Escalada a Montserrat, Agulles. Vam fer dues vies amb tècnica de ramonage:
- La Figuereta, via Torras-Nubiola
- La Llastra Punxeguda, via de Ramonage
La primera via, la de la Figuereta, és molt espectacular, ja que supera per una xemeneia la gran paret d'Agulles. Quan s'acaba la xemeneia cal sortir a la paret amb un pas impressionant sobre un gran buit.
Hi ha diverses maneres d'arribar al peu de via. Nosaltres vam arribar-hi passant per la xemeneia del Sabre, fins al seu collet i seguint uns boscos penjats fins al peu de la ben marcada i visible canal per on discorre la via.
Des del final del bosc penjat vam flanquejar dos metres per una cornisa i vam pujar una canal per encastament (molta timba) fins a un arbret on vam poder muntar la primera reunió (optativa; vam poder anar directament a la següent reunió).
A partir d'aquí la canal s'eixampla i vam poder progressar en ramonage. Vam trobar dos burins d'assegurança (any 1976...) i vam seguir fins a un replanet, dintre de la xemeneia, a on vam muntar reunió assegurats amb un burí i un bloc encastat. Aquí vam trobar la canal herbosa que baixa entre la Bandereta i la Figuereta (per on baixen els
ràpels de la Figuereta).
Vam sortir de la reunió i vam seguir progressant en vertical, amb tècnica de ramonage. Quan la paret s'inclina
vam trobar un pitó a la paret de la llosa i ens vam assegurar.
Més amunt la xemeneia es tanca i vam haver de sortir per la dreta (mirant a la Figuereta) amb l'assegurança (moral)
d'una pitonissa de fisura que vam trobar clavada però mantenint el bras i la cama esquerres dintre de l'estreta canal
fins abastar una savina (no existeix la figuereta de la que parla la
guia d'Agulles
sinó que és una savina), amb l'ajut de la qual vam superar el pas per situar-nos sobre la llosa on vam muntar reunió
(l'any 1976 vam assegurar-nos amb un pitó però actualment sembla que la reunió està equipada).
Des d'aquí només queda superar la placa final que comença fina però ben aviat s'ajup i vam arribar al cim.
Nosaltres fins i tot vam fer un petit pas d'esqueneta per començar aquest tram de paret però no ho recomanem,
ja que fer equilibris en aquell lloc tan penjat és una mica exposat.
Després d'acabar la Figuereta encara vam anar a fer la Llastra Punxeguda, una altra via de ramonage,
molt més curta i fàcil, per completar la jornada montserratina.
DOCUMENTACIÓ:
- Entre parets - Xemeneies a Montserrat , article publicat al Vèrtex núm 298, per Jordi Pina.
RESSENYES:
RESSENYA HISTÒRICA DE LA FIGUERETA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada