El seguidors del blog saben que des que es va publicar el llibre Montserrat, cims sense corda, tinc la intenció de fer totes les ascensions proposades en aquesta publicació. Com que el llibre està estructurat en capítols, que corresponen a les diferents regions de Montserrat, he anat fent sortides per capítols, encara que quan vaig fer el recorregut de la regió dels Frares Encantats ja vaig haver de fer dues sortides perquè en un sol dia no vaig poder completar totes les ascensions.
La regió dels Ecos és la part central del massís i per això està allunyada de tot. És la zona més salvatge de Montserrat, poc frequentada i amb camins difícils i perdedors. El llibre de referència proposa 42 ascensions en aquesta regió, diseminades per aquesta extensa zona. És evident que necessitaré fer unes quantes sortides per completar les ascensions dels Ecos.
Avui he programat un recorregut per la part més baixa dels Ecos, per pujar diversos cims de la zona de la Palomera; és una bona manera de començar la campanya d'ascensions als Ecos. He sortit de la Vinya Nova caminant per la pista fins a Can Jorba. Poc més enllà, des de la mateixa pista, he agafat el camí de la Palomera, que puja pel serrat del mateix nom i porta al coll de Mosset on enllaça amb el camí del Cabrit. És un camí que ja coneixia i que, a més, vaig recórrer fa pocs mesos per fer l'aproximació al barranc del Tres en Ratlla.
Fita de la Palomera: he pujat pel camí buscant, amb l'ajut del GPS, les dues primeres agulles del recorregut que havia programat. He arribat al punt exacte on, segons les coordenades publicades en el llibre, hi havia les dues primeres agulles però allà només hi havia bosc i no es veia cap agulla, agulleta o roca que coincidís amb el que buscava. He buscat per la zona, amunt i avall, però era evident que les agulles no estaven allà.
He repassat el llibre i he vist que l'altitud que donava per a les agulles no coincidia amb la situació. Les agulles estan molt més avall. Fiant-me de les coordenades, havia passat de llarg els dos primers cims.
He baixat pel mateix camí gairebé 100 metres de desnivell i allà, a l'altitud que constava en el llibre, he trobat la primera de les agulles: la Fita de la Palomera.
He pujat a un coll des d'on he grimpat per una curta i fàcil aresta fins al cim. El dia estava una mica emboirat per la part alta dels Ecos però des d'aquí tenia una bona vista de la part baixa de Montserrat.
Mirador de l'Oliverar: he baixat una mica més fins que, des d'un revolt del camí, he vist el segon objectiu de la jornada, el Mirador de l'Oliverar. He baixat uns metres sense camí fins situar-me a l'inici d'una curta aresta per on he grimpat fins al cim. Com el seu nom indica, aquesta petita agulla és un bon mirador sobre els camps d'oliveres entre Can Jorba i la masia del Castell.
Mirador del coll de Mosset: he tornat al camí de la Palomera i he remuntat novament el tram que abans havia baixat per trobar les primeres agulles. He anat pujant per aquest camí, ben traçat i senyalitzat amb marques vermelles ben recents, fins que, poc abans del coll de Mosset, he deixat el camí per agafar un trencall a la dreta. És el camí que enllaça amb el Torrent del Migdia passant per la Font de la Cajoleta.
He seguit aquest camí, passant per l'inici de la canal Roja o Tres en Ratlla, i en pocs minuts he arribat al següent cim, el Mirador del Coll de Mosset, situat a peu de camí.
El dia, que havia començat ben núvol, s'havia anat obrint i ara ja feia un bon sol encara que hi havia una mica de boira a les parts altes, cap al Montgrós.
La Palomera: he tornat enrere fins al camí de la Palomera per on he pujat al Coll de Mosset. És un pas estratègic per on s'enllacen els camins que pugen des de la plana a la part alta dels Ecos. Des del coll he pujat carenant fins al punt més alt del Serrat de la Palomera. Hi ha algun ressalt però es pot evitar per la dreta i pujar caminant fins al mateix cim. Grans vistes d'aquesta zona, dominada per la roca del Faraó, la més destacada de la part baixa dels Ecos.
Serrat de Faraó Occidental: he tornat al Coll de Mosset i he agafat el camí del Cabrit, que baixa per l'altra banda del coll i porta a la cova del mateix nom. Seguint aquest camí, poc abans d'arribar a la vertical del Faraó, he agafat un corriol que s'enfila per una canal. He passat al costat de la base del Faraonet i he seguit amunt pel corriol, cada vegada més petit fins que gairebé ha desaparegut. Sense un camí definit i lluitant amb la vegetació, he arribat al coll nordest del Faraó.
Des del coll ja es veu, ben proper, el cim que buscava, que és el punt més alt d'aquest part del Serrat del Faraó. He arribat al cim gairebé caminant per una curta carena. Aquest és el cim més alt dels que he recorregut avui i, per tant, el més panoràmic. Es veia la part alta dels Ecos, els Frares Encantats i les Agulles. Cap a l'est, la vista quedava tapada per la gegantina roca del Faraó. He fet una panoràmica circular:
També he vist, des d'aquest cim, una gran bauma a la paret occidental del Faraó. Tot i que està penjada a mitja paret, hi ha una ampla cornisa per on s'hi pot arribar fàcilment. He tornat per on havia vingut fins a prop del Faraó i he agafat la cornisa per arribar a la bauma. És una bona cavitat on es podria fer bivac encara que estava tota plena d'excrements de les cabres.
Després de visitar la bauma he baixat per la canal emboscada fins trobar novament el camí del Cabrit. Ben a prop d'aquest punt hi ha, segons les coordenades que apareixen en el llibre, tres petites agulles. Aviat he vist que les coordenades d'aquestes agulles també eren inexactes i no estan on havien d'estar. Això m'ha desanimat una mica i com que ja era una mica tard i al desembre es fa fosc molt aviat he decidit iniciar el retorn i deixar per un altre dia les tres agulles perdudes i l'Agulla de la Benedicció, que està a prop, una mica més amunt.
He baixat pel camí de la Coma del Pastor, un camí molt interessant que baixa per una vall solitària. Té un pas singular, el Pas de la Llastra, que cal desgrimpar però no té especial dificultat. El camí està marcat amb pintura groga però les marques són molt antigues i moltes gairebé no es veuen.
Hi ha una part en el que el camí baixa encaixonat pel torrent. En aquesta part, després de baixar una bona estona, he trobat que les marques grogues estaven esborrades. Algú les havia tapat amb una capa de pintura gris. És evident que abans es baixava directament pel torrent però algú havia decidit que era millor, en aquest tram, baixar per una altra branca del camí que s'allunya del torrent.
Malauradament, l'artista pintor que va esborrar les marques antigues no va posar marques noves, de manera que és difícil trobar el camí alternatiu. De totes maneres, la baixada pel torrent no té cap problema i fins i tot aviat he tornat a trobar marques grogues perquè l'artista només va esborrar les primeres marques i li va fer mandra baixar a esborrar-les totes.
Finalment he arribat a la pista, ben a prop de l'inici del camí de la Palomera, per on he retornat a la Vinya Nova.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquest recorregut per la regió dels Ecos:
ENTRADES RELACIONADES:
Sense corda
Frares, 2022 |
Sense corda
Agulles, 2022 |
Sense corda
Sant Pau, 2022 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial Prames.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
- Guia d'escalada - Regió dels Ecos, de David Hita. Editorial VK
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada