Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta sortida de quatre dies per completar el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. L'etapa d'avui, entre Calahorra i Arrúbal, no té cap dificultat especial però són 34 km, una llarga caminada. Avui, però, les condicions eren especials, de manera que hem trobat algunes dificultats imprevistes que ens han complicat l'excursió. Hem sortit del Parador Nacional de Calahorra per una pista paral·lela a la via del tren, entre camps de conreu. Al cap d'una estona hem trobat la primera dificultat, del tot imprevista. La pista per la que caminem passa per sobre d'un canal de rec dels molts que hi ha per tota la vall de l'Ebre. Segurament el canal baixa seguint una torrentera seca perquè avui anava crescut i l'aigua passava per sobre de la pista. No era molta aigua però si passàvem calçats ens mullaríem els peus, de manera que ens hem descalçat i hem passat a gual per sobre de l'aigua. Més endavant hem travessat la via del tren i hem agafat un tram de la Cañada de Lodosa, un antic camí ramader. Hem passat a l'altra banda de l'autopista per un pas subterrani i al cap de poc hem trobat un altre torrent que passava per sobre de la pista. Hem repetit l'operació de descalçar-nos encara que algun espavilat ha pensat que era poca aigua i ha acabat amb els peus xops... El paisatge havia anat canviant i ara ja era el característic de la Rioja, amb grans extensions de vinyes. Hem tornat a travessar l'autopista, ara per un pas elevat, i hem agafat un camí amb lleugera pujada entre vinyes que ens ha portat fins a la població d'Alcanadre. Com que l'etapa era llarga, aquí hem fet una parada tècnica per menjar una mica i descansar abans de fer el darrer tram de l'etapa, d'uns 15 km. Hem menjat un magnífic entrepà de truita en el bar La Unión, que ens ha donat noves forces per seguir el nostre camí. A partir d'Alcanadre el camí té dues variants. Les fletxes grogues porten a l'església del poble i surten pel darrere seguint el camí de l'Ebre (GR99). L'autèntic Camí de Sant Jaume, una mica més difícil (o millor dit, no tan fàcil) puja lleugerament per la Cuesta del Quemado, un indret solitari i molt diferent del paisatge de camps de conreu que havíem trobat fins ara. Hem passat un petit collet i hem baixat per l'altra banda fins que en una cruïlla hem trobat una pista a la dreta amb un cartell que indicava la direcció de l'ermita de l'Aradón. Passada aquesta ermita hem arribat al costat de l'Ebre i hem retrobat la variant que havíem deixat a Alcanadre. A partir d'aquí el camí passa entre el riu i uns espadats d'aspecte terrós anomenats Laderas de Cascavillas. Ens faltava molt poc per arribar al final del trajecte i el dia era magnífic però quan menys ho esperàvem ens hem trobat grans dificultats. Dies enrere el riu havia experimentat una gran crescuda. En realitat van haver-hi tres crescudes en poc temps i l'aigua s'havia emportat una part del camí. Per evitar el pedregar que havia deixat el riu allà on hi abans havia el camí, hem hagut de fer un tram per la via del tren. Quan semblava que havíem superat el tram sense camí hem trobat un altre tram totalment inundat. No era una mica d'aigua sinó un autèntic bassal, que hem considerat que no podíem travessar si no era gairebé nedant, de manera que hem retornat a la via del tren i hem fet un llarg tram d'uns 200 metres per la via fins que hem trobat un caminet que ens ha permès recuperar el bon camí deixant enrere els obstacles. Sense més problemes hem arribat a San Martín de Berberana i finalment a Arrúbal on hem agafat un taxi que ens ha portat a Calahorra per recuperar el cotxe. Després d'una etapa tan dura, amb imprevistos inclosos, ens mereixíem un descans de categoria, de manera que hem anat a Logroño, ens hem instal·lat a l'hotel Calle Mayor i hem acabat la jornada fent unes tapes a la Calle del Laurel.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 CSJ: El Peral - Llanes, 2014 |  CSJ: Fuentes - Zaragoza, 2014 |  CSJ: Venta - Fuentes, 2014 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada