Una nova etapa, la divuitena, del camí de Sant Jaume per la Vall de l'Ebre. Hem sortit de casa ben aviat i hem arribat a Ribaforada a temps d'agafar el tren de les 10'36 fins a Gallur, punt d'inici de l'etapa, i abans de les 11 ens hem posat en marxa. Des de l'estació hem baixat a la plaça del poble i després hem pujat en direcció a l'església, on destacaven un bon nombre de nius de cigonya. Hem sortit del poble pel llom d'una muntanya que s'aixeca sobre la plana immensa de la Vall de l'Ebre. Des d'aquí es veia per una banda el Moncayo, tot nevat, i per l'altra es veien una mica lluny, les formes de les muntanyes de Las Bardenas. Al fons, molt lluny, es veia el Pirineu nevat. Al cap de poc hem arribar al Canal Imperial de Aragón, un ample canal que porta les aigües de l'Ebre regant els camps de tota la part central de la Vall de l'Ebre. En el seu origen, aquest canal havia de servir també per al transport de mercaderies amb barques però no es va arribar a utilitzar mai amb aquesta finalitat. A partir d'aquí el camí ressegueix íntegrament la pista de manteniment del Canal, planejant entre camps de conreu. En realitat es tracta d'una variant, ja que el Camí de Sant Jaume "oficial" deixa el canal durant uns quilòmetres per visitar els pobles de Mallén i Cortés. Nosaltres hem preferit seguir íntegrament el Canal, que ens ha ofert bones perspectives aquàtiques. Hem passat un parell de ponts, el de Valverde i el de Cortes, molt antics i construïts amb volta de maó, magnífics. El dia era també molt bo i no feia gens de vent, de manera que, malgrat la llargada, l'etapa d'avui ha estat una plàcida passejada.
L'àlbum de fotos és conjunt d'aquesta etapa i la següent, la que ens ha portat a Tudela.
ENTRADES RELACIONADES:
L'àlbum de fotos és conjunt d'aquesta etapa i la següent, la que ens ha portat a Tudela.
ENTRADES RELACIONADES:
 BTT: Canals d'Urgell, 2014 |  Ascensió al Moncayo, 2012 |  BTT a les Bardenas, 2008 |
3 comentaris:
Esta etapa me ha traído recuerdos. Hace 20 años estuve en el pueblo de Cortes, en casa de un amigo montañero que era de allí.
Y por cierto, los de esa zona llevaban muy mal que dijéramos "Bárdenas" y no "Bardenas" (sin acento, pues no es esdrújula), que es el nombre correcto.
Pues tienes razón. Después de la oportuna consulta he constatado que, efectivamente, son Bardena y no Bárdenas. Queda corregido.
Pues los de Cortes llevaban todavía peor que llamásemos "cortesanas" a las chicas de su pueblo. Estaban empeñados en que el gentilicio correcto era "cortesinas".
Y para más inri mi amigo era maestro escuela.
Publica un comentari a l'entrada