Avui hem iniciat un nou camí, aquesta vegada per terres de Galícia. Es tracta del Camino de Fisterra, un apèndix o extensió del clàssic Camino de Santiago o Camí de Sant Jaume. Dels milers de pelegrins que arriben a Santiago de Compostela n'hi ha alguns que no en tenen prou amb el llarg camí que han completat per arribar a Santiago des d'indrets llunyans i volen allargar l'experiència. Des de fa uns anys s'ha popularitzat aquest camí que complementa el Camino de Santiago arribant a la fi del món, a Fisterra o Finisterre on els romans van marcar el final del món conegut en la seva època. Com la majoria de trams del Camí de Sant Jaume, es tracta d'una activitat fàcil de senderisme, sense més dificultat que la llargada de les etapes que vulguem programar però sense cap complicació especial. Tot el trajecte discorre per bons camins, ben marcats i amb poc desnivell.
Ahir vam arribar a Santiago de Compostela i aquest matí, després d'esmorzar sense presses a l'hotel, hem iniciat el camí. En pocs minuts hem arribat a la Praza do Obradoiro, punt final de tots els camins de Sant Jaume i punt d'inici del Camino a Fisterra. La Catedral està en obres des de fa uns anys i una bastida tapa la seva façana principal, la del Pórtico de la Gloria. Una pluja fina anava caient sobre la plaça, avui amb molt poca gent.
Des de la plaça hem baixat pels carrers de la ciutat en direcció oest. ben aviat hem trobat alguna de les característiques marques en forma de fletxa groga que indiquen el camí i la primera de les fites de granit amb les que està marcat tot el camí. Seguia plovent a estones però anàvem preparats per a la pluja. El camí va recorrent camps, petits pobles i cases aïllades, sempre cap a ponent. Al cap d'una estona hem arribat al primer punt singular de l'etapa, el Alto do Vento. És un petit coll, més aviat un altiplà, que amb la seva altitud de 178 metres ni tan sols mereix la denominació Alto.
Entre camps i poblets, amb algun petit tram de carretera, hem arribat al segon punt singular del recorregut d'avui: el Ponte Maceira. És un magnífic pont de pedra amb set arcades, sobre el riu Tambre, construït en el segle XIII aprofitant els pilars d'un antic pont romà. Hem travessat el pont i en poc temps hem arribat a l'entrada de Negreira, una població de certa importància on havíem establert el final de l'etapa d'avui.
Ens hem allotjat en una casa de turisme rural, la Casa de Bola, situada a un parell de kilòmetres del centre de la població però amb un servei de recollida de pelegrins. Ens han vingut a buscar en cotxe i ens han portat a aquesta casa, molt confortable.
Ahir vam arribar a Santiago de Compostela i aquest matí, després d'esmorzar sense presses a l'hotel, hem iniciat el camí. En pocs minuts hem arribat a la Praza do Obradoiro, punt final de tots els camins de Sant Jaume i punt d'inici del Camino a Fisterra. La Catedral està en obres des de fa uns anys i una bastida tapa la seva façana principal, la del Pórtico de la Gloria. Una pluja fina anava caient sobre la plaça, avui amb molt poca gent.
Des de la plaça hem baixat pels carrers de la ciutat en direcció oest. ben aviat hem trobat alguna de les característiques marques en forma de fletxa groga que indiquen el camí i la primera de les fites de granit amb les que està marcat tot el camí. Seguia plovent a estones però anàvem preparats per a la pluja. El camí va recorrent camps, petits pobles i cases aïllades, sempre cap a ponent. Al cap d'una estona hem arribat al primer punt singular de l'etapa, el Alto do Vento. És un petit coll, més aviat un altiplà, que amb la seva altitud de 178 metres ni tan sols mereix la denominació Alto.
Entre camps i poblets, amb algun petit tram de carretera, hem arribat al segon punt singular del recorregut d'avui: el Ponte Maceira. És un magnífic pont de pedra amb set arcades, sobre el riu Tambre, construït en el segle XIII aprofitant els pilars d'un antic pont romà. Hem travessat el pont i en poc temps hem arribat a l'entrada de Negreira, una població de certa importància on havíem establert el final de l'etapa d'avui.
Ens hem allotjat en una casa de turisme rural, la Casa de Bola, situada a un parell de kilòmetres del centre de la població però amb un servei de recollida de pelegrins. Ens han vingut a buscar en cotxe i ens han portat a aquesta casa, molt confortable.
ENTRADES RELACIONADES:
 Camí de S. Jaume: Montserrat |  Camí de S. Jaume: Can Parera |  Camí de S. Jaume: Tàrrega |
ASSISTENTS:
Ana G., Emilio, Elisabet, Jaume, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +481 m, - 574 m
Ana G., Emilio, Elisabet, Jaume, Magda, J. Rafel
RECORREGUT: 21'6 km
HORARI: 5 h
DOCUMENTACIÓ:
- El camí a la fi de la terra: de Santiago a Fisterra. Revista Muntanya, núm 852
2 comentaris:
Desvela el secreto: ¿Quién porteaba las maletas con los siete secadores de pelo y la Epilady?
En esta ocasión llevábamos coche de apoyo. De los 6 expedicionarios, 4 llegamos a Santiago en avión pero Emilio y Ana fueron en coche. Su coche nos sirvió de armario ropero y ahí llevábamos todo nuestro equipaje. Cada tarde íbamos a rescatar al coche con ayuda de los transportes que nos ofrecían los hoteles y otros alojamientos. La logística era de salón de te.
Publica un comentari a l'entrada