El PR-C 200 és un camí de petit recorregut que segueix un itinerari circular a partir de la població d'Aiguafreda, recorrent diversos paratges singulars. Una part del camí està dintre dels límits del Parc Natural del Montseny, un gran espai natural.
Fa unes setmanes vam recórrer una bona part d'aquest PR, aproximadament la meitat, per la Vall d'Avencó. Avui hem volgut completar l'itinerari recorrent la segona part del PR, la que puja per la Vall de Martinet i passa per Aiguafreda de Dalt, el nucli original de la població.
Hem iniciat la caminada a l'entrada d'Aiguafreda seguint l'antiga carretera N152, que travessa tota la població. A la sortida, després del llarg trajecte urbà, hem agafat una petita carretera a la dreta que en dos minuts ens ha portat a la Font dels Enamorats, ben condicionada, al costat del camí.
Poc després hem deixat l'asfalt prenent el camí de la Vall de Martinet, que puja suaument en paral·lel a la riera, per un magnífic bosc humit. Al cap de poc hem arribat a la Resclosa de la vall de Martinet, una antiga represa d'on sortia un rec i que ara està en estat ruïnós. Al peu de l'antiga presa hi ha un petit gorg amb una cascada, en un indret ombrívol i humit.
Hem seguit pel camí fins que hem travessat la riera por un pontet de fusta, pujant per l'altra banda i resseguint la riera fins a un altre punt singular, el Gorg de la Sort. Hi ha un petit salt d'aigua entre blocs de roca i un petit gorg formant una banyera natural.
Hem reprès el camí, en forta pujada, fins i tot amb un petit tram equipat amb una corda com a passamans. Aviat hem arribat a una pista, que hem seguit cap a la dreta i en pocs minuts hem arribat a una masia a peu de camí. És el Centre d'Art i Cultura de la Frau, una mena de museu i escola d'art ubicat en aquest indret. Al voltant de la casa hi ha diverses escultures que formen un entorn ben especial.
La pista travessa la riera i puja suaument fins a Aiguafreda de Dalt. És el nucli original de la població, on hi ha una petita església i un parell de cases. Avui estava en obres; sembla ser que estan restaurant l'església i urbanitzant l'entorn.
Feia un bon sol, encara que l'aire era molt fred, i ens hem aturat a esmorzar. Mentre esmorzàvem he aprofitat l'aturada per fer volar el dron i prendre unes imatges de l'entorn. Quan ja estava recollint el dron s'ha produït un petit incident quan un dels treballadors de les obres, segurament el capatàs, ens ha esbroncat dient que no podíem fer volar el dron. No s'ha identificat ni ens ha dit el motiu però, com que ja havíem captat les imatges que volíem, no hem volgut entrar en discussió.
Hem seguit pel bosc, per un camí planer, i després hem pujat una mica fins arribar al Dolmen de les Cruïlles, un antic monument megalític format per unes pedres on només amb un acte de fe es pot imaginar la mà de l'home en la seva construcció. Després, ja sense cap dificultat, hem seguit una petita pista fins a Can Serra de l'Arca, una gran masia on hem enllaçat amb la part de l'itinerari que ja vam recórrer en la nostra anterior visita a aquesta zona. A partir d'aquí hem seguit el GR2, fent algunes dreceres, fins arribar al punt de partida, a l'entrada d'Aiguafreda.
I aquí teniu un vídeo amb algunes escenes d'aquesta ruta.
ENTRADES RELACIONADES:
Les Ermites d'
Aiguafreda, 2022 |
Excursió al
Tagamanent, 2013 |
Sant Marçal -
Aiguafreda, 2012 |
PARTICIPANTS:
Elisabet - Jaume - Rafel - J. Rafel
3 comentaris:
Seguramet el tema del dron es perque es tracta d'un parc natural
Potser sí, però justament a l'entrada del recinte d'Aiguafreda de Dalt, a la pista que puja d'Aiguafreda, apta per a cotxes, hi ha un rètol que dona la benvinguda al parc, de manera que el Parc Natural del Montseny comença justament allà i jo feia volar el dron cap a la vall; el parc va cap amunt.
El capatàs no va dir res de parc natural; només vam entendre que no podia gravar "perquè hi havia persones" però el don en cap moment va sobrevolar, ni de lluny, cap persona. Si el tema era protecció del dret d'imatge de les persones, tampoc té cap sentit perquè les uniques persones que es veuen som nosaltres; es veuen els treballadors de molt lluny però no són identificables; són com formigues, són punts a l'infinit...
A mi, el capatàs també em va renyar i em va fer fora per veure l'església quan la porta estava oberta i sense cap mena d'informació que no era permès l'accés.
Poca feina i un elevat desig de comandar per tota la zona. A més ens podria dir les coses amb un to més educadament.
A vegades passen aqustes coses....
Publica un comentari a l'entrada