Feia temps que teníem al Sacroux a la nostra llista d'objectius d'esquí de muntanya, especialment des que vam veure la seva escarpada cara nord des del Tuc d'Aubiàs. Avui hem trobat el moment de fer una escapada a Benasque per intentar aquesta magnífica ascensió, tot un clàssic de l'esquí de muntanya, en un dia també magnífic.
Ahir al vespre vam arribar a Benasque i ens vam allotjar a l'Escola de Muntanya. Aquest matí hem esmorzat al mateix lloc i amb les primeres llums ja estàvem al pàrquing del Vado, al costat de l'Hospital de Benasque, preparant-nos per iniciar l'ascensió. Avui ens han acompanyat la Laura i en JuanRa, dos nous fitxatges per a l'esquí de muntanya.
L'inici de l'ascensió és per bosc i cal anar buscant el millor camí entre els arbres. Després d'una estona, el bosc s'ha anat aclarint fins desaparèixer totalment. La muntanya estava magnífica, amb una bona capa de neu, abundant i ben compactada. L'itinerari d'ascensió al Sacroux no puja directe sinó que, evitant els trams més pendents, va a buscar l'Ibon de la Solana de Gorgutes i després l'Ibon de Gorgutes. Des d'aquest darrer llac, puja gairebé fins al Port de la Glera per agafar una curiosa valleta penjada que porta al peu de la pala final del cim.
Aquesta pala final és molt dreta i normalment es fa sense esquís. Nosaltres hem buscat un lloc planer per deixar els esquís i, equipats amb piolet i grampons, hem atacat la pala final. Sense problemes, hem arribat finalment al cim del Sacroux (2.676 m).
El dia es mantenia serè i la visibilitat era molt bona, de manera que hem gaudit d'un magnífic panorama, dominat pel massís de la Maladeta però amb molts altres cims . Fins i tot es veia Bagneres de Luchon i la seva estació d'esquí anomenada Superbagnères. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Després hem baixat novament fins al lloc on havíem deixat els esquís; ens hem equipat per al descens i hem iniciat l'esquiada. La neu estava perfecta; ben compactada, uniforme i amb el grau just de duresa per gaudir de l'esquí en un entorn de muntanya extraordinari.
No hem seguit el mateix itinerari de la pujada sinó que des de l'Ibon de Gorgutes hem fet drecera baixant directament per unes pales espectaculars on hem gaudit del millor descens d'esquí de la temporada (per ara). A la part final del descens, el bosc, la neu ja no estava tan bé però sense massa problemes, perquè hi havia neu abundant, hem arribat amb els esquís als peus fins a l'aparcament del Vado, on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les millors escenes d'aquesta ascensió.
Ahir al vespre vam arribar a Benasque i ens vam allotjar a l'Escola de Muntanya. Aquest matí hem esmorzat al mateix lloc i amb les primeres llums ja estàvem al pàrquing del Vado, al costat de l'Hospital de Benasque, preparant-nos per iniciar l'ascensió. Avui ens han acompanyat la Laura i en JuanRa, dos nous fitxatges per a l'esquí de muntanya.
L'inici de l'ascensió és per bosc i cal anar buscant el millor camí entre els arbres. Després d'una estona, el bosc s'ha anat aclarint fins desaparèixer totalment. La muntanya estava magnífica, amb una bona capa de neu, abundant i ben compactada. L'itinerari d'ascensió al Sacroux no puja directe sinó que, evitant els trams més pendents, va a buscar l'Ibon de la Solana de Gorgutes i després l'Ibon de Gorgutes. Des d'aquest darrer llac, puja gairebé fins al Port de la Glera per agafar una curiosa valleta penjada que porta al peu de la pala final del cim.
Aquesta pala final és molt dreta i normalment es fa sense esquís. Nosaltres hem buscat un lloc planer per deixar els esquís i, equipats amb piolet i grampons, hem atacat la pala final. Sense problemes, hem arribat finalment al cim del Sacroux (2.676 m).
El dia es mantenia serè i la visibilitat era molt bona, de manera que hem gaudit d'un magnífic panorama, dominat pel massís de la Maladeta però amb molts altres cims . Fins i tot es veia Bagneres de Luchon i la seva estació d'esquí anomenada Superbagnères. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Després hem baixat novament fins al lloc on havíem deixat els esquís; ens hem equipat per al descens i hem iniciat l'esquiada. La neu estava perfecta; ben compactada, uniforme i amb el grau just de duresa per gaudir de l'esquí en un entorn de muntanya extraordinari.
No hem seguit el mateix itinerari de la pujada sinó que des de l'Ibon de Gorgutes hem fet drecera baixant directament per unes pales espectaculars on hem gaudit del millor descens d'esquí de la temporada (per ara). A la part final del descens, el bosc, la neu ja no estava tan bé però sense massa problemes, perquè hi havia neu abundant, hem arribat amb els esquís als peus fins a l'aparcament del Vado, on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les millors escenes d'aquesta ascensió.
ENTRADES RELACIONADES:
 Tuc d'Aubàs esquís 2018 |  Pico de Salva- guardia, 2012 |  Pic del Boum, 2010 |
PANORÀMIQUES:
Vista Sud:
Vista Nord:
PARTICIPANTS:
JuanRa - Laura - Luis - J. Rafel
Vista Sud:
Vista Nord:
PARTICIPANTS:
JuanRa - Laura - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 928 m
RECORREGUT: 11 km
HORARI: 5 hores i mitja (pujar i baixar + aturades)
BIBLIOGRAFÍA:
- Rutas con esquís Pirineo aragonés, Tomo IV, de Jorge García Dihinx. Ed. Prames (itinerari 214).
- Esquí de montaña en el Pirineo aragonés, de Manuel López Sarrión. Ed. Desnivel (itinerari 28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada