Avui pot dir-se que hem iniciat la temporada de barrancs del 2023. Com que encara estem a principis de primavera, hem triat un barranc sec o gairebé sec però de bon nivell. El Sallent de Cavorques es caracteritza per la seva verticalitat, si més no en el primer tram, quan es baixa un mur vertical amb dos ràpels encadenats de 45 i 40 metres.
El punt de partida és una petita àrea de picnic situada a prop de Sant Privat d'en Bas. A la sortida d'aquesta població hem agafat una petita carretera que en poc més d'un km ens ha portat a un parquing situat al final de la carretera, on una barrera priva el pas a la pista que continua endavant.
Hem començat a caminar per la pista, que porta al peu del circ on cauen els dos torrents que hi conflueixen: el de Cavorques i el Gurn. Més amunt el camí travessa el Gurn per una passera de fusta. Aquí comença la part més interessant de l'aproximació: el Camí de les Escales. És un camí amb alguns trams equipats però sense dificultat que supera de manera inversemblant el gran cingle del circ del Gurn.
Ja a sobre del cingle, hem arribat a una cruïlla de camins i hem agafat el Camí dels Matxos, que ressegueix tot l'espadat a pocs metres del balcó. Hem passat per la capçalera del Sallent de Gurn i, poc després, al Torrent de Cavorques.
Malgrat la sequera que ens afecta des de fa mesos, el torrent portava aigua. No era un bon cabal però sí més de que esperàvem trobar.
Després d'equipar-nos hem començat a baixar per la llera fins que, poc abans de la capçalera del salt, hem trobat una instal·lació a l'esquerra sobre un arbre. Alguna ressenya parlava aquí d'un ràpel de 15 metres però el terreny és gairebé pla i no hem fet ràpel sinó que únicament hem instal·lat un passamans per assegurar el pas fins arribar a la instal·lació del primer ràpel.
Aquest ràpel, de 45 metres, comença baixant un esglaó fins abocar-se al buit i completar la baixada per un mur vertical fins a la instal·lació del segon ràpel. En aquesta instal·lació no hi ha una plataforma ni un replà on poder fer la reunió amb certa comoditat sinó una petita rebava on podem posar la punta de la bota per mantenir l'equilibri penjats dels ancoratges.
Tot i la incomoditat, en poc temps hem muntat el ràpel i hem iniciat la segona part del descens, un ràpel de 40 metres que ens ha deixat en un replà al costat d'un gorg que hem evitat fàcilment.
A partir d'aquest punt ja és tot més fàcil. Hem baixat desgrimpant entre uns blocs fins a la instal·lació del tercer ràpel, de 45 metres però molt ajagut. Després d'un altre tram de desgrimpada entre blocs per la llera del torrent hem arribat a la instal·lació del quart i darrer ràpel, de 30 metres.
Fins aquí havíem pogut evitar l'aigua però aquest ràpel baixa pel mig de la llera en un estretament que fa gairebé inevitable mullar-se una mica, encara que només sigui per les esquitxades. A baix hi ha un gorg bastant gran però l'hem pogut evitar. Després, un nou tram per un petit caos de blocs fins enllaçar amb el camí de pujada, justament en el punt en què havíem travessat el Gurn per la passera de fusta.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Salt de
Sallent, 2022 |
Cascades del
Goleró, 2021 |
Puigsacalm pels
Ganxos, 2015 |
BIBLIOGRAFIA:
- Guia pràctica del descens de barrancs i engorjats de Catalunya, de Pere Miralles, Institut d'Estudis Espeleològics de Sabadell (1993)
- Sallents, torrents, canyons i cavitats de la Vall d'en Bas, Mari Nivera i altres, editat per la trobada barranquista de 2013.
PARTICIPANTS:
Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada