dilluns, 25 de maig del 2026

Cascades de Bilhó

Cascades de Filhó

Avui era el darrer dia de barranquisme en el Lejano Oeste. Vam arribar ahir a la tarda a Portugal, on tenim llogada una casa per passar-hi un parell de nits, i avui volíem tancar les activitats d'aquesta setmana barranquista amb un descens a Portugal.
Ens ha costat decidir l'objectiu, però finalment hem optat per programar un descens curt i fàcil per tancar d'una manera lúdica i sense compromís aquestes jornades barranquistes. Hem fet el descens de les Cascatas de Bilhó, també anomenades Cascatas do Rio Cabrão, un dels llocs més interessants del Parque Natural do Alvão, al nord de Portugal.
El descens comença a prop de la petita localitat de Pioledo. A la sortida del poble, en una explanada amb bancs de fusta, ens hem equipat. Després, en dos minuts, hem baixat fins al riu on hi ha un curiós pont de pedra. Es tracta del Pont Romà, una antiga construcció que, tot i no ser realment de l'època romana, rep aquesta denominació popular.
Hem iniciat el descens pel riu, aprofitant alguns gorgs per remullar-nos i fer algun petit salt. Aviat hem arribat al primer ràpel, llarg però amb poc pendent, que acaba en una petita cascada. Hem seguit per un tram de transició, on hem trobat les ruïnes de dues petites construccions, antics molins que aprofitaven la força de l'aigua per moldre el gra.
Més avall encara hem trobat un parell de ràpels més i alguns tobogans i petits salts. Ja molt a prop de la carretera, hem trobat el camí de sortida, utilitzat normalment pels banyistes que venen a remullar-se als primers gorgs del barranc. És un camí equipat però l'equipament és més que precari: hi ha un parell de trams de passamans formats per cables telefònics reciclats!
Finalment hem arribat a la carretera, on havíem deixat un dels cotxes, donant per acabada l'activitat d'avui i la setmana barranquista al Lejano Oeste.
I aquí teniu el vídeo de les cascades de Bilhó, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Cascades de Filhó
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

diumenge, 24 de maig del 2026

Corga da Fecha

Forgas do Fial

Avui hem fet el descens d'un dels millors barrancs de Galícia: la Corga da Fecha. Es tracta d'un barranc molt aquàtic, amb grans cascades i gorgs d'aigües transparents, en terreny granític. És un barranc molt lúdic però amb alguns passos de cert compromís entre els quals destaca el ràpel del Colector, on cal passar per sobre d'una esquerda per on baixa amb molta força l'aigua acanalada.
És un descens molt popular per la seva bellesa i fins i tot molts dels seus passos clau tenen nom propi. A més del Colector trobem altres passos de noms curiosos com el gorg salto, mójate o les cascades Benefíciatela, Jhony i Guns & Roses.
El barranc es troba molt a prop del balneari de Río Caldo, a la població de Lobios, on hi ha una piscina pública d'aigua termal, a l'aire lliure.
Des del balneari hem pujat per una pista però aviat hem hagut de deixar els cotxes i seguir a peu. El camí travessa el torrent de la Corga da Fecha, un bon punt per calibrar el cabal del riu, que ens ha semblat acceptable.
Després, el camí puja amb fort pendent per sobre del barranc que anàvem veient a la nostra esquerra. Hem pogut veure la part principal de la Corga da Fecha, amb les seves grans cascades, que des d'aquí es veuen impressionants.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a un collet des d'on hem baixat directament al riu, que en aquest punt inicial és una ampla extensió de lloses granítiques. Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, que inicialment es fa caminant per la llera.
Abans d'arribar a la primera instal·lació, hem vist l'indicador de cabal: una petita placa metàl·lica amb una marca de cabal màxim. Hem comprovat que el nivell estava per sota de la marca crítica i hem seguit endavant.
Poc després hem arribat a l'inici de les dificultats. Hi ha un passamà d'acer que ens ajuda a baixar per unes lloses de granit fins a un gorg d'aigües transparents, al costat de la instal·lació del primer ràpel. Els més agosarats han evitat el primer ràpel amb un salt acrobàtic.
Després de travessar nedant un altre gorg, hem arribat a la capçalera del segon ràpel, el més llarg del recorregut. És una cascada de 35 metres que acaba en un gran gorg. El descens és una mica irregular, amb petites marmites penjades i molts fregaments, que ens han obligat a posar un parell de protectors de corda i posteriorment ens han complicat una mica la recuperació de les cordes.
Sota el gran ràpel de 35, el riu gira i s'obre. Hi ha un seguit de ràpels, més fàcils i per terreny més obert, però generosament regats per les cascades.
A poc a poc hem anat baixant per arribar als passos clau del descens, on el riu s'engorja novament formant ressalts verticals i ben encaixonats, amb bones cascades, com la denominada Guns & Roses, que cau sobre un petit gorg en un indret realment impressionant. Per facilitar el pas, hem muntat un ràpel guiat que ens ha ajudat a evitar els moviments que provoca la gran cascada en el petit gorg de recepció.
Immediatament hem arribat, amb l'ajut d'un passamà de cable d'acer, al ràpel del Colector. A mitja baixada cal saltar una estreta fisura per on baixa l'aigua acanalada amb molta força. Tot i l'espectacularitat del pas, ens ha semblat més fàcil del que esperàvem i aviat estàvem iniciant el sector final del descens, on el riu s'obre novament i ens ofereix la part més lúdica del barranc, amb cascades i gorgs d'aigua fresca.
Després d'un últim ràpel de 25 metres, que acaba en un gran gorg on hem trobat banyistes prenent el sol, hem acabat el descens sortint del barranc per agafar el camí per on havíem pujat i retornar, en molt poca estona, fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la Corga da Fecha, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Corga da Fecha
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Corga da Fecha
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dissabte, 23 de maig del 2026

Barranc de Fírbeda

Fírbeda

Avui les previsions meteorològiques eren dolentes. Es preveia pluja a mig matí i el dia estava gris. Després de valorar la situació, hem decidit fer el descens d'un barranc curt i, en teoria, fàcil, que no s'allargués massa temps.
El barranc de Fírbeda només té quatre ràpels i el recorregut és curt. Era ideal per aprofitar la jornada malgrat el mal temps que es preveia. Ens hem desplaçat a la zona, molt a prop de Xinzo de Límia, i hem pujat per una pista asfaltada fins al punt d'inici de l'aproximació.
El camí que porta a l'inici del barranc és una ruta de senderisme molt popular, anomenada Las Fervenzas del Fírbeda, que passa per un mirador que ofereix una gran vista de les cascades del barranc. Nosaltres no hem arribat al mirador sinó que hem anat directament a l'inici del barranc, on un pont travessa el riu.
Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, inicialment caminant per la llera. Aviat hem vist que avui el riu portava un bon cabal. No era una crescuda, perquè l'aigua era neta i transparent, però el cabal era considerable.
Aviat hem arribat al primer ràpel, una petita cascada d'uns 7 metres, fins a una plataforma penjada sobre la cascada principal. Ens ha cridat l'atenció un antic pitó rovellat, que segurament van deixar aquí els primers barranquistes que van fer aquest descens.
El segon ràpel és realment espectacular. Baixa directament per la gran cascada, que avui baixava amb força. A mitja cascada cal decantar-se a la dreta per sortir de l'actiu en el tram final, on l'aigua cau amb més força. Fins i tot hi ha una instal·lació que permet posar un desviador per facilitar la maniobra.
Un cop superat el pas clau del descens, hem fet la foto de grup amb el rerefons de la gran cascada i hem seguit baixant.
El tercer ràpel, també amb cascada, baixa uns 11 metres per una canal ben dreta. Una bona remullada ha estat inevitable. Finalment, amb un darrer ràpel d'uns 6 metres, hem completat el descens del Fírbeda, curt però molt intens. Mentre baixàvem, ha començat a ploure, tal com estava previst, però hem acabat l'activitat sense problemes.
Després de l'últim ràpel hem baixat uns metres per la llera, ja caminant, fins a trobar la sortida. És una petita sèquia que antigament portava l'aigua del riu a un molí. Caminant per la sèquia hem arribat en pocs minuts a les ruïnes de l'antic molí. L'edifici està totalment enrunat i cobert de vegetació però encara es pot veure la gran pedra de molí, ara coberta de molsa.
Fins al molí arriba un dels camins senyalitzats que, en molt poc temps, ens ha portat de tornada a la carretera i al punt d'inici on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo del barranc de Fírbeda, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Fírbeda
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Fírbeda
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Oriol · Xavier · J. Rafel

divendres, 22 de maig del 2026

Ola da Cenza

Ola da Cenza

Després de tres intenses jornades barranquistes a la zona de Folgoso do Courel, avui ens hem desplaçat a una nova zona per seguir recorrent els barrancs gallecs. Hem anat cap al sud de Galícia buscant nous paisatges i nous descensos.
Per avui hem programat el descens de la Ola da Cenza, un barranc molt diferent dels que hem fet els dies anteriors perquè està situat en una zona de roca granítica, una roca que normalment forma grans lloses polides i talls geomètrics que donen lloc a ressalts nets i verticals.
El barranc és un tram del Conselo, un riu regulat per l’embassament de l’Encoro da Cenza i que normalment porta un bon cabal. El descens és curt però intens, amb alguns passos singulars i tècnics, especialment si baixem per l’actiu.
El pas clau està gairebé al principi, on hi ha un gorg parany, el que aquí anomenen poza trampa. És un gorg de certa fondària, alimentat per una bona cascada. La característica singular d’aquest gorg és que està foradat per sota, de manera que es va buidant per un sifó i l’aigua queda a un nivell inferior als murs que envolten el gorg. A la perillositat del sifó xuclador s’hi afegeix l’obstacle del mur relliscós, que pot deixar atrapats els barranquistes. Per sort, hi ha bones instal·lacions que permeten evitar el parany sense massa dificultat.
Hem arribat amb el cotxe a la capçalera del barranc, on hi ha un mirador que permet veure la part inicial del descens. L’entrada es pot fer de diverses maneres i el recorregut també permet diverses variants; hi ha instal·lacions que permeten baixar per l’actiu o bé evitar-lo, en funció del cabal i del grau de compromís que vulguem assumir.
Hem entrat des del camí del mirador per anar directament a la instal·lació del ràpel que acaba al gorg parany. Són uns 25 metres i acabem en un extrem del gorg, lluny del forat xuclador. Hi ha una corda amb anelles que permet superar el mur i sortir del parany.
Per facilitar la maniobra, en Manel, que ha baixat primer, ha muntat un ràpel guiat, una maniobra tècnica que ens ha permès evitar el mur relliscós i la corda d’anelles.
Després hem fet un parell de ràpels llargs per unes grans lloses granítiques fins que el riu perd verticalitat. Aquí, gairebé al final, hi ha un ràpel que baixa per una cascada i un altre que baixa en sec per un gran mur vertical. Hem muntat els dos ràpels, realitzant el descens a la carta.
Després només quedaven alguns petits ressalts que hem anat desgrimpant fins arribar a la part planera del riu, on uns grans gorgs ens han permès refrescar-nos a les aigües clares i transparents del Conselo i fins i tot practicar alguns petits salts abans de donar per acabat el descens del barranc.
Després de dinar a Vilariño de Conso, hem continuat viatge fins a la població d’Entrimo, que serà a partir d’ara la nostra base d’operacions.
I aquí teniu el vídeo del barranc Ola da Cenza, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ola da Cenza
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Ola da Cenza
Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dijous, 21 de maig del 2026

Forgas do Fial

Forgas do Fial

Una nova jornada barranquista a Galícia. Seguim a la zona do Courel però avui ens hem desplaçat a una població propera, Seceda, encara pertanyent al municipi de Folgoso do Courel. L’objectiu d’avui eren les Forgas do Fial, un barranc molt estètic, amb poques dificultats tècniques però molt interessant pel seu ambient aquàtic, amb passadissos engorjats, petits ressalts, tobogans i ràpels.
Després d’un llarg viatge en cotxe hem arribat a Seceda. Es tracta d’un poble molt típic, un dels poblets més ben conservats de la zona, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural i Lloc d’Interès Etnogràfic per la Xunta de Galicia a causa de l’extraordinari valor de la seva arquitectura tradicional.
A l’entrada del poble hi ha una petita explanada on hem aparcat per iniciar l’aproximació a peu. Hem pujat per un carrer del poble per anar a buscar un bon camí, senyalitzat amb marques de pintura groga. El camí puja suaument acostant-se al riu, que aviat hem vist per sota nostre.
Després de passar al costat d’uns quants castanyers monumentals, més que centenaris, a la vora del camí, hem arribat al punt on, segons el track que portàvem, havíem d’entrar al riu. El camí quedava uns metres per sobre del riu però hem improvisat un ràpel en un arbre per baixar a la llera.
En el fons del riu l’entorn és totalment diferent. La remor de l’aigua, les roques cobertes de verdet, la vegetació exuberant que ho cobreix tot, la penombra de l’engorjat... La singularitat d’aquest barranc és el caràcter ferruginós del terreny, que es manifesta en molts punts amb diverses tonalitats cromàtiques.
Hem iniciat el descens amb una sèrie de ràpels curts i algunes desgrimpades, sense massa dificultat. A mesura que avançàvem, el riu s’anava engorjant més i, cap al final, hem trobat els ràpels més espectaculars. En un d’ells l’aigua baixa acanalada formant uns girs que no permeten veure el final. És realment impressionant però no presenta cap dificultat especial.
Els ràpels finals són més llargs però poc verticals i es combinen amb algun curt tobogan i fins i tot amb algun petit salt. L’últim ràpel baixa al costat d’una antiga represa artificial que forma una cascada. Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la cascada i hem completat el descens, ja caminant pel riu, fins a la carretera.
Hem anat a parar al pont de la carretera, ben a prop del punt d’inici, on havíem deixat els cotxes. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada l’activitat d’avui.
I aquí teniu el vídeo de les Forgas do Fial, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Forgas do Fial
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Forgas do Fial
Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dimecres, 20 de maig del 2026

Rego do Val i Fieiteiras

Rego do Val
En el segon dia d'estada a Galícia, hem fet el descens del barranc més popular de la zona de Folgoso do Courel: el Rego do Val. És un barranc aquàtic i vertical, amb la vegetació exuberant característica d'aquesta zona. Té un total de 18 ràpels, tots obligats, amb un parell de reunions penjades que li donen un caràcter esportiu que complementa la bellesa de l'entorn natural.
Aquesta vegada teníem el barranc ben a prop. Gairebé no feia falta cotxe perquè el final del barranc està pràcticament a l'entrada del poble de Folgoso do Courel, on tenim el nostre centre d'operacions. De totes maneres, per evitar-nos l'aproximació a la capçalera del barranc, hem fet una curta maniobra de cotxes. 
En pocs minuts estàvem a la capçalera del primer ràpel i hem iniciat el descens. Els ràpels estan encadenats, gairebé sense transicions, i no són evitables. Les instal·lacions són perfectes i avui el torrent portava l'aigua justa per gaudir d'un magnífic descens.
El tercer ràpel baixa per una gran cascada d'uns 25 metres, un dels punts més estètics del descens. Després hi ha una sèrie de ràpels encadenats entre passadissos estrets entapissats de vegetació.
En el novè ràpel hem trobat una petita dificultat tècnica: s'ha de fer una reunió penjada per canviar la instal·lació, abans de baixar un ràpel de 18 metres parcialment volat. Després hem seguit amb diversos ràpels curts encadenats fins arribar a la cascada final.
El darrer ràpel és de 30 metres i també té una reunió penjada per evitar fregaments de corda. El ràpel baixa per un ample mur per on baixa la cascada, que fins i tot té nom propi: Fervenza da Pedreira.
Després de completar el ràpel final hem arribat a un caminet que en un minut ens ha portat a la carretera,  a l'entrada del poble, on havíem deixat un cotxe.
I aquí teniu el vídeo del Rego do Val, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

Després de completar el descens del Rego do Val hem dinat una mica abans d’iniciar la segona activitat del dia. Hem volgut aprofitar la tarda per arrodonir la jornada barranquista gallega amb el descens d’un altre barranc molt proper.
El barranc de Fieiteiras és curt i relativament fàcil. Baixa per un torrent paral·lel al Rego do Val i l’aproximació és similar. Aquesta vegada, però, l’activitat es fa amb un sol cotxe, de manera que hem pujat tots fins al punt de partida i en pocs minuts hem arribat a l’inici del barranc.
Després d’un curt ràpel d’entrada hem seguit per un llarg passadís engorjat, un tram de transició sense cap dificultat però molt interessant. Després hem encadenat diversos ràpels, tots ben curts i amb l’única dificultat dels troncs caiguts, que complicaven la maniobra en alguns punts.
En poc temps hem completat el descens, que ha resultat molt lúdic i refrescant. Una bona manera d’aprofitar la tarda.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.




ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Rego do Val Fieiteiras
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Rego do Val
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dimarts, 19 de maig del 2026

Carballido Superior i Intermedio

Carballido
A Galícia també hi ha barrancs. No és una zona tan popular com la Serra de Guara o altres zones com el Prepirineu i Pirineu, però les singularitats de la geografia i el clima de Galícia fan que els seus barrancs tinguin un caràcter especial, ben diferent dels barrancs que recorrem habitualment.
Avui hem iniciat un programa d'activitats a Galícia i nord de Portugal que s'allargarà durant 7 dies, en què intentarem recórrer alguns dels barrancs més interessants de la zona. Hem iniciat les activitats a Folgoso de Courel, una població de la província de Lugo situada en una ZEC (zona d'especial conservació) denominada Ancares-Courel. 
Els barrancs de Courel no són grans verticals ni rius de fort cabal però són molt atractius per la frondositat de l'entorn i el marcat caràcter atlàntic del seu paisatge. Malauradament, aquestes muntanyes van patir un gran incendi l'any 2022 que va destruir bona part dels seus boscos. Ara la muntanya torna a ser verda però trigarà anys a recuperar els boscos originals. 
El barranc de Carballido és un dels principals de la zona i està ben a prop de la població de Folgoso. Està dividit en dos trams: el Carballido Superior i el Carballido Intermedio, a més de la part inferior que no té interès barranquista. 
Des de Folgoso de Courel, on tenim la nostra base d'operacions, hem fet un curt recorregut en cotxe per una bona pista per aproximar-nos al barranc. Hem deixat els cotxes en el punt de partida i hem iniciat l'aproximació a peu.
Ben aviat hem començat a veure el fons del barranc des de les altures. Ens ha sobtat que, a diferència dels barrancs que recorrem habitualment, en el Carballido el fons del barranc estava cobert d'arbres. Una cobertura frondosa que no deixava veure en cap punt el torrent que recorre el fons del barranc.
L'inici del barranc està en el punt on la pista per on pujàvem travessa el torrent. Hi ha un canaló de desguàs i justament l'entrada es fa travessant, a quatre grapes, aquest canaló. Una entrada ben singular.
A l'entrada ens ha sorprès la verdor de l'entorn. Una frondositat pròpia d'un bosc humit, que en alguns punts recordava la selva tropical. Hi havia un bon cabal, perfecte per gaudir d'un gran descens sense excés d'aigua però suficient per gaudir d’un descens ben remullat.
El descens no té gaire dificultats tècniques. Hi ha uns quinze ràpels en total, el més llarg de 22 metres, i les instal·lacions són molt bones, la majoria amb químics i parabolts i algunes sobre bons troncs. Hem gaudit d'un gran descens, molt lúdic i estètic, en un entorn vegetal extraordinari, amb petits ràpels, desgrimpades, tobogans... 
Després de completar el descens, hem sortit del riu per un corriol que en pocs minuts ens ha portat fins al punt on havíem deixat els cotxes, donant per acabada la primera jornada barranquista a Galícia. Després ens hem desplaçat a Folgoso de Caurel on tenim llogat un apartament que serà la nostra base d'operacions en la primera part de la nostra aventura gallega.
I aquí teniu el vídeo del Carballido, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Carballido Carballido
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Participants
Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dissabte, 16 de maig del 2026

GR2: Collada del Villar - Aiguafreda

GR2: Collada del Villar - Aiguafreda
Una nova etapa, la penúltima, del GR2. Aquesta vegada hem completat la travessia de la comarca d'Osona acabant a Aiguafreda, a les portes del Vallès Oriental. Ha estat una etapa fàcil, tot i que una mica llarga, amb poc més de 20 km de recorregut però amb poc desnivell.
Hem tingut molta sort amb el temps. Després d'uns dies de molta calor, l'entrada d'un front fred ha refrescat l'ambient i hem pogut gaudir d'un clima immillorable, amb un sol primaveral però amb aire fresc que feia molt agradable el camí.
L'autocar ens ha deixat poc després de les 7 del matí a la Collada del Villar. Avui no teníem previst l'esmorzar en un bar sinó a peu d'autocar, a base de termo. En pocs minuts hem esmorzat i a dos quarts de vuit hem començat a caminar.
Avui la major part del recorregut era per pistes, alguna fins i tot asfaltada, de manera que el ritme era ben viu. Després d'una pujada inicial hem resseguit la Carena del Pi Gros i la Serra de Montmany per una llarga pista carenera. Després d'una curta baixada, hem travessat el riu Gurri per un pont de pedra, el Pont d'en Gatus.
Hem passat per Seva però sense entrar al centre de la població. Poc després hem arribat a El Brull, on ens hem aturat a esmorzar i a fer la foto de grup amb el rerefons de l'absis de l'església. 
Després hem seguit per una llarga pista, en bona part asfaltada, amb un tram panoràmic, pels cingles del Saní, des d'on hem gaudit d'una gran vista del Montseny i el Tagamenent. Finalment, un petit camí amb fort pendent ens ha portat de baixada fins a les primeres cases d'Aiguafreda, i fins a l'antiga carretera N-152, punt final de l'etapa.
I, com és habitual en aquest grup de caminadors, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Aquesta vegada al restaurant Els Traginers, d'Aiguafreda, on hem gaudit d'un magnífic menú en què destavanen el gaspatxo de cirera, les mandonguilles amb sípia i els canelons de rostit.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Aiguafreda
Carles · Jose · Joan G. · Isaac · Casilda · Marta · Miquel B. · M. José · Manel · Miquel M. · Cati · Begonya · Ramon · Lluis C. · Àngela · Maribel · Montserrat A. · Xesco · Teresa · Guille · Mònica · J. Rafel

dimecres, 13 de maig del 2026

Coma de l'Art i Engorjat de Turmeda

Coma de l'Art
En el segon dia d'estada a la Terreta hem fet un altre gran recorregut per aquesta zona tan singular. L'objectiu principal era el barranc de la Coma de l'Art, amb el seu espectacular ràpel de 45 metres. El retorn es pot fer seguint l'itinerari de sortida de la Capella Est, que vam seguir fa poc temps, però hem preferit completar l'activitat amb el recorregut de l'engorjat de Turmeda. Aquest engorjat es troba riu avall i és un fàcil recorregut sense cap dificultat tècnica.
Hem sortit de Sapeira seguint el camí de la Collada del Castellet, que ja coneixíem de la nostra anterior visita a aquesta part de la Terreta. Després d'una bona estona de pujada per aquest camí panoràmic, hem arribat a un llom pedregós per on hem baixat directament fins a l'inici del barranc.
Hi ha un ancoratge químic a la capçalera del primer ràpel, curt i fàcil. Després hi ha dos ràpels més, igualment fàcils, abans d'arribar al ràpel principal, de 45 metres. És un gran descens, en bona part volat, amb l'extraordinari ambient dels barrancs de la Terreta.
Hem seguit baixant pel torrent, amb un seguit de desgrimpades i alguns ràpels curts, fins al final del barranc, just a sota d'un gran esperó rocós: la Rocaespasa de les Comes.
Després de completar el descens del barranc hem continuat baixant pel riu, ara una àmplia llera pedregosa, en un llarg tram de transició. Més endavant, el torrent es tanca i comença l'engorjat de Turmeda. És un tram relativament curt on progressem per un estret congost, amb algunes grimpades i desgrimpades sense gaire dificultat, entre grans blocs.
Després de superar l'engorjat hem arribat a la sortida, un punt on l'antic camí entre Esplugafreda i Sapeira travessa el riu. Hem iniciat la remuntada en direcció a Sapeira per un corriol senyalitzat com a PR però amb alguns petits trams esllavissats. En pocs minuts hem superat el desnivell fins arribar a Sapeira, on hem acabat la nostra aventura.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop Films i Coloms&Coloms Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Coma de l'Art
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Coma de l'Art
Manel · Merche · Sonia · Toni · J. Rafel