Avui hem iniciat una gran travessia de cinc dies per la zona del Mercantour, en els Alps Marítims, a cavall entre la vall francesa de Tinée i la italiana de Val Stura. Ahir a primera hora de la tarda vam sortir de casa i, després d'un llarg trajecte en cotxe, vam dormir en un hotel de carretera a prop de Niza. Avui, ben aviat, hem completat el viatge per carretera arribant al Camp des Fourches, el nostre punt de partida, situat a la carretera del Col de la Bonette, a prop de la població de St-Étienne de Tinée.
Hem deixat el cotxe en un pàrquing al costat d'uns antics barracons militars mig enrunats i hem iniciat la caminada seguint un tram del GR5 fins al Col des Fourches (2.261 m). El camí passa al costat d'uns antics búnkers i baixa lleugerament per una zona amb una geologia singular, les dolines de Salso Moreno. Hem deixat el GR5, que segueix en direcció a Larche, prenent un cami senyalitzat com a variant del GR que en poc temps ens ha portat fins al Col de Pouriac (2.506 m). Aquest coll marca la frontera entre França i Itàlia, passant de la vall de Tinée a la Val Stura.
Des del coll, seguint el mateix camí, arribaríem en poc més d'una hora a la petita població italiana de Ferrière on tenim previst acabar el nostre recorregut però abans de completar l'etapa teníem previst fer una ascensió. A l'esquerra del coll es veia el nostre objectiu principal, la Tête de l'Enchastraye, un cim important que frega els 3.000 metres. Des del coll el camí sembla complicat: unes grans pedreres per on no es veu camí. La realitat, però, ha estat diferent. Hi ha un bon camí que puja entre les pedreres i que en poc temps ens ha portat, superant el desnivell, fins al cim de la Tête de l'Enchastraye (2.954 m).
Des del cim teníem un gran panorama sobre la zona dels Alps Marítims. En primer pla, als nostres peus, teníem la vall de l'Ubayette, que porta directament a Larche on vam fer una estada el passat mes de gener amb diverses ascensions amb esquís per la zona. Fins i tot ens ha semblat distingir la Tête de Fer, l'ascensió més interessant de la nostra històrica estada a Larche. Hem menjat una mica i hem fet una panoràmica circular:
Hem iniciat el descens pel mateix camí però com que era aviat hem volgut arrodonir la jornada amb una ascensió més: al costat de l'Enchastraye hi ha un cim menor però ben prominent i destacat, que es mereix una visita. És el Tre Vescovi. Mentre pujàvem al cim principal ja ens hem fixat en aquest cim, que els francesos anomenen Rocher des Trois Évêques, senyalitzat amb una creu de ferro. En el mateix camí hi ha una gran llosa de pedra amb una pintada que senyalitza el corriol que porta a aquest cim. Hem deixat les motxilles i hem pujat, en pocs minuts, al Tre Vescovi (2.868 m). El panorama és també molt extens encara que limitat en part per la presència de l'Enchestraye, més alt.
Hem fet una panoràmica circular:
Hem retornat al Col de Pouriac per agafar el camí de Ferrière. Hem passat per un coll poc marcat, la Bassa di Colombart, i hem seguit baixant per la vall fins arribar a Ferrière (1.887 m), punt final de la nostra etapa. En aquest petit poble italià hi ha un refugi de muntanya, el Becchi Rossi, on ens hem instal·lat.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui.
Hem deixat el cotxe en un pàrquing al costat d'uns antics barracons militars mig enrunats i hem iniciat la caminada seguint un tram del GR5 fins al Col des Fourches (2.261 m). El camí passa al costat d'uns antics búnkers i baixa lleugerament per una zona amb una geologia singular, les dolines de Salso Moreno. Hem deixat el GR5, que segueix en direcció a Larche, prenent un cami senyalitzat com a variant del GR que en poc temps ens ha portat fins al Col de Pouriac (2.506 m). Aquest coll marca la frontera entre França i Itàlia, passant de la vall de Tinée a la Val Stura.
Des del coll, seguint el mateix camí, arribaríem en poc més d'una hora a la petita població italiana de Ferrière on tenim previst acabar el nostre recorregut però abans de completar l'etapa teníem previst fer una ascensió. A l'esquerra del coll es veia el nostre objectiu principal, la Tête de l'Enchastraye, un cim important que frega els 3.000 metres. Des del coll el camí sembla complicat: unes grans pedreres per on no es veu camí. La realitat, però, ha estat diferent. Hi ha un bon camí que puja entre les pedreres i que en poc temps ens ha portat, superant el desnivell, fins al cim de la Tête de l'Enchastraye (2.954 m).
Des del cim teníem un gran panorama sobre la zona dels Alps Marítims. En primer pla, als nostres peus, teníem la vall de l'Ubayette, que porta directament a Larche on vam fer una estada el passat mes de gener amb diverses ascensions amb esquís per la zona. Fins i tot ens ha semblat distingir la Tête de Fer, l'ascensió més interessant de la nostra històrica estada a Larche. Hem menjat una mica i hem fet una panoràmica circular:
Hem iniciat el descens pel mateix camí però com que era aviat hem volgut arrodonir la jornada amb una ascensió més: al costat de l'Enchastraye hi ha un cim menor però ben prominent i destacat, que es mereix una visita. És el Tre Vescovi. Mentre pujàvem al cim principal ja ens hem fixat en aquest cim, que els francesos anomenen Rocher des Trois Évêques, senyalitzat amb una creu de ferro. En el mateix camí hi ha una gran llosa de pedra amb una pintada que senyalitza el corriol que porta a aquest cim. Hem deixat les motxilles i hem pujat, en pocs minuts, al Tre Vescovi (2.868 m). El panorama és també molt extens encara que limitat en part per la presència de l'Enchestraye, més alt.
Hem fet una panoràmica circular:
Hem retornat al Col de Pouriac per agafar el camí de Ferrière. Hem passat per un coll poc marcat, la Bassa di Colombart, i hem seguit baixant per la vall fins arribar a Ferrière (1.887 m), punt final de la nostra etapa. En aquest petit poble italià hi ha un refugi de muntanya, el Becchi Rossi, on ens hem instal·lat.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui.
ENTRADES RELACIONADES:
 Tête de Fer esquís, 2019 |  Punta Incianao esquís, 2019 |  Ventasuso esquís, 2019 |
PARTICIPANTS:
Luis, Merche, Olga, J. Rafel
Luis, Merche, Olga, J. Rafel
DESNIVELL: +1.050 m -1.400 m
RECORREGUT: 15'5 km
HORARI: 7 h 30 (comptant aturades)
MAPA:
CARTOGRAFIA: Haute Tinée - Alta Val Stura. Col·lecció Alpes Sans Frontières, núm. 6 (IGN - França)
VOL CIRCULAR:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada