Avui, cinquè i darrer dia de la nostra travessia pel Mercantour, teníem prevista una etapa curta perquè havíem de tornar a casa i ens quedaven unes 8 hores de cotxe. L'itinerari previst pujava al Col du Fer i després carenava fins al Pas de Morgon (2.714 m) per baixar directament al Camp des Fourches on teníem els cotxes. Pel camí, fins i tot, podíem pujar un cim secundari que hauria arrodonit la jornada.
Ahir a la tarda, mentre la neu s'anava acumulant davant del refugi, vam pensar que l'itinerari previst se'ns estava complicant i potser no seria tan curt com estava previst. El tram de carena i el pas situat a més de 2.700 metres estarien, ben segur, en males condicions a causa de la nevada primerenca que havia caigut. Es va reunir el gabinet de crisi i, estudiant el mapa, vam buscar un itinerari alternatiu que ens permetés baixar del refugi sense complicar-nos massa. Finalment vam optar per un itinerari alternatiu que és el camí més curt d'accés al refugi de Vens des de la carretera del Col de la Bonette. L'únic inconvenient era que el camí acaba a un punt de la carretera molt per sota del Camp des Fourches i per recuperar els cotxes hauríem de fer auto-stop o demanar un taxi a la propera població de Sainte Etienne de Tinée.
Hem esmorzat sense presses al refugi de Vens i ens hem posat en marxa. Tot estava ben nevat al voltant del refugi però feia sol i la neu es començava a fondre a les parts baixes. El camí voreja el llac de Vens fins a un collet ben marcat, a partir del qual comença una llarga baixada amb una infinitat de llaçades fins al fons de la vall.
A mesura que baixàvem la neu anava desapareixent i al cap de poca estona ja caminàvem per terreny sec per un bon camí. Més aviat del que pensàvem, hem arribat a una pista i poc després a la carretera, just en un pàrquing situat un parell de kilometres per sota de la petita població de Le Pra. Teníem el telèfon del taxista que ens havien donat al refugi però abans de trucar-lo hem volgut provar sort fent auto-stop. Hem tingut sort; al cap de molt poc els dos conductors hem pogut pujar a un cotxe en direcció al Camp des Fourches. Abans, un altre conductor ens havia dit que el Col de la Bonette estava tancat a causa de la neu i que no sabia si es podia arribar al Camp de Fourches. Hem estat de sort i, tot i que la carretera estava tallada poc abans del coll, hem pujat sense problemes al Camp de Fourches.
Un cop recuperats els cotxes encara ens quedava un llarg trajecte per tornar a casa però era aviat i, sense pressa, hem anat fent kilòmetres, satisfets pels cinc intensos dies de muntanya passat al Mercantour.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes d'aquesta baixada:
Ahir a la tarda, mentre la neu s'anava acumulant davant del refugi, vam pensar que l'itinerari previst se'ns estava complicant i potser no seria tan curt com estava previst. El tram de carena i el pas situat a més de 2.700 metres estarien, ben segur, en males condicions a causa de la nevada primerenca que havia caigut. Es va reunir el gabinet de crisi i, estudiant el mapa, vam buscar un itinerari alternatiu que ens permetés baixar del refugi sense complicar-nos massa. Finalment vam optar per un itinerari alternatiu que és el camí més curt d'accés al refugi de Vens des de la carretera del Col de la Bonette. L'únic inconvenient era que el camí acaba a un punt de la carretera molt per sota del Camp des Fourches i per recuperar els cotxes hauríem de fer auto-stop o demanar un taxi a la propera població de Sainte Etienne de Tinée.
Hem esmorzat sense presses al refugi de Vens i ens hem posat en marxa. Tot estava ben nevat al voltant del refugi però feia sol i la neu es començava a fondre a les parts baixes. El camí voreja el llac de Vens fins a un collet ben marcat, a partir del qual comença una llarga baixada amb una infinitat de llaçades fins al fons de la vall.
A mesura que baixàvem la neu anava desapareixent i al cap de poca estona ja caminàvem per terreny sec per un bon camí. Més aviat del que pensàvem, hem arribat a una pista i poc després a la carretera, just en un pàrquing situat un parell de kilometres per sota de la petita població de Le Pra. Teníem el telèfon del taxista que ens havien donat al refugi però abans de trucar-lo hem volgut provar sort fent auto-stop. Hem tingut sort; al cap de molt poc els dos conductors hem pogut pujar a un cotxe en direcció al Camp des Fourches. Abans, un altre conductor ens havia dit que el Col de la Bonette estava tancat a causa de la neu i que no sabia si es podia arribar al Camp de Fourches. Hem estat de sort i, tot i que la carretera estava tallada poc abans del coll, hem pujat sense problemes al Camp de Fourches.
Un cop recuperats els cotxes encara ens quedava un llarg trajecte per tornar a casa però era aviat i, sense pressa, hem anat fent kilòmetres, satisfets pels cinc intensos dies de muntanya passat al Mercantour.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes d'aquesta baixada:
ENTRADES RELACIONADES:
 Baixada del ref. Giacoletto, 2015 |  Baixada del ref. Chabod, 2015 |  Baixada del ref. Ventosa, 1975 |
PARTICIPANTS:
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
DESNIVELL: +111 m -850 m
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
RECORREGUT: 7'5 km
HORARI: 2 h 15 min
MAPA:
CARTOGRAFIA: Haute Tinée - Alta Val Stura. Col·lecció Alpes Sans Frontières, núm. 6 (IGN - França)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada