dissabte, 31 d’octubre del 2015

Sant Vicent de Finestres i la Cova Negra

Sant Vicent de Finestres
Hem vingut a la Ribagorça aragonesa amb la intenció de fer un parell d'activitats de tardor durant el cap de setmana per aquestes terres. L'objectiu principal d'avui era la Cova Negra de Tragó però al matí hem fet una petita excursió per completar una mica la jornada. Després d'un llarg viatge, per carretera i una pista inacabable, i alguna aturada "turística" hem arribat al poble de Finestres, abandonat i pràcticament enrunat. Ben a prop del poble hi ha una singularitat geològica força interessant. L'erosió diferenciada dels diferents estrats de la muntanya ha donat com a resultat la formació d'una mena de muralla amb dues crestes rocoses paral·leles, estretes i esmolades. És la Muralla de Finestres, anomenada per alguns "la muralla xinesa". Al mig, enlairada entre les dues muralles, hi ha l'ermita de Sant Vicent, un punt fort defensat per les muralles naturals. La singularitat del lloc es mereix una visita, tot i que l'excursió és ben poca cosa. Hem sortit del poble pujant a l'ermita de San Marcos, des d'on hem pogut gaudir d'una gran vista de la muralla. Hem tornat al poble i hem iniciat la pujada a Sant Vicent. El camí, molt ben traçat, ens ha portat en poc temps a l'ermita. Per entrar al recinte de l'ermita hi ha uns esglaons metàl·lics que formen una micro-ferrata. L'ermita està mig enrunada però es nota que recentment s'han fet obres de restauració per consolidar l'estructura. Des d'aquí teníem una gran vista del pantà de Canelles i de la pròpia muralla. Després de contemplar el panorama i fer algunes fotos hem tornat a Finestres per iniciar la segona part de la sortida d'avui.
La Cova Negra de Tragó és una de les més grans de la zona. Coneguda des de sempre pels habitants de la regió, ha estat visitada lliurement durant molts anys però actualment no es pot visitar si no és a través d'una empresa que hi porta els turistes. Nosaltres volíem visitar-la per lliure i hem fet algunes gestions per aconseguir-ho. Finalment en Joan ha aconseguit que en Benjamí, el responsable de la instal·lació, ens acompanyés fora d'horari a veure la cova. Acompanyats d'en Benjamí hem recorregut les galeries i hem pogut gaudir una vegada més de l'experiència d'una excursió subterrània. La cova està il·luminada artificialment; això fa que es vegi tot molt millor però ens priva de l'encant d'explorar en la foscor i descobrir tots els racons de la cova. Hem recorregut la galeria principal i hem pogut admirar la grandiositat de la cova, una de les que tenen més recorregut de la comarca. Acabada la visita hem anat a dormir a l'alberg de Montfalcó, ja que demà tenim prevista una nova excursió: les passeres de Montfalcó.


ENTRADES RELACIONADES:
Ruta de les Onze
Ermites, 2015
Serra dels
Bufadors 2013
Serra de Sant
Honorat, 2013

dissabte, 17 d’octubre del 2015

GR1: Corçà - Palanca d'Àger

GR1, Corçà, Àger
Segona etapa del GR1, avui per terres del Montsec. Hem arribat amb l'autocar al poblet de Corçà, on vam acabar l'etapa anterior. Ja ens esperaven en el bar del poble amb els cafès amb llet, els croissants i la coca preparats per fer un petit esmorzar abans d'iniciar la caminada. Hem sortit pel camí d'Àger i ben aviat hem tingut bones vistes del poble amb un mar de núvols al darrere, sobre la zona dels pantans. El GR segueix diverses pistes, planejant pel la vall. Hi ha diverses bifurcacions però sempre ben senyalitzades. Hem arribat a l'ermita de Sant Pere Màrtir, una senzilla construcció de pedra recentment restaurada, on hem fet la foto de grup. Més endavant hem passat per una altra ermita, la de Santa Helena, poc abans d'arribar a Àger. No ens hem aturat a la població, tot i que la Col·legiata es mereixeria una visita, sinó que hem seguit el nostre camí. Ens hem aturat a esmorzar a la sortida del poble i hem seguit resseguint les pistes de la Vall d'Àger en direcció a la Noguera Pallaresa. El paisatge és auster, és terra de secà, sempre dominat per la presència dels grans cingles del Montsec d'Àres. Al fons es veia, cada vegada més a prop, la silueta gegantina del Montsec de Rúbies que hem de superar en la propera etapa. Ha estat una plàcida passejada entre camps en un dia radiant, ple de llum i amb bona temperatura, que ens ha portat fins al poblet de l'Ametlla del Montsec amb la seva església senzilla però molt interessant, amb una petita cúpula feta de còdols del riu. Des del poble el camí comença a baixar amb força pendent en direcció al fons de la vall. Hem començat a veure el Pantà de Camarasa, sobre la Noguera Pallaresa, i la carretera del Doll per on havíem de tornar amb l'autocar. Hem arribat a l'estació d'Àger, una antiga estació del tren reconvertida en casa de colònies amb uns vagons de tren habilitats com a dormitoris. Des d'aquí només queden dos km fins a Palanca d'Àger, el pont sobre la Noguera Pallaresa, però no hi ha camí sinó que cal completar l'etapa amb aquest curt trajecte per carretera. Hi ha poc tràfic i un voral prou ample per fer aquest tram sense perill. A la Palanca ja ens esperava l'autocar per portar-nos al restaurant Can Quel de Fontllonga, on hem gaudit d'un magnífic menú que tenia per plats estrella la sopa de bolets i el cassolí i acabava amb els postres de la casa. Tot molt bo.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT pel 
Montsec, 2010
BTT: Pla de
l'Escumó, 1994
Escalada a
Terradets, 1977

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Les Agudes, Cresta dels Castellets

Cresta dels Castellets
La Cresta dels Castellets és una clàssica ascensió del Montseny i és també la manera més elegant de pujar a Les Agudes, el segon cim en elevació d'quest massís. Jo ja l'havia fet l'any 1985, fa trenta anys, però avui ens hem animat a repetir-la. Es tracta d'una cresta que es puja amb una grimpada fàcil, encara que en alguns trams una mica exposada, que puja a Les Agudes per la cara Nord, la més dreta i encinglerada. Nosaltres partàvem el cordino i alguns materials d'escalada però no els hem arribat a utilitzar, ja que avui les condicions eren bones i la roca estava seca. És una agradable ascensió amb grans vistes que ens permet, amb molt poc desplaçament i dedicant-li només una jornada matinal, gaudir d'una ascensió molt interessant. Hem deixat el cotxe al pàrquing de Ferreres, poc abans del coll del mateix nom, i hem iniciat l'ascensió per un caminet marcat amb pintura vermella. El camí s'enfila per la carena evitant els petits ressalts rocosos fins arribar al peu del mur final, que de lluny es veu impressionant però a mesura que ens acostem es va fent menys dret. Aquí hi ha el punt clau de l'ascensió. El caminet segueix cap a la dreta, evitant aquest mur, mentre que un altre camí, a l'esquerra i  marcat amb pintura groga, ens porta a la part més dreta de la cresta. La grimpada final és fàcil i agradable, amb bona roca però amb pàssatges aeris. El panorama avui era impressionant; es veia tot el Pirineu Oriental amb el Canigó i el Puigmal com a principals referències. També es veia el Bastiments, el Costabona, el Cadí, Montserrat, el Bassegoda ... un dia força clar i magnífic per fer aquesta cresta. Hem arribat al cim en menys de dues hores i hem menjat l'entrepà contemplant el panorama. En aquesta ocasió no hem fet panoràmica circular perquè ja la vam fer en la darrera ascensió a les Agudes l'any 2012, quan vaig fer la trevessia del Montseny. Després hem iniciat el descens; hem baixat al Coll d'Agulles i hem agafat un caminet a la dreta, marcat com a GR, que baixa pel bosc. El camí està ben traçat encara que en algun punt està una mica difuminat però hem arribat sense problemes al punt de partida, donant per acabada aquesta jornada matinal de muntanya.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
Santa Fe - Sant
Marçal, 2012
Cresta dels
Castellets, 1985
Turó de l'Home i
Les Agudes, 1971

dissabte, 3 d’octubre del 2015

El Castell de l'Airosa

Castell de l'Airosa
El Massís dels Ports té molts racons amagats que encara no coneixem. Avui hem fet l'excursió del Castell de l'Airosa, a prop del Mas de Barberans. L'itinerari recorre una zona molt singular plena d'agulles, coves, forats i tota mena de roques calcàries de formes diferents. A més, la part principal de l'itinerrai puja al cim del Castell de l'Airosa, un cim modest, de només 1.034 m peró defensat per un mur d'uns 15 metres pel punt més feble, que cal pujar escalant i baixar en ràpel.
Hem sortit molt aviat de casa; plovia però les previsions eren bones, de manera que no ens hem espantat per la pluja i hem anat autopista enllà fins a la població del Mas de Barberans. Una pista en bon estat ens ha portat fins a l'àrea de lleure de la Vall, punt de partida de l'excursió. Hem baixat caminant per la mateixa pista fins al pont de fusta on hem deixat la pista per començar a pujar pel llit sec d'un torrent. Ben aviat hem arribat a la cova d'En Marc, un indret singular amb una gran bauma, un petit salt d'aigua i un gorg d'aigües verdoses. Hem seguit el camí fins al segon punt singular, el Forat de la Vella, on hem arribat desviant-nos uns metres del camí. És un forat a la roca, una finestra natural amb grans vistes. Seguint el camí ben aviat hem vist al fons el Castell de l'Airosa, amb un aspecte que fa honor al seu nom, un cim defensat per grans cingles per totes bandes. Hem arribat al peu de la canal final, que cal pujar amb una curta escalada de tercer grau. Hem esmorzat una mica, ens hem equipat i ens hem enfilat per la canal, amb molt bones preses i amb possibilitat de muntar assegurances a les savines i a un spit que trobem gairebé al final de les dificultats. És una sola tirada de 15 metres, que hem superat fàcilment. Després, una curta cresta sense dificultats especials ens ha portat fins al cim del Castell de l'Airosa (1.034 m). El dia era gris i emboirat, de manera que no hem pogut gaudir gaire del magnífic panorama que es veu normalment des d'aquí, sobre el Massís dels Ports i el Delta de l'Ebre. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Per baixar hem fet un parell de ràpels, un de només quatre metres i un altre més llarg per baixar el mur de 15 metres. Hem guardat el material d'escalada mentre començaven a caure gotes. Hem desfet una part del camí fins trobar el camí de la Roca Xapada per on hem seguit el nostre recorregut circular, a estones sota una pluja fina però persistent. Encara quedava una darrera dificultat, una curta canal per on cal baixar entre blocs de pedra. Era fàcil però amb la roca mullada calia anar amb compte. Finalment hem arribat a la pista del Coll de Lloret, per on hem baixat fàcilment fins al punt de partida.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Paüls - Les
Clotes, 2015
Barranc de la
Caramella, 2011
Gorja dels
Estrets, 2005