El Serrat de les Garrigoses és una petita carena montserratina situada entre el Torrent Fondo i el Torrent de la Font Seca. La seva cara sud, la que mira a Collbató, cau vertical sobre el Camí de les Feixades formant murs i canals.
En una d'aquestes canals, la que baixa directament des del cim més oriental del Serrat, es va equipar fa un parell d'anys una línia de ràpels, un curiós recorregut barranquista que permet baixar un cingle d'uns 200 metres amb cinc ràpels.
Ara fa un any, vam venir a fer aquest descens però no vam encertar el descens previst, sinó que vam baixar per una variant, tan interessant com l'original, però que no era el que volíem fer. Avui, hem tornat al Serrat de les Garrigoses amb la intenció d'esmenar l'error i fer el descens de l'autèntica Canal dels Sonats.
Aquesta vegada no hem pujat per la Canal del Gat com en l'ocasió anterior sinó que hem seguit un itinerari alternatiu, pujant per la Drecera del Fra Garí.
Hem sortit de La Salut, al costat de Collbató, seguint un caminet que enllaça amb la Drecera del Fra Garí. Després hem pujat per la drecera, un camí molt singular que supera un fort desnivell amb alguns passos de grimpada i esglaons tallats a la roca.
Després d'una bona estona de forta pujada, hem arribat a una cruïlla. La drecera segueix amunt fins enllaçar amb el Camí de les Bateries però nosaltres hem agafat un camí a la dreta, senyalitzat amb marques verdes, que travessa el Torrent de la Font Seca i puja fins a un coll a la carena del Serrat de les Garrigoses.
A partir del coll hem seguit per la carena, sense camí, buscant els millors passos entre la vegetació. Ha estat un tram incòmode però aviat hem arribat a la sortida superior de la Canal del Gat i hem enllaçat amb un corriol poc marcat que ens ha portat fins al cim de la Roca "499i", un cim sense nom que apareix amb aquesta numeració en el clàssic mapa de Ramon de Semir.
Des del cim, a més d'un extens panorama, es veia la Punta Est, on comença la línia de ràpels. En pocs minuts hem arribat al cim i hem començat a buscar la primera reunió. Hem comprovat que les anelles del primer ràpel estan una mica amagades i per arribar-hi cal muntar un curt passamà perquè l'accés és fàcil però perillós.
Hem iniciat el descens amb el primer ràpel, el més llarg, d'uns 57 metres. El descens és una mica brut, per una canal amb vegetació, i per un moment hem pensat que ens costaria recuperar les cordes, però no ha estat així i les hem recuperat sense dificultat.
Els altres ràpels ja són més nets i els hem baixat sense cap entrebanc, acabant el darrer ràpel al camí de les Feixades. Després només quedava tornar al punt de partida, passant pel davant de les Coves del Salnitre.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, amb la col·laboració dels càmeres auxiliars:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Sonia · Toni · J. Rafel