dissabte, 11 de setembre de 2021

Cascades del Goleró i Cova d'en Salvi

Cascades del Goleró
Jornada doble amb dues activitats curtes que es complementen perfectament a causa de la seva proximitat. Hem iniciat la jornada amb les descens de les Cascades del Goleró o de la Riera d'Om. Després, ja de tornada, hem fet una visita a la Cova d'en Salvi, una cavitat de fàcil accés però força interessant, amb una nombrosa colònia de ratpenats i un petit llac subterrani.
Hem arribat al Coll de Condreu, situat a la antiga carretera de Vic a Olot per Rupit. Des d'allà hem baixat per una pista que en pocs minuts en ha situat a la llera de la Riera d'Om, en el pun d'inici del descens de les cascades.
Avui no baixava aigua, tal com sembla que és habitual excepte després de pluges intenses, de manera que els vestits de neopré que portàvem han estat inútls. Hem iniciat el descens caminant per la llera rocosa de la riera fins arribar a la instal·lació del primer ràpel. Tot i que només calia caminar, aquest tram era el més perillós perquè la roca era molt relliscosa.
Les cascades es baixen amb quatre ràpels de llargades diverses, entre 19 i 27 metres, i amb unes instal·lacions impecables muntades amb químics.  Només un dels ràpels, el tercer, té un tram volat que dóna caràcter a l'activitat. Hem baixat els ràpels sense cap problema, amb la corda de 60 metres, i en ben poc temps estàvem al peu de la cascada.
I aquí teniu un vídeo amb escenes del descens de les Cascades del Goleró. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per als seguidors del blog:

Ens hem desequipat i hem iniciat el retorn. Hem pujat per uns blocs de roca, sense camí, fins arribar, en ben pocs minuts, a l'entrada de la Cova d'en Salvi, el segon objectiu d'avui.
La Cova d'en Salvi, també anomenada Cova del Goleró, és una cavitat formada bàsicament per una única galeria, d'uns 300 metres de llargada, i es pot recórrer en bona part sense material específic. Nosaltres hem recorregut uns 200 metres de la galeria principal fins a un sifó, que ja no hem passat. La cavitat té poques formacions, ja que és d'origen tectònic, i té una gran colònia de ratpenats que ocupen dues de les principals sales. 
Hem recorregut la galeria grimpant pels grans blocs relliscosos, passant per diverses sales de mida petita. Els ratpenats volaven al voltant nostre, esvalotats per la presència d'intrusos a la seva cova.  Hem arribat a una zona coberta de sorra i finalment hem arribat al petit llac on ha acabat la nostra exploració de la Cova d'en Salvi.
Al final d'aquest petit llac subterrani hi ha un pas sifonat que dóna accés a la prolongació de la galeria. Nosaltres hem donat per acabada la nostra exploració en aquest punt iniciant el retorn, que hem aprofitat per fer fotos de les formacions que hi havia en alguns racons de la cova.
I per acabar la jornada hem anat a dinar al restaurant del Coll de Condreu on hem menjat el magnífic menú de cap de setmana amb plats de cuina tradicional on destaca la cua de bou amb castanyes i cap i pota. 
I aquí teniu la pel·lícula de la .Cova d'en Salvi. Com l'anterior, ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per als seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorja del Gravet
Gorja del
Gravet, 2018
GR83 Osor - Les Planes d'Hostoles
GR83; Osor -
Les Planes, 2012
Salt de
Sallent, 1971

dijous, 9 de setembre de 2021

Canal dels Arrossegats

Canal dels Arrossegats
Una sortida en horari de tarda per fer una activitat montserratina, curta i sense gaire dificultat, en un dia gris i plujós. Hem sortit després de dinar quan encara lluïa el sol però a l'alçada de Martorell ens ha sorprès un xàfec molt intens. El més normal hauria estat tornar cap a casa però amb una moral de ferro hem seguit endavant.
Quan hem arribat al Bruc havia tornat a sortir el sol, encara que pel darrere es veia la negror de les tempestes que encara estaven remullant el Baix Llobregat. Hem deixat el cotxe al final d'una carrer de la urbanització Mas Grau i hem agafat una pista entre oliveres. Més endavant, el camí s'enfila passant al costat del Gerro i les Tisores i arribant a l'Era dels Pallers, un petit coll per on passa el camí clàssic del Bruc al refugi d'Agulles.
Mentre pujàvem el cel s'anava tapant i se sentien trons en direcció a Barcelona però hem seguit endavant. Poc després de l'Era dels Pallers hem arribat al Torrent dels Cirerers, punt d'inici del descens del barranc. En aquell moment ha començat a ploure; era una pluja feble que ens ha fet dubtar una mica però, com que l'activitat prevista era molt curta, hem decidit seguir endavant.
El descens del barranc ha estat efectivament curt i fàcil. Hi ha tres ressalts equipats amb cordes fixes que es poden desgrimpar encara que nosaltres, veient que la roca estava mullada i relliscosa hem preferit muntar dos curts ràpels en els primers ressalts. 
El tercer ressalt no arriba als dos metres i no és més que un passamans per arribar a la instal·lació de l'últim ràpel, de 28 metres, encaixonat entre parets i acabat amb un petit tram volat en una bauma. Hem baixat aquest ràpel, que ens ha semblat menys difícil del que deien les ressenyes, arribant a la gran bauma on acaba aquest descens. 
Mentre acabàvem de baixar aquest darrer ràpel ha començat a ploure fort i ens hem refugiat a la bauma, molt gran, esperant que afluixés el xàfec. Després d'una estona d'esperar hem iniciat el retorn per un corriol que va a buscar el camí de pujada per sota del Gerro. Encara plovia, però ja no tan intensament, i hem pogut arribar al cotxe sense remullar-nos massa. Finalment hem tornat a casa, satisfets d'haver pogut completar aquesta activitat malgrat el mal temps que ha esta a punt de fer-nos abandonar.
I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Ha estat produït per  NONSTOP i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal dels Arrossegats
Torrent
Fondo, 2021
Canal dels Arrossegats
Torrent del
Rajant, 2021
Tres en
Ratlla, 2021

dijous, 2 de setembre de 2021

Els Bugaders, Clot de la Sajolida, Torrent del Pont

Clot de la Sajolida
Avui hem fet una activitat barranquista molt completa, enllaçant tres canals montserratines en un llarg descens amb gairebé trenta ràpels, a més de molts ressalts que es desgrimpen sense ràpel. 
Hem començat pel Torrent dels Bugaders, una canal de les que definim com a per a col·leccionistes, curta i amb alguns sectors selvàtic. Després hem baixat el Clot de la Sajolida, una de les millors canals de Montserrat, amb una sèrie de ràpels encadenats molt estètics. Finalment hem recorregut el Torrent del Pont, curt i fàcil però un bon complement per a una activitat tan intensa.
El punt de partida d'aquestes activitats és la masia de la Vinya Nova. Hem deixat el cotxe en el seu gran aparcament i hem iniciat la llarga aproximació. A poc a poc hem anat superant els gairebé 600 metres de desnivell per camins montserratins. Hem passat pel la capçalera del Clot de la Sajolida però hem seguit amunt per anar a buscar el Torrent dels Bugaders. El nostre camí acaba al Camí dels Francesos, que hem resseguit una mica abans d'iniciar la baixada buscant el llit del torrent per iniciar el descens. 
Hem baixat un tram pel bosc, sense camí, lluitant amb la vegetació però aviat ens hem trobat en un torrent ben definit. Hem trobat les restes d'una petita presa on els antics carboners que treballaben per aquest indrets guardaven una reserva d'aigua. Aquest és el punt de partida oficial del Torrent dels Bugaders.
En aquest primer sector del nostre descens trobem un total de quatre ràpels, no gaire llargs, a més d'uns quants ressalts. En poc temps hem completat aquest recorregut, que acaba amb un ràpel que passa per un forat entre blocs entrant al Clot de la Sajolida.
El segon sector és el millor, amb uns 20 ràpels encaixonats al torrent en un magnífic ambient montserratí. Hi ha ràpels de diferents llargades, el més gran d'uns vint metres, i les instal·lacions són perfectes, amb químics molt sòlids i ben situats.
Després de gaudir del magnífic descens del Clot de la Sajolida hem arribat al Pont, un gegantí bloc de roca travessat al torrent, que aquí ja és ample, com si fos un pont. Aquí comença el tercer sector del nostre descens, el Torrent del Pont. Hi ha quatre ràpels i uns quants ressalts i l'hem superat en poc temps. Aquest torrent està equipat, en els principals ressalts, amb unes cordes fixes que permeten fer aquest recorregut de pujada. 
I ja que estàvem aquí, fent aquest descens, algú ha aprofitat per pujar els quatre ressalts per les cordes fixes completant així una activitat més, l'ascensió del Torrent del Pont. 
Finalment hem arribat al punt on el torrent s'eixampla i hem retrobat el camí de pujada que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida a la Vinya Nova.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal de l'Ermità Mort
Canal de
l'Ermità, 2020
Clot de la Sajolida
Clot de la
Sajolida, 2004
Clot de la
Sajolida, 2004

dimecres, 1 de setembre de 2021

Cresta de Vall-llonga

Cresta de Vall-llonga
La Cresta de Vall-llonga és una via d'escalada que recorre un serrat de roca conglomerada que s'aixeca sobre el barranc de la Llosa del Cavall. El traçat de la via és irregular, amb alguns trams d'escalada en roca de certa dificultat combinats amb altres trams de transició, amb grimpades fàcils i algun tram de caminar.
Hem deixat el cotxe en una entrada de la carretera de la Llosa del Cavall iniciant la curta aproximació fins al peu de la via.  Hem travessat el llarg viaducte de Vall-llonga; a l'altra banda del viaducte, a l'entrada d'un túnel, comença la via.
Les dues primeres tirades superen una placa de bona roca que porta fins a la cresta. La primera tirada és la més estètica, una placa d'escalada de tipus montserratí, vertical però amb bona presa i ben assegurada. Després, ja per la cresta, hi ha un tram de transició fins al peu d'un esperó fisurat. Tot i ser fàcil, aquest tram ens ha donat feina perquè cal caminar entre arbustos, sense camí. Al final hem superat un curt flanquejament, fàcil però delicat per la precarietat del terreny, amb roques descompostes i herba mullada. 
Després de la travessia selvàtica hem iniciat el pas clau de la via, una tirada vertical que supera una placa amb bones preses seguida de la fisura que cal superar amb tècnica d'encastament. Cal encastar un braç i una cama per superar el pas, curt però vertical. Després encara cal superar una placa amb roca mediocre fins a la reunió que muntem en un arbre.
Després d'una llarga tirada de transició hem arribat a la tirada final, ja pel fil de la cresta, que supera un petit esperó, curt però ben dret, fins al cim. Els passos no són difícils però sí una mica vertiginosos. 
Des del cim hem desgrimpat per la part oposada fins trobar una instal·lació de ràpel. Són 30 metres però es pot reinstal·lar en algun arbre. Després, seguint unes fites, hem baixat fins a la carretera, just al costat del punt d'inici de la via.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de l'activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Sol
Cresta del
Sol, 2020
Clot de Vilamala
Clot de
Vilamala, 2003
Rasa de la
Torruella, 1993