Fa pocs dies vaig comprar un llibre publicat recentment amb un títol curiós: Montserrat, cims sense corda. Aquesta publicació proposa l'ascensió d'una gran col·lecció d'agulles i cims de Montserrat amb la particularitat que s'hi pot pujar sense corda. Es proposen petites ascensión per tot el massís i es classifiquen per zones.
Avui, després de tota la semana de mal temps, el pronòstic no era tan dolent encara que es preveia un dia ben tapat i amb possibilitat de pluja, de manera que he pensat que podria provar sort i intentar fer algunes de les ascensions que proposa el llibre. Ho he fet en solitari perquè la decisió ha estat improvisada i també perquè aquesta és una mena d'activitat poc atractiva excepte per als col·leccionistes als qui no importa pujar sense camí per canals emboscades i aptes només per a senglars amb l'objectiu de pujar una petita agulla que potser ni tan sols té nom propi....
La primera de les zones descrites pel llibre és la de Sant Pau Vell, on hi ha fins a 9 ascensions proposades, totes curtes i properes entre si, de manera que es poden enllaçar totes en una curta matinal.
He deixat el cotxe a can Maçana i he començat a pujar pel camí del Coll de Guirló. He pensat que el millor era anar primer a buscar les agulles més allunyades i anar tornant a poc a poc per després fer els dos cims que queden a l'altra banda de la carretera. Així he anat fent els cims:
Roca Stop o Agulla del Camí: seguint el camí de les Portelles, passat el Coll de Guirló, passem al costat d'un mur que ens queda a l'esquerra. És la Roca Stop. A l'esquerra del mur he pujat pel bosc sense camí i després per una placa amb l'ajut d'uns arbrets fins arribar al cim. Des d'aquí es veien a sota les Tres Maries, el segon objectiu del dia.
Les Tres Maries: són tres petites agulles situades per sota del camí de les Portelles, just a sota de la Roca Stop. He baixat uns metres sense camí fins arribar al peu de les agulles. Per una canal fàcil he pujat fins al coll entre dues de les agulles i he arribat a dos dels cims. Per pujar la tercera agulla he anat a buscar la petita aresta nord per on he grimpat fins al cim. Per baixar he posat una corda fixa per assegurar, ja que era fàcil però exposat.
Agulla d'en Bardolet: aquesta es l'agulla més estètica de la zona, una petita agulla amb forma de bolet, més fàcil de pujar del que sembla a simple vista. Per arribar-hi he baixat al Coll de Guirló. L'agulla es veu de lluny però per arribar-hi no hi ha un camí definit; cal arribar-hi a través del bosc però és molt a prop. La grimpada és fàcil; es puja un primer esglaó i després cal voltar l'agulla per superar el tram final per l'altra banda, sense complicacions.
Serrat de Guirló: és un cim poc marcat, no una agulla, i es troba ben a prop del Coll de Guirló. He pujat per un caminet que en pocs minuts m'hi ha portat. Des del cim no hi ha cap panorama perquè està al mig del bosc.
Turó de Sant Pau Vell: és un petit turó situat a sobre de les ruïnes de Sant Pau Vell. Des de l'ermita hi ha un camí, marcat amb pintura blava, que porta directament al cim. Des del Turó hi ha un gran panorama de la paret d'Agulles. Just quan estava en el cim ha començat a plore però ha estat molt poca cosa i ha durat pocs minuts.
Torre Alta: aquest cim està situat a l'altra banda de la carretera de Can Maçana. En realitat ja no es pot considerar un cim montserratí però, com que apareix en el llibre de referència, també hi he pujat. He agafat el GR172, que forma part del Camí Català de Sant Jaume, pujant fins trobar un camí a la dreta que ha acabat portant-me al cim de la Torre Alta (842 m). El cim és una plataforma rocosa amb gran panorama, avui força limitat pels núvols.
Torre del Telègraf: el darrer cim del dia, situat al costat de l'anterior. He baixat fins retrobar el GR i l'he seguit uns minuts més fins al Coll de les Torres. Des d'allà un corriol m'ha portat al cim, molt proper. En el mateix cim hi ha una torre mig enrunada.
Després de completar les 9 ascensions he retornat pel GR fins a Can Maçana donant, per acabada aquesta curta matinal en un dia gris i plujós que no donava opció a fer gaire cosa més.
ENTRADES RELACIONADES:
 Canal de l'Artiga Alta, 2021
|
Caminant pels
Ecos, 2019 |
Un tomb per
Montsrrat, 2014 |
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial PRAMES.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada