El Torrent del Greixot, també anomenat Riu de Cerdanyola, és un barranc curt i relativament fàcil, apte per a una matinal. Està situat al Berguedà, a prop de Sant Julià de Cerdanyola. Tot i ser curt és força interessant, especialment quan baixa aigua perquè té algunes cascades molt estètiques i uns racons solitaris i salvatges. A més, tant l'aproximació com el retorn són curts i les instal·lacions són perfectes.
Hem deixat el cotxe en una explanada al costat de la carretera que puja a Sant Julià de Cerdanyola. Per arribar a l'inici del barranc es pot pujar per la carretera però hi ha una drecera, un petit corriol que puja pel dret tallant les llaçades de la carretera. Hem pujat pel corriol i algun petit tram de carretera i aviat hem arribat al Santuari de les Esposes, on hem deixat definitivament l'asfalt.
Hem baixat per un camí que en molt pocs minuts ens ha portat al torrent. De lluny ja sentíem el soroll de l'aigua i quan hem arribat hem vist que, efectivament, el petit torrent portava un bon cabal. Ens hem equipat i hem començat a caminar per la llera.
Aviat hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, de 35 metres, equipat amb un passamans. Hem comprovat que, tal com deia la ressenya que portàvem, les instal·lacions eren perfectes, amb anella, cadena, parabolt i químic. A més, en el primer ràpel hi ha un curiós element que poques vegades hem trobat: un desviador. Es tracta d'una peça metàl·lica en forma de Y que serveix per evitar el fregament de la corda i per facilitar-ne la recuperació.
Hem fet aquest primer ràpel, el més llarg del torrent, que baixa al costat d'una cascada fins a un petit gorg. Després un segon ràpel de 15 metres que ens ha deixat en un altre petit gorg al costat d'un amuntegament de blocs.
Per superar el pas hi ha dues instal·lacions: una baixa entre els blocs, regada per una petita cascada, mentre que l'altra instal·lació baixa en sec per fora dels blocs. Com que no hi havia un cabal excessiu, hem baixat per forat entre els blocs, acabant en una petita cova.
Els dos ràpels finals són també interessants, especialment l'últim que baixa pel centre d'una cascada acanalada i acaba en un gorg encaixat entre parets. Des d'aquest punt ja hem vist, a sobre nostre, una tanca que marca el final del camí de les Nou Fonts. Hem pujat grimpant per un pendent fangós amb l'ajuda d'uns arbres i arrels fins al camí. Hi ha les fonts que donen nom al paratge i una bauma, a més d'una taula rodona de pedra.
Hem tornat pel camí de les Nou Fonts i en pocs minuts hem arribat al punt de partida on havíem deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Les Mines de
Catllaràs, 2022 |
Cingles de
Malanyeu, 2020 |
Torrent de
L'Arija, 2009 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Jordi - Manel - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada