Avui era l'etapa reina de la nostra estada a Larche. La Tête de Fer és una gran ascensió, una de les més clàssiques de la zona. Ha nevat força durant la nit i la muntanya està carregada de neu però, tal com estava previst, el dia és ben clar encara que molt fred.
L'ascensió comença al mateix poble de Larche. És tot un luxe sortir des de la porta del refugi amb els esquís als peus. La primera part de l'itinerari segueix, al llarg de poc més d'un km, una pista d'esquí de fons gairebé sense desnivell. Després hem iniciat una dura ascensió pel bosc, força dret, fins que hem arribat a un camí que ens ha fet més fàcil la progressió.
Hem seguit una estona pel llit del Torrent de Courrouit i després un fort pendent pel bosc esclarissat ens ha portat a un altiplà on acaba el bosc i comencen les grans extensions nevades. Des d'aquest punt es veia clarament el Chateau Lombard, un petit cim que el nostre itinerari voreja per arribar a la Tête de Fer. Tota la muntanya estava coberta d'una generosa capa de neu pols acabada de caure. Això ens ha obligat a obrir traça però, per altra banda, ens ha brindat uns paisatges i un entorn excepcionals; el somni de qualsevol esquiador de muntanya.
Hem deixat a la nostra dreta el Chateau Lombard i ben aviat hem vist, al fons, el nostre objectiu. L'itinerari normal puja per una gran pala directament al cim però nosaltres, seguint els consells que ens va donar la Camille, guardessa del refugi, ens hem decantat a la dreta per anar a buscar un coll poc marcat, evitant així els pendents més forts i reduïnt el risc d'allaus.
El pendent també era fort per aquesta banda però a poc a poc hem anat superant el desnivell fins que hem arribat a les proximitat del coll. Feia un vent gelat i molt fort i la part alta de la muntanya estava plena de plaques de gel a causa precisament del vent. Hem decidit completar el poc recorregut que quedava amb grampons, de manera que ens hem descalçat esquís i raquetes i ens hem posat els grampons iniciant a peu el tram final de l'ascensió. Ha estat relativament difícil perquè hi havia sectors de neu gelada alternant-se amb sectors de neu pols, però finalment hem arribat al cim de la Tête de Fer (2.883 m).
Hem tingut molta sort perquè justament quan hem arribat al cim ha afluixat el vent i això ens ha permés gaudir tranquil·lament del panorama i de la satisfacció d'arribar a un cim tan treballat. Hem fet unes quantes fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem retornat al punt on teníem els esquís i ens hem preparat per a l'esquiada. La neu estava força bé i ens ha permès gaudir d'una magnífica esquiada fins que a la part baixa del bosc hem hagut de fer un petit tram a peu perquè era un bosc espès i molt poc esquiable.
Finalment hem arribat a la gîte amb els esquís als peus, satisfets per aquesta gran jornada d'esquí de muntanya i, després de la dutxa i una mica de relax, hem acabat la jornada amb un magnífic sopar.
I aquí teniu el vídeo de l'ascensió a la Tête de Fer:
L'ascensió comença al mateix poble de Larche. És tot un luxe sortir des de la porta del refugi amb els esquís als peus. La primera part de l'itinerari segueix, al llarg de poc més d'un km, una pista d'esquí de fons gairebé sense desnivell. Després hem iniciat una dura ascensió pel bosc, força dret, fins que hem arribat a un camí que ens ha fet més fàcil la progressió.
Hem seguit una estona pel llit del Torrent de Courrouit i després un fort pendent pel bosc esclarissat ens ha portat a un altiplà on acaba el bosc i comencen les grans extensions nevades. Des d'aquest punt es veia clarament el Chateau Lombard, un petit cim que el nostre itinerari voreja per arribar a la Tête de Fer. Tota la muntanya estava coberta d'una generosa capa de neu pols acabada de caure. Això ens ha obligat a obrir traça però, per altra banda, ens ha brindat uns paisatges i un entorn excepcionals; el somni de qualsevol esquiador de muntanya.
Hem deixat a la nostra dreta el Chateau Lombard i ben aviat hem vist, al fons, el nostre objectiu. L'itinerari normal puja per una gran pala directament al cim però nosaltres, seguint els consells que ens va donar la Camille, guardessa del refugi, ens hem decantat a la dreta per anar a buscar un coll poc marcat, evitant així els pendents més forts i reduïnt el risc d'allaus.
El pendent també era fort per aquesta banda però a poc a poc hem anat superant el desnivell fins que hem arribat a les proximitat del coll. Feia un vent gelat i molt fort i la part alta de la muntanya estava plena de plaques de gel a causa precisament del vent. Hem decidit completar el poc recorregut que quedava amb grampons, de manera que ens hem descalçat esquís i raquetes i ens hem posat els grampons iniciant a peu el tram final de l'ascensió. Ha estat relativament difícil perquè hi havia sectors de neu gelada alternant-se amb sectors de neu pols, però finalment hem arribat al cim de la Tête de Fer (2.883 m).
Hem tingut molta sort perquè justament quan hem arribat al cim ha afluixat el vent i això ens ha permés gaudir tranquil·lament del panorama i de la satisfacció d'arribar a un cim tan treballat. Hem fet unes quantes fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem retornat al punt on teníem els esquís i ens hem preparat per a l'esquiada. La neu estava força bé i ens ha permès gaudir d'una magnífica esquiada fins que a la part baixa del bosc hem hagut de fer un petit tram a peu perquè era un bosc espès i molt poc esquiable.
Finalment hem arribat a la gîte amb els esquís als peus, satisfets per aquesta gran jornada d'esquí de muntanya i, després de la dutxa i una mica de relax, hem acabat la jornada amb un magnífic sopar.
I aquí teniu el vídeo de l'ascensió a la Tête de Fer:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de Foréant 2017 |  Gran Paradiso, 2015 |  La Tresenta 2015 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Pablo - Toni C. - J. Rafel
DESNIVELL: 1.200 m
Joan C. - Luis - Merche - Pablo - Toni C. - J. Rafel
RECORREGUT: 16 km
HORARI: 8 hores (pujar i baixar + aturades)
BIBLIOGRAFÍA:
- Ski de Randonée - Alpes du Sud, de François Labande. Ed. Olizane (itinerari 41).
- UBAYE, de Hervé Foucher. Ed. Volopress (itinerari G6).
- Sci alpinismo in Valle Stura, de Katia Tomatis. Ed. Fraternali (itinerari 125)
- IGN 3538 ET - Aiguille de Chambeyron
- Sci alpinismo in Valle Stura, de Katia Tomatis. Ed. Fraternali
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada