L'etapa d'avui era el que podríem dir l'etapa reina de la nostra ruta pel Néouvielle, ja que hem fet, en travessia, un dels cims més característics del massís, el Touron. L'itinerari és llarg i enrevessat, amb força desnivell i en un terreny pedregós, amb llargs trams de recorregut sense camí per les pedreres.
Encara era fosc quan hem sortit del refugi d'Orédon, després d'un bon esmorzar. El primer tram, el més fàcil, ressegueix el camí que va del llac d'Oredon al d'Aubert passant per Les Laquettes, un conjunt de petits estanys allargats. A mig camí s'ha posta a ploure i ens hem hagut d'equipar per a la pluja. Tot i que érem optimistes, hem pensat que potser hauríem d'activar el pla B i baixar directament al refugi de la Glère sense fer el cim del Turon.
La pluja ha durat poc i quan hem arribat a la presa del Lac d'Aubert ja gairebé no plovia. Hem travessat la pressa fins a l'altra banda i hem iniciat la pujada per un camí entre pedreres, força dret i no gaire definit. Hem passat la Bretxa Barris, un collet poc marcat per on superem un llarg esperó que baixa del Ramoun. Des de la bretxa ja hem pogut veure a l'altra banda d'una extensa pedrera la Bretxa Chausenque, el pas clau que havíem de superar.
El camí segueix per la pedrera, amb alguns sectors de grans blocs, fins a la Breche de Chausenque (2.790 m). El temps es mantenia bé i fins i tot es començavan a obrir finestres de cel blau. Des de la Bretxa vèiem al davant el massís del Vignemale i, ben avall, el refugo de la Glère. Hem baixat la primera part de la canal de la bretxa i ens hem aturat a esmorzar sobre uns grans blocs.
Després d'esmorzar hem completat la baixada de la bretxa fins trobar un camí una mica millor, la via normal del Turon de Néouvielle des del refugi de La Glère. Ja vèiem, ben lluny encara, la gran fita que marca el cim. Hem seguit pujant per la via normal, que ressegueix una gran morrena i després supera uns esglaons rocosos fins arribar a l'extensa pedrera del cim. Amb un darrer esforç hem arribat al cim del Turon de Néouvielle (3.035 m). El dia estava força tapat però teníem prou visibilitat per poder gaudir de la visió dels principals cims del Néouvielle. A bax vèiem, molts metres més avall, el llac de Cap de Long amb la seva presa. Hem fet una panoràmica circular:
El temps estava insegur, de manera que no ens hem entretingut gaire estona en el cim i aviat hem iniciat la baixada. Hem pres un camí diferent, potser una mica més fàcil però igualment pedregós, baixant al collet oest i deixant els llacs a la nostra dreta fins trobar l'altre camí a prop del Lac Bleu.
La baixada cap al refugi se'ns ha fet llarga per la dificultat del terreny i la boira que ens ha envoltat durant bona part del recorregut. Fins i tot ha caigut un xàfec, afortunadament breu, però amb l'ajut del GPS, que ens ha guiat entre la boira, hem arribat finalment al refugi de La Glère.
El refugi no és tan modern com el d'Orédon però és gran, i la seva magnífica dutxa d'aigua freda ens ha revifat totalment després de la llarga jornada de muntanya. Per sopar ens han donat puré de llenties vermelles i pasta amb ragú. Després, formatge de la zona abans de les postres i hem acabat el sopar amb una ronda de génepi per celebrar l'èxit de l'activitat d'avui.
Encara era fosc quan hem sortit del refugi d'Orédon, després d'un bon esmorzar. El primer tram, el més fàcil, ressegueix el camí que va del llac d'Oredon al d'Aubert passant per Les Laquettes, un conjunt de petits estanys allargats. A mig camí s'ha posta a ploure i ens hem hagut d'equipar per a la pluja. Tot i que érem optimistes, hem pensat que potser hauríem d'activar el pla B i baixar directament al refugi de la Glère sense fer el cim del Turon.
La pluja ha durat poc i quan hem arribat a la presa del Lac d'Aubert ja gairebé no plovia. Hem travessat la pressa fins a l'altra banda i hem iniciat la pujada per un camí entre pedreres, força dret i no gaire definit. Hem passat la Bretxa Barris, un collet poc marcat per on superem un llarg esperó que baixa del Ramoun. Des de la bretxa ja hem pogut veure a l'altra banda d'una extensa pedrera la Bretxa Chausenque, el pas clau que havíem de superar.
El camí segueix per la pedrera, amb alguns sectors de grans blocs, fins a la Breche de Chausenque (2.790 m). El temps es mantenia bé i fins i tot es començavan a obrir finestres de cel blau. Des de la Bretxa vèiem al davant el massís del Vignemale i, ben avall, el refugo de la Glère. Hem baixat la primera part de la canal de la bretxa i ens hem aturat a esmorzar sobre uns grans blocs.
Després d'esmorzar hem completat la baixada de la bretxa fins trobar un camí una mica millor, la via normal del Turon de Néouvielle des del refugi de La Glère. Ja vèiem, ben lluny encara, la gran fita que marca el cim. Hem seguit pujant per la via normal, que ressegueix una gran morrena i després supera uns esglaons rocosos fins arribar a l'extensa pedrera del cim. Amb un darrer esforç hem arribat al cim del Turon de Néouvielle (3.035 m). El dia estava força tapat però teníem prou visibilitat per poder gaudir de la visió dels principals cims del Néouvielle. A bax vèiem, molts metres més avall, el llac de Cap de Long amb la seva presa. Hem fet una panoràmica circular:
El temps estava insegur, de manera que no ens hem entretingut gaire estona en el cim i aviat hem iniciat la baixada. Hem pres un camí diferent, potser una mica més fàcil però igualment pedregós, baixant al collet oest i deixant els llacs a la nostra dreta fins trobar l'altre camí a prop del Lac Bleu.
La baixada cap al refugi se'ns ha fet llarga per la dificultat del terreny i la boira que ens ha envoltat durant bona part del recorregut. Fins i tot ha caigut un xàfec, afortunadament breu, però amb l'ajut del GPS, que ens ha guiat entre la boira, hem arribat finalment al refugi de La Glère.
El refugi no és tan modern com el d'Orédon però és gran, i la seva magnífica dutxa d'aigua freda ens ha revifat totalment després de la llarga jornada de muntanya. Per sopar ens han donat puré de llenties vermelles i pasta amb ragú. Després, formatge de la zona abans de les postres i hem acabat el sopar amb una ronda de génepi per celebrar l'èxit de l'activitat d'avui.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Balaitús, 2014 |  Ascensió al Vignemale, 2013 |  Ascensió Gourgs Blancs, 2012 |
PARTICIPANTS:
Àngela, Begonya, Laura, Luis, Miquel, Paco G., Paco M, J. Rafel
DESNIVELL: +1.413 m, - 1.127 m
Àngela, Begonya, Laura, Luis, Miquel, Paco G., Paco M, J. Rafel
RECORREGUT: 16 km
MAPA:
PANORÀMICA:
VOL CIRCULAR:
3 comentaris:
Hola!
Mis felicitaciones por el blog, eso lo primero. Me gustaría preguntarte qué tipo de máquina fotográfica usas y cómo lo haces para conseguir esas panorámicas tan amplias.
Saludos!
Hola!
Mis felicitaciones por el blog, eso lo primero. Me gustaría preguntarte qué tipo de máquina fotográfica usas y cómo lo haces para conseguir esas panorámicas tan amplias.
Saludos!
Hola,
Perdona pero hasta hoy no he visto tu comentario. Uso una cámara normal pero las panorámicas las hago tomando varias fotos y después enlazándolas con un programa específico denominado Panorama Studio.
En el apartado correspondiente del blog puedes encontrar los detalles técnicos:
http://jralsina.blogspot.com/p/panoramiques-360_18.html
Publica un comentari a l'entrada