Avui, baixant de Benasque on hem fet esquí de muntanya, ens hem aturat a Alòs de Balaguer per fer una curta activitat d'escalada. Al costat d'aquesta població hi ha el Serrat del Poll i el Congost del Mu, una zona de roca calcàrea on s'han obert moltes vies d'escalada.
Hem sortit de matinada de Benasc; plovia i estava tot emboirat. Pel camí ens ha acompanyat tota l'estona una boira espessa i persistent però quan hem arribat a Alòs de Balaguer semblava que el dia s'obria. Ens hem reunit amb en Joan i la Sonia que han pujat des de Barcelona i hem fet el curt recorregut en cotxe fins al final de la pista que porta al Congost del Mu.
La pista està en bon estat i poden passar-hi tota mena de vehicles però avui, a causa de les pluges d'aquesta setmana, estava molt enfangada. Hem deixat el cotxe a l'explanada final de la pista i hem fet el curt recorregut a peu fins a l'inici de la via.
La via Camí Ral és relativament curta, tres tirades, i de dificultat moderada, ja que no passa del quart grau. L'inici de la via està just a l'inici d'unes passeres metàl·liques instal·lades en el congost. Hi ha una reunió muntada sobre un ferro que no sembla material d'escalada.
La primera tirada puja per una placa amb bones preses. Són 25 metres de quart grau, no massa difícils però avui una mica enfangats. En els petits replans de la paret hi havia un fang enganxós que deixava els peus de gat bruts i relliscosos.
La segona tirada és del mateix estil però a mesura que pujàvem la paret estava més seca i amb els peus secs podíem utilitzar per adherència les petites preses de peu. La tirada és també de 25 metres amb passos de quart grau.
La tercera tirada és més llarga, poc més de 40 metres, i una mica més fàcil. A més, la roca ja no estava tan enfangada, de manera que l'hem superat sense problemes.
El pla inicial era enllaçar aquesta via amb una via dels Minyons de Terrassa, que segueix una llarga cresta amb passos de dificultat discontínua. Quan hem arribat al final del Camí Ral ja era una mica tard i encara hi havia boira, de manera que hem optat per deixar la cresta per a un altre dia iniciant el retorn.
Hem baixat amb dos ràpels per la mateixa via. Eren ben fàcils però amb la paret plena de savines hi havia una alta probabilitat que s'enredessin les cordes al recuperar-les. Hem tingut sort i hem recuperat la corda dels dos ràpels sense cap incidència.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Travessia
d'Alòs, 1994 |
BTT a Sant
Mamet, 1994 |
Serra
Carbonera, 1994 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Sonia - J. Rafel - (Toni, auxiliar de càmera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada