Hem visitat novament l'Ariège. Aquesta vegada hem fet una ascensió a la Vall de Bésines, una de les valls més solitàries d'aquesta zona dels Pirineus, per fer l'ascensió d'un altre cim solitari, el Courtal Subra. És un cim tan poc conegut que ni tan sols hi ha un camí o un rastre de fites que porti al seu cim, situat a 2.599 metres.
En realitat volíem combinar aquesta ascensió amb el recorregut de la cresta fins al Pic de Madides però la gran llargada del recorregut i les petites complicacions que hem anat trobant a la cresta ens han obligat a conformar-nos amb aquesta ascensió per evitar que se'ns fes de nit a la muntanya.
Hem iniciat l'ascensió a la curva característica de la carretera que baixa del Col de Puymorens, el mateix lloc on vam iniciar, l'any passat, l'ascensió al Pic d'Auriol. L'antiga carretera tancada ha estat la primera part del nostre recorregut, un km i mig, fins enllaçar amb el camí (GR107) que puja de l'Hospitalet-près-l'Andorre.
El camí, senyalitzat com a variant del GR107 (Camí dels Bons Homes) puja fent llaçades pel bosc per entrar a la Vall de Bésines. Hem arribat a l'Étang de Bésines; des d'allà ja es veia, enlairat sobre la Jasse du Pla, el refugi de Bésines. El camí puja pel bosc fins al refugi, on hem fet una curta aturada. Curiosament, el refugi estava obert encara que desert. Hauríem pogut esmorzar aquí però un cartell penjat a la terrassa: "no picnic" ens ha fet veure que aquest refugi no és gens acollidor i hem preferit seguir endavant.
Des del refugi hem seguit el GR10 fins a la Portella des Bésines (2.333 m). El GR passa a l'altre costat iniciant la baixada en direcció a Mérens-les-Vals però nosaltres hem deixat el camí per iniciar la fase final de l'ascensió en direcció al cim.
No hi ha un camí definit; només algun indici de corriol sense continuïtat i alguna fita esporàdica. Hem pujat pel pendent herbós, buscant els millors passos i evitant els trams pendents d'herba relliscosa. Finalment hem arribat al cim del Courtal Subra (2.599 m)
Aquest cim és un gran mirador de l'Ariège. Teníem ben a prop el Puigpedrós de Llanós, que vam pujar la setmana passada, i l'Auriol, també pujat recentment. També es veia el Carlit i el massís de Saint-Bérthelemy entre moltes més muntanyes. Hem fet una panoràmica circular:
A partir del cim teníem previst recórrer la cresta que uneix el Courtal Subra amb el Pic de Madides, una cresta no massa difícil i relativament curta segons la ressenya que portàvem, però que se'ns ha fet massa llarga. Quan ja portàvem dues hores de cresta i estàvem a la meitat, a la bretxa després de la cota 2.591, ja hem vist que era massa tard i que en cas de seguir endavant se'ns faria de nit abans de tornar al punt de partida, que teníem a quatre hores de camí.
La decisió ha estat ràpida, ja que era inevitable. Des de la mateixa bretxa hem iniciat la baixada per pendents herboses, fàcils però relliscoses, fins ellaçar amb el GR10. L'hem seguit fins al costat del refugi, on hem enllaçat amb el camí de pujada, una llarga caminada que ens ha retornat al punt de partida, on hem arribat passades les 7 de la tarda.
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Auriol, 2020 |
GR10: Bésines
La Perxa, 2009 |
GR10: Mérens
- Bésines, 2009 |