L'Aigua de Valls és un petit riu, afluent del Cardener, que neix al Berguedà, entre les serres d'Ensija i el Verd, i acaba al Solsonès, a la Presa de la Llosa del Cavall. En un punt d'aquest riu hi ha una singularitat geològica: el Pont Cabradís. Es tracta d'un petit tram subterrani d'aquest riu. Uns grans blocs de pedra, caiguts fa milenis, tapen el curs del riu i fan que aquest passi per sota formant una galeria subterrània d'uns cent metres. Els antics blocs de pedra ja no són visibles, tapats per la vegetació i soldats per les tosques que s'han anat formant al larg del temps.
El punt de partida és una petita resclosa de l'Aigua de Valls on hi ha la captació d'aigua que alimenta una petita central hidroelèctrica situada riu avall. Per arribar-hi hem hagut de seguir una llarga pista, en bona part asfaltada, que surt de la carretera que uneix Berga i Sant Llorenç de Morunys, poc més enllà del Pont de Llinars.
Avui feia bon temps però ha plogut molt els dies anteriors, de manera que tot estava ben moll i el terreny força enfangat, dificultant la progressió pels estrets viaranys del bosc. Hem començat a pujar per un camí que aviat s'ha convertit en corriol, una mica desdibuixat però ben senyalitzat amb unes marques grogues que ens han guiat al llarg de tot el camí.
El camí puja i baixa diverses vegades, buscant els passos més fàcils per la part obaga de l'Aigua de Valls. Al cap de poc hem arribat al principal pas equipat del nostre camí, una curta escala metàl·lica que supera un petit ressalt. Després hem anat trobant alguns passos equipats amb cadenes i cordes de nusos que ens han ajudat a superar petits trams relliscosos que avui encara ho eren més perquè estava tot remullat.
Hem arribat al Pont Cabradís. El riu desapareix i el camí travessa a l'altra riba sense veure el riu, que en aquest tram és subterrani. A l'altra banda hem deixat el camí principal per baixar seguint un petit camí amb un tram equipat fins al riu, just a la sortida del tram subterrani.
El Pont Cabradís és un entorn natural ben singular. El riu surt de la galeria subterrània i a l'altra banda es veu la llum. Les parets estan cobertes de formacions amb alguns brolladors i degotalls. Hem estat una estona fent fotos i fins i tot hem explorat una part de la galeria caminant per la llera inundada del riu.
Hem tornat al camí principal, marcat amb pintura groga, i hem seguit el nostre camí, que ara va riu avall enlairant-se per la part de la solana. El camí segueix ben estret, pujant i baixant pel bosc. Hem passat diversos miradors, que ens han ofert grans vistes de l'Aigua de Valls, la Serra de Busa i fins i tot el Pedraforca.
Ens hem aturat a esmorzar en una terrassa panoràmica amb grans vistes. Poc després hem travessat el Torrent de Vilacireres o dels Cints, iniciant una forta pujada fins al Mirador dels Cintells. El camí ens ha portat fins a una antiga pista per on hem baixat fins a la Torre de la Corriu, una masia mig enrunada sota els cingles de l'Espluga.
Hem seguit baixat per una roureda fins arribar al Molí de la Corriu on hem travessat el riu de l'Aigua de Valls per un pont metàl·lic, arribant a la central hidroelèctrica. Després, ja per una bona pista, hem pujat fins al punt de partida, on hem tancat aquest magnífic recorregut circular.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada excursionista. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
Serra de
Picancel, 2022 |
Per la Serra de
Busa, 2017 |
GR1: Pont de
Llinars, 2016 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - Merche - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada