Una nova matinal barranquista, aquesta vegada per terres del Ripollès. El Torrent de Muiols és un barranc relativament fàcil i curt situat a la zona de Sant Julià de Saltor, per sobre de Campdevànol. Tot i que no té gaire dificultat i es pot considerar com a barranc per a col·leccionistes, ens ha permès recórrer indrets amagats entre boscos i muntanyes en un dia fred però assolellat.
Hem deixat al cotxe al costat de la Colònia Pernau, a la sortida de Campdevànol, i hem iniciat la llarga aproximació, de gairebé dues hores, en direcció al barranc. Hem seguit una pista fins que, poc després de passar al costat de les ruïnes de l'ermita de Sant Martí de Baix, hem agafat un camí senyalitzat amb marques grogues que ens ha portat al Coll de Graus.
Des del coll hem baixat una mica fins trobar una altra pista per on en pocs minuts hem arribat a l'inici del barranc on ens hem equipat amb el material tècnic.
El descens de barranc és relativament fàcil, ja que els ràpels són curts i gairebé sense cap tram desplomat, però hi ha un pas singular: en el sisè ràpel, de 20 metres, hi ha un gorg parany, el que a Guara anomenen poza trampa. Es tracta d'un gorg excavat a la roca que forma com una petita olla d'un parell de metres de profunditat. Quan no hi ha aigua, que és gairebé sempre, si baixem al fons de l'olla hem d'escalar el petit mur que tanca el gorg per escapar de la trampa.
El parany del Torrent de Muiols està equipat amb una corda fixa que permet sortir del forat sense haver d'escalar el mur, curt però molt llis. De totes maneres és més fàcil superar el pas fent un petit pèndul per passar sobre el gorg sense baixar al fons.
Després del parany encara hem trobat una darrera sorpresa: el setè ràpel estava muntat amb naturals. Era una baga lligada a dos petits boixos secs. Aviat hem vist que la instal·lació no era segura; els boixos estaven totalment secs i al temptejar-los es movien d'una manera que no donaven cap confiança.
Com que la baga estava en bon estat, l'hem reutilitzat muntant una nova instal·lació en un parell d'arbres, petits però vius i molt més segurs que els boixos morts. Després de baixar el ràpel sense cap problema, hem acabat degrimpant el darrer ressalt, de poc menys de 10 metres, on segons la ressenya hi havia una instal·lació de ràpel que no hem vist.
Hem sortit per una caminet a la dreta que ens ha portat a una pista per on hem pujat fins enllaçar amb el camí de la pujada per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films amb tres càmeres auxiliars i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Castellar -
Campdevànol, 2020 |
GR3: Campdevànol
Sant Joan, 2020 |
Torrent de la
Corba, 2018 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Adriana - Alícia - Joan C. - Sonia - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada