Una jornada montserratina de gran intensitat en un dia gris i plujós però que ens ha permès fer fins a tres activitats en el magnífic terreny de joc de la muntanya de Montserrat. Avui la previsió del temps era força dolenta però hem sortit confiant en què una finestra de bon temps ens permetés fer alguna activitat. No ens hem equivocat. Tot i que en algun moment ha començat a ploure feblement, hem pogut fer tres activitats en un matí molt ben aprofitat.
Hem arribat a Can Maçana al voltant de les 9 del matí. El dia estava ben tapat i plovisquejava però nosaltres, amb una fe indestructible, hem començat a caminar pel camí del Coll de Guirló i la Portella fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Poc més enllà hem deixat el camí principal per agafar el corriol que porta al Clot dels Cargols. Després de baixar una estona pel bosc pel camí desdibuixat, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, en un arbre.
El Clot dels Cargols és un barranc montserratí no gaire llarg però amb certa intensitat, especialment al final on s'encadenen tres ràpels, en part interiors, gairebé espeleològics. Hem anat baixant sense problemes mentre el temps anava canviant entre la pluja suau i algun raig de sol, fins arribar a la part final del descens. Els dos darrers ràpels, per l'interior d'una profunda esquerda, son espectaculars.
Ja fora de la canal, hem iniciat el retorn. Hi ha diverses maneres de retornar al punt de partida però nosaltres hem triat el retorn pel Torrent del Lloro, on hi ha una curta via ferrada que hem pensat que podia arrodonir la jornada matinal d'activitats montserratines. Després d'una curta travessia sense camí hem trobat les primeres grapes de la instal·lació i hem iniciat l'ascensió, curta i fàcil encara que amb un equipament precari. Les grapes de ferro semblaven sòlides però el cable de vida és un conjunt de cordes fixes mig podrides (per mirar i no tocar...). Ben aviat hem superat la ferrada, en realitat un únic mur d'uns 20 metres, i hem seguit el camí que ens ha portat fins al refugi Vicens Barbé i de retorn per la Portella.
Aquí havia d'acabar aquesta crònica però quan anàvem de camí, gairebé arribant a la Portella, algú ha proposat que podríem fer el descens del Pou de la Portella, una activitat a mig camí entre el barranquisme i l'espeleologia que ja havíem fet l'any 2015. Com que l'activitat proposada és curta hem decidit fer-la i ens hem acostat a la Portella Gran. Amb un ràpel ens hem situat a l'entrada del Pou, un forat tenebrós per on cal baixar amb un ràpel de 30 metres. Hem baixat pel forat, estret i fosc, fins a una plataforma. Després el darrer ràpel, més curt, ens ha deixat al peu de la Portella Gran.
Ara sí que hem donat per acabades les activitats i hem retornat al punt d'inici, a Can Maçana, per agafar el cotxe i tornar a casa. Ha estat una jornada molt ben aprofitada, tot i que al matí semblava que la pluja no ens deixaria fer res. Aquesta vegada la nostra moral de victòria ha tingut premi.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta sortida. Aquest vídeo només inclou el Clot del Cargol i el Torrent del Lloro. Del Pou de la Portella hi havia poc material perquè ha estat una activitat improvisada i no portàvem material d'il·luminació. Per altra banda, en la nostra anterior visita al Pou de la Portella ja vam publicar un vídeo força detallat (el podeu veure a l'entrada corresponent del blog, a l'apartat "entrades relacionades" d'aquesta mateixa entrada).
Hem arribat a Can Maçana al voltant de les 9 del matí. El dia estava ben tapat i plovisquejava però nosaltres, amb una fe indestructible, hem començat a caminar pel camí del Coll de Guirló i la Portella fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Poc més enllà hem deixat el camí principal per agafar el corriol que porta al Clot dels Cargols. Després de baixar una estona pel bosc pel camí desdibuixat, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, en un arbre.
El Clot dels Cargols és un barranc montserratí no gaire llarg però amb certa intensitat, especialment al final on s'encadenen tres ràpels, en part interiors, gairebé espeleològics. Hem anat baixant sense problemes mentre el temps anava canviant entre la pluja suau i algun raig de sol, fins arribar a la part final del descens. Els dos darrers ràpels, per l'interior d'una profunda esquerda, son espectaculars.
Ja fora de la canal, hem iniciat el retorn. Hi ha diverses maneres de retornar al punt de partida però nosaltres hem triat el retorn pel Torrent del Lloro, on hi ha una curta via ferrada que hem pensat que podia arrodonir la jornada matinal d'activitats montserratines. Després d'una curta travessia sense camí hem trobat les primeres grapes de la instal·lació i hem iniciat l'ascensió, curta i fàcil encara que amb un equipament precari. Les grapes de ferro semblaven sòlides però el cable de vida és un conjunt de cordes fixes mig podrides (per mirar i no tocar...). Ben aviat hem superat la ferrada, en realitat un únic mur d'uns 20 metres, i hem seguit el camí que ens ha portat fins al refugi Vicens Barbé i de retorn per la Portella.
Aquí havia d'acabar aquesta crònica però quan anàvem de camí, gairebé arribant a la Portella, algú ha proposat que podríem fer el descens del Pou de la Portella, una activitat a mig camí entre el barranquisme i l'espeleologia que ja havíem fet l'any 2015. Com que l'activitat proposada és curta hem decidit fer-la i ens hem acostat a la Portella Gran. Amb un ràpel ens hem situat a l'entrada del Pou, un forat tenebrós per on cal baixar amb un ràpel de 30 metres. Hem baixat pel forat, estret i fosc, fins a una plataforma. Després el darrer ràpel, més curt, ens ha deixat al peu de la Portella Gran.
Ara sí que hem donat per acabades les activitats i hem retornat al punt d'inici, a Can Maçana, per agafar el cotxe i tornar a casa. Ha estat una jornada molt ben aprofitada, tot i que al matí semblava que la pluja no ens deixaria fer res. Aquesta vegada la nostra moral de victòria ha tingut premi.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta sortida. Aquest vídeo només inclou el Clot del Cargol i el Torrent del Lloro. Del Pou de la Portella hi havia poc material perquè ha estat una activitat improvisada i no portàvem material d'il·luminació. Per altra banda, en la nostra anterior visita al Pou de la Portella ja vam publicar un vídeo força detallat (el podeu veure a l'entrada corresponent del blog, a l'apartat "entrades relacionades" d'aquesta mateixa entrada).
ENTRADES RELACIONADES:
 El Pou de la Portella, 2015 |  El Clot del Trago, 2013 |  Barranc del Clot del Cargol, 2008 |
PARTICIPANTS:
Joan C., Merche, Sònia, J. Rafel
Joan C., Merche, Sònia, J. Rafel
DESNIVELL: 500 m
RECORREGUT: 7 kmHORARI: 6 hores
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Clot dels Cargols)
- Vies Ferrades, recorreguts i passos equipats, de Pep Mayolas i Miquel Soro, Editorial Alpina (VF d'accés al Torrent del Lloro, itinerari 64)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada