GR92: Torroella de Montgrí - L'Escala

Avui hem completat una activitat que teníem pendent des de fa força temps. Quan el grup del GR va fer el recorregut del GR92, que va començar l'any 2008, jo vaig faltar a algunes de les sortides, de manera que no havia completat el recorregut d'aquest GR. Posteriorment he anat recuperant les etapes que em faltaven i avui, finalment, he recorregut la darrera de les etapes que tenia pendents, de manera que ja he completat aquest magnífic GR, que recorre tot el litoral mediterrani. En realitat he completat únicament la part catalana d'aquest camí, des de Portbou fins a Ulldecona. El camí segueix fins a Tarifa però nosaltres, per raons logístiques, només ens vam plantejar arribar a Ulldecona.

Tot el GR92 l'hem fet en sentit nord-sud però avui hem fet una excepció i l'hem recorregut en sentit invers. En aquest calorós més de juliol ens ha semblat millor fer-ho així per dues raons:

- La pujada al Castell de Montgrí, única pujada important del recorregut, l'hem fet de bon matí, abans que la calor fos més intensa i ens fes suar la cansalada pels àrids pendents del Montplà i el Montgrí.

- Fent la caminada en aquest sentit, hem acabat al costat del mar i no a l'interior, de manera que hem pogut prendre un bany refrescant quan hem acabat la caminada.

Hem arribat de bon matí a Torroella de Montgrí i hem iniciat la pujada en direcció al castell, visible des de qualsevol punt de la vila. L'antic camí, amb algun tram empedrat, ens ha portat fins al Coll de la Creu (199 m) i amb quatre revolts ens ha pujat fins al Castell de Montgrí (303 m).  El castell està molt ben conservat i és impressionant. Des del cim del turó que ocupa el castell, catalogat a la llista dels "centcims", hem pogut veure un gran panorama empordanès.

Hem baixat per la banda oposada fins a un coll i hem tornat a pujar fins al Montplà, una muntanya bessona del Turó del Castell, amb un cim format per un extens altiplà. Hem baixat per l'altra banda prenent una llarga pista pel bosc. Hem passat al costat de dues curioses construcciones, antics forns de calç i, després d'una llarga caminada entre pins, hem arribat a un mirador sobre el mar. En el mateix mirador hi ha les restes d'una antiga bateria de costa amb els seus búnkers.

A partir d'aquest punt el camí ressegueix la costa fins a la Cala Montgó. Malgrat que aviat hem vist la cala, amb una multitud de banyistes, el camí no és curt, ja que puja i baixa per l'accidentada costa d'aquest sector. Finalment hem aribat a Cala Montgó i, després d'hidratar-nos prenent un refresc a la guingueta de la platja, hem seguit el nostre camí.

El GR resegueix la costa fins a la Platja de Riells, on hem pres un bany de mar, i després, pels carrers de la vila, fins al centre de l'Escala on hem agafat un taxi que ens ha retornat a Torroella de Montgrí.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Castell de Montgrí, 2010

GR92: Torroella - Begur, 2009

BTT pel Montgrí, 2006

---

GR92: El Cortalet - L'Escala

Aquesta etapa del GR92 és, segurament, la més fàcil de tot el recorregut d'aquest camí. La seva longitud no arriba als 20 km i el desnivell és inexistent. Recorre la part més interessant del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i les platges del litoral d'aquesta zona de l'Empordà. Era una de les dues etapes d'aquest GR que em faltaven per completar el seu recorregut i avui l'hem fet en un matí primaveral.

Hem arribat de bon matí a L'Escala i hem agafat un taxi que ens ha portat al Cortalet per iniciar l'etapa. El camí passa entre els estanys i els canals que configuren els Aiguamolls de l'Empordà. Hi ha alguns punt d'observació preparats per veure la gran quantitat d'ocells que en aquesta època de l'any fan estada en aqest Parc Natural però sense necessitat del camuflatge d'aquestes instal·lacions es veien aus per tot arreu, especialment a les zones humides.

Hem arribat a la platja, al costat de la desembocadura del Fluvià, i hem pujat per la ribera del riu fins a Sant Pere Pescador on, sense entrar a la població, hem travessat el riu pel pont de la carretera. Poc després hem arribat a l'Armentera. Tampoc hem passat pel centre d'aquesta població sinó que l'hem vorejat fins agafar una pista en direcció a Cinclaus, un poblet de quatre cases amb una ermita romànica i les ruïnes d'un castell.

Aquí el GR92 conflueix amb el GR1, el Camí Històric, que vam recórrer fa uns anys amb el grup de caminadors. Seguint el nostre GR, que coincideix ara amb el GR1, hem arribat a Sant Martí d'Empúries, un altre poblet històric situat al costat del mar. Des d'aquí només ens quedava completar l'etapa seguint un camí que voreja la platja, passant al costat de les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Empúries, fins a l'Escala on hem acabat l'etapa. Ha estat una gradable matinal sense cap dificultat, gaudint dels paissatges i de l'entorn natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de les platges d'Empúries.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: Roses - Cortalet, 2020

GR1: Els Masos- Empúries, 2017

BTT pels Aiguamolls, 2006

---

GR92: Roses - El Cortalet

Avui hem fet una nova etapa del GR92, aquesta vegada curta i fàcil, totalment plana, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Feia molt fred encara que avui l'ambient era més agradable que ahir, ja que no feia vent. 

Després d'un bon esmorzar, hem sortit de l'hotel Montmar on hem passat la nit. Hem baixat fins al Passeig Marítim per iniciar el recorregut d'avui. L'itinerari no ressegueix la costa com a l'etapa d'ahir sinó que fa una volta per evitar la urbanització Empuriabrava i recórrer els paratges del Parc Natural.

Després d'una bona estona de caminar per pistes i camins totalment plans, hem arribat a la població de Castelló d'Empúries, únic punt singular del nostre recorregut d'avui. A l'entrada de la població hi ha una construcció amb uns safaretjos que ens han donat l'oportunitta de fer algunes fotos artístiques. Hem recorregut els carrers de Castelló sortint per l'altra banda, la part sud, travessant un pont sobre la Muga.

A la sortida del poble hem trobat l'única dificultat del recorregut d'avui. Les marques del GR ens han portat a travessar quatre túnels per sota d'uns vials fins arribar a un punt totalment desconcertant. L'últim túnel acaba en un camp de conreu sense cap rastre de camí. Hem mirat a banda i banda intentant esbrinar per on seguía el camí però no hi havia cap indici de GR. Finalment hem observat que a una tanca de la carretera, situada a un nivell superior, hi havia la característica marca blanca i vermella del GR. Sense camí, superant un mur i lluitant amb la vegetació sense cap rastre de camí, hem superat aquest pas, el més mal resolt del tots els GR que hem recorregut fina avui.

Superat aquest obstacle només ens quedava recórrer una pista ben fàcil entre camps de conreu d'arbres fruiters fins arribar al Cortalet, punt final de l'etapa, on hi ha un centre d'interpretació del parc i un aparcament.

Com que per aquest indret apartat no hi passa cap autobús, hem cridat un taxi que ens ha retornat a Roses per recuperar el cotxe i tornar a casa amb la satisfacció d'haver completat dues etapes més del GR92 malgrat les grans dificultats de mobilitat motivades per l'epidèmia del coronavirus.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: Portbou P. Selva, 2018

GR92: L'Ametlla Amposta, 2011

GR92: Hospitalet L'Ametlla, 2011

---

GR92: Cadaqués - Roses

Una etapa més del GR92, el camí del Mediterrani, que ens ha portat a recórrer alguns dels paratges més interessants de la Costa Brava, entre Cadaqués i Roses. El camí ressegueix en bona part del seu traçat el Camí de Ronda, passant per unes quantes cales i caletes amb moltes pujades i baixades però totes elles curtes. Avui el dia era molt fred i bufava la tramuntana però l'etapa és fàcil i l'hem fet sense cap problema. 

Hem sortit de Cadaqués recorrent la platja fins agafar una pista que puja suaument. A mesura que pujàvem hem anat gaudint de bones vistes de Cadaqués y al fons hem vist també el far del Cap de Creus. Després d'una bona estona pujant per aquesta pista, fent drecera en alguns punts, hem arribat a un collet, a poc menys de 250 metres d'altitud. El collet està situat al costat del Puig d'en Manyana i és el punt més alt del recorregut d'avui.

A l'altra banda del collet hem agafat un camí de baixada que ens ha portat fins a la Cala Jóncols on hi ha un hotel i altres instal·lacions. Hem travessat la platja d'aquesta cala, avui deserta, i hem començat a pujar per l'altra banda. Amb una curta pujada hem travessat la península del Cap de Norfeu, baixant per l'altra banda fins a la planta del Calitjar.

A partir d'aquest punt, el camí ja segueix tot per la costa sense deixar el Camí de Ronda, que puja i baixa a totes les cales del seu recorregut. Hem passat per la Cala Montjoi, la Cala Rosella, la Cala Murtra i la Cala del Lledó. Quan hem arribat a la Punta de la Falconera ja hem vist el Golf de Roses amb les edificacions d'Empuriabrava al fons. També es veien al darrere les muntanyes nevades del Pirineu Oriental. Entre altres muntanyes es veien clarament el Bastiments i el Coll de la Marrana. Aviat hem arribat a l'urbanització l'Almadrava i hem seguit pel Camí de Ronda, passant per unes quantes platges. Finalment hem arribat al Port de Roses, on hem agafat el Passeig Marítim que ja no hem deixat fins al centre de Roses, on hem donat per acabada l'etapa. 

Ens hem allotjat a l'hotel Montmar, situat ben a prop del centre. He deixat la motxila a l'hotel i després, amb l'autobús, he anat de tornada a Cadaqués per recuperar el cotxe. Per sopar, com que les restriccions del Covid no permeten obrir els bars i restaurants al vespre, hem encarregat un sopar "per emportar" a una pitzeria propera.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: P. Selva Cadaqués, 2020

GR92: Amposta Ulldecona, 2020

GR92: S.Climent Garraf, 2020

---

GR92: Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar

El GR92, el camí del Mediterrani, va ser el primer GR que vam fer amb el grup de caminadors. Es va iniciar el 2008 i va durar tres anys. Justament el dia que es va fer l'etapa 10, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, jo no vaig poder venir, de manera que tenia aquesta assignatura pendent. Avui, aprofitant que les restriccions motivades pel COVID 19 no prohibeixen els desplaçaments entre municipis, hem vingut a  aquests paratges de la Costa Brava per fer aquesta etapa. Tot i ser un camí que uneix dues poblacions costeres, aquest sector del GR no ressegueix la costa sinó que únicament la mira de lluny, des de la Serra de Cadiretes o de l'Ardenya, per on transcorre tot l'itinerari. 

Hem sortit ben aviat de Sant Feliu de Guíxols caminant per la carretera de Tossa. Aviat hem deixat aquesta carretera per agafar una pista que puja per la Vall de les Comes, plena d'horts i masies. Després hem arribat a la urbanització La Casa Nova, des d'on hem deixat enrere l'asfalt per entrar en els frondosos boscos d'alzines sureres de la Serra de l'Ardenya. Gairebé tot el recorregut va per pistes i ressegueix la carena principal de la serra, encara que normalment no es tracta de camins careners sinó que voregen la carena uns metres per sota, passant per diversos colls que permeten canviar de vessant.

Hem passat molt a prop del Puig de Montagut, on hi ha una instal·lació d'antenes, i hem arribat al Coll de Montagut, per on passa la carretera que ve de Llagostera. Aquest és el punt de partida per a l'ascensió al Puig de les Cadiretes, el més alt d'aquesta Serra. L'aproximació al cim coincideix amb el traçat del GR92, de manera que l'hem seguit fins a un punt, un coll poc marcat, on cal deixar el GR si ens volem acostar al cim. 

Com que anàvem bé de temps, hem deixat el GR per fer l'ascensió d'aquest petit cim. En pocs minuts hem arribat al Puig de Cadiretes (518 m). És un cim singular, un petit amuntegament de roques arrodonides de granit que s'aixeca uns metres per sobre d'un altiplà cobert de bosc. El panorama és molt extens sobre les planes de l'Empordà i el Gironès i sobre la costa més propera. Hem fet les fotos de cim i un vol amb el dron, abans de continuar el nostre camí. 

Hem retornat al petit coll on havíem deixat el GR per seguir el nostre camí, que ara ja és tot de baixada. Encara hem passat per un altre punt d'interès, les ruïnes de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, poc abans del Coll del Sastre. Després, una bona pista de baixada ens ha portat fins a l'entrada de Tossa i, recorrent els seus carrers, fins a la platja on hem acabat l'etapa.

Hem menjat un magnífic menú en el restaurant Sa Rumba i després un taxi ens ha portat de retorn a Sant Feliu de Guíxols per recuperar el cotxe i tornar a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: Blanes Tordera, 2009

GR92: Palamós S.Feliu, 2009

GR92: Begur Palamós, 2009

---

GR92: El Port de la Selva - Cadaqués

El GR92 és un dels camins de gran recorregut que hem completat amb el grup de caminadors del GR. Va ser el primer i vam estar dues temporades senceres per completar el sector català d'aquest camí, de Portbou a Ulldecona. Quan el grup del GR va fer la segona etapa, entre el Port de la Selva i Cadaqués, jo no vaig poder anar-hi. Avui hem recuperat aquesta etapa, en un magnífic dia de tardor.

L'etapa és curta i fàcil; pràcticament una matinal, amb només 400 metres de desnivell i un recorregut d'uns 10 km. L'única nota negativa de la jornada ha estat que havíem previst acabar la caminada menjant una paella en algun dels restaurants de Cadaqués però, a causa de les restriccions motivades pel coronavirus, tots els bars i restaurants estaven tancats, de manera que ens hem hagut de conformar amb un entrepà.

Després de fer la típica foto amb el canó del Port de la Selva, hem sortit per la carretera de Cadaqués. Poc després hem deixat la carretera per agafar un camí amb forta pujada a l'esquerra. El camí està flanquejat per dos murs paral·lels de pedra com a testimoni de la seva antiquitat. Després d'una bona estona de pujada hem arribat a una pista, iniciant un llarg tram de pista que planeja amb suau pujada.

Des d'aquest mirador privilegiat es veia tot el Cap de Creus a vista d'ocell, amb el seu far destacat al fons de tot. Hem arribat a un coll poc marcat, al costat del Puig dels Bufadors. Des d'aquí ja es veia Cadaqués a baix de tot. Per un camí amb fort pendent hem baixat en poc temps fins a les primeres cases de Cadaqués i, pels carrers d'aquesta pobació, fins a la platja, on hem donat per acabada l'etapa. Un taxi ens ha portat de retorn al Port de la Selva, on hem recuperat el cotxe per retornar a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: S.Climent - Garraf, 2020

GR92: F.de Cera - Montcada, 2020

GR92: El Port de la Selva, 2018

---

GR92: Amposta - Ulldecona

El GR92 és un dels camins de gran recorregut que hem completat amb el grup de caminadors del GR. Va ser el primer i vam estar dues temporades senceres per completar-lo. En realitat, el GR92 arriba fins a Tarifa però nosaltres, per evidents raons de logística, només vam programar el sector català d'aquest llarg GR, des de Portbou fins a Ulldecona. Justament quan es va fer la darrera etapa, entre Amposta i Ulldecona, jo no vaig poder anar-hi i em va quedar pendent. Avui hem aprovat aquesta assignatura pendent aprofitant el darrer cap de setmana d'agost i que un parell de dies de pluja ens han donat una treva en la calorada que ens havia castigat durant tot l'agost.
Aquesta etapa travessa la Serra de Montsià i té com a principal punt singular La Foradada, una roca amb unes finestres naturals que justifiquen el seu nom. Tot i ser fàcil, l'etapa és llarga i amb cert desnivell. A més, en bona part del recorregut les marques del GR són gairebé inexistents, de manera que el GPS és molt útil si no volem estar consultant el mapa a cada moment.
Hem sortit d'Amposta seguint el Canal de la Ràpita fins al Molí de l'Enclusa, on hem deixat el canal per començar a pujar en direcció a la Serra de Montsià. Després de resseguir una pista durant una bona estona, hem agafat un corriol amb fort pendent guanyant desnivell a bon ritme.
Hem passat per la Font del Burgar, un dels indrets singulars del Montsià, i per les ruïnes del Mas de Mata-rodona abans d'arribar al punt més alt del recorregut d'avui, La Foradada (684 m). És un indret singular i, a més de les finestres que li donen nom, ens ofereix una visió panoràmica del Delta de l'Ebre.
Des de la Foradada hem iniciat el descens en direcció a Ulldecona, que ja es veia relativament proper. El camí passa pel Mas del Comú, també enrunat, abans d'arribar a les planes conreades que envolten la població d'Ulldecona. Finalment hem arribat al poble i, després de prendre un refresc a la plaça Major, hem agafat un taxi que ens ha retornat al punt de partida, a Amposta.

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: L'Ametlla Amposta, 2011

GR92: Hospitalet L'Ametlla, 2010

Excursió a la  Foradada, 2002

---

GR92: Sant Climent de Llobregat - Garraf

Quan amb el grup de caminadors del GR vam recórrer el GR92 em va quedar pendent, entre altres, l'etapa de Sant Climent de Llobregat a Garraf. No recordo per quin motiu vaig fallar en aquella ocasió però era una assignatura pendent que avui, finalment, he aprovat amb bona nota.
Fa pocs dies que s'ha obert la comunicació amb la comarca del Garraf, fins ara aïllada de la resta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a causa de la crisi del coronavirus. Avui, de bon matí, hem deixat la moto a la població de Garraf i hem anat en cotxe fins a Sant Climent de Llobregat, punt de partida de l'etapa.
El GR puja pels carrers del poble fins al cementiri i allà agafa una pista entre camps que porta fins al Coll de Can Bori. Després, un caminet pel bosc ens ha portat fins al Santuari de la Mare de Déu de Bruguers. Aquest és un indret singular, al peu de la carretera que porta de Gavà a Begues, amb una ermita d'origen romànic que té el principal centre d'interès en el seu àbsis, conservat perfectament. També hi ha un restaurant, molt popular a la comarca.
Just a sobre de l'ermita de Bruguers hi ha el Castell de l'Eramprunyà, actualment enrunat, situat a dalt d'un cingle d'una característica roca vermella. Hem pujat per un corriol en direcció al castell, passant al costat d'un curiós arc naturalde pedra. Les restes d'aquest castell estan envoltades d'una tanca i no s'hi permet l'entrada. Al costat del castell hem agafat una bona pista en direcció a La Morella, que ja es veia a certa distància, davant del Rascler, un turó ple d'antenes i radars.
Seguint la pista hem arribat a la Collada de La Clota, una important cruïlla de camins, on hem agafat un camí carener en direcció a La Morella. Hem passat al costat del cim del Puig de les Agulles i hem baixat fins al coll Sustrell abans de la pujada final fins a La Morella (593 m). És un cim relativament important, vèrtex geodèsic, i té el cim guarnit per una gran creu de ferro. Des del cim es veu un extens panorama sobre el Penedès i el Delta del Llobregat, a més de les serres de Montserrat, Montseny i Sant Llorenç, i en dies molt clars la vista arriba fins als Pirineus. 
Des del cim de la Morella ens quedava una llarga baixada fins a Garraf. Hem iniciat la baixada per un caminet que acaba a la pista asfaltada d'accés a les instal·lacions del Rascler. Hem seguit la pista asfaltada de baixada durant un llarg tram, tot i que en un parell de sectors el GR fa una marrada per evitar un tram de pista. Més avall hem deixat la pista asfaltada per agafar-ne una altra més petita que passa al costat d'una pedrera en plena explotació que forma un esvoranc gegantí.
Hem anat a parar a un antic camí de ferradura, traçat amb murs de pedra, que baixa amb molts girs fins a la carretera de les Costes de Garraf, ja molt a prop de la població de Garraf.
Avui no anàvem amb tota la colla de caminadors del GR però hem seguit les velles tradicions d'aquest grup acabant la jornada amb un dinar en el xiringuito de la platja de Garraf. 

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de Bruguers, 2017

GR92: Garraf - Vilanova, 2010

Escalada Garraf La Bauma, 1978

---

PARTICIPANTS: 

Magda - J. Rafel

---

DESNIVELL: 750 m

RECORREGUT: 21'25 km

HORARI: 6 h

---

GR92: Font de Cera - Montcada

Fa uns anys, amb la colla del GR, vam recórrer el GR92, el Camí del Mediterrani, entre Portbou i Ulldecona. És un llarg recorregut que vam fer en 29 etapes, a raó d'una sortida mensual. Però justament quan es va programar l'etapa 17, entre el Coll de Font de Cera i Montacada, el gener de 2010, jo tenia programada una sortida d'esquí de muntanya i no vaig fer l'etapa. Una assignatura pendent que havia d'aprovar tard o d'hora. Avui, aprofitant la jornada singular de Cap d'Any, hem decidit fer aquesta etapa, relativament fàcil i curta, per estirar les cames després de tantes jornades festives.
Sense matinar gaire, hem deixat la moto a Montcada i, amb el cotxe, hem pujat fins a Font de Cera per iniciar l'excursió. Hem començat a caminar per una ampla pista que puja fins a una collada al costat del Turó de Nou Pins. Després, tot planejant per una bona pista, hem arribat a La Conreria.
Hem travessat la carretera i hem seguit per un camí, amb vistes sobre la Cartoixa de Montalegre, fins a un altre petit coll, al costat del Turó de l'Home. Des d'allà ja es veia la següent fita del nostre camí: l'hospital de Can Ruti. El camí baixa fins a la zona de l'hospital però abans d'arribar a l'edifici principal trenca a la dreta pel camí de la Font de l'Amigó i baixa entre algunes masies i hortets fins travessar la carretera de la Vallençana.
Poc després hem arribat al punt més singular de l'etapa: el Monestit de Sant Jeroni de la Murtra, un indret monumental encara que no massa ben conservat. Hem fet algunes fotos abans de seguir el nostre camí, un tram de forta pujada però curt que ens ha portat fins a una altra pista que, passant al costat de l'ermita de Sant Climent, arriba al poblat ibèric del Puig Castellar. Hem passat al costat del poblat, sense pujar al cim, i hem iniciat el tram final del nostre camí que baixa en direcció a Montcada. Hi ha un tram de camí estret i costerut però ben aviat hem arribat al pla i, seguint un passeig al costat del riu Besòs, hem arribat a l'entrada de Montcada on havíem deixat la moto.
Hem anat en moto a recuperar el cotxe al Coll de Font de Cera i hem tornat a casa satisfets d'haver fet aquesta matinal excursionista per la Serra de Marina.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: Montcada Vallvidrera, 2010

GR92: C. Bordoi F. de Cera, 2009

BTT Turó de Nou Pins, 2008

---

GR92: Portbou - El Port de la Selva

Aquesta vegada hem fet un parèntesi en el projecte actual del grup del GR. Efectivament, com saben els nostres seguidors, amb el grup del GR estem fent el recorregut del GR7 que recorre tot Catalunya de nord a sud des d'Andorra fins a Fredes. Però en aquest mes d'abril es compleixen 10 anys des que va començar a funcionar aquest grup de caminadors amb el que hem recorregut els principals camins de gran recorregut del nostre entorn: el GR92, el GR83 o Camí del Nord, la branca catalana del Camí de Sant Jaume, el Camí dels Bons Homes, el GR1 i el GR7. Així que hem fet un parèntesi en el nostre recorregut del GR7 per fer la primera etapa del GR92, entre Portbou i El Port de la Selva, per commemorar el desè aniversari d'aquella primera excursió en la que només quatre caminadors van fer aquesta primera etapa del GR92 iniciant un camí pel que hem recorregut més 2000 km al llarg de 109 etapes de senderisme.
De bon matí hem iniciat la jornada esmorzant a una guingueta de la platja de Portbou. Després hem iniciat la caminada pujant pels carrers del poble i seguint amunt per un caminet que ens ha portat fins al Coll del Frare que, amb només 202 metres d'altitud, és el punt més alt del recorregut.
Hem seguit per un camí de flanc, amb grans vistes del mar i del Cap de Creus, fins que hem iniciat la baixada directa a Colera. Hem travessat el poble i la riera de Molinàs per iniciar la pujada al segon coll de la jornada, el Coll de Sant Antoni, situat a només 73 metres d'altitud. En pocs minuts hem baixat a la platja del Garvet i ja no hem deixat la línia de la costa en cap moment fins al final del recorregut.
El camí recorre la costa per una zona molt urbanitzada, seguint un antic camí de ronda, fins arribar a Llançà. Hem recorregut la seva platja fins al port esportiu i més enllà, resseguint la costa, amb contínues pujades i baixades però amb pocs desnivells. Més endavant hem arribat a un altre punt singular, el Far de S'Arenella. Des d'aquí ja es veia el final del nostre trajecte, el Port de la Selva, encara lluny, a l'altra banda de la badia. Per un bon camí hem completat l'etapa resseguint la costa i travessant la Platja de la Ribereta fins arribar al Port de la Selva.
Hem acabat la caminada justament en el canó, un petit monument format per un antic canó de bronze que va ser rescatat pels pescadors locals d'un vaixell enfonsat. Hem fet la foto final de grup i hem pujat a l'autocar que ens ha portat al Centre Cultural Les Escoles de la Selva de Mar, on hem dinat.  Aquesta vegada no ha estat només un dinar sinó que també hem fet una gran celebració amb motiu del desè aniversari del grup de caminadors, amb discursos, projeccions, cançons i moltes coses més, però això ja és una altra història...
Aquí teniu un vídeo amb un recull d'escenes de la caminada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coll de Banyuls Llançà, 2018

GR92: Begur Palamós, 2009

GR1: Cap Creus P.Selva, 1996

---

GR92: L'Ametlla de Mar - Amposta

Penúltima etapa del GR92, entre l'Ametlla de Mar i Amposta. Segons la guia oficial del GR, en realitat són dues etapes, relativament curtes, que hem unit fent una etapa força més llarga del que és habitual (uns 35 km) però sense desnivells de consideració. L'excursió estava prevista per ahir però les previsions meteorològiques indicaven pluja contínua, de manera que vam optar per canviar la sortida al diumenge, quan el bon temps semblava garantit. Una vegada més l'hem encertat i el sol ens ha acompanyat durant gairebé tot el camí. Després d'un llarg viatge en autocar, a tres quarts de nou sortíem de l'Ametlla de Mar per un caminet que ressegueix la costa. Avui el mar estava molt mogut després del temporal d'ahir de manera que la remor de les onades i l'olor de mar ens han acompanyat durant bona part del trajecte. Ens hem aturat a esmorzar a una platgeta, al davant de l'illot de l'Àliga i hem seguit caminant, sempre acompanyats per la remor del mar. A l'Ampolla, teòric final d'etapa, ens hem aturat uns minuts per prendre un refresc i hem inicial la segona part de l'etapa, que ens ha allunyat definitivament de la costa i ens ha portat a través del Delta en direcció a Amposta. A mig camí ens hem aturat a dinar, aquesta vegada de carmanyola, en un poblet de nom molt curiós: Lo Lligallo del Gànguil. Finalment hem arribat a Amposta, després de travessar l'Ebre, completant una etapa molt interessant. Ara només ens queda completar la darrera etapa que ens portarà a Ulldecona, punt final dels nostre GR.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: L'Hospitalet de l'Infant - L'Ametlla

El GR92 avança imparable cap al seu final. A prop ja de les Terres de l'Ebre, avui hem fet una nova etapa d'aquest camí de gran recorregut, entre les poblacions de l'Hospitalet de l'Infant i L'Ametlla de Mar. L'etapa ha estat molt agradable, amb molt bon temps, i ha tingut mar i muntanya. Des de l'Hospitalet el camí segueix paral·lel a la platja fina a la Punta de Cala Bea; des d'allà inicia una forta pujada fins al cim de Les Rojales, un bon mirador sobre la Serra de Mestral i el mar. El GR s'allunya de la costa per evitar les instal·lacions de la Central de Vandellós i torna més endavant, a l'alçada de Calafat, a retrobar la costa. Aquí hem fet la parada per esmorzar. La segona part de l'etapa ressegueix la costa per un caminet de ronda molt interessant, pujant i baixant a les diverses cales, platges i platgetes que va trobant en aquest sector de la costa. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, aquesta vegada en el restaurant del Club Nàutic de l'Ametlla de Mar.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: Salou - L'Hospitalet de L'Infant

Una nova etapa del GR92, aquesta vegada entre Salou i L'Hospitalet de l'Infant, passant per Cambrils i per Miami Platja. L'etapa ressegueix tota la línia de la platja, de manera que el desnivell acumulat és pràcticament zero. Hem fet el desplaçament en autocar i després d'esmorzar a Salou hem sortit pel passeig marítim en direcció sud. En alguns punts hem hagut de caminar per la pròpia platja i en alguna ocasió també per les roques, però no hem trobat cap dificultat especial. El dia ha estat primaveral, amb un sol radiant que ens ha acompanyat tot el dia i hem acabat la jornada amb una paella al restaurant Sal Grossa de L'Hospitalet de l'Infant.

Aquí teniu un petit vídeo d'aquesta excursió:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: Tarragona - Salou

Tarragona - Constantí - La Canonja - Vilaseca - Salou

---

Avui el GR92 ens ha portat per terres del Tarragonès. Hem arribat al matí en cotxe a Salou i allà hem agafat el tren fins a Tarragona. Des de l'estació hem pujat al balcó del Mediterrani, punt d'inici oficial de l'etapa. Després hem seguit per una àmplia avinguda fins a la plaça de la Imperial Tarraco. Un camí ens ha portat per la riba esquerra del Francolí fins al davant del poble de Constantí. Aquest era el punt clau de l'etapa, ja que calia travessar el riu a gual per arribar a Constantí. Ens hem descalçat i, amb aigua fins a mitja cama, hem travessat el Francolí, que avui baixava amb aigua clara i neta. El nostre camí ha seguit fins a la Canonja i després fins a Vilaseca i Salou. En general l'etapa ha estat fàcil i, pel que fa al paisatge i l'entorn, no ha estat de les millors però ens ha deixat satisfets, especialment per l'aventura del pas a gual del Francolí. Avui el camí estava molt poc marcat, de manera que hem hagut de fer treballar molt el GPS. Finalment hem dinat al restaurant Las Brasas de Salou.
Aquí teniu un petit vídeo que recull algunes escenes de l'excursió:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: La Pobla de Montornès - Tarragona

La Pobla de Montornès - Tarragona

---

Una nova etapa del GR92 per terres del Baix Penedès i el Tarragonès. Com en la darrera etapa, hem anat tota la colla en autocar fins a la Pobla de Montornès i allà hem començat la caminada. L'etapa d'avui no ha estat de les millors d'aquest GR, ja que resseguia l'autopista durant bona part del trajecte i passava per algunes zones força degradades. A més, les obres de la nova autovia A7 han malmès bona part del trajecte i han fet desaparèixer alguns trams del camí, obligant-nos a fer variants no marcades. Malgrat tots els embolics, hem arribat sense massa problemes a la ciutat de Tarragona, on hem gaudit d'un magnífic dinar al restaurant Tòfol, situat al cor de la ciutat vella de Tarragona.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: L'Arboç - La Pobla de Montornès

L'Arboç - Santa Oliva - Les Peces - Albinyana - Sant Antoni de Pàdua - Costa del Sanabre - Bonastre - La Pobla de Montornès

---

Les previsions del temps eren força dolentes i quan hem sortit de l'Arboç començava a ploure però, una vegada més, hem tingut sort i només han caigut quatre gotes. Avui érem un grup molt nombrós, en total 25 persones, ja que ha vingut amb nosaltres una colla d'amics del centre excursionista del Vendrell (La Lira). Aquesta vegada hem fet tot el desplaçament amb un autocar, que hem llogat per a l'ocasió. L'etapa era relativament llarga però amb poc desnivell, de manera que ha estat fàcil. La dificultat més gran ha estat el fang, que en alguns sectors ens ha complicat l'excursió, i també la travessia de la Riera de La Bisbal, que ens ha obligat a fer alguns equilibris per no mullar-nos els peus. Com sempre que anem al GR92, hem acabat amb un bon dinar, aquesta vegada a la fonda de La Pobla de Montornès.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: Vilanova - L'Arboç

Vilanova - Torrent de la Pastera - Mas de l' Artís - Mas Balaguer - Sant Pere de Castellet - L'Arboç

---

Una etapa més del GR92, avui en un dia de molta calor. Avui, com en l'anterior etapa, el plantejament logístic ha estat a base de tren. Hem arribat el cotxe a L'Arboç i hem agafat el tren fins a Sant Vicenç de Calders. Allà hem fet un transbordament i hem agafat un altre tren que ens ha portat a Vilanova. Després d'esmorzar a la mateixa estació, hem inicial el camí, no molt llarg (quatre hores) però bastant dur a causa de la calor. Hem fet la tradicional parada per esmorzar i després la foto oficial a l'església de Sant Pere, a sobre del pantà de Foix. Finalment hem arribat a l'Arboç i hem anat directament al restaurant Can Peraire, on hem acabat la jornada gaudint d'un magnífic dinar.
Aquí teniu aquí la pel·licula de la jornada:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: Garraf - Vilanova

Garraf - Vallcarca - Santuari de la Trinitat - Sitges - Vilanova

---

Una nova etapa del GR92, entre les poblacions de Garraf i Vilanova. A les 6'38 del matí agafàvem un tren a Vilanova per anar al punt de partida de l'etapa d'avui, a la població de Garraf. Després d'esmorzar una mica a la plaça de l'estació, hem iniciat el camí pujant fins a Can Llucià. Després hem planejat una mica i hem baixat fins a la pedrera del Vallcarca. Una nova pujada ens ha portat fins al Santuari de la Trinitat, on hem menjat l'entrepà. Després hem seguit el nostre camí fins a Sitges, on hem fet una nova parada per prendre un refresc. Aquí ens hem reunit amb quatre excursionistes més que només han fet la segona part de la caminada. Des de Sitges, un fàcil camí paral·lel a la costa i a la via del tren ens ha portat fins a Vilanova, on hem acabat l'excursió. Ha fet molt bon dia malgrat que tota la setmana havia estat plovent, de manera que, una vegada més, hem tingut sort.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR92: Castell de Montgrí

Quan fa uns mesos la Magda va fer l'etapa del GR92 de l'Escala a Torroella de Montgrí, va fer una variant evitant la pujada al Castell de Montgrí perquè aquell dia tenia pressa. Avui hem fet una sortida matinal per resoldre definitivament aquesta qüestió, recorrent el tram del GR92 que puja al castell de Torroella de Montgrí. Ha estat una curta excursió, de menys de dues hores de camí, amb uns 300 metres de desnivell i hem pogut gaudir de grans vistes, ja que aquest punt és un magnífic mirador de l'Empordà.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---