Avui hem iniciat una nova temporada del GR5, el camí que recorre els Alps Francesos des del Llac Leman, a la frontera suïssa, fins al mar Mediterrani, a Niza. En temporades anteriors hem fet 29 etapes d'aquesta llarga travessia i en aquesta nova temporada volem fer cinc etapes més que ens deixaran fora de les parts més muntanyoses dels Alps, encarant-nos ja decididament cap al final de l'aventura.
Ahir vam arribar a la zona i vam dormir a La Condamine, una població propera a Larche que és on vam acabar la darrera etapa l'estiu passat.
De bon matí hem esmorzat a la boulangerie de La Condamine i hem fet el curt trajecte de cotxe fins a Larche. Hem començat la caminada per una estreta pista asfaltada que passa al davant de la gîte on vam fer estada l'hivern de 2019, quan vam passar uns dies fent esquí de muntanya per la zona.
Després de recórrer la llarga pista, hem arribat al pàrquing del Pont Rouge, on comença el Parc Nacional del Mercantour que serà el nostre terreny de joc aquests dies. Hem deixat enrere l'asfalt i hem seguit un bon camí per la vall de l'Ubayette. La vall és ampla i de pendent suau fins que es tanca y cal superar un tram més pendent que ens ha portat fins al Lac du Luzanier.
Hem seguit pujat per un bon camí i a poc a poc hem anat deixant enrere els prats alpins entrant en un terreny més rocós, amb algunes tarteres i blocs. Hem passat per un altre llac, més petit, i hem arribat al punt clau del recorregut d'avui: el Pas de la Cavale (2.671 m). Aquest coll, situat al costat del la Tête d'Enchastraye, marca el límit entre els departaments dels Alps de Provença i els Alps Marítims.
A l'altra banda del coll, després d'uns primers metres una mica encinglerats, el camí recorre una extensa zona de prats on hi ha unes quantes dolines, enfonsaments del terreny d'orígen kàrstic, que reben el curiós nom de Dolines de Salso Moreno.
Hem baixat pels prats fins a la Cabana de la Tour, una caseta de pastors que funciona com a refugi lliure, i hem iniciat la remuntada del segon coll de la jornada. Des de la cabana hi ha només uns 150 metres de desnivell i aviat hem arribat al Col de Fourches (2.261 m) on hi ha uns búnkers abandonats.
A prop del coll hi ha les ruïnes d'una antiga caserna militar, el Camp des Fourches, i un aparcament. Justament aquí vam iniciar, el setembre de 2019, una gran travessia pel Mercantour en la que vam pujar diversos cims de la zona.
Pel mig de les cases enrunades del campament militar passa la carretera que porta al Col de la Bonette, el coll més alt d'Europa per carretera. El camí baixa directament a la vall i creua diverses vegades les llaçades de la carretera fent drecera.
Finalment hem arribat a Bousiéyas, un petit poble de quatre cases que té dues gîtes. Nosaltres ens hem allotjat a la gîte La Clé du Vert Eden, on hem gaudit de totes les comoditats i d'un magnífic sopar que ens ha refet totalment del cansament de la llarga jornada de muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
Tête d'
Enchastraye, 2019 |
Tête de
Fer, 2019 |
Pic
Ventasuso, 2019 |
BIBLIOGRAFIA:
- TopoGuides GR5 - FFRandonée. Guia oficial del GR5
PARTICIPANTS:
Magda - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada