dijous, 30 de setembre del 2021

Ascensió al Courtal Subra (2.599 m)

Courtal Subra
Hem visitat novament l'Ariège. Aquesta vegada hem fet una ascensió a la Vall de Bésines, una de les valls més solitàries d'aquesta zona dels Pirineus, per fer l'ascensió d'un altre cim solitari, el Courtal Subra. És un cim tan poc conegut que ni tan sols hi ha un camí o un rastre de fites que porti al seu cim, situat a 2.599 metres.
En realitat volíem combinar aquesta ascensió amb el recorregut de la cresta fins al Pic de Madides però la gran llargada del recorregut i les petites complicacions que hem anat trobant a la cresta ens han obligat a conformar-nos amb aquesta ascensió per evitar que se'ns fes de nit a la muntanya.
Hem iniciat l'ascensió a la curva característica de la carretera que baixa del Col de Puymorens, el mateix lloc on vam iniciar, l'any passat, l'ascensió al Pic d'Auriol. L'antiga carretera tancada ha estat la primera part del nostre recorregut, un km i mig, fins enllaçar amb el camí (GR107) que puja de l'Hospitalet-près-l'Andorre.
El camí, senyalitzat com a variant del GR107 (Camí dels Bons Homes) puja fent llaçades pel bosc per entrar a la Vall de Bésines. Hem arribat a l'Étang de Bésines; des d'allà ja es veia, enlairat sobre la Jasse du Pla, el refugi de Bésines. El camí puja pel bosc fins al refugi, on hem fet una curta aturada. Curiosament, el refugi estava obert encara que desert. Hauríem pogut esmorzar aquí però un cartell penjat a la terrassa: "no picnic" ens ha fet veure que aquest refugi no és gens acollidor i hem preferit seguir endavant.
Des del refugi hem seguit el GR10 fins a la Portella des Bésines (2.333 m). El GR passa a l'altre costat iniciant la baixada en direcció a Mérens-les-Vals però nosaltres hem deixat el camí per iniciar la fase final de l'ascensió en direcció al cim. 
No hi ha un camí definit; només algun indici de corriol sense continuïtat i alguna fita esporàdica. Hem pujat pel pendent herbós, buscant els millors passos i evitant els trams pendents d'herba relliscosa. Finalment hem arribat al cim del Courtal Subra (2.599 m)
Aquest cim és un gran mirador de l'Ariège. Teníem ben a prop el Puigpedrós de Llanós, que vam pujar la setmana passada,  i l'Auriol, també pujat recentment. També es veia el Carlit i el massís de Saint-Bérthelemy entre moltes més muntanyes. Hem fet una panoràmica circular:
Courtal Subra
A partir del cim teníem previst recórrer la cresta que uneix el Courtal Subra amb el Pic de Madides, una cresta no massa difícil i relativament curta segons la ressenya que portàvem, però que se'ns ha fet massa llarga.  Quan ja portàvem dues hores de cresta i estàvem a la meitat, a la bretxa després de la cota 2.591, ja hem vist que era massa tard i que en cas de seguir endavant se'ns faria de nit abans de tornar al punt de partida, que teníem a quatre hores de camí. 
La decisió ha estat ràpida, ja que era inevitable. Des de la mateixa bretxa hem iniciat la baixada per pendents herboses, fàcils però relliscoses, fins ellaçar amb el GR10. L'hem seguit fins al costat del refugi, on hem enllaçat amb el camí de pujada, una llarga caminada que ens ha retornat al punt de partida, on hem arribat passades les 7 de la tarda.


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Auriol, 2020
GR10: Bésines
La Perxa, 2009
GR10: Mérens
- Bésines, 2009

divendres, 24 de setembre del 2021

Cresta Coma d'Or - Puigpedrós de Llanós

Puigpedrós de Llanós
El Puigpedrós de Llanós és un cim important. La seva silueta característica, amb una cara oest escarpada i tallada per diverses canals, és molt visible des de totes les muntanyes de l'Ariège i Andorra. La seva via normal puja des de Porta passant per la presa de l'Estany de Llanós però nosaltres hem buscat un itinerari alternatiu força més interessant, resseguint la cresta que l'uneix amb el Puig de Coma d'Or.
A les vuit del matí ja estàvem al Coll de Puymorens però no hem iniciat aquí la caminada sinó que hem pujat un tram de pista amb el cotxe. Són dos km i mig de pista per la Coma d'en Garcia, que ens han aproximat al nostre objectiu.
Hem començat a caminar per un bon camí que segueix el fons de la Coma fins arribar a la Portella de la Coma d'en Garcia, a 2.534 m. Des d'aquest punt ja es veien els nostres objectius: el Pic de Coma d'Or, la cresta i el Puigpedrós de Llanós.  El camí baixa una mica per l'altra banda de la Portella però aviat torna a pujar fins a la Portella de Cortal Rossó i segueix pujant en direcció al Coma d'Or. Els darrers metres segueixen una petita cresta fàcil que ens porta al cim del Puig de Coma d'Or (2.826 m), un cim que ja coneixíem perquè és un clàssic de l'esquí de muntanya.
El dia, tot i no ser dolent, no era gaire clar. Hi havia un cel enteranyinat  i a estones bufava un vent fort. Hem fet les fotos de cim i ens hem equipat per iniciar la part tècnica de l'ascensió.  Des del mateix cim ja es veia tota la cresta, que des d'aquí es veia més fàcil del que havíem imaginat, i el Puigpedrós de Llanós amb les seves dues puntes.  Hem fet una panoràmica circular:
Pic de Coma d'Or
Des del cim hem desgrimpat uns metres fins arribar a una instal·lació de ràpel. Està muntat sobre dos pitons, amb bagues i un mallon. És un ràpel fàcil que fins i tot es pot desgrimpar però és més còmode i segur rapelar. A més, avui la roca estava mullada i relliscosa a causa de la rosada. Hem baixat el ràpel de 30 metres i hem seguit desgrimpant, ja fàcilment, fins que ja ben a prop de la Portella Roja, el punt final de la baixada del Coma d'Or, hem trobat una altra instal·lació de ràpel.  També es podia desgrimpar però nosaltres hem muntat el ràpel per arribar amb més seguretat a la Portella Roja.
A partir d'aquest punt hem iniciat l'escalada. La cresta és bastant fàcil, ja que no sobrepassa el II+ i la roca és franca i segura, un granit perfecte per a l'escalada. Hem pujat encordats però gairebé tot amb llaçades; només hem pujat fent tirades en un parell de punts i només per poder gravar imatges per al vídeo de la jornada.
Finalment hem arribat al cim del Puigpedrós de Llanós (2.842 m), el nostre principal objectiu d'avui. El panorama era més extens que des del Coma d'Or però avui l'aire era tèrbol a causa de la boirina i només veien amb claredat les muntanyes més properes. Es veia clarament el Carlit, el cim principal d'aquesta zona dels Pirineus, i també, molt proper, el Pic d'Auriol. Seguint la cresta es veia també la Punta Nord del Puigpedrós, uns metres més baixa que el cim principal on estàvem però senyalitzat amb una fita de bona mida. Hem fet una nova panoràmica circular:
Puigpedrós de Llanós
Hem guardat tot el material tècnic, que a partir d'aquí ja no és necessari, i ens hem acostat a la punta nord. Ens pocs minuts hi hem arribat i, després de fer alguna foto, hem iniciat el descens. No hi ha un camí definit, només unes fites que ens guien pel pedregam, però l'itinerari és ben clar. Hem passat al costat dels dos petits estanys situats sota la Portella Roja, iniciant la remuntada en direcció al Puig de Coma d'Or. Per retornar al punt de partida cal pujar gairebé fins al cim del Coma d'Or, uns 200 metres de pujada des dels estanys, per agafar aquí el camí per on havíem vingut, ara de baixada. Hem desfet el camí de pujada passant per la Portella de la Coma d'en García fins arribar al punt de partida.
I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Puig de Trespunts
Tossal Mercader
i Querfort, 2019
Coma d'Or
Coma d'Or
esquís, 2015
Puig de
Trespunts, 2013

diumenge, 19 de setembre del 2021

Canals de Lucky-Txei i el Penitent

Canal del Penitent
Hem fet una sortida matinal, curta però intensa, amb un recorregut circular per Sant Llorenç de Munt passant per dues canals equipades, la de Lucky-Txei, que ja coneixíem, i la del Penitent, una de les més difícils encara que curta.
Hem deixat el cotxe a la part alta de la urbanització Cavall Bernat, al costat dels dipòsits, i hem iniciat la caminada pujant fins al Coll del Mal Pas. Més endavant hem passat pel primer punt singular de l'itinerari: el Mal Pas de la Castellassa. Es tracta d'una cornisa que travessa una placa de roca. Es passa caminant i no té cap dificultat però pot impressionar a les persones poc acostumades a caminar sobre el buit.
Poc després hem deixat el camí per pujar seguint un petit corriol fins al peu d'un mur. Allà, en un racó del mur, hi ha la canal equipada amb el curiós nom de Lucky-Txei. Aquesta canal és una petita via ferrada (o camí equipat) que supera el cingle amb l'ajut d'unes grapes d'acer. Està molt ben equipada, tot i que no hi ha cable de vida. 
Hem superat en poc temps la canal equipada, situant-nos a dalt del cingle. Des d'aquí ja es veia el segon objectiu del dia, la Canal del Penitent. En pocs minuts ja estàvem al peu de la canal, al principi d'una corda de nusos instal·lada aquí per facilitar la pujada. Hem superat la corda arribant al peu del segon tram, molt vertical i equipat amb una cadena i un cable de vida molt fi.
Aquest segon tram és realment difícil, tot i que és curt, perquè la paret és vertical i gairebé no hi ha preses de peu, de manera que cal fer molta força de braços. Nosaltes hem utilitzat un estrep per superar el pas sense tanta dificultat. Després del tram vertical hem passat un petit pont nepalès seguit d'un flanquejament fàcil. Finalment hem superat el tram final pel fons de la canal amb l'ajut d'una cadena.
Un cop superat l'obstacle podríem haver donat per acabada l'activitat però, com que era molt aviat, hem decidit pujar fins a La Mola, punt culminant del massís. Un ample camí empedrat ens ha portat fins al cim, on hi havia una petita multitud. El dia era molt clar i hem pogut gaudir d'un gran panorama; es veia tot el Pirineu Oriental i moltes muntanyes més, a més d'una vista perfecta del massís de Montserrat.
Hem baixat per Can Pobla i després, passant per una canal que porta al Cavall Bernat, hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del Rajant
Torrent del
Rajant, 2021
Lucky-Txei
Canal Lucky -
Txei, 2021
Cova d'en
Manel, 2015

dissabte, 18 de setembre del 2021

GR3: Els Munts - Puigví

GR3: Els Munts - Puigví
Avui hem iniciat una nova temporada del grup de caminadors del GR, la catorzena, reprenent el GR3 en el punt on el vam deixar el passat mes de juny. L'etapa d'avui travessava el Lluçanès des del Santuari del Munt, situat al costat del cim del mateix nom a 1.058 metres, fins a Puigví, ja molt a prop de la plana.
La previsió del temps era variable: s'esperaven núvols al matí i xàfecs a la tarda i així ha estat. Només ha plogut uns 10 minuts però hem pogut recórrer tota l'etapa sense mullar-nos.
Hem arribat al Santuari dels Munts de bon matí i hem esmorzat allà mateix abans d'iniciar la caminada.  El camí comença baixant per la carretera d'accés però ben aviat hem deixat la carretera per agafar una pista en direcció sud. La pista baixa fins ben a prop de Sant Boi de Lluçanès on hi ha un arbre monumental, el Roure de la Senyora
Més endavant hem passat al costat de l'ermita de Sant Roc i hem seguit la pista fins arribar a la carretera BV-4608, que hem travessat iniciant la pujada cap al llom de la Serra de Sobremunt. El GR ressegueix aquesta serra passant per l'ermita de Santa Llúcia de Sobremunt. Aquesta ermita està situada en un dels punts més alts de la Serra de Sobremunt i ens ha ofert un gran panorama, que anava des del Pirineu Oriental fins al Montseny.
Hem recorregut tota la Serra de Sobremunt fins arribar al punt on, a sobre del darrer esperó del cingle, hi ha les ruïnes del Castell de Sobremunt. Al peu del castell hi ha una altra ermita, la de Sant Martí Xic. El GR no puja al castell sinó que gira al voltant de l'esperó i segueix per un camí pel bosc en direcció contrària per anar a buscar el pas del Cingle de Puigpelat. 
El camí baixa buscant el millor pas entre els cingles, arribant a la plana en poc temps. Hem passat al costat de la gran masia de Puigpelat baixant fins al Torrent de Sorreig. Aquí hem donat per acabada l'etapa però encara ens quedava un petit tram d'uns 800 metres, ja fora del GR, per arribar al petit poble de Puigví on ens esperava l'autocar.
I, com és costum amb aquest grup, hem acabat la jornada amb un dinar en un bon restaurant. Aquesta vegada hem dinat al restaurant Can Pairot de Santa Cecília de Voltregà, on hem gaudit del magnífic menú de cap de setmana. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per Greaperos productions i cedit al blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Vidrà
Els Munts, 2021
GR3: Sant Joan
- Vidrà, 2020
GR3: Campdevànol
Sant Joan, 2020

dissabte, 11 de setembre del 2021

Cascades del Goleró i Cova d'en Salvi

Cascades del Goleró
Jornada doble amb dues activitats curtes que es complementen perfectament a causa de la seva proximitat. Hem iniciat la jornada amb les descens de les Cascades del Goleró o de la Riera d'Om. Després, ja de tornada, hem fet una visita a la Cova d'en Salvi, una cavitat de fàcil accés però força interessant, amb una nombrosa colònia de ratpenats i un petit llac subterrani.
Hem arribat al Coll de Condreu, situat a la antiga carretera de Vic a Olot per Rupit. Des d'allà hem baixat per una pista que en pocs minuts en ha situat a la llera de la Riera d'Om, en el pun d'inici del descens de les cascades.
Avui no baixava aigua, tal com sembla que és habitual excepte després de pluges intenses, de manera que els vestits de neopré que portàvem han estat inútls. Hem iniciat el descens caminant per la llera rocosa de la riera fins arribar a la instal·lació del primer ràpel. Tot i que només calia caminar, aquest tram era el més perillós perquè la roca era molt relliscosa.
Les cascades es baixen amb quatre ràpels de llargades diverses, entre 19 i 27 metres, i amb unes instal·lacions impecables muntades amb químics.  Només un dels ràpels, el tercer, té un tram volat que dóna caràcter a l'activitat. Hem baixat els ràpels sense cap problema, amb la corda de 60 metres, i en ben poc temps estàvem al peu de la cascada.
I aquí teniu un vídeo amb escenes del descens de les Cascades del Goleró. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per als seguidors del blog:

Ens hem desequipat i hem iniciat el retorn. Hem pujat per uns blocs de roca, sense camí, fins arribar, en ben pocs minuts, a l'entrada de la Cova d'en Salvi, el segon objectiu d'avui.
La Cova d'en Salvi, també anomenada Cova del Goleró, és una cavitat formada bàsicament per una única galeria, d'uns 300 metres de llargada, i es pot recórrer en bona part sense material específic. Nosaltres hem recorregut uns 200 metres de la galeria principal fins a un sifó, que ja no hem passat. La cavitat té poques formacions, ja que és d'origen tectònic, i té una gran colònia de ratpenats que ocupen dues de les principals sales. 
Hem recorregut la galeria grimpant pels grans blocs relliscosos, passant per diverses sales de mida petita. Els ratpenats volaven al voltant nostre, esvalotats per la presència d'intrusos a la seva cova.  Hem arribat a una zona coberta de sorra i finalment hem arribat al petit llac on ha acabat la nostra exploració de la Cova d'en Salvi.
Al final d'aquest petit llac subterrani hi ha un pas sifonat que dóna accés a la prolongació de la galeria. Nosaltres hem donat per acabada la nostra exploració en aquest punt iniciant el retorn, que hem aprofitat per fer fotos de les formacions que hi havia en alguns racons de la cova.
I per acabar la jornada hem anat a dinar al restaurant del Coll de Condreu on hem menjat el magnífic menú de cap de setmana amb plats de cuina tradicional on destaca la cua de bou amb castanyes i cap i pota. 
I aquí teniu la pel·lícula de la .Cova d'en Salvi. Com l'anterior, ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per als seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorja del Gravet
Gorja del
Gravet, 2018
GR83 Osor - Les Planes d'Hostoles
GR83; Osor -
Les Planes, 2012
Salt de
Sallent, 1971

dijous, 9 de setembre del 2021

Canal dels Arrossegats

Canal dels Arrossegats
Una sortida en horari de tarda per fer una activitat montserratina, curta i sense gaire dificultat, en un dia gris i plujós. Hem sortit després de dinar quan encara lluïa el sol però a l'alçada de Martorell ens ha sorprès un xàfec molt intens. El més normal hauria estat tornar cap a casa però amb una moral de ferro hem seguit endavant.
Quan hem arribat al Bruc havia tornat a sortir el sol, encara que pel darrere es veia la negror de les tempestes que encara estaven remullant el Baix Llobregat. Hem deixat el cotxe al final d'una carrer de la urbanització Mas Grau i hem agafat una pista entre oliveres. Més endavant, el camí s'enfila passant al costat del Gerro i les Tisores i arribant a l'Era dels Pallers, un petit coll per on passa el camí clàssic del Bruc al refugi d'Agulles.
Mentre pujàvem el cel s'anava tapant i se sentien trons en direcció a Barcelona però hem seguit endavant. Poc després de l'Era dels Pallers hem arribat al Torrent dels Cirerers, punt d'inici del descens del barranc. En aquell moment ha començat a ploure; era una pluja feble que ens ha fet dubtar una mica però, com que l'activitat prevista era molt curta, hem decidit seguir endavant.
El descens del barranc ha estat efectivament curt i fàcil. Hi ha tres ressalts equipats amb cordes fixes que es poden desgrimpar encara que nosaltres, veient que la roca estava mullada i relliscosa hem preferit muntar dos curts ràpels en els primers ressalts. 
El tercer ressalt no arriba als dos metres i no és més que un passamans per arribar a la instal·lació de l'últim ràpel, de 28 metres, encaixonat entre parets i acabat amb un petit tram volat en una bauma. Hem baixat aquest ràpel, que ens ha semblat menys difícil del que deien les ressenyes, arribant a la gran bauma on acaba aquest descens. 
Mentre acabàvem de baixar aquest darrer ràpel ha començat a ploure fort i ens hem refugiat a la bauma, molt gran, esperant que afluixés el xàfec. Després d'una estona d'esperar hem iniciat el retorn per un corriol que va a buscar el camí de pujada per sota del Gerro. Encara plovia, però ja no tan intensament, i hem pogut arribar al cotxe sense remullar-nos massa. Finalment hem tornat a casa, satisfets d'haver pogut completar aquesta activitat malgrat el mal temps que ha esta a punt de fer-nos abandonar.
I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Ha estat produït per  NONSTOP i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal dels Arrossegats
Torrent
Fondo, 2021
Canal dels Arrossegats
Torrent del
Rajant, 2021
Tres en
Ratlla, 2021

dijous, 2 de setembre del 2021

Els Bugaders, Clot de la Sajolida, Torrent del Pont

Clot de la Sajolida
Avui hem fet una activitat barranquista molt completa, enllaçant tres canals montserratines en un llarg descens amb gairebé trenta ràpels, a més de molts ressalts que es desgrimpen sense ràpel. 
Hem començat pel Torrent dels Bugaders, una canal de les que definim com a per a col·leccionistes, curta i amb alguns sectors selvàtic. Després hem baixat el Clot de la Sajolida, una de les millors canals de Montserrat, amb una sèrie de ràpels encadenats molt estètics. Finalment hem recorregut el Torrent del Pont, curt i fàcil però un bon complement per a una activitat tan intensa.
El punt de partida d'aquestes activitats és la masia de la Vinya Nova. Hem deixat el cotxe en el seu gran aparcament i hem iniciat la llarga aproximació. A poc a poc hem anat superant els gairebé 600 metres de desnivell per camins montserratins. Hem passat pel la capçalera del Clot de la Sajolida però hem seguit amunt per anar a buscar el Torrent dels Bugaders. El nostre camí acaba al Camí dels Francesos, que hem resseguit una mica abans d'iniciar la baixada buscant el llit del torrent per iniciar el descens. 
Hem baixat un tram pel bosc, sense camí, lluitant amb la vegetació però aviat ens hem trobat en un torrent ben definit. Hem trobat les restes d'una petita presa on els antics carboners que treballaben per aquest indrets guardaven una reserva d'aigua. Aquest és el punt de partida oficial del Torrent dels Bugaders.
En aquest primer sector del nostre descens trobem un total de quatre ràpels, no gaire llargs, a més d'uns quants ressalts. En poc temps hem completat aquest recorregut, que acaba amb un ràpel que passa per un forat entre blocs entrant al Clot de la Sajolida.
El segon sector és el millor, amb uns 20 ràpels encaixonats al torrent en un magnífic ambient montserratí. Hi ha ràpels de diferents llargades, el més gran d'uns vint metres, i les instal·lacions són perfectes, amb químics molt sòlids i ben situats.
Després de gaudir del magnífic descens del Clot de la Sajolida hem arribat al Pont, un gegantí bloc de roca travessat al torrent, que aquí ja és ample, com si fos un pont. Aquí comença el tercer sector del nostre descens, el Torrent del Pont. Hi ha quatre ràpels i uns quants ressalts i l'hem superat en poc temps. Aquest torrent està equipat, en els principals ressalts, amb unes cordes fixes que permeten fer aquest recorregut de pujada. 
I ja que estàvem aquí, fent aquest descens, algú ha aprofitat per pujar els quatre ressalts per les cordes fixes completant així una activitat més, l'ascensió del Torrent del Pont. 
Finalment hem arribat al punt on el torrent s'eixampla i hem retrobat el camí de pujada que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida a la Vinya Nova.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal de l'Ermità Mort
Canal de
l'Ermità, 2020
Clot de la Sajolida
Clot de la
Sajolida, 2004
Clot de la Sajolida
Clot de la
Sajolida, 2004

dimecres, 1 de setembre del 2021

Cresta de Vall-llonga

Cresta de Vall-llonga
La Cresta de Vall-llonga és una via d'escalada que recorre un serrat de roca conglomerada que s'aixeca sobre el barranc de la Llosa del Cavall. El traçat de la via és irregular, amb alguns trams d'escalada en roca de certa dificultat combinats amb altres trams de transició, amb grimpades fàcils i algun tram de caminar.
Hem deixat el cotxe en una entrada de la carretera de la Llosa del Cavall iniciant la curta aproximació fins al peu de la via.  Hem travessat el llarg viaducte de Vall-llonga; a l'altra banda del viaducte, a l'entrada d'un túnel, comença la via.
Les dues primeres tirades superen una placa de bona roca que porta fins a la cresta. La primera tirada és la més estètica, una placa d'escalada de tipus montserratí, vertical però amb bona presa i ben assegurada. Després, ja per la cresta, hi ha un tram de transició fins al peu d'un esperó fisurat. Tot i ser fàcil, aquest tram ens ha donat feina perquè cal caminar entre arbustos, sense camí. Al final hem superat un curt flanquejament, fàcil però delicat per la precarietat del terreny, amb roques descompostes i herba mullada. 
Després de la travessia selvàtica hem iniciat el pas clau de la via, una tirada vertical que supera una placa amb bones preses seguida de la fisura que cal superar amb tècnica d'encastament. Cal encastar un braç i una cama per superar el pas, curt però vertical. Després encara cal superar una placa amb roca mediocre fins a la reunió que muntem en un arbre.
Després d'una llarga tirada de transició hem arribat a la tirada final, ja pel fil de la cresta, que supera un petit esperó, curt però ben dret, fins al cim. Els passos no són difícils però sí una mica vertiginosos. 
Des del cim hem desgrimpat per la part oposada fins trobar una instal·lació de ràpel. Són 30 metres però es pot reinstal·lar en algun arbre. Després, seguint unes fites, hem baixat fins a la carretera, just al costat del punt d'inici de la via.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de l'activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Sol
Cresta del
Sol, 2020
Clot de Vilamala
Clot de
Vilamala, 2003
Rasa de la
Torruella, 1993