dissabte, 16 de febrer del 2013

Puig de Trespunts (2.624 m) amb esquís

Puig de Trespunts
Avui les previsions del temps eren molt bones, encara que s'anunciava risc d'allaus. El nostre objectiu era el Coma d'Or, una ascensió molt clàssica des del coll de Puymorens que ja havíem fet fa uns anys. Hem sortit de casa de matinada i hem anat a Ur a recollir en Joan i l'Eduard. Poc després de les nou hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de Puymorens i hem començat a pujar per la Vall d'en García. Les muntanyes andorranes es veien molt nevades i la vall per on pujàvem també. Tot feia preveure una gran jornada d'esquí. A poc a poc hem anat pujant per la vall, molt oberta i suau mentre al darrere s'obria un gran rerefons de muntanyes andorranes amb una nevada impressionant. Hem arribat a la Portella de la Coma d'en García (2.534 m) i ens hem trobat de sobte amb un panorama desolador: els lloms que porten al Coma d'Or estaven totalment pelats. Les grans ventades que van bufar per aquí la setmana passada van  escombrar la neu i van deixar les parts altes de la muntanya convertides en un pedregar. Teníem dues opcions: anar al Coma d'Or portant bona part del camí els esquís a l'esquena o bé adoptar el pla B. Finalment hem optat pel pla B; hem canviat el nostre objectiu i hem fixat la mirada en el Puig de Trespunts, un cim que des d'aquí ens presentava un perfil força atractiu i a on, si més no, podríem arribar a l'avantcim amb els esquís als peus. Hem començat a pujar per la carena amb els esquís als peus en direcció a la Tossa Rodona (2.601 m), un cim secundari però amb una gran vista, on hem arribat en pocs minuts. Hem fet una panoràmica circular abans de seguir el nostre camí:

Des de la Tossa Rodona calia treure's els esquís per baixar una cresta pedregosa en direcció al Puig de Trespunts. Hem arribat a un coll poc marcat entre els dos cims i hem esmorzat una mica abans de la pujada final. Amb els esquís als peus hem pujat pel llom de la carena fins poc abans del cim. Una petita cresta ens ha portat finalment al Puig de Trespunts (2.624 m). Des d'aquí la visió panoràmica era encara més extensa sobre les muntanyes andorranes del sector del Pas de la  Casa i tot l'Ariège. Hem fet la foto del cim i, una vegada més, hem ampliat la nostra col·lecció de panoràmiques circulars amb la del Puig de Trespunts:

Hem recuperat els esquís i hem retornat al coll on havíem esmorzat des d'on hem baixat per una pala força dreta per amb una neu excel·lent fins a la Coma d'en García. Hem baixat tota la vall, amb poc pendent però molt esquiable, fins al punt de partida.
Aquí tenim una pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




dissabte, 9 de febrer del 2013

Montserrat - Can Parera

Monestir de Montserrat - Camí dels Degotalls - Santa Cecília - Coll de Guirló - Can Maçana - Sant Pau de la Guàrdia - Coll del Bruc - Castellolí - Can Alzina - Can Parera

Cinquena etapa del Camí de Sant Jaume, sortint del Monestir de Montserrat. De bon matí hem arribat en autocar al Monestir i després d'un petit esmorzar hem iniciat l'etapa, sortint pel Camí dels Degotalls. El camí acaba a la carretera que porta a Can Maçana; hem seguit aquesta carretera, amb el camí de Sant Jaume senyalitzat i protegit, fins a Santa Cecília. A partir d'aquí el Camí de Sant Jaume segueix per la carretera fins a Can Maçana però nosaltres, per evitar l'asfalt, hem fet una variant. Hem anat a buscar el GR172 i l'hem seguit en direcció a Can Maçana. Aquesta variant és una mica més embolicada que el Camí de Sant Jaume "oficial", amb pujades i baixades contínues, però ens ha portat per racons montserratins de gran bellesa. És un caminet pel bosc, que va resseguint tota la muralla nord de Montserrat, passa per sota de la Cadireta i va a parar al Coll de Guirló. Al llarg de tot el camí feia fred, ja que és la vessant nord de Montserrat i a l'hivern la pròpia muntanya no deixa que hi toqui el sol, però en el coll de Guirló hem retrobat la llum i l'escalfor del sol i ens hem aturat a esmorzar; un esmorzar panoràmic amb una gran vista de la Paret d'Agulles. A partir d'aquí el camí ja ha estat molt diferent. Un ample camí ens ha portat a Can Maçana, des d'on hem pujat una mica fins al Coll de les Torres. Hem passat pel costat de Sant Pau de la Guàrdia i hem anat a parar al Coll del Bruc, per on passa l'antiga carretera N-II. Després hem travessat l'autovia per un pas elevat i, per l'antiga carretera, hem arribat al poble de Castellolí. Finalment hem passat per Can Alzina i hem arribat a Can Parera on hem acabat l'etapa, ja que havíem reservat taula en el restaurant d'aquesta antiga masia, on hem acabat la jornada amb un bon dinar.


dissabte, 2 de febrer del 2013

Pedró dels Quatre Batlles, amb esquís

Aquesta setmana la previsió del temps tornava a ser molt dolenta. S'anunciaven nevades als Pirineus i, encara pitjor, vents molt forts. Després del fracàs de la setmana anterior potser hauria estat més prudent quedar-se a casa però les ganes de començar la temporada d'esquí de muntanya pesaven més i finalment hem optat per venir a provar sort al Port del Comte. L'ascensió al Pedró dels Quatre Batlles és fàcil i, a més, el Port del Comte és més aviat Prepirineu, de manera que aquí les previsions del temps no eren tan dolentes. La intenció era fer un recorregut circular pujant, a més del Pedró, un parell de cims secundaris. Poc abans de les 9 del matí hem arribat a l'aparcament de l'estació d'esquí i ens hem començat a equipar per a l'ascensió. Ens ha sorprès que, aparentment, el temps no era tan dolent com estava previst, tot i que hi havia núvols i bufava el vent a estones. Els remuntadors estaven tancats i hem sentit que algú deia que avui no obririen a causa del vent i que si obrien alguna cosa serien les instal·lacions més baixes. Avui érem quatre però dos amb raquetes i dos amb esquís. Hem començat a pujar, al principi per les pistes, seguint el nostre itinerari. A mesura que pujàvem el cel s'anava tapant, el vent augmentava i començava a nevar però hem seguit endavant. Quan hem arribat als plans superiors, ja ben a prop del cim, el vent era molt fort i es feia difícil avançar però la força del vent no arribava a la categoria de torb, de manera que, com que faltava ja molt poc, hem seguit endavant. Hem procurat anar pel fons d'algunes valletes on estàvem una mica més arrecerats del vent i, a més, hi havia més neu, ja que les carenes estaven ventades i amb pedres. Finalment hem arribat al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.388 m), escombrat per una ventada molt forta. Hem estat pocs minuts al cim, només el temps de fer quatre fotos, i hem decidit donar-nos per satisfets amb aquesta ascensió i deixar per una altra ocasió els cims secundaris. La baixada ha estat fàcil i ha servit per comprovar la diferència entre anar amb esquís o practicar el tennis amb els peus. La cavalleria ha arribat a l'aparcament en pocs minuts i ha esperat una bona estona la infanteria. Quan finalment hem marxat cap a casa nevava intensament, mostrant-nos que aquesta vegada hem tingut molta sort, ja que hem aprofitat una mínima finestra de temps no tan dolent per fer cim.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.