dilluns, 30 de juny del 2008

Tofana di Rozes (3.225 m) VF G. Lipella

La segona activitat de Dolomitti 2008 ha estat una via ferrada de gran categoria, la VF Giovanni Lipella, que puja al cim de la Tofana di Rozes, una muntanya impressionant defensada per grans muralles de mil metres de desnivell. L'aproximació ja ens ofereix unes magnífiques panoràmiques de la Marmolada, amb la seva gran gelera, que ens porta records de la nostra ascensió de l'any 2006. La via comença recorrent un larg túnel de 800 metres, la galeria del Castelleto. A la sortida, i després d'un petit descens, comença la via Lipella, llarguíssima, que va recorrent cornises i superant murs, tot buscant els punts febles d'aquesta muralla gegantina. Des del cim, ja per la via normal, baixem al refugi Giusani i, per un ample camí, retornem al punt de partida, el refugi Dibona.
Aquí teniu el vídeo de la Tofanna:



I finalment tenim aquí un muntatge audiovisual realitzat amb les millors fotos d'aquesta ascensió:




diumenge, 29 de juny del 2008

Cadini NE (2.786 m) VF Merlone

Hem iniciat les activitats a les Dolomites amb aquesta via ferrata, que es caracteritza pels llargs trams d'escala metàl·lica. Després d'un llarg vitge en cotxe, vam arribar ahir al vespre al refugi Auronzo, on ja vam estar l'any 2004 en la nostra primera visita al massís. De bon matí ens posem en marxa en direcció al refugi Fonda Savio, un camí equipat sense problemes. Des d'aquí ja veiem el gran mur del Cadini NE per on puja la ferrata. Superem la via sense problemes i arribem al cim; baixem per la mateixa ferrata fins al refugi fonda Savio. Un ample camí ple de turistes ens porta de baixada fins a la carretera d'Auronzo, des d'on el conductor agafa un autobús que el porta al refugi per recuperar el cotxe.
Aquí teniu penjat el vídeo d'aquesta ascensió:



i finalment, tenim aquí un muntatge amb les millors imatges del Cadini:




dimarts, 24 de juny del 2008

GR10, etapa 28: Artigue - Fos

Artigue - cabana de Saunères - col de Peyrahitta - pic de Bacanère - estany Dessus - cabana de Courraus - Fos

Després de l'etapa d'ahir, que era curta, avui hem fet una llarga caminada per arribar a Fos, al peu de la carretera que baixa de la Vall d'Aran. La guia oficial del GR10 marcava 9 h 30 min, de manera que calia sortir aviat i no perdre el temps. Des del primer moment hem tingut davant nostre el magnífic amfiteatre de les muntanyes de Luchon, dominades per l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, un panorama que ens ha acompanyat al llarg de bona part de l'excursió. Després de guanyar força desnivell hem començat la part més maca del camí, carenant per la serra de Balcanère fins al seu punt culminant, el pic de Bacanère (2.196 m). Després de carenar una mica més fins al coll d'Esclot d'Aou hem iniciat una llarga baixada fins a Fos, on hem recuperat el cotxe i hem donat per acabada l'excursió després de 8 hores de camí.
Aquí podeu veure la panoràmica circular que hem fet des del cim del Bananère:



dissabte, 21 de juny del 2008

GR10, etapa 27: Luchon - Artigue

Bagnères de Luchon - Juzet de Luchon - Artigue

Hem començat la temporada 2008 del GR-10 amb una etapa curta, de transició, entre Luchon i el poblet d'Artigue. Són només 3 hores de marxa, de manera que hem aprofitat el matí per fer el viatge des de casa i la maniobra de cotxes: hem deixat el cotxe a Fos i un taxi ens ha portat a Luchon on hem dinat. Després de dinar hem començat la caminada, que no era molt llarga però hem passat força calor. Només sortir de Luchon ja hem pogut veure les muntanyes molt carregades de neu. A mesura que hem anat pujant, el panorama era més extens i hem pogut veur des de l'Aneto fins al Quairat, tots coberts de neu. Hem arribat al final de l'etapa i ens hem allotjat a la gîte d'Artigue, no gaire comfortable.


dissabte, 14 de juny del 2008

Randonée per la vall de Laurenti

Dintre del pla de preparació per a la sortida a les Dolomites, i després de les sortides anteriors de preparació tècnica, avui tocava la preparació física. Hem fet una llarga caminada per la vall de Laurenti, a l'Ariège. Després de dormir a Ur, a can Castelltort, hem arribat en cotxe, de bon matí, al refugi de Laurenti. El dia era bo encara que a la part alta de les muntanyes hi havia el característic "palomo" enganxat a la carena. Després d'una estona de camí hem pogut admirar el llac de Laurenti, en un indret de gran bellesa paissatgística, i hem iniciat la pujada en direcció al Roc Blanc, l'objectiu inicial d'avui. Quan ja faltaven només 200 metres de desnivell per al cim ens hem trobat envoltats de boira al peu d'una pala de neu força dreta. Hem esperat una mica a veure si la boira s'obria i ens permetia veure l'itinerari però finalment hem desistit, ja que no estàvem segurs de si la pala ens portaria al coll o ens deixaria penjats sense sortida. Hem iniciat la baixada però quan més avall hem sortit de la boira hem vist una llarga pala de neu que portava al coll de Laurenti. Hem pujat fins al coll i hem pogut veure el panorama de l'altra banda, dominat pel Puig Peric. Encara hem volgut intentar el pic de Laurenti però no hi havia camí ni itinerari factible i hem decidit deixar-ho. Avui no hem pogut ampliar l'àlbum de fotos de cim, encara que sí que hem obtingut material per a l'àlbum de flors dels Pirineus però aquí teniu la pel·licula.




diumenge, 8 de juny del 2008

VF Regina (Oliana)

Hem tornat a fer aquesta ferrata, que sens dubte es mereixia la repetició. Aquesta vegada el grup era molt reduït, ja que només érem dos, però valia la pena. La Maria s'ha entrenat per si finalment les seves ocupacions laborals li permeten apuntar-se a l'expedició a les Dolomites de principis de juliol. Una vegada més hem comprovat que aquesta ferrada és magnífica. Comença amb la pujada a l'agulla per anar escalfant motors. Després, el pont nepalès amb sortida per un llarg mur vertical. Més amunt, passada la feixa on inicialment s'acabava la via, un mur encara més llarg i més vertical que supera un gran esperó. Més amunt, un mur amb un pas desplomat ens porta al pas clau de la via, on cal passar d'una paret a una altra obrint-se de cames (els camacurts val més que es quedin a casa ...). Després un altre mur molt vertical i, quan ja sembla que arribem a dalt, un darrer pas desplomat per posar a prova els braços cansats. Tot això amb una gran vista sobre el pantà d'Oliana, que avui estava ple a vessar. La Maria ha superat la prova i ha assolit la categoria de ferratista de primera especial.
Aquí teniu la pel·lícula. Avui el càmera oficial no ha vingut, de manera que el suplent ha fet el que ha pogut, ja que havia de fer fotos i vídeos mentre s'agafava dels ferros de la via.