Avui hem anat al Solsonès per baixar un parell de barrancs a la zona de Canalda. Com en ocasions anteriors, hem aprofitat el llarg viatge viatge per fer una jornada doble de barranquisme, combinant dos descensos propers.
Hem començat el dia baixant el barranc dels Portells d'Infern. Es tracta d'un descens curt, que en realitat és només una petita part d'un descens més llarg, el Torrent de Junyent. Aquest torrent és molt més llarg però només té interès el tram inicial, anomenat Portells d'Infern, mentre la resta és una llarga caminada que té interès paisatgístic però no esportiu.
Hem pujat per la carretera del Coll de Jou i poc abans de l'Hostal Cap de Pla hem agafat la petita carretera que porta a l'ermita de Sant Martí. Poc després de passar per sota del veïnat de Junyent, hem baixat uns metres per una pista de terra aproximant-nos al Torrent de Junyent i aparcant en un petit eixamplament.
Hem començat a caminar al costat d'unes vinyes, seguint una pista fins a l'Espluga Palla, una gran bauma amb unes antigues construccions a sota. Des d'allà, per un caminet, hem arribat aviat a l'inici del barranc.
Són només dos ràpels i alguns petits ressalts però amb un gran ambient. Els primer ràpel baixa al costat d'una cascada per un estret engorjat regat per una sorgència que fa caure aigua per tot arreu. Un segon ràpel ens deixa a l'inici del tram obert per on hem baixat un tram fàcil fins trobar la sortida, un corriol que ens ha portat al camí per on havíem vingut, retornant al cotxe.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat:
Novament en cotxe, hem retornat a la carretera de Sant Martí i hem pujat fins enllaçar amb la carretera L-401, per on hem pujat en direcció al Coll de Jou fins arribar a la cruïlla de Canalda, on hem deixat un cotxe. Amb l'altre vehicle hem pujat fins al coll i, per una bona pista, fins a l'inici del tram mitjà de la Rasa de Canalda.
El Torrent de Canalda és molt llarg i el seu descens integral requereix una llarga aproximació. Nosaltres hem recorregut únicament el tram mitjà, que és el més interessant i permet, amb la maniobra de cotxes, minimitzar l'aproximació i el retorn.
Quan hem arribat al punt d'inici feia fred i boira. Tot i que el barranc no és gaire aquàtic, ens hem posat el neoprè per protegir-nos del fred i hem iniciat el descens. La primera part és oberta i sense gaire interès però aviat hem anat trobant ressalts que hem anat baixant en ràpel, intercalats amb trams oberts.
Una part del barranc estava ocupada per un gran nombre d'arbres morts que tancaven el pas i ens obligaven a sortir del torrent per evitar-los. A mesura que baixàvem anàvem trobant més aigua i alguns petits gorgs plens però amb poca profunditat.
Ja gairebé al final, hem arribat al punt on comença la roca conglomerada. Aquí el torrent s'engorja més i forma alguns salts i gorgs que animen una mica el recorregut. Al final de tot, just en el darrer ràpel, hem trobat una instal·lació una mica precària, amb un sol burí i una plaqueta rovellada. Tot i que encara era prou sòlida, ens ha semblat estrany que un barranc que fins aquí estava força ben equipat acabés amb aquest nyap...
Després només ens quedava una curta caminada pel torrent fins al pont de la carretera. Un cop passat el pont, hem pujat per un corriol fins a la carretera per recuperar el cotxe que havíem deixat uns metres més avall.
I aquí teniu el segon vídeo d'avui, amb algunes escenes del descens del tram mitjà de la Rasa de Canalda:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada