diumenge, 1 de novembre del 2015

Montfalcó i caiac a Montrebei

Montrebei
Avui hem fet una activitat realment singular, inèdita en aquest blog. Quan fa unes setmanes vam recórrer el Congost de Montrebei seguint el GR1, vam veure alguns caiacs passant per les plàcides aigües del pantà de Canelles, a baix de tot del congost. També vam veure de lluny les passeres de Montfalcó, un camí penjat d'un cingle a la part aragonesa del congost. Tot plegat ens va suggerir la idea de fer una activitat combinada recorrent el camí de les passeres de Montfalcó i navegant pel congost en caiac. Ahir al vespre vam arribar a l'alberg de Montfalcó i avui de bon matí ja estàvem preparats per iniciar l'aventura. Per poder portar a la pràctica l'activitat prevista, els quatre excursionistes ens hem dividit en dos grups de dos. Mentre uns anàvem a peu pel camí de les passeres, els altres han baixat a l'embarcador i han sortit a força de rems amb un caiac de dues places. El camí de les passeres forma part de la xarxa de camins naturals del Ministeri d'Agricultura i és de construcció recent. Des del poble enrunat de Montfalcó on l'únic edifici viu és l'alberg, el camí ens porta per la riba dreta de la Noguera Ribagorçana fins que travessa el riu per un pont penjat i puja a enllaçar amb el GR1. Hi ha dos sectors de passeres vertiginoses, clavades a la paret. Poden ser dificultoses per a persones amb vertígen però el camí no té cap dificultat i la instal·lació es veu molt sòlida. Superats els dos trams de passeres, hem travessat el pont penjat i hem enllaçat amb el GR1 seguint-lo riu amunt. A l'entrada del congost ens hem acostat a veure la Cova Colomera, penjada sobre una curta canal que cau sobre el camí,  però una tanca metàl·lica no permet anar més enllà del vestíbul. Des del camí de Montrebei, tallat a la roca, hem gravat imatges dels navegants que passaven amb el caiac per sota i hem seguit fins al lloc conegut com La Masieta, on ens hem retrobat amb els companys. Hem menjat una mica y hem canviat la tripulació del caiac; els mariners d'aigua dolça s'han allistat a la Infanteria mentre els caminadors ens hem embarcat en el caiac. La navegació ha estat plàcida i fàcil; les aigües estaven en calma total i el disseny del caiac fa que amb poc esforç s'avanci a bon ritme. Hem recorregut el congost amb una perspectiva inèdita per a nosaltres, de baix a dalt, gaudint de la magnífica llum i dels boscos de ribera a la tardor. Hem passat per sota de l'ermita de La Pertusa i hem aribat a l'embarcador, situat a sota de Montfalcó. Només ens quedava la remuntada, curta però intensa, per arribar al punt de partida, l'alberg, on hem esperat els companys menjat un pincho de tortilla, especialitat de la casa.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Congost de
Montrebei, 2015
Via ferrada de La
Pertusa, 2001
BTT Noguera:
La Pertusa, 1995