Ahir, quan vam arribar al refugi de Rabouns després d'una intensa jornada de muntanya, el guarda del refugi ens va avisar que per avui es preveia molt mal temps: pluja i neu! El que es preveia no era una tempesta de tarda o un xàfec curt sinó una descens important de les temperatures amb fred i neu. En certa manera estàvem de sort perquè l'etapa que teníem programada per avui era relativament fàcil; res a veure amb les grimpades d'ahir al Mont Ténibre, però com que les pluges estaven previstes a partir de mig matí vam pensar que el millor seria sortir ben aviat del refugi per evitar part de la mullena que es preveia.
El seguidors del blog ja saben que ben sovint ens queixem de la mandra que gasten els guardes de refugi, que pensen que gestionen un hotel i no un refugi de muntanya. Rabouns no és una excepció: quan li vam dir al guarda si ens podia donar l'esmorzar abans de l'hora oficial (7:00) ens va dir que no era possible. El que sí ens va acceptar (a molts refugis ni tan sols això és possible) va ser deixar-nos les coses preparades al vespre perquè poguéssim esmorzar i sortir ben aviat.
El Chemin de l'Energie és una ruta clàssica de senderisme; és l'itinerari natural que enllaça els refugis de Rabouns i Vens aprofitant en bona part del seu recorregut un camí que es va construir pels treballs hidroelèctrics que es van executar fa uns quants anys en aquesta zona, amb alguns túnels i passos excavats a la roca. Malauradament, una part d'aquest camí està tallat a causa d'unes esllavissades i cal desviar-se per una variant que puja al Lac du Fer i baixa per l'altra banda després de superar gairebé 200 metres de desnivell.
Encara era negra nit quan, il·luminats amb els frontals, hem sortit del refugi. Hem agafat el Chemin de l'Energie, amb suau baixada, gairebé pla. Un camí fàcil i còmode per on hem pogut caminar a bon ritme esgarrapant-li uns minuts d'avantatge a la borrasca que ens perseguia. Hem passat un parell de túnels i hem arribat al punt on el camí està tallat. Una tanca i uns rètols prohibeixen taxativament passar pel camí original.
La variant està ben marcada i s'enfila fent llaçades fins arribar a un collet poc marcat que ens dóna entrada a la cubeta on hi ha el Lac du Fer. Hem vorejat el llac fins al seu desguàs i hem iniciat el descens per recuperar el camí original. És un tram molt dret però no massa llarg i aviat hem arribat al Plan de Ténibre, on hem recuperat el Chemin de l'Energie.
Hem seguit el camí a bon ritme però la borrasca ens ha guanyat la partida i ha començat a ploure. Havíem passat el tram més compromès del camí però encara ens quedava un parell d'hores per arribar al final. A més, el camí puja fins als 2.500 metres per superar la Crête des Babarottes i entrar a la zona dels llacs de Vens. A mesura que pujàvem la pluja s'ha anat convertint en neu i quan hem arribat a dalt ja nevava amb certa intensitat. Hem baixat fins a la cua dels llacs i hem completat la travessia vorejant els tres llacs de Vens per arribar al refugi mentre la nevada era cada vegada més intensa i, a poc a poc, el terreny s'anava emblanquinant.
Finalment hem arribat al refugi de Vens (2.380 m) on hem posat a assecar les coses mullades i hem passat la tarda descansant, jugant al Scrabble i veient com a fora nevava i tot quedava ben blanc.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes del recorregut del Chemin de l'Energie:
El seguidors del blog ja saben que ben sovint ens queixem de la mandra que gasten els guardes de refugi, que pensen que gestionen un hotel i no un refugi de muntanya. Rabouns no és una excepció: quan li vam dir al guarda si ens podia donar l'esmorzar abans de l'hora oficial (7:00) ens va dir que no era possible. El que sí ens va acceptar (a molts refugis ni tan sols això és possible) va ser deixar-nos les coses preparades al vespre perquè poguéssim esmorzar i sortir ben aviat.
El Chemin de l'Energie és una ruta clàssica de senderisme; és l'itinerari natural que enllaça els refugis de Rabouns i Vens aprofitant en bona part del seu recorregut un camí que es va construir pels treballs hidroelèctrics que es van executar fa uns quants anys en aquesta zona, amb alguns túnels i passos excavats a la roca. Malauradament, una part d'aquest camí està tallat a causa d'unes esllavissades i cal desviar-se per una variant que puja al Lac du Fer i baixa per l'altra banda després de superar gairebé 200 metres de desnivell.
Encara era negra nit quan, il·luminats amb els frontals, hem sortit del refugi. Hem agafat el Chemin de l'Energie, amb suau baixada, gairebé pla. Un camí fàcil i còmode per on hem pogut caminar a bon ritme esgarrapant-li uns minuts d'avantatge a la borrasca que ens perseguia. Hem passat un parell de túnels i hem arribat al punt on el camí està tallat. Una tanca i uns rètols prohibeixen taxativament passar pel camí original.
La variant està ben marcada i s'enfila fent llaçades fins arribar a un collet poc marcat que ens dóna entrada a la cubeta on hi ha el Lac du Fer. Hem vorejat el llac fins al seu desguàs i hem iniciat el descens per recuperar el camí original. És un tram molt dret però no massa llarg i aviat hem arribat al Plan de Ténibre, on hem recuperat el Chemin de l'Energie.
Hem seguit el camí a bon ritme però la borrasca ens ha guanyat la partida i ha començat a ploure. Havíem passat el tram més compromès del camí però encara ens quedava un parell d'hores per arribar al final. A més, el camí puja fins als 2.500 metres per superar la Crête des Babarottes i entrar a la zona dels llacs de Vens. A mesura que pujàvem la pluja s'ha anat convertint en neu i quan hem arribat a dalt ja nevava amb certa intensitat. Hem baixat fins a la cua dels llacs i hem completat la travessia vorejant els tres llacs de Vens per arribar al refugi mentre la nevada era cada vegada més intensa i, a poc a poc, el terreny s'anava emblanquinant.
Finalment hem arribat al refugi de Vens (2.380 m) on hem posat a assecar les coses mullades i hem passat la tarda descansant, jugant al Scrabble i veient com a fora nevava i tot quedava ben blanc.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes del recorregut del Chemin de l'Energie:
ENTRADES RELACIONADES:
 Refugi de Colomina, 2017 |  Camí dels Enginyers, 2010 |  Chemin de la Mature, 2005 |
PARTICIPANTS:
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
DESNIVELL: +500 m -650 m
Begonya, Luis, Merche, Olga, Paco, J. Rafel
RECORREGUT: 14 km
HORARI: 5 h 30
MAPA:
CARTOGRAFIA: Haute Tinée - Alta Val Stura. Col·lecció Alpes Sans Frontières, núm. 6 (IGN - França)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada