L'excursió als Cingles de Moher és una de les més populars de tot Irlanda. Cada dia, centenars de turistes recorren el camí que ressegueix el cingle que cau sobre l'Oceà Atlàntic des de més de 200 m. Hi ha un gran aparcament on cobren l'estada a raó de 8 euros per persona i un centre de visitants amb tendes, bar i altres serveis. Tot i ser un indret d'una gran bellesa natural, queda una mica desvirtuat per la massificació turística que omple el marcat camí dels cingles.
Després d'haver patit ahir un dia plujós i amb vent, avui hem pogut gaudir d'un dia primaveral per recórrer el camí del penyassegat. Hem iniciat la caminada des del centre de visitants recorrent la branca nord de l'itinerari. El camí, ben protegit per una tanca formada per grans lloses de pedra, passa per la torre O'Brien, que avui estava tota tapada per bastides perquè l'estaven restaurant, i arriba fins a l'extrem del penyassegat, des d'on es veu ja el poble de Doolin. Es pot acabar l'excursió baixant al poble però nosaltres hem preferit completar el recorregut amb la segona branca del camí, la que va cap al sud.
Hem retornat al centre de visitants i hem iniciat la caminada per l'altra banda del cingle. El camí també està ben marcat i protegit per les mateixes lloses de pedra encara que hi ha un camí paral·lel, per als més agosarats, que passa més a prop del penyassegat. És un trajecte agradable, planer, amb grans vistes sobre l'oceà i cada vegada menys massificat perquè el gruix dels turistes es conformen amb recórrer només una part del camí.
Després de gaudir una bona estona del camí del Cingles, hem arribat a la Torre de Moher, una antiga torre d'observació i defensa situada en un lloc estratègic. Hem fet un petit descans en aquest indret singular abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins al punt de partida on hem donat per acabada l'excursió.
Després d'haver patit ahir un dia plujós i amb vent, avui hem pogut gaudir d'un dia primaveral per recórrer el camí del penyassegat. Hem iniciat la caminada des del centre de visitants recorrent la branca nord de l'itinerari. El camí, ben protegit per una tanca formada per grans lloses de pedra, passa per la torre O'Brien, que avui estava tota tapada per bastides perquè l'estaven restaurant, i arriba fins a l'extrem del penyassegat, des d'on es veu ja el poble de Doolin. Es pot acabar l'excursió baixant al poble però nosaltres hem preferit completar el recorregut amb la segona branca del camí, la que va cap al sud.
Hem retornat al centre de visitants i hem iniciat la caminada per l'altra banda del cingle. El camí també està ben marcat i protegit per les mateixes lloses de pedra encara que hi ha un camí paral·lel, per als més agosarats, que passa més a prop del penyassegat. És un trajecte agradable, planer, amb grans vistes sobre l'oceà i cada vegada menys massificat perquè el gruix dels turistes es conformen amb recórrer només una part del camí.
Després de gaudir una bona estona del camí del Cingles, hem arribat a la Torre de Moher, una antiga torre d'observació i defensa situada en un lloc estratègic. Hem fet un petit descans en aquest indret singular abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins al punt de partida on hem donat per acabada l'excursió.
ENTRADES RELACIONADES:
 Cingles de Tavertet, 2017 |  Cingles de Pessonada, 2017 |  Cingles de Vallcebre, 2017 |
PARTICIPANTS:
Ana, Elisabet, Emilio, Jaume, Magda, J. Rafel
Ana, Elisabet, Emilio, Jaume, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: 200 m
RECORREGUT: 12 km
HORARI: 4 h 30
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada