dissabte, 18 de desembre del 2010

BTT pel parc de Gallecs

Gallecs
Hem fet una nova sortida en bicicleta. En aquesta ocasió hem fet un circuit fàcil encara que relativament llarg, d'uns 50 km. Hem sortit de Sant Adrià i hem pujat pel riu Besòs fins a Mollet. Quan hem arribat al davant de l'estació del Tren de Mollet hem sortit de riu i hem travessat la ciutat en direcció al parc de Gallecs. Després hem fet un llarg recorregut pels camins de Gallecs, passant entre els camps de conreu, ara tots llaurats. Hem arribat fins al poblet de Santa Maria de Gallecs i hem tornat per altres camins fins a l'estació de Mollet. Finalment hem tornat a baixar per la llera del Besòs fins al punt de partida. En resum, una sortida fàcil per estirar les cames...
Hem fet un petit muntatge amb les fotos i alguna seqüència de vídeo. Aquí el teniu::



dissabte, 11 de desembre del 2010

BTT Gelida - Sitges

Hem fet una excursió en bicicleta per terres del Penedès i el Garraf. Hem arribat en tren a l'estació de Gelida i hem agafat el funicular fins al poble. Des d'aquí, per un seguit de pistes i algun petit tram de camí, hem anat fins a Sitges passant per l'Ordal i Olesa de Bonesvalls. A Sitges hem tornat a agafar el tren per tornar a casa. Una bona excursió per posar-se en forma de cara a futures fites ciclistes.
Avui hem fet poques fotografies però podeu veure un petit àlbum aquí sota:


dimecres, 8 de desembre del 2010

Torrent de Vallmala

Torrent de Vallmala
Avui hem anat a Montserrat a fer el descens d'un barranc. El barranc de Vallmala o de Santa Maria no és, però, gaire recomanable. La guia i algunes ressenyes d'internet ja ens havien avisat que al principi del descens hi havia un parell de gorgs d'aigua putrefacta. La realitat era molt pitjor ja que tota la primera part del descens era una autèntica claveguera, on hi havia tota mena de deixalles i aigua de claveguera que baixava del Monestir. El barranc és força tècnic, amb molts ràpels però, potser a causa de les darreres pluges, tot el barranc estava brut i relliscós, de manera que hem hagut de baixar amb força compte. En resum, un barranc que podríem qualificar "per a col·leccionistes" i que no recomanem.
Hem fet un petit vídeo que us presentem aquí:



dissabte, 4 de desembre del 2010

Escalada als Frares Encantats

El Frare Gran
Una nova matinal d'escalada a Montserrat, en un dia molt clar però amb molt fred. Avui hem anat a la regió dels Frares Encantats amb la intenció de fer l'Aresta Brucs del Frare Gran, una via blava que ja havia fet fa un parell d'anys amb la Maria. Avui la intenció, a més de gaudir de l'escalada i dels magnífics panorames de Montserrat, era gravar unes seqüències de vídeo per a la pel·lícula que en Joan està preparant sobre les vies blaves, un documental monogràfic d'aquestes vies montserratines. Després d'una llarga aproximació, amb un ambient molt fred, hem arribat al peu del Frare Gran. La via comença resseguint una fissura fins que s'acaba. Després arriba el pas clau que consisteix en flanquejar sobre un gran buit per evitar un marcat desplom que talla la paret. Finalment, una canal ja més fàcil ens porta fins al cim. Aquesta agulla, que és el segon punt més alt de tot Montserrat, només superat pel cim del Sant Jeroni, ens ha brindat una magnífica panoràmica de Montserrat i molt més enllà. Hem vist els Pirineus nevats convidant-nos a iniciar ja la temporada d'esquí de muntanya. Després, per completar la jornada matinal, hem fet una altra via: l'Aresta Brucs del Frare Cirili, una aresta no massa difícil encara que una mica precària d'assegurances. Hem tornat pel coll de Port i el camí del Pas del Príncep.
Aquí teniu la pel·lícula:


També tenim aquí la panoràmica del cim.