Sessió doble per terres de la Noguera, amb el recorregut d'una via ferrada i l'exploració d'una cova. Una gran jornada, molt ben aprofitada i amb la companyia dels nens, la Mariona i en Jan, que han gaudit novament de la muntanya.
De bon matí hem arribat a Corçà, a la Vall d'Àger, i hem seguit per la pista de la Pertusa. Poc abans del final, la pista està tallada. Hem deixat el cotxe en un aparcament a uns 500 metres del final i hem seguit a peu. Des del final de la pista hem agafat un corriol que és el camí normal d'aproximació a les diverses vies ferrades de l'esperó de la Pertusa.
Hem baixat pel camí, amb alguns passos equipats, i hem aribat al Pas de la Piula, un estret passadís entre roques que porta directament a l'inici de la via ferrata Teletubbies.
Aquesta via, com les altres ferrades de la zona, va ser oberta per en Joaquín Olmo i els seus companys. Està pensada per a nens o per iniciació a la tècnica de les vies ferades, ja que és fàcil i amb poca distància entre preses.
La via comença amb un mur vertical equipat amb preses artificials. Aquestes preses tenen formes diverses: la lluna, el sol, un elefant.... posades per motivar els més petits. Després venen trams de grapes i cadenes, seguint un marcat esperó amb grans vistes sobre el pantà de Canelles, que avui estava gairebé buit.
Els nens han pujat força bé i en poc temps hem superat la via, arribant a l'inici d'un corriol que en dos minuts ens ha portat a enllaçar amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
Hem baixat fins a Àger i ens hem aturat a dinar en el restaurant de la benzinera, on hem gaudit d'un magnífic menú que ens ha permès recuperar forces de cara a l'activitat prevista per a la tarda.
El Forat de l'Obaga de la Maçana és una cavitat fàcil, sense dificultat tècnica i apta per a tots els públics, si més no fins al pas estret que dona accés a la galeria final. Està situada a prop del lloc anomenat la Maçana, un agrupament de quatre cases al terme de Camarasa i al costat del pantà del mateix nom.
Jo ja havia visitat aquesta cavitat l'any 1985, acompanyat d'un amic de Camarasa, en Pau, que coneixia com ningú tots els racons del seu municipi. Recordo que en aquell temps, quan encara no disposàvem de GPS i molt poca gent coneixia aquesta cavitat, en Pau em va ensenyar la seva estratègia per localitzar el forat perdut per la muntanya. Quan arribava a la zona buscava l'alineació entre una torre d'alta tensió situada a l'altra banda del torrent i un dels angles d'un antic corral amb murs de pedra. La cova estava exactament sobre la línia que determinava aquesta alineació, de manera que només calia pujar seguint aquesta direcció fins tobar l'entrada.
Fa ben poc, al desembre de 2022, van desobstruir un forat situat on acabava la galeria principal. Per un pas estret van accedir a una nova sala, inèdita, amb bones formacions i una gran colada.
Hem deixat el cotxe en una petita explanada a peu de carretera i hem iniciat la curta caminada fins a la cavitat. Hem seguit una petit pista i, a la part final, un corriol molt ben definit i senyalitzat amb fites que en pocs minuts ens ha portat fins al Forat. Una corda de nusos lligada a una savina facilita la desgrimpada del pou d'entrada, de només dos metres.
Hem baixat la primera galeria, la curta, fins al final. És una rampa pedregosa sense massa interès. Després hem iniciat el recorregut per la galeria principal i aviat hem començat a trobar bones formacions de tota classe. La galeria puja entre columnes fins a un eixamplament que forma una sala amb moltes formacions.
Aquí sembla que s'acaba tot però al fons de la sala hi ha un forat petit. És la desobstrucció que dona accés a la sala final, descoberta ara fa un any. El pas és estret però amb una mica d'habilitat i sense respirar hem aconseguit superar-lo. A l'altra banda encara queda un segon obstacle, un passadís molt estret superant un bloc, i un pas final per una porta entre columnes que ens ha donat entrada a la sala final.
És una sala gran i molt més alta que la galeria anterior. Hi ha diverses columnes i, al davant, un mur recobert per una gran colada. Hi ha una corda fixa que permet pujar pel mur de la colada fins al tram final de la galeria, que en pocs metres queda cega.
He pujat per la corda però els nens no han pujat perquè no he portat el cordino i, per tant, no els podia assegurar el pas que, tot i ser fàcil, podia ser perillós. He arribat al final i he retornat baixant per la corda fins al peu del mur.
Després hem tornat enrere per la galeria fins al pou d'entrada per on hem sortit amb l'ajut de la corda de nusos.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat. Com l'anterior, ha estat creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Cova del
Lladre, 2022 |
Cova de Sant
Valero, 2022 |
Cova de la
Maçana, 1985 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Excursions subterrànies pel Pirineu i les Terres de Lleida, d'Antoni Satorra, Editorial Cossetània, 2018
PARTICIPANTS:
Jan Miquel - Mariona - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada