diumenge, 29 de juny del 2025

Ascensió al Ventolau (2.851 m)

Blog de Muntanya
Avui hem fet la tradicional sortida de final de curs del grup de senderistes. Aquest any hem triat el Ventolau, un cim d'accés fàcil i molt panoràmic, ideal per fer amb el grup del GR perquè és un cim apte per a tots els públics.
Hem dormit al refugi de la Pleta del Prat. Un refugi amb totes les comoditats, que compta, a més, amb un personal molt amable.  A dos quarts de set ja estàvem esmorzant i poc després sortíem en direcció al cim.
La primera part de l'ascensió és un camí amb fort pendent que puja fent llaçades fins arribar a la carena, el llarg llom est del Ventolau. El camí està molt ben traçat i senyalitzat amb marques de pintura groga. 
Hem arribat a la carena. El camí segueix pel llarg llom, amb pendent més suau però constant. Hem passat al costat de la Cabana de Crestuix, un magnífic refugi lliure amb estufa i provisió de llenya.
Més amunt encara hem trobat dues cabanes més, petits refugis de pastors, però aquests estaven tancats. També hem passat per una font, un prat per on brollava l'aigua per diversos forats formant un petit torrent.
Finalment hem arribat al cim del Ventolau (2.851 m). Feia un dia perfecte, sense cap núvol i la visibilitat era bastant bona. Es veia bona part dels Pirineus, des del Midi de Bigorre fins al Comapedrosa. Tot un espectacle de muntanyes que podeu veure detallat a l'apartat de panoràmiques d'aquesta entrada del blog.
Hem estat una bona estona al cim. No feia fred ni calor i valia la pena gaudir del panorama després de l'esforç de pujar fins aquí. Com és tradicional amb el grup del GR, hem destapat el cava i hem brindat per celebrar el final d'una molt bona temporada senderista en la que hem acabat el gran projecte del GR3.
Finalment ens hem decidit a iniciar el descens. No hem baixat pel mateix itinerari de pujada sinó per un camí alternatiu, el del Barranc de la Coma del Forn. No ha estat gaire bona idea perquè el camí de baixada per aquesta vall està gairebé perdut i en molts sectors només algunes fites esporàdiques ens guiaven a través dels sectors més complicats amb petits caos de roques i trams de vegetació densa, especialment ortigues gegants.
Ha estat una baixada dura i una mica desagradable però finalment, després de superar tots els obstacles, hem arribat al refugi. Allà ens esperava un plat de macarrons a la bolonyesa, per recuperar forces abans d'iniciar el camí de retorn en cotxe a casa.
I aquí teniu el vídeo del Ventolau. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Mont-roig amb
esquís, 2019
Ventolau amb
esquís, 2019
Campirme amb
esquís, 2018

dissabte, 28 de juny del 2025

El Foradot d'Abella

Foradot d'Abella
El Forat d'Abella, també anomenat Lo Foradot, és un petit congost situat molt a prop de la població d'Abella de la Conca. El recorregut del Foradot es podria catalogar com a barranquisme de molt baixa intensitat perquè només és una curta caminada aquàtica en la que ens mullem els peus i en algun punt ens podem remullar una mica més.
Avui hem iniciat la tradicional sortida de final de curs del grup del GR. Demà tenim previst fer una ascensió al Pirineu i avui volíem aprofitar el dia per fer alguna activitat que ens vingués de pas. Havíem previst una excursió per la zona de Collegats però la previsió meteorològica preveia una màxima de 38 graus, de manera que no era bona idea caminar amb aquesta temperatura i, a darrera hora, hem buscat un itinerari més refrescant.
Hem deixat els cotxes a l'entrada d'Abella de la Conca i hem iniciat una curta caminada travessant el poble i baixant per una pista fins a l'antic molí, situat al costat del riu.
Des del molí hem baixat al riu per iniciar el recorregut per la seva llera. La primera part és oberta i la remullada de peus és optativa, pero aviat hem arribat a l'entrada del congost, on comença pròpiament el Foradot.
És un pas estret entre altes parets però no presenta cap dificultat, ja que es passa tot caminant. Ens hem aturat a fer fotos i a admirar la singularitat de l'indret abans d'arribar a la sortida.
De sobte les parets s'obren i el riu cau per una cascada d'uns 8 metres sobre una zona on hi ha petits gorgs. Hi ha un corriol que permet baixar al costat de la cascada fins al seu peu. Allà, com que la calor començava a apretar, ens hem remullat aprofitant els gorgs i també la dutxa freda de la cascada que cau encaixonada en un gorg en forma de passadís.
Hem estat una bona estona gaudint de la frescor de l'aigua del riu de l'Abella abans d'agafar el camí de retorn en direcció al punt de partida, satisfets per haver triat una activitat refrescant en un dia extremadament calorós.
Hem seguit el nostre viatge al Pirineu però fent una aturada a Tremp, on hem menjat el menú de cap de setmana del Restaurant Can Borrel. Finalment, hem completat el desplaçament fins al refugi de la Pleta del Prat, a prop de Tavascan, on hem fet nit per intentar demà l'ascensió al Ventolau.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Roca
Regina, 2024
Els Arcs
d'Abella, 2022
Congost del riu
Rialb, 1995

dimarts, 17 de juny del 2025

Cueva de Valporquero per la Sima de las Perlas

Cueva de Valporquero
La Cueva de Valporquero és una de les cavitats més importants d'Espanya. Està situada a la vessant sud de la Serralada Cantàbrica, a la província de León. Té una part habilitada per a les visites turístiques, amb unes sales i galeries realment espectaculars.
També té un riu subterrani d'uns 3 km de llarg, on també hi ha diverses sales i racons de gran bellesa. El recorregut clàssic és el descens del riu subterrani amb tècniques de barranquisme; és el que s'anomena espéleobarranquisme
Nosaltres hem fet aquest recorregut però per una variant molt més interessant, entrant per la Sima de las Perlas. Es tracta d'un gran avenc, d'uns 140 metres de fondària, que va a parar a la part central del riu subterrani.
Hem iniciat l'activitat deixant el cotxe en un punt de la carretera de las Hoces de Vegacervera, molt a prop del punt per on havíem de sortir de la cavitat. Des d'allà, un taxi ens ha pujat fins a la Atalaya de Valporquero, un mirador panoràmic situat a sobre mateix d'aquesta població.
Una curta caminada ens ha portat fins a l'entrada de la cavitat, una porta protegida amb una reixa pero sense fixar. Ens hem equipat amb els neoprens i el material de seguretat i hem iniciat el descens.
La primera part és una galeria descendent equipada amb cordes fixes que porta fins a la capçalera del primer ràpel, un impressionant descens d'uns 25 metres volats que baixa al centre d'una sala amb una infinitat de formacions. És la Sala de la Campana, la més espectacular del nostre recorregut.
Hem recorregut alguns racons de la gran sala admirant les seves formacions abans de baixar a una saleta inferior, la Sala del Lago. Com indica el seu nom, hi ha un llac subterrani on alguns han aprofitat per fer la primera remullada del dia. 
En un racó de la sala hi ha l'entrada al pou final. És una esquerda molt estreta anomenada Paso del Reloj. Per superar el pas cal una mica d'habilitat, ja que és realment molt estret. Hem baixat el pou amb tres ràpels enllaçats de 25, 25 i 50 metres, que ens han deixat en el riu subterrani.
La segona part de l'activitat és pròpiament barranquista o, més concretament, espéleobarranquisme. Hem anat seguint el riu i baixant els ressalts que anàvem trobant  amb petites desgrimpades i curts ràpels, gairebé tots equipats amb passamans i cordes fixes.
Després d'una estona d'espéleobarranquisme, hem arribat a la sala final, la Sala de las Perlas. Allà el riu sembla desaparèixer entre les roques. Hi ha una finestra una mica elevada per on s'ha de sortir. És el Paso de la M
Hi ha una escala de corda amb travessers de fusta per on hem pujat a la finestra. Després hem fet un ràpel i una segona pujada per una escala i hem acabat baixant en ràpel a la sala final, al lloc anomenat La Covota, on hem sortit a l'exterior. 
Havíem acabat el recorregut subterrani però encara ens quedava la part final, dos ràpels de 30 metres pel torrent, al costat de grans cascades. Ha estat un magnífic punt final per a una activitat molt intensa, que ens ha deixat molt satisfets. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Gorg Blau - Sa
Fosca, 2022
Cueva
Coventosa, 2021
Gorg Blau - Sa
Fosca, 2015

dissabte, 14 de juny del 2025

GR3: Estana - Bellver de Cerdanya

GR3: Estana - Bellver de Cerdanya
La d'avui no ha estat una etapa qualsevol del GR3. Amb aquesta jornada hem completat, després de gairebé sis anys, l’última etapa —la número 47— d’aquest llarg recorregut. Vam iniciar la travessa l’octubre de 2019 a Bellver de Cerdanya i, mes a mes, hem anat recorrent totes les etapes d’aquest sender de gran recorregut que suma aproximadament 837 quilòmetres.
Ens hem trobat de bon matí a Bellver de Cerdanya, on ens ha recollit l'autocar per portar-nos a Estana, punt d'inici de l'etapa. De bon matí ja feia calor i les muntanyes del Cadí, que en la darrera etapa vam veure amb força neu, estaven pelades, amb el seu aspecte estiuenc.
Hem iniciat l'etapa baixant per l'antic camí que uneix Estana amb el santuari de Bastanist. A través del bosc, hem recorregut aquest camí, sempre ben traçat, fins arribar al santuari, ara reconvertit en casa de colònies.
Abans de seguir, hem fet la tradicional foto de grup a la porta de la petita església de Bastanist. Després hem travessat el Torrent de Bastanist per un pont i hem iniciat una forta pujada pel bosc. Aviat hem vist Bastanist des de les altures i també el poble d'Estana, cada vegada més lluny.
Després d'una bona estona de pujada, el camí ha començat a planejar i hem arribat als afores de Montellà  amb una suau baixada. No hem entrat a Montellà sinó que l'hem deixat a la nostra esquerra mentre seguíem per la carretera de Santa Eugènia.
A partir de Montellà, el camí ha canviat completament. Hem deixat enrere els petits i frescos corriols coberts de bosc per recórrer un seguit de pistes i carreteres a ple sol. Hem passat per Santa Eugènia i poc després per Olià, on ens hem refrescat a una font al costat del camí.
Més endavant hem passat per Pi, un poble una mica més gran, ja a prop del final. Abans d'arribar a Bellver, molt a prop de l'ermita del Talló, hem trobat el grup dels caminadors que en els darrers temps s'han despenjat del grup per lesions o altres causes però han volgut compartir amb la resta del grup l'arribada a Bellver per tancar un projecte que ha durat gairebé 6 anys.
I, com és costum en aquest grup de caminadors, hem acabat la jornada amb un bon dinar, que avui ens han preparat en el restaurant El Punt.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Etapa 46
Estana
Etapa 45
Vilanova de Banat
Etapa 44
Anserall
Etapa 43
Turbiàs
Etapa 42
Port del Cantó
Etapa 41
Saverneda
Etapa 40
Montcortès
Etapa 39
Vilella
Etapa 38
Malpàs
Etapa 37
Viu de Llevata
Etapa 36
Adons
Etapa 35
Torre de Tamúrcia
Etapa 34
El Pont d'Orrit
Etapa 33
Barranc dels Horts
Etapa 32
S. Esteve de la S
Etapa 31
Àger
Etapa 30
Molí de Tartareu
Etapa 29
Balaguer
Etapa 28
Torrelameu
Etapa 27
Albatàrrec
Etapa 26
Aspa
Etapa 25
Borges Blanques
Etapa 24
Pista de Vinaixa
Etapa 23
Els Omells
Etapa 22
Guimerà
Etapa 21
Altet
Etapa 20
Agramunt
Etapa 19
Oliola
Etapa 18
Mas Formiguera
Etapa 17
Pinell de S.
Etapa 16
El Pi de S. Just
Etapa 15
Cardona
Etapa 14
Saló
Etapa 13
Camps
Etapa 12
S. Iscle de Bages
Etapa 11
Monistrol de C.
Etapa 10
Moià
Etapa 9
Caraüll
Etapa 8
Puigví
Etapa 7
Els Munts
Etapa 6
Vidrà
Etapa 5
S. Joan de les A.
Etapa 4
Campdevànol
Etapa 3
Castellar d'en Hug
Etapa 2
Coll de Pal
Etapa 1
Alp
Track complet
a Wikiloc
Índex
etapes GR3