dimarts, 23 de desembre del 2014

Una variant de la Travessia d'Agulles

La travessia d'Agulles és també un clàssic. És un camí que recorre la part alta de la regió d'Agulles amb algun petit tram equipat amb cordes fixes. Jo ja l'he fet diverses vegades, tant integral com en algun dels seus trams. Avui he fet novament aquest recorregut, aquesta vegada en solitari i amb diverses variants. L'objectiu principal era obtenir fotografies d'algunes agulles per completar la col·leció de les ressenyes d'escalada del blog i també fer fotos panoràmiques, aprofitant que l'anticicló hivernal ens dóna uns dies amb molta visibilitat. He deixat el cotxe a Can Maçana, avui desert sense les multituds que s'hi apleguen els dies festius, i he agafat el camí del Coll de Guirló. Ben aviat he pogut veure tot el Pirineu Oriental, destacant al fons amb els cims nevats; també es veien muntanyes més llunyanes, destacant al fons el Montsent de Pallars. Passant pel camí de la Cadireta he arribat al Portell Estret. Aquí comença el camí, marcat amb pintura vermella, de la Travessia d'Agulles. He fet la primera variant, deixant el camí per anar al peu de la via Normal de l'Escorpí. També he pujat per la canal entre la Torta i la Tri-roca per obtenir fotos de totes les cares d'aquesta agulla montserratina. Al peu de la Torta he pogut veure una nova perspectiva del gran panorama que ens brindava avui l'anticicló hivernal. Més endavant he deixat novament el camí per pujar per una canal fins al peu de la Boteruda del Gra, una agulla que destaca en aquesta zona alta d'Agulles. Abans he pujat un parell d'agulles fàcils, denominades Les Dues Puntes, des d'on he pogut gaudir novament d'un gran panorama. El punt més alt d'aquesta zona és la Boteruda del Gra; la seva via normal és curta i fàcil, d'una dotzena de metres. He fet aquesta petita escalada i he arribat al cim de la Boteruda del Gra. Grans vistes en direcció a les Agulles i als Frares Encantats. He fet una panoràmica circular:

He tornat al camí de la Travessia i l'he seguit un bon tram, passant al peu de l'Agulla de l'Arbret. L'objectiu següent era la Miranda del Ossos, que també té una via normal fàcil que permet arribar a un bon mirador. Pel darrere de l'Agulla de l'Arbret, gairebé sense camí, he arribat al peu de la curta aresta que porta a la Miranda. Una curta grimpada m'ha portat al cim, on he pogut gaudir de noves perspectives montserratines. He fet una nova panoràmica circular:

Per sota de la Saca Gran he retornat al camí principal i l'he seguit, ja de tornada, per la Portella i el Coll de Guirló fins arribar de retorn a Can Maçana


ENTRADES RELACIONADES:
Travessia
d'Agulles, 2013
La Torta i la
Sensenom, 2009
Escalada:
l'Escorpí, 1976

dissabte, 20 de desembre del 2014

L'obaga del Matagalls

Obaga del Matagalls
Avui hem fet una excursió clàssica pel Montseny. Efectivament, l'ascensió al Matagalls és tot un clàssic; en el blog hi trobareu les cròniques de 9 ascensions anteriors - fins i tot una amb esquís - però avui l'hem fet per un itinerari diferent, per la part de l'obaga. El dia ha estat magnífic, amb un clima hivernal característic; les planes cobertes d'una espessa boira i les muntanyes banyades amb una llum radiant. La visibilitat era molt extensa i en tota l'excursió hem tingut com a rerefons el Pirineu nevat. El punt de partida ha estat el coll de Bordoriol, a la carretera que baixa de Sant Marçal en direcció a Viladrau. Des d'aquí el camí normal al Matagalls puja directament al Coll Pregon enllaçant amb el camí normal de Sant Marçal però nosaltres hem fet un itinerari circular més llarg passant per tota l'obaga del Matagalls. El camí recorre tota la vessant nord de la muntanya per dintre d'una fageda. Pel camí hem anat trobant fonts: la de Pastors, la de Llops i la font Rupitosa, totes brollant generosament. Després de planejar amb lleugera pujada per una llarga pista i un tram de bon camí, hem agafat un altre camí molt pendent que ens ha portat fins al Coll d'Ordials. Aquesta ha esta la part més singular de l'itinerari, ja que el camí supera un bon desnivell per paratges de roca. Fins i tot hem passat un petit circ per on saltava una cascada que ens ha fet recordar el Torrent de Rentadors, un barranc que vam fer ben a prop d'aqui fa uns anys. Des del Coll d'Ordials el camí és molt fàcil, ja que puja carenant en direcció al Matagalls. Ja fora del bosc, la vista era espctacular el totes direccions, amb el mar de núvols a les planes i les muntanyes banyades de llum. Es veia tot el Pirineu Oriental nevat. des del Cadí fins al Canigó; també es veia Montserrat sobresortint de la boira i al costat mateix el Turó de l'Home i les Agudes. Hem arribat al cim, com sempre ple de gent. No feia vent i el sol escalfava força, de manera que hem menjat l'entrepà contemplant el magnífic panorama. Hem fet una panoràmica circular:

Després hem iniciat el descens, més directe que la pujada. Primer hem baixat fins al Coll Pregon; allà hem deixat el camí que porta a Sant Marçal i hem iniciat la baixada pel nord. Hem anat a parar a una pista que ens ha portat directament al punt de partida. Cap  a la part final hem evitat el darrer revolt per una drecera que va directa per la carena.
Us oferim aquí el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Sant Marçal -
Aiguafreda, 2012
Torrent de
Rentadors, 2007
Turó de l'Home
amb esquís, 2003

dissabte, 13 de desembre del 2014

Camí dels Bons Homes: Gósol - Bagà

Camí dels Bons Homes
Hem fet la tercera etapa del Camí dels Bons Homes (GR107) que vam suspendre el 29 de novembre a causa de les previsions meteorològiques. Aquella va ser una decisió encertada, ja que va ploure molt i fins i tot hi va haver alguna inundació. Avui el temps era molt millor i no hem desaprofitat l'ocasió. Amb les primeres llums del dia hem arribat en autocar a Gósol i ens hem posat en marxa. El camí és còmode i fàcil, encara que llarg. La primera part és en pujada, per un camí entre el bosc i després per grans prats, sempre pujant. Hem passat per diverses fonts; la més singular, la de la Roca, una esquerda de la roca per on surt un bon raig d'aigua. Poc després hem arribat a una àmplia pista, que hem seguit fins al coll de la Bauma. Abans hem passat pel punt més alt del recorregut d'avui, el Coll de Torn, a 1.918 metres. En tot aquest sector de l'itinerari hem pogut gaudir d'una espectacular visió de la cara nord del Pedraforca. Des del Coll de Torn ja gairebé tot és tot baixada fins a Bagà. Una llarga baixada, en bona part per pista, sense cap dificultat especial. En tot el recorregut hem trobat clapes de neu i, el que és més perillós, plaques de gel. Justament una placa de gel ha estat la causant d'un petit accident quan en Carlitos ha relliscat i ha caigut aparatosament. No ha estat greu i, després de ser atès pels serveis mèdics del grup del GR, ha pogut seguir l'excursió encara que després d'arribar a casa ha anat al metge d'urgències i li ha posat dos punts...
La sortida ha acabat, com és habitual, amb un bon dinar; aquesta vegada en el restaurant La Pineda de Bagà, on ens han fet gaudir de la cuina tradicional amb plats com les patates emmascarades, les galtes i el pollastre rostit. Per acabar, en Joan Castelltort ha convidat tothom a una copa de cava per celebrar el recent naixement del seu cinquè nét.


ENTRADES RELACIONADES:
Pedraforca, via
Estasen, 2009
Rescat al
Pedraforca, 1981
Les Fonts del
Bastareny, 1974

diumenge, 7 de desembre del 2014

Alagón - Gallur

Avui hem fet una nova etapa del Camí de Sant Jaume. Aquesta vegada hem plantejat la maniobra de cotxe del revés: hem anat en cotxe fins a Gallur, punt final de l'etapa, i allà hem agafat el tren fins al punt de partida, al poble d'Alagón. El dia era molt clar i des de l'estació de Gallur es veia clarament, cap al Nord, el Pirineu nevat; al sud es veia el Moncayo, també nevat. Hem començat a caminar justament des d'on vam acabar l'etapa anterior, a l'estació d'Alagón. L'etapa d'avui era també molt fàcil, sense cap desnivell apreciable i més curta que la d'ahir però amb un vent persistent, el cierzo, que ens ha dificultat la marxa durant tota l'etapa. El camí segueix la mateixa tònica que ahir, resseguint l'Ebre, a estones per la seva riba i a estones a una certa distància. Hem passat per diversos pobles: Cabañas de Ebro, Alcalá de Ebro i Lucerni, abans d'arribar a Gallur. La part final ha estat especialment desagradable, ja que són 7 km per una àmplia carretera, i amb el vent en contra ens ha costat arribar a Gallur. Finalment hem arribat a l'estació del tren, on hem recuperat el cotxe i hem iniciat el viatge de retorn a casa.
L'àlbum de fotos correspon a les dues etapes consecutives que hem fet aquest cap de setmana.


ENTRADES RELACIONADES:
Venta S.Lucía
- Fuentes, 2014
Escatrón -
Velilla, 2013
Ascensió al
Moncayo, 2012

dissabte, 6 de desembre del 2014

Zaragoza - Alagón

Els seguidors del blog deuen recordar que amb el grup del GR vam inicar, fa un parell d'anys, el Camí Català de Sant Jaume. Després d'una fase prèvia fins a Montserrat, vam iniciar el Camí Català que comença al monestir. Vam recórrer tot el camí fins arribar a la ciutat de Zaragoza. El projecte inicial era arribar fins a Logroño per enllaçar amb el Camí Francès però finalment vam acabar a la capital aragonesa ajornant la resta del camí. Avui, aprofitant el pont de tres dies hom tornat a la Vall de l'Ebre per fer un parell d'etapes de la ruta que vam deixar inacabada. Sense matinar gaire hem sortit de la plaça del Pilar, just on vam acabar l'etapa anterior. Tal com marcaven les previsions meteorològiques, feia bon dia però amb un vent fort i persistent, el cierzo de la Vall de l'Ebre, que ens venia de cara dificultant la progressió. Pel darrere de la basílica hem arribat al riu i hem començat a caminar riu amunt pel passeig fluvial, lluitant contra el vent. Més endavant hem deixat el riu a certa distància i, per pistes i trams de carretera, hem anat recorrent els diversos pobles escampats per la Vall de l'Ebre al costat del Camí de Sant Jaume. El primer poble és Monzalbarba; en realitat és una barriada de Zaragoza però una mica separat de la ciutat. Més endavant, Utebo, amb una església espectacular d'estil mossàrab. Més enllà, Sobradiel i Torres de Berrellén, on també hi ha una església monumental. Finalment, després d'una llarga caminada, hem arribat a Alagón, punt final de l'etapa. No hem acabat al centre de la població sinó que hem anat directament a l'estació del tren, ja que havíem de tornar en tren al punt de partida. Sense problemes, hem retornat en tren a la ciutat.
L'àlbum de fotos correspon a les dues etapes consecutives que hem fet aquest cap de setmana.


ENTRADES RELACIONADES:
Fuentes de Ebro
-Zaragoza, 2014
Velilla - Pina
de Ebro, 2013
Monegros
BTT, 1991

dissabte, 22 de novembre del 2014

Magdalena Inferior, via "Quemando Cromo"

Quemando Cromo
Sortida matinal a Montserrat amb una llarga aproximació i una via d'escalada. Sense matinar gaire, hem pujat fins al Monestir on hem deixat el cotxe. Hi havia boira i tot estava humit però per la part alta de la muntanya es veia clar i hem anat pujant pel camí de l'ermita de Sant Miquel. Des de la Bassa de Sant Miquel es pot prendre una drecera però nosaltres hem seguit per la pista fins arribar sobre el Pla de les Taràntules. Des d'aquí el panorama era molt extens, sobre les Magdalenes, Sant Benet, la Trinitat i més enllà fins a Sant Jeroni i els Ecos. hem baixat a l'estació del funicular i hem agafar el camí de Sant Joan. Passada la Miranda de Sant Joan, hem tirat amunt per unes escales que van a enllaçar amb les escales de Jacob, que pugen per l'altra banda. Hem estat mirant la via Bagués-Sala de la Miranda; era un dels possibles objectius d'avui però finalment hem decidit anar a la Magdalena Inferior, on hi ha moltes vies per triar. Abans, hem esmorzat aprofitant que el sol ja començava a escalfar. Hem arribat al peu de la Magdalena Inferior i hem mirat les diverses vies que recorren tota l'agulla; gairebé hi ha una via a cada metre i de vegades es creuen i es confonen. Finalment hem fet una via relativament curta, 45 metres, catalogada de IV+. La via "Quemando Cromo" puja en lliure per la cara sud de l'agulla i té un equipament molt bo. Ens ha sobtat el nom de la via però després hem sabut que es tracta del títol d'una novel·la de ciència-ficció de William Gibson. No portàvem ressenya detallada de la via però un rètol a peu de paret indicava l'inici de la via i es veien molts parabolts que marcaven el camí. Hem pujat sense massa problemes, tot i que hi havia algun pas fi, però no hem seguit exactament el traçat de la via sinó una variant. La via va a la dreta d'una marcada fisura; quan s'acaba, cal anar a l'esquerra sobre un esperonet i muntar reunió. Nosaltres, seguint els parabolts que es veien per tot arreu, hem tirat amunt saltant-nos la reunió i arribant al cim en una sola tirada de 45 metres. Quan hem arribat a dalt la boira començava a pujar, tapant-nos la vista, però encara hem pogut fer una panoràmica circular abans de perdre de vista les agulles més llunyanes:

Hem fet ràpel per la via normal i hem iniciat el retorn baixant per les escales de Jacob fins al camí de Sant Jeroni per on hem tornat al Pla de les Taràntules i hem acabat baixant pel mateix camí de pujada, per Sant Miquel.
Aquí teniu un petit vídeo -avui molt curt- que ha estat cedit per Mountain Films, per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
La Magdalena
Superior, 2013
La Miranda de
Sant Joan, 1976
Via Albert
Busquets, 1974

dissabte, 15 de novembre del 2014

Un tomb per Montserrat

Santa Cecília - Portell del Migdia - Camell de S. Jeroni - Coll de les Pinasses - L'Albarda Castellana  - Pla dels Ocells - Sant Benet - La Trinitat - Camí de l'Arrel - Santa Cecília

Avui he fet una excursió matinal per Montserrat. L'objectiu, a més d'estirar una mica les cames i gaudir una vegada més de l'entorn màgic de la muntanya de Montserrat, era fer unes fotos que em faltaven per completar l'àlbum de les ressenyes d'escalada. També volia gravar el track de l'aproximació  a la ferrada Borinot, que quan la vam fer va quedar estrafet perquè per la Canal del Migdia es perdia el senyal del satèlit. He deixat el cotxe a Santa Cecília; el dia era bo però feia un vent fort i tota la muntanya estava mullada i enfangada per la pluja dels darrers dies. Al principi el camí segueix un tram del GR172 fins al peu de la Canal del Migdia on cal prendre un camí més estret que puja al Portell del mateix nom. En aquest tram inicial del GR172 he quedat sorprès perquè les marques del GR estaven tapades per una capa de pintura de color indefinit que les ocultava totalment. No sé si han desviat el camí per un altre lloc, cosa estranya perquè aquest camí és perfecte per al senderisme, o si es tracta d'un desmesurat excés de zel del Patronat de la Muntanya de Montserrat que no vol pintura per la muntanya. He arribat al Portell del Migdia, per on circulava una ventada considerable, i he descartat la idea inicial de pujar per la Canal dels Micos fins als Ecos; estava tot tan enfangat que he pensat que no era bona idea pujar per aquella canal. El camí baixa una mica fins trobar el camí de Sant Jeroni, que pasa sota el Camell de Sant Jeroni i s'enfila al coll de les Pinasses. Pel camí he pogut gaudir de grans vistes dels Ecos i les roques veïnes. Des del coll de les Pinasses he fet una petita variant, deixant el camí per pujar a l'Albarda Castellana. És un cim poc prominent i d'altitud modesta (1.174 m) però amb una gran vista. Hi ha un caminet que ens hi porta en molt pocs minuts sense més dificultat que un petit tram de 2 metres equipat amb una corda fixa. Curiosament, en les meves anteriors 218 sortides a Montserrat (segons el comptador d'etiquetes del blog) mai havia pujat aquest cim tan fàcil i proper, tot i que havia passat algunes vegades pel coll de les Pinasses, a cinc minuts del cim. Des d'allà es veia una gran panoràmica en totes direccions. He fet algunes fotos i la panoràmica circular:<
En el cim hi ha un pessebre i un llibre de signatures, on he pogut deixar l'emprempta del Blog de Muntanya amb l'enganxina oficial d'aquest blog. Una curta baixada m'ha portat al camí de Sant Jeroni, afectat per una plaga de corredors, i més avall he agafat el camí del Pla dels Ocells i la desviació a Sant Benet. Pel camí de la Trinitat he enllaçat amb el GR172, que aquí va pel tradicional Camí de l'Arrel, per on he retornat a Santa Cecília tancant aquest circuit monteserratí.

ENTRADES RELACIONADES:
Via ferrada
Borinot, 2014
Canal del Pou
del Gat, 2014
Travessia de
Montserrat, 2011

dilluns, 3 de novembre del 2014

Cova "5 de agosto" i Barranc d'Irués

5 de agosto
Avui hem acabat la travessia del Cotiella baixant a Lafortunada, on vam deixar els cotxes dissabte al matí. Abans, com que la caminada prevista era curta, hem fet una exploració a la cova 5 de agosto, situada ben a prop del refugi de Santa Isabel on hem passat la nit. Tal com estava previst, el dia és plujós; ha plogut durant bona part de la nit i al matí ja no plou, encara que està molt núvol. La cova està a menys de mitja hora del refugi. És una cova coneguda des de sempre per la gent de la zona, especialment pastors i caçadors, però que no es va acabar de descobrir fins al 1975 -justament el cinc d'agost- quan uns espeleòlegs van retirar uns blocs al fons de la petita sala de l'entrada i es van trobar amb una gatera estreta que donava accés a la resta de la cova. Hem entrat per aquesta gatera, molt estreta, d'uns 10 metres, i hem arribat a la galeria principal. La cova és relativament plana i té gairebé un km de llargada, per sota del Gradiello. No hi ha moltes formacions però en alguns punts es poden veure estalactites i estalagmites de bona mida. Hem recorregut bona part de la cova i hem retornat pel mateix camí. Novament hem superat la gatera, ara més fàcil perquè ens portava a la llum i no al desconegut. Després de retornar al refugi i recollir les motxilles, hem iniciat la caminada. Una pista de construcció recent ens ha portat un petit tram muntanya avall pel barranc de Fornos. Quan acaba la pista comença un camí molt poc marcat que baixa en direcció a la vall de l'Irués. Ben aviat ha desaparegut el camí i hem baixat pel dret, tot buscant els millors passos, en direcció al fons de la vall. No ha estat difícil, tot i que sempre és incòmode baixar sense camí. Finalment hem arribat al riu Irués i l'hem seguit fins a una petita surgència; pocs metres més avall hi ha la gran sorgència anomenada El Chorro. Aquí hem tingut uns moments de desconcert perquè un company que ja havia estat per aquesta vall anys enrere ens havia dit que hi havia una surgència monumental, una gran cascada que brollava de la roca. Avui no baixava ni una gota d'aigua; després hem llegit que el Chorro només funciona a la primavera. Després de perdre una estona buscant el Chorro hem agafat un bon camí, el que utilitzen els centenars de turistes que venen a veure la cascada, i hem baixat sense cap dificultat fins al poble de Lafortunada. Hem dinat a l'hotel del poble, donant per acabada la nostra travessia del Cotiella.
Aquí teniu la pel·lícula de l'exploració de la cova, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



I també tenim una pel·licula, amb un resum monogràfic de tota la travessia del Cotiella, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Barroude, 2007
Cova del
Lladre, 1991
Cova dels
Muricecs, 1989

diumenge, 2 de novembre del 2014

Cotiella (2.912 m) en travessia

Avui hem fet l'etapa reina de la nostra travesia pel Cotiella, amb l'ascensió al cim culminant del massís. Hem sortit amb les primeres llums del refugi de Lavasar, baixant una mica per la pista d'accés al refugi fins trobar un camí que puja en direcció a la valleta de les agulles del Lavasar. El dia era molt clar i el panorama des d'aquí era encara millor que ahir al vespre. El camí va en direcció a les agulles del Lavasar, un penyal molt característic que ja coneixíem de quan vam fer el Cotiella amb esquís. Hem entrat a una curiosa valleta estreta per on hem pujat fins al peu mateix de les agulles. La visió era espectacular; ens hem aturat a esmorzar amb aquesta vista privilegiada i hem seguit pujant. Hem arribat al coll de la Ribereta, des d'on hem tingut noves perspectives sobre la vall d'Armeña; també es veia, una mica més lluny, el Posets. Hem travessat una zona kàrstica i hem flanquejat per una pedrera fins al Collado de la Pala del Puerto, per uns pendents molt drets per on semblava impossible que haguéssim passat amb esquís en la nostra anterior visita a aquesta muntanya. Aquest coll dóna entrada a un extens altiplà kàrstic anomenat Era de las Brujas. És un terreny incòmode i ple de forats, que hem travessat en direcció al Cotiella. Al mig d'aquest altiplà hem fet parada; havíem de pujar al cim i tornar a baixar per aquí, de manera que hem deixat les motxilles i, ja sense pes, hem iniciat el tram final de l'ascensió al cim. En poc més d'una hora hem arribat al Cotiella (2.912 m). Gran panorama, encara que es començava a ennuvolar una mica. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem baixat pel mateix camí fins al punt on teníem les motxilles i hem iniciat la darrera part del nostre recorregut, el descens al collado de Santa Isabel. Hi ha un camí normal que hi porta però nosaltres hem agafat una variant més complicada, la del Gradiello, que recorre una vall secundària entre espadats. Gairebé no hi ha camí i en algun punt hem dubtat però hem trobat el pas clau i hem arribat bé. En el darrer tram, una pista de recent construcció talla el camí clàssic. Com que començava a fosquejar hem baixat per la pista, que en quatre revolts ens ha portat al collado de Santa Isabel i ens hem instal·lat en el refugi lliure del mateix nom.
Aquí teniu el vídeo amb el resum dels tres dies de travessia, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Punta Llerga
2009
Cotiella amb
esquís, 2009
Pico de Puerto
Viejo, 2007

dissabte, 1 de novembre del 2014

Refugi de Lavasar i ibón de Plan

Avui hem iniciat una travessia de tres dies pel massís del Cotiella amb una etapa fàcil, d'aproximació. Hem arribat a Lafortunada, que serà el punt final de la nostra aventura el tercer dia de la travessia, i hem deixat els cotxes. Un taxi ens ha portat fins a Plan i una mica més enllà, per una pista al costat del riu. Hem seguit caminant una mica per la pista fins trobar l'inici del caminet que, entre el bosc, puja pel Barranco del Ibón. El camí està ben traçat i a poc a poc hem anat guanyant desnivell fins que hem arribat al camí que va del refugi de Lavasar a l'Ibón de Plan. És un camí molt concorregut pels turistes que pugen en cotxe al Lavasar i visiten l'Ibon, un racó màgic. Tot i que l'aparcament estava ple de cotxes, el refugi estava absolutament buit; era tot per a nosaltres. Ens hi hem instal·lat i hem menjat una mica contemplant el gran panorama que es veu des d'aquí. Després, com que era aviat, hem completat la jornada amb una visita a l'Ibon de Plan, també anomenat Basa de la Mora. El caminet, molt marcat pels centenars de turistes que s'hi acosten des del refugi, ens hi ha portat en menys de mitja hora. Hem fet fotos, hem fet la volta completa al llac per veure les diferents perspectives de les muntanyes reflectides en el llac i hem iniciat el retorn. De tornada, mentre començava a fosquejar, hem aprofitat el temps: hem recollit llenya per fer foc al refugi, hem agafat aigua a la sorgència que hi ha a mig camí i fins i tot hem arreplegat un bon grapat de rovellons. Ja al refugi, hem encès la llar de foc i hem preparat el sopar, que ha començat amb un entrant a base de rovellons a la brasa. El refugi no és massa confortable per dormir, cal fer-ho a terra, però veníem preparats per a tot i ben aviat ens hem posat a dormir. Demà ens espera una gran jornada de muntanya!


ENTRADES RELACIONADES:
Peña Montañesa
2010
Ascensió al
Turbón, 1998
Cabaña de
Armeña, 1986

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Camí dels Bons Homes: Peguera - Gósol

Segona etapa d'aquest camí de gran recorregut. L'autocar ens ha deixat a la carretera de Fumanya, just en el punt on ens va recollir al final de l'etapa anterior. Ham baixat per la pista fins al poble abandonat de Peguera, punt de partida d'aquesta etapa. Avui érem 32 caminadors, una bona colla. La primera part del camí va per pistes fins a un punt de bifurcació on cal triar entre dues variants del camí. Nosaltres hem triat la més maca, la que puja pel costat de les roques del Ferrús i per la Bauma de l'Estret. Ens hem aturat a esmorzar sota la Roca Gran de Ferrús i hem seguit, en forta pujada, fins a al coll de l'Estret,  a gairebé 2000 metres. Aquí comença el sector més interessant de l'excursió; un caminet que flanqueja la muntanya en lleugera baixada passant per sota del cingle i de dues baumes característiques: la de l'Estret i la de l'Orenella. Hem arribat al coll del Portet, un ample altiplà verd amb un panorama extraordinari, situat a 1.828 metres. Des d'aquí teníem una bona vista de la paret sud del Pedraforca; també es veia el poble de Gósol, punt final de la nostra excursió, encara molt lluny. Per una pista hem arribat a la Font del Portet, on cal deixar el camí gran i agafar un corriol que baixa fent llaçades pel bosc en direcció a Gósol. Hem arribat a una pista, entrant al sector final de l'excursió, un llarg recorregut per pistes i camins, passant per alguns pobles (Feners, l'Espà i Sorribes). Finalment hem arribat a Gósol, on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Cal Puixica.


ENTRADES RELACIONADES:
La Gran Diagonal
del Pedra, 2014
Ascensió al Cap
del Verd, 2012
Via Pany-Haus
Pedraforca, 1978