dissabte, 27 de maig del 1978

Pollegó Inferior (2.400 m), via Pany-Haus

Pany-Haus
Primera via a la cara sud del Pollegó Inferior. La via Pany-Haus recorre una xemeneia que talla tota aquesta cara, amb passos atlètics, tot en lliure amb tècnica de ramonage. Una via molt interessant, especialment per als amants del ramonage. Un cop arribats al cim, emprenem la baixada per un recorregut alternatiu: les Costes d'en Dou, un camí de cabres que baixa directament per la cara sud del Pollegó Inferior fins entrar a la gran canal de l'Enforcadura, a l'altura del camí transversal.


dijous, 25 de maig del 1978

Obrint via al Pedestal del Martell

Foto d'arxiu: al cim del Pedestal del Martell, juny 2020

Vam tornar al Pedestal del Martell per seguir treballant en la nova via (Vidal-Bueno-Alsina). Aquesta vegada vam completar la colocació dels burins de la primera tirada, que era la part més complicada de l'obertura. També vam muntar les reunions amb bones anelles agafades amb burins. Va quedar la via pràcticament acabada però vam dir que tornaríem un altre dia per fer la primera ascensió completa.

dissabte, 20 de maig del 1978

Penyasegat de Garraf, via SAME

Penyasegat de Garraf
Per fi aconseguim fer la via SAME al Penyassegat de Garraf. Aquesta vegada no ataquem la via per mar com la darrera vegada sinó per terra. Fem la variant del flanquejament, que entra a la via flanquejant i no des del mar. Des de l'entrada del port de Garraf, un caminet ens porta fins la peu de la paret, on no es pot resseguir més la costa. Allà mateix comencem un llarg flanquejament per la base de la paret fins trobar el punt d'unió amb la variant que puja del mar, per on vam fer el nostre primer intent. En el punt de partida hi havia, quan vam fer la via, uns burins. Ara només queda alguna resta  rovellada però per les característiques d'aquesta roca calcària, es pot assegurar amb friends, tascons i ponts de roca. Com sempre en aquesta paret, grans vistes del mar.
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que hem fet al Garraf, va venir de la lectura d'un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
Podeu veure aquí l'àlbum escalada a Gararf, amb les fotos de les escalades Garraf entre gener i maig de 1978:


dissabte, 13 de maig del 1978

Intent al Tozal del Mallo

Un fracàs sonat en el nostre intent de fer el Tozal del Mallo, una de les parets clàssiques de més prestigi del Pirineu. Com que la via és llarga, pensem en pujar una mica i muntar un bivac per poder fer l'endemà la via sense problemes. Fem dues tirades fins a una petita repisa on muntem el bivac, penjats amb hamaques. Dormim molt poc i l'endemà, malgrat el que teníem previst, ens posem en moviment massa tard. Ja no som els primers, ja que ens han avançat dues cordades. Pujem una mica però ja veiem que és massa tard i la moral tampoc està molt alta, de manera que preferim retirar-nos.

diumenge, 7 de maig del 1978

L'Agulla del Salt

Vam venir una vegada més al Sot del Bac, al Figaró, per fer algunes vies d'escola. La majoria eren conegudes per nosaltres però la de l'Agulla del Salt era inèdita. Vam fer quatre vies:
  • El Tap de Xampany, via Normal
  • Agulla del Salt, via Normal
  • Roca Plana, via Xemeneia
  • Roca Plana, Gran Diagonal
La primera ascensió, aèria i molt estètica, ens porta al petit cim del Tap del Xampany. Era la tercera vegada que la feiem però és una via que val la pena repetir perquè té una estètica molt interessant.
Després vam fer la via més singular de la jornada: l'Agulla del Salt, que es fa baixant des del cingle, que està lleugerament separat de l'agulla i després fent un salt per agafar-se a l'agulla i acabar grimpant els darrers metres fins al cim. El pas clau que dóna nom a l'agulla és fàcil però impressionant per la timba que tenim a sota.
Les altres dues vies ja són més fàcils i ja les havíem fet anteriorment; la de la xemeneia va ser de les primeres vies que vam fer al Sot del Bac.