Segona etapa de la nostra travessia per la zona del Mercantour en els Alps Marítims. Avui hem fet la travessia entre el refugi italià de Becchi Rossi a la població de Ferrere i el refugi francès de Vens, situat al costat dels llacs del mateix nom en ple parc nacional del Mercantour. Com que la travessia és relativament curta, l'hem completat amb tres ascensions que ens han donat l'oportunitat de gaudir de grans panorames i un gran ambient de muntanya.
Hem sortit de Ferriere pel mateix camí per on vam arribar ahir a la tarda venint del Col de Pouriac però ben aviat l'hem deixat per agafar un camí a l'esquerra en direcció al Col du Fer. El camí, perfectament traçat i senyalitzat amb marques grogues, puja suaument per la vall de Porneris. Cap al final el camí es redreça i amb un parell de llaçades ens ha portat fins al Col du Fer (2.584 m).
Aquest coll és un pas fronterer entre França i Itàlia i dóna accés a la vall de Tortisse. Nosaltres no hem baixat a la vall sinó que, després d'esmorzar una mica al coll hem seguit un curt camí de flanc que en pocs minuts ens ha portat fins al Collet de Tortisse (2.591 m). Des d'aquest collet ja es veia el llac gran de Vens, al costat del qual hi ha el refugi. Teníem el final de l'etapa a menys d'una hora de camí però com que ja sabíem que la travessia era curta havíem previst algunes ascensions complementàries.
A la nostra esquerra es veien les Aiguilles de Tortisse, uns ressalts rocosos situats al capdamunt d'un llom herbós. Hi ha un bon camí que, amb un parell de llaçades, ens ha portat fins a la base de les roques i després hem fet una curta grimpada fins al cim de l'Aiguille de Tortisse (2.672 m). El dia era magnífic i el panorama extraordinari. Hem estat una bona estona en el cim gaudint de les vistes i hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat al collet i hem iniciat la segona ascensió de la jornada. Des del mateix collet es veia un llom verd allargat i, al fons, un cim més prominent amb una fita en el seu cim. Hem seguit un camí planer que puja suaument per la carena fins a la Cime des Blanches (2.762 m). Aquest cim, situat a la carena fronterera, ens ha ofert noves perspectives panoràmiques per la vessant italiana de la Val Stura. Hem fet una nova panoràmica circular:
Des del cim ens hem fixat que per la part italiana es veien uns búnkers i, una mica més amunt, un cim força destacat. Encara era aviat, de manera que hem fet una variant sobre l'itinerari previst per explorar els búnkers i fer un altre cim. Hem arribat a les instal·lacions militars i hem explorat l'interior d'un dels búnkers. Després hem pujat pel dret, sense camí, fins al cim de la Teste delle Garbe (2.749 m). Tot i que les vistes no eren gaire diferents de les de la Cime des Blanches, hem fet una nova panoràmica circular:
Hem tornat al Collet de Tortisse aprofitant un camí de flanc que ens ha evitat haver de tornar a pujar a la Cime des Blanches. Després, ja satisfets per les ascensions realitzades, hem agafat el fàcil camí que en poca estona ens ha portat fins al refugi de Vens (2.380 m). És un refugi guardat, situat en un indret de gran bellesa, al costat dels llacs del mateix nom. La instal·lació és austera; és un refugi dels d'abans, sense dutxa ni wifi no cobertura de mòbil. Fins i tot, a l'hora de sopar, hem pogut degustar la típica sopa jardinera liofilitzada que antigament era un invariant en el menú de tots els refugis.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui:
Hem sortit de Ferriere pel mateix camí per on vam arribar ahir a la tarda venint del Col de Pouriac però ben aviat l'hem deixat per agafar un camí a l'esquerra en direcció al Col du Fer. El camí, perfectament traçat i senyalitzat amb marques grogues, puja suaument per la vall de Porneris. Cap al final el camí es redreça i amb un parell de llaçades ens ha portat fins al Col du Fer (2.584 m).
Aquest coll és un pas fronterer entre França i Itàlia i dóna accés a la vall de Tortisse. Nosaltres no hem baixat a la vall sinó que, després d'esmorzar una mica al coll hem seguit un curt camí de flanc que en pocs minuts ens ha portat fins al Collet de Tortisse (2.591 m). Des d'aquest collet ja es veia el llac gran de Vens, al costat del qual hi ha el refugi. Teníem el final de l'etapa a menys d'una hora de camí però com que ja sabíem que la travessia era curta havíem previst algunes ascensions complementàries.
A la nostra esquerra es veien les Aiguilles de Tortisse, uns ressalts rocosos situats al capdamunt d'un llom herbós. Hi ha un bon camí que, amb un parell de llaçades, ens ha portat fins a la base de les roques i després hem fet una curta grimpada fins al cim de l'Aiguille de Tortisse (2.672 m). El dia era magnífic i el panorama extraordinari. Hem estat una bona estona en el cim gaudint de les vistes i hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat al collet i hem iniciat la segona ascensió de la jornada. Des del mateix collet es veia un llom verd allargat i, al fons, un cim més prominent amb una fita en el seu cim. Hem seguit un camí planer que puja suaument per la carena fins a la Cime des Blanches (2.762 m). Aquest cim, situat a la carena fronterera, ens ha ofert noves perspectives panoràmiques per la vessant italiana de la Val Stura. Hem fet una nova panoràmica circular:
Des del cim ens hem fixat que per la part italiana es veien uns búnkers i, una mica més amunt, un cim força destacat. Encara era aviat, de manera que hem fet una variant sobre l'itinerari previst per explorar els búnkers i fer un altre cim. Hem arribat a les instal·lacions militars i hem explorat l'interior d'un dels búnkers. Després hem pujat pel dret, sense camí, fins al cim de la Teste delle Garbe (2.749 m). Tot i que les vistes no eren gaire diferents de les de la Cime des Blanches, hem fet una nova panoràmica circular:
Hem tornat al Collet de Tortisse aprofitant un camí de flanc que ens ha evitat haver de tornar a pujar a la Cime des Blanches. Després, ja satisfets per les ascensions realitzades, hem agafat el fàcil camí que en poca estona ens ha portat fins al refugi de Vens (2.380 m). És un refugi guardat, situat en un indret de gran bellesa, al costat dels llacs del mateix nom. La instal·lació és austera; és un refugi dels d'abans, sense dutxa ni wifi no cobertura de mòbil. Fins i tot, a l'hora de sopar, hem pogut degustar la típica sopa jardinera liofilitzada que antigament era un invariant en el menú de tots els refugis.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de Bastan, 2018 |  Touron de Néouvielle, 2018 |  Soum de Monpelat, 2018 |
PARTICIPANTS:
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
DESNIVELL: +1.050 m -575 m
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
RECORREGUT: 12'5 km
HORARI: 7 h (comptant aturades)
MAPA:
CARTOGRAFIA: Haute Tinée - Alta Val Stura. Col·lecció Alpes Sans Frontières, núm. 6 (IGN - França)
VOL CIRCULAR:
VOL CIRCULAR:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada