dijous, 20 de gener de 2022

Serra de Picancel

Serra de Picancel
Hem fet un gran recorregut per la Serra de Picancel, unes muntanyes situades al costat de la població de Vilada. Es una zona agrest i salvatge, amb camins i corriols perduts pels boscos i amb petits cims de roca montserratina.  Nosaltres hem fet un recorregut molt interessant, passant pels llocs més característics d'aquesta serra i pels principals cims començant pel més alt, el Saldaguda (1.172 m). Fins i tot, de camí, hem fet una petita vía ferrada i alguns passos equipats que fan encara més interessant aquest recorregut.
Quan hem arribat a Vilada, de bon matí, el fred era intens. Després d'esmorzar una mica en un forn de pa a la mateixa població, hem completat l'aproximació fins deixar el cotxe en una pista, al costat del Pont del Climent, un gran pont bastit sobre el riu Merdançol. Ens ha sorprès veure que al fons del riu tot estava gebrat. Fins i tot el pont tenia una bona acumulació de gebre.
Hem començat a pujar pel bosc amb un ambient siberià però a mesura que pujàvem ha anat desapareixent la gebrada i al cap de poc l'ambient ja no era tan fred; un clar exemple d'inversió tèrmica.
Després d'una bona estona de pujada hem arribat a La Portelleta, un petit coll situat a la carena principal. A partir d'aquest punt, tot el recorregut ha seguit la carena, passant per diversos cims.
Hem seguit caminant per la carena en direcció al primer cim del recorregut. Hem trobat un petit pas equipat amb una cinta, molt fàcil, i hem arribat al cim del Saldaguda (1.172 m) després d'una petita grimpada. Tot i que és un cim de poca altitud i voltat de muntanyes més altes, teníem un bon panorama i vèiem, entre altres muntanyes, el Pedraforca i el Puigmal.
Hem fet les fotos de cim i uns vols de dron abans de seguir per la carena. Hem arribat al Coll del Tell, un pas important en el camí que porta de Vilada al Monestir de La Portella. Des del coll hem pujat en pocs minuts fins al cim dels Gira-sols (1.067 m), un cim poc marcat però amb un bon espadat per la part nord.
A la baixada dels Gira-sols tenim un nou pas equipat. El cim sembla voltat de cingles però al costat mateix hi ha una petita alzina característica; per sota de l'alzina hem fet un petit flanquejament, al final del qual trobem l'inici d'un cable d'acer. Amb l'ajut d'aquest petit equipament hem desgrimpat un petit tram de roca. 
Hem seguit baixant, sense camí, fins a la Collada del Pic de Perris. Després, també sense camí, hem pujat en direcció al Pic de Perris fins arribar a l'inici de la via ferrada. El tram del recorregut entre Els Gira-sols i el Pic de Perris és el més embolicat de tot el recorregut perquè no hi ha un camí definit; només traces disperses que ens ajuden una mica a trobar els passos. De fet, el mapa de l'Editorial Alpina (full Lluçanès), marca camí a tot l'itinerari que hem seguit excepte en aquest tram, on no marca res.
Superat el tram més salvatge, hem arribat al peu de la via ferrada, un mur de poc més de 20 metres equipat amb grapes de ferro i cable de vida. Tot i que és un tram curt i fàcil ens hem equipat amb el material de seguretat de ferrades per superar els passos i en pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Perris (1.046 m).
Hem baixat per l'altra banda per un bon camí fins que hem arribat a una cruïlla, a prop del Collet dels Pins. En aquesta cruïlla el nostre camí desemboca en un camí més ample que ve de Vilada. Aquest camí és el que ens havia de retornar al punt de partida però abans encara hem volgut arrodonir la sortida pujant un darrer cim. Hem agafat el camí amunt per la cresta i en pocs minuts hem arribat al cim del Serrat del Migdia (1.082 m), també amb bon panorama i voltat de cingles.
Hem retornat pel mateix camí fins a l'anterior cruïlla i hem iniciat el tram final de baixada. Encara hem hagut de superar un petit tram de pujada, que el mapa de l'Editorial Alpina anomena el Trencacames, i hem passat un petit coll, el Portell de l'Ovellar, que forma un petit congost amb partes a banda i banda.
Finalment hem arribat al punt de partida, al Pont del Climent. Aquest pont encara estava totalment gelat i a baix, al riu, el paisatge era encara totalment siberià. Hem baixat al riu per fer unes fotos abans d'agafar el cotxe per tornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Els Cortins i les
Fogaroses, 2021
Pas de
l'Escalell, 2021
Cingles de
Malanyeu, 2020

PAISATGE SIBERIÀ: Quan hem arribat al final de l'excursió, al costat del Pont del Climent, hem vist que tot estava gelat. L'espectacle era tan curiós que hem baixat a fer una ullada. En Joan ha fet un petit vídeo que reflecteix la fredor d'aquest indret i la seva bellesa natural:
EL VOL DEL DRON: aquí teniu també un vídeo amb escenes captades pel dron en el cim de la Salga Aguda. Ha estat editat per NONSTOP i cedit al Blog de muntanya:
PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Joan G. - Sonia - J. Rafel

1 comentari:

Sonia ha dit...

Un gran aventura per coneixer els cims més emblemàtics de la Serra Picancel. Sortida molt completa, em va agradar molt.