Avui hem iniciat un nou projecte del grup de caminadors. Després d'haver completat en temporades anteriors el Camí dels Bons Homes, el Camí del Nord, el Camí Català de Sant Jaume i el GR92, avui iniciem el GR1, un llarg camí que va des d'Empúries fins a Finisterre per tot el nord d'Espanya. El nostre projecte és fer només la part catalana, ja que si ens allunyem molt es complica massa la logística. La idea és fer aquest trajecte des del Pont de Montanyana, al límit d'Aragó, fins a Empúries. Aquest matí hem arribat en autocar al Pont de Montanyana, després d'un llarg viatge per carretera, i hem començat la jornada esmorzant amb el tradicional croissant a la Fonda Cal Llarg d'aquesta població. Hem sortit del poble per una carretereta que hem seguit una bona estona. Al fons vèiem, retallat sobre el cel, el tall del Congost de Montrebei entre el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. Finalment hem arribat a un gran pàrquing on acaba la carretera i comença el camí. A partir d'aquí hi havia força gent, ja que aquest és un indret singular, molt visitat. Poc abans del pont penjat ens hem aturat per esmorzar en una esplanada amb grans vistes del Pantà de Canelles. Hem travessat el pont i hem iniciat la part més singular del recorregut: el Congost de Montrebei. El camí, tallat a la roca, travessa l'engorjat amb grans vistes sobre el pantà i en un entorn màgic. Les parts més aèries estan equipades amb passamans, que poden ser útils per a persones amb vertigen, però el camí no té perill si som mínimament prudents. L'únic aspecte negatiu és la massificació, ja que hi havia força gent, que en alguna part del trajecte feia una mica incòmoda la caminada; una situació molt diferent de la nostra primera visita a aquest congost l'any 1986. A la sortida del congost, el camí inicia una bona pujada pel bosc fins arribar al Mas Carlets, un antic refugi lliure, força atrotinat però encara habitable. Aquí hem reagrupat la colla, una mica dispersa per les característiques del camí, i hem reprès la caminada. Hem anat pujant fins arribar a un pàrquing, al costat de l'ermita de La Pertusa, on comença una petita carretera asfaltada. Des d'aquí només ens quedava un curt trajecte per la carretera fins arribar al poblet de Corçà on ens esperava l'autocar per portar-nos fins al restaurant Cal Maciarol, als afores d'Àger, on hem tancat la jornada amb un magnífic dinar.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Montsec de l'Estall, 2012 |  Ferrata de la Pertusa, 2001 |  Congost de Montrebei, 1992 |
5 comentaris:
Mu mono lo de Montrebei, que me perdí.
Pero lo que te perdiste tú fue espectacular. La zona de Oule y Cloutou es parecida a la de la Carros de Foc.
Estuvimos viendo las posibilidades para hacer esquí de montaña por allí y para pasar a la zona del Neouvielle, sin tener que esperar a que abran la carretera de Oredon.
Pues, efectivamente, creo que me perdí una buena excursión porque nunca he estado por esa zona. De todas maneras ya sabes que la salida del GR1 estaba programada desde hace tiempo e incluida en el convenio colectivo del sector del año 2015.
A ver si en la temporada de esquí podemos ir por ahí.
Pues Pableras bis quiere organizar una salida de finde para Marzo. Ya hablaremos.
Un nou projecte atapeït d'emocions i il·lusions compartint amb aquest grup moltes sensacions.
JR no caiguis en temptacions i en propostes. Ets el nostre guia i el far que il·lumina quan és fa fosc.
Jaume, no pateixis. En el conveni del 2016 ja està previst reservar els dies de sortida del GR d'acord amb el calendari oficial.
Publica un comentari a l'entrada