curta grimpada i l'Agulla 393 caminant fins al cim.

La canal ens ha portat de baixada fins al camí de la Travessia de Montserrat, el PR C78, que aviat hem deixat per pujar directament pel bosc fins al Coll Inferior de les Talaies.

Hem iniciat el descens, que està dividit en dos trams separats pel GR172 que travessa el torrent a mitja alçada. La primera part es una mica embolicada, una desgrimpada per una canal terrosa fàcil però precària. Més avall hem baixat un curt ràpel per saltar un tram rocós amb una marcada xemeneia i hem seguit per terreny inestable fins que hem trobat el GR per on havíem passat a la pujada. 

La segona part de la canal és molt més agraïda. Ja no hi ha trams terrosos precaris sinó de roca, més franca i segura. En aquest tram hem fet quatre ràpels, tots ells curts i muntats sobre arbres. Finalment hem arribat a la carretera, retornant en pocs minuts al punt de partida.

Ha estat una activitat per a col·leccionistes però ens ha donat l'oportunitat de conèixer racons amagats de Montserrat gaudint d'una magnífica matinal montserratina. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya (Quercus Films) en coproducció amb Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal NW de Sant Jeroni, 2023

La Talaia Gran, 1977

Gran Xemeneia TIM, 1977

---

Avenc de Can Sadurní

L'avenc de Can Sadurní és una cavitat molt clàssica, una de les primeres que es van explorar quan per aquestes terres l'epeleologia estava en els seus inicis. Va ser l'any 1897 quan en Norbert Font i Sagué va baixar el pou de 72 metres de l'avenc. Una fita històrica de gran valor tenint en compte els materials i les tècniques d'aquella època. 

La cavitat té un pou principal i uns pous secundaris, arribant a la profunditat màxima d'uns 84 metres. La boca, molt gran, està partida per un pont de roca formant dues boques més petites. Es pot baixar per qualsevol de les dues boques, ja que hi ha diverses instal·lacions.

El primer ràpel l'hem muntat a la boca més propera al camí. Hi a dos spits i una alzina que ens permet reenviar. Un parell de metres més avall hi ha una instal·lació que permet reenviar novament, evitant fregaments de corda.

Hem baixat el ràpel de 22 metres fins a una gran plataforma. Hi ha diversos parabolts que permeten muntar un passamans fins a la instal·lació del segon ràpel, d'uns 50 metres. Uns metres més avall hi ha una altra instal·lació que facilita un reenviament.

Hem arribat al fons del pou, una àmplia sala situada a la cota -72, on hi ha unes quantes formacions. Són grans columnes i colades però en realitat no n'hi ha gaires. Allà mateix, a la sala principal, hi ha una corda fixa que permet pujar a una finestra per on es pot baixar un petit pou que porta al punt més baix de la cavitat, a uns 84 metres. 

La corda ens ha semblat molt extranya; era com de goma, molt elàstica. Segurament deu ser segura però com que en el pou secundari no hi ha gaire cosa d'interès, hem preferit evitar penjar-se de la goma elàstica i ens hem conformat amb la baixada del pou principal i l'exploració de la sala inferior.

Després d'una estona ha arribat l'hora d'iniciar el retorn, una llarga remuntada dels dos ràpels de 50 i 22 metres amb els seus reenviaments. Ha estat un esforç considerable però finalment hem sortit a la llum donant per acabada la visita a l'Avenc de Can Sadurní.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Mirador, 2023

Avenc Joan Cabeza, 2023

Avenc Emili Sabaté, 2016

---

GR3: Torrelameu - Balaguer

Avui hem deixat enrere la ciutat de Lleida, que vam travessar en la darrera etapa del GR, i hem iniciat la lenta pujada que ens ha de portar en les properes etapes al Prepirineu i, més endavant, als Pirineus. 

L'etapa d'avui ha estat tan fàcil com les anteriores però cada vegada estem més a prop de les grans etapes que han de seguir. Avui ja vèiem, al fons de la llaga plana de secà que hem travessat, la línia de muntanyes del Montsec d'Ares anunciant-nos les grans etapes que ens esperen.

Avui l'etapa era també fàcil i planera, tota per pistes i sense punts d'interès, però amb el paisatge de les grans planes de conreus de secà. 

Hem sortit de Torrelameu per una pista entre camps de conreu que aviat ens ha portat a Menàrguens. És un poble rural de certa importància, que hem travessat resseguint els seus carrers. Hem passat al costat de l'esgléssia parroquial, molt gran però amb aspecte una mica ruïnós. 

Hem sortit per l'altra banda i, després de travessar el riu Farfanya i la carretera C12, ens hem internat a la infinita plana de secà. La pista, molt ampla, planeja durant un llarg trajecte entre camps. Poc després hem passat al costat d'una gran explotació d'àrids. La pista original ha desaparegut amb l'extracció d'àrids però hi ha una variant que ens ha permés seguir endavant fins a l'entrada de Balaguer.

Hem arribat a la part alta de la ciutat i hem entrat als seus carrers baixant en direcció al centre. Al cap de poc hem arribat a la plaça del Mercadal, punt central de Balaguer, on hi ha mercat els dissabtes.

El GR puja des de la plaça en direcció a les ruïnes del castell medieval però, com que teníem temps, hem decidit baixar fins al Segre per veure una mica més de Balaguer i per fer la foto de grup al costat del monument de la Transsegre.

L'etapa hauria d'acabar a Balaguer però com que era curta l'hem allargat una mica sortint de Balaguer després de pujar al castell i acabant a l'inici del camí vell de Castelló de Farfanya per on seguirem la propera etapa.

Després, ja en autocar, hem anat a dinar al restaurant Lo Pecador, situat al passeig de l'Estació de Balaguer.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Albatàrrec Torrelameu, 2023

GR3: Aspa -  Albatàrrec, 2023

GR3: Les Borges - Aspa, 2023

---