Una nova sortida a Montserrat amb l'objectiu principal de fer la via Xemeneia del Pingüí, a la regió d'Agulles. Aquesta via ja l'havia fet en èpoques històriques (juliol de 1975) i tenia ganes de repetir-la 37 anys més tard. La via puja per una canal que ratlla tota l'agulla de dalt a baix formant un diedre a la part de baix i una xemeneia a la segona tirada. Tot i que la via no és difícil, té una placa fina a l'arribada a la reunió que es fa sota la xemeneia i una part més atlètica que se supera amb tècnica de ramonage fins poc abans del cim. A diferència de l'ascensió històrica de l'any 75, ara la via està ben assegurada, amb la reunió ben muntada i un parell d'assegurances situades estratègicament en el tram més tècnic de la via. Hem arribat al cim sense problemes i, després de fer la foto panoràmica, hem baixat en ràpel fins al peu de la cara nord de l'agulla. Com que encara era aviat ens hem desplaçat fins a la part occidental d'Agulles per fer una altra via, la Nord de l'Agulla del Capdamunt. Només té una tirada però és una ascensió agradable, amb bona presa i grans vistes. Ben aviat hem arribat al cim i hem baixat en ràpel per la mateixa cara de pujada. Podríem haver donat per acabada aquí la jornada montserratina però com que ens agrada complicar-nos la vida hem decidit que no baixaríem pel camí de la Portella sinó que seguiríem un itinerari alternatiu. Ja fa temps que volia baixar pels ràpels de la Figuereta, una sèrie de tres ràpels que baixen per la gran paret nord d'Agulles. Una placa metàl·lica a l'inici de la canal que puja entre la Figuereta i la Bandereta dóna la informació necessària per fer aquest descens: tres ràpels: 25 m, 45 m, 30 m. El primer ràpel baixa per la canal fins a un replà amb un balcó obert sobre un buit impressionant. El segon ràpel té 45 metres de verticalitat i és realment impressionant. Al peu d'aquest segon ràpel hem tingut un petit ensurt quan hem intentat recuperar les cordes i, malgrat la magnífica instal·lació, les cordes no corrien. Segurament el nus s'enganxava amb l'arbret que hi ha a l'inici del ràpel i quedava la corda travada. Al moment ens ha vingut a la memòria el descens del barranc de la Caramella, quan vam tenir un incident similar. Hem fet algunes maniobres tècniques d'aplicació pràctica de la mecànica ondulatòria i finalment hem aconseguit recuperar les cordes. Després de l'incident, el tercer ràpel ens ha semblat irrellevant.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet poques fotos però hem gravat algunes seqüències de vídeo amb les que hem muntat aquesta petita pel·lícula.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet poques fotos però hem gravat algunes seqüències de vídeo amb les que hem muntat aquesta petita pel·lícula.
També teniu aquí les panoràmiques:
El Pingüí
Agulla del Capdamunt
ALGUNES FOTOS:
RESSENYA:
2 comentaris:
Resulta prioritario rellenar el formulario de solicitud a la Jefa de Intendencia y Suministros para que autorice la adquisición de cintas express y otro material que no sufra obsolescencia y de "fatiga de los metales".
Luis,
He cursado la solicitud pero creo que ha sido desestimada. Me ha dicho que si los materiales se fatigan es porque salgo demasiado a la montaña y que con unas semanas de reposo los mosquetones estarán en plena forma. ¿Se te ocurre alguna otra idea brillante ?
Publica un comentari a l'entrada