Hem iniciat una estada de dos dies al massís del Port amb un dels barrancs més clàssics de la zona. El Barranc de Lloret és un recorregut curt però intens, que acaba en un dels racons més coneguts del massís del Port: el Racó del Moro, un gorg alimentat per una gran sorgència activa tot l'any.
Com que el recorregut del Barranc de Lloret és bastant curt, només quatre ràpels, el més normal és complementar el seu descens amb el Barranc del Clot de l'Hospital, un recorregut bastant més llarg que acaba justament a l'inici del Lloret.
Avui, amb la primavera molt avançada, hi ha poca aigua als barrancs però encara hem trobat bastants gorgs plens que ens han permès remullar-nos una mica per combatre la calor i fer més agradable el descens.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament del Barranc de Lloret, el punt de partida de l'itinerari excursionista que porta al Racó del Moro, i hem començat a pujar per una pista en direcció a la capçalera dels barrancs. Un rètol ens adverteix que entrem a la zona de pastura del bous braus i adverteix del perill objectiu que hi pot haver si molestem els animals.
L'aproximació no és gaire llarga i abans d'una hora ja estàvem a l'entrada del barranc. Els bous braus que hem anat trobant pel camí ens han ignorat o directament s'han apartat del nostre camí sense cap intenció d'embestir.
La primera part del barranc és oberta i seca però ja en el segon ràpel hem trobat un gorg ple d'aigua, una situació que s'aniria repetint al llarg del recorregut: no corria l'aigua però molts gorgs estaven encara plens.
La primera part és un seguit de ràpels cuts, sis en total, sense dificultats especials i amb algunes remullades que animaven una mica el recorregut. Després hem arribat al pas clau, el ràpel de 35 metres.
Les ressenyes que portàvem li donaven una longitud de 30 metres però aviat hem comprovat que s'ha d'equipar amb uns 35 metres si no volem acabar el ràpel en una cornisa relliscosa i desgrimpar entre matolls la darrera part. A més, el ràpel és volat en bona part del seu recorregut; realment espectacular.
Després de superar el pas clau hem seguit baixant, ara amb ràpels curts i cada vegada amb més aigua. Hem fet un total de 7 ràpels més fins arribar a la confluència amb el Barranc d'Orió. Justament la confluència dels dos barrancs és el que dona origen al Barranc de Lloret.
La primera part d'aquest barranc és oberta i seca, un seguit de petits ressalts i caminades per la llera del torrent, però a poc a poc s'ha anat tancant i aviat hem arribat a la part engorjada on comença el recorregut tècnic del barranc.
Hem fet quatre ràpels, el més llarg d'uns 15 metres, fins arribar al punt més interessant del recorregut, el Racó del Moro. És un ràpel de 20 metres que acaba en un magnífic gorg d'aigues fresques i transparents alimentat per una bona sorgència que brolla allà mateix a mitja cascada.
Al costat del gorg s'inicia un caminet que ens ha portat de retorn fins al punt de partida, on havíem deixat el cotxe. Després hem pujat fins al Refugi del Caro (Estels del Sud) on ens hem quedat a dormir després d'un magnífic sopar que ens ha preparat en Mario, guarda del refugi.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Castell de
l'Airosa, 2015 |
Barranc de la
Caramella, 2011 |
Gorja dels
Estrets, 2005 |
BIBLIOGRAFIA:
- Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada