Blog de muntanya: La Mina Pilarica

dissabte, 1 de maig del 2021

La Mina Pilarica

Avui hem fet una sortida singular, d'una tipologia gairebé inèdita en el Blog de Muntanya. Hem visitat una mina abandonada, una activitat molt semblant a l'espeleologia però que no té lloc en una cavitat natural sinó en una instal·lació artificial, unes galeries subterrànies que es van excavar fa anys buscant les vetes de mineral de coure que hi ha en aquesta part de la Serra de Marina, a Badalona.

La Mina Pilarica va començar a explotar-se l'any 1942. Inicialment estava dedicada al mineral de ferro però van trobar algunes vetes de minerals de coure, un metall molt més preuat que el ferro, i van reorientar l'explotació en aquesta direcció. Aviat, però, van constatar que no hi havia prou mineral per fer rendible l'explotació i la mina va acabar tancada l'any 1957.

Ara la mina està abandonada i algunes de les galeries han quedat plenes de runa i cegades però el nostre afany d'exploració ens ha portat a fer-hi una visita. Ha estat una sortida de tarda, ja que la previsió meteorològia indicava un matí molt plujós, i l'hem complementat amb una nova visita a la Mina de Ca n'Alemany.

A les quatre de la tarda hem sortit del centre sociosanitari del Carme iniciant la caminada per la xarxa de camins de Montigalà. Hem arribat al Collet de la Vallençana i hem seguit pujant per la pista que porta al Coll de la Malesa. Aquesta pista segueix pujant fins al llom de la muntanya que baixa de la Coscollada. Abans d'arribar a aquest llom hem deixat l'àmplia pista per prendre un corriol a la dreta, gairebé invisible. A pocs metres hem trobat una gran reixa que tapa un dels grans pous de l'antiga explotació minera. La reixa tapa totalment el pou, de manera que no s'hi pot entrar però mirant a través de la reixa hem vist que el pou estava ple de runa, de manera que té poco fondària.

Hem baixat una mica més fins arribar a la boca d'entrada a la mina. És un forat arran de terra, tapat també amb una reixa però aquesta reixa no tapa totalment el forat sinó que deixa una part sense tapar per on és fàcil escolar-se dintre de la mina.

Ens hem equipat amb els monos de treball i hem entrat arrossegant-nos pel forat. Al principi la galeria és molt baixa però aviat hem pogut caminar drets. La mina consta d'una galeria principal i algunes ramificacions sense gaire recorregut. Hem estat una estona recorrent tots els racons accesibles de la mina. En alguns punts les roques estaven impregnades de minerals de colors intensos: el groc de la limonita, el verd de la malaquita i el blau lluminós de l'azurita.

Després d'una bona estona hem donat per acabada la visita i hem sortit pel mateix punt d'entrada. Tot i que es tractava d'una curta sortida de tarda, encara ens quedava una mica de temps que hem aprofitat fer fer una visita a la Mina de Ca N'Alemany. Hem visitat aquesta mina, que vam conèixer fa un parell de setmanes, recorrent la galeria d'uns 120 metres de llargada que porta a una sorgència on regalima l'aigua per les parets de la cavitat. Com que ja havíem estat aquí fa pocs dies i, a més, era tard, ha estat una visita curta però hem pogut admirar de nou la sala final d'aquesta galeria, recoberta de concrecions calcàries.

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog: